Espanyoliste Nº 1

      Els espanyolistes solen ser d'extrema dreta, encara que gairebé sempre es declarin liberals, és a dir, odien als funcionaris. L'argument territorial que defensen consisteix a afirmar que a un Estat petit l'Administració esclavitzaria la llibertat dels ciutadans. Diu un liberal qualsevol d'ells:

  “Yo no sé si conviene tener a la administración cerca, o lo más lejos posible, pero en cualquier caso, esto podría ser una razón para defender una mera descentralización como la que ya tenemos. No creo que nadie estuviera dispuesto a hacer grandes sacrificios por conseguir que el funcionario de la ventanilla que le atiende sea de un pueblo cercano al suyo, cosa que por lo demás ya suele suceder, incluso en estados mucho más centralistas que el nuestro”. (Carlos López Díaz  en Archipiélago Duda)

Emblema republicà

      Afirmen que l'argument democràtic (s'ha de fer el que vota la majoria), tampoc se sosté. Vegem un exemple: suposem que una mica més de la meitat d'un país decideix proclamar la independència -afirma el excels demòcrata abans esmentat-, llavors, la resta té dret a opinar el contrari. És a dir, si som cinc persones i tres decideixen fer alguna cosa -la majoria-, la resta no ha de acatar el vot i pot fer el que vullgui. És fàcil trobar molts liberals que confonen la democràcia i la dictadura.

       "No es pot votar qui té dret a la vida o a la llibertat d'expressió, ni per tant tampoc, suposant que existeixi, qui pot exercir el dret a l'autodeterminació". En canvi es pot defensar que els espanyolistes i els habitants de fora de Catalunya imposin les seves lleis i els seus criteris als catalans. Això si que ho troba be Carlos López Díaz . És a dir, com si els suïssos alemanys imposessin el seu idioma i la seva cultura a la resta dels suïssos. Això seria democràtic per als liberals espanyolistes, sempre que ells se sentissin alemanys.

      Per als "liberals", com el citat dalt, sembla que el dret de l'individu independentista català no té valor, perquè el subjecte de dret veritable no depèn de la voluntat individual, sinó que és el que posseeix una unitat històrica i cultural, com Espanya.

      Aquests liberals asseguren que la nació catalana no ha existit mai, és una creació de la Renaixença i dels intel·lectuals moderns. En canvi, Hispania ja era una nació en temps dels celtibers i del seu il·lustre pastor lusità, és a dir, portuguès anomenat Viriat.

      Això només es pot afirmar des de la més supina ignorància històrica o per voluntat d'un ase tossut (però, no català). El concepte de nació espanyola, com a subjecte de dret, es promulga per primera vegada en la Constitució de Cadis de 1812, i la seva posada en viabilitat no passa fins la segona meitat del segle XIX, amb el regnat d'Isabel II i l'acord entre les oligarquies i terratinents castellans, la burgesia catalana i els industrials bascos. Fins aleshores, només existien regions separades, mercats locals que vivien a esquena els uns dels altres, sense carreteres ni ferrocarrils. Espanya és un concepte franquista imposat per la força, pel terror de l'empresonament o dels afusellaments. L'Espanya medieval era un conjunt de nacions independents, com ho va ser l'Espanya dels Reis Catòlics, i l'Espanya Imperial estava governada per prínceps estrangers i era propietat d'una dinastia que havia sotmès, sota control, a multitud d'ètnies i pobles diferents

      També afirmen els espanyolistes que amb la independència no estaria garantida la protecció de l'idioma i de la cultura catalana, ja que les nacions petites estan indefenses davant del "món globalitzat" o globalització, un terme eminentment econòmic, usat pels burgesos per substituir la noció de Imperialisme leninista. Bé, doncs davant l'opressió nacional exercida per qualsevol poder imperialista, només cap la revolta i l'autodeterminació. I si el que pretenen dir és que l'Estat espanyol actua paternalment, amb bondat, cuidant de l'idioma català i de la seva cultura, doncs senzillament, estan mentint com uns bergants, ja que com hem vist, són innombrables els atropellaments comesos contra Catalunya, incloent la prohibició del seu idioma i l'empresonament dels qui parlen català.

Fotografía de Galería de new folder.

      Amb els seus desgavells ideològics contínua l'autor preguntant: "Efectivament, si admetéssim que els catalans serien més rics amb un estat propi, no podria dir el mateix dels madrilenys?" És clar que sí, tot el que puguin, però lluny dels catalans. Que s'apanyin ells al seu país, que nosaltres farem el mateix al nostre, li contestaria qualsevol independentista català.

      Donen per finalitzades les seves crítiques -"profundes" segons ells, de riure crec jo- amb arguments com el que segueix: "No es pot protegir una cultura o una identitat a costa dels drets individuals". Val doncs, aplica't el raonament a tu mateix, Carlos López Díaz, que vols imposar l'idioma castellà com únic dels espanyols, prohibint l'idioma català, un dret individual fonamental, fins i tot privant de llibertat als qui el parlen.

No son iguales tots els moviments nacionalistes catalanes

  Asseguren que el govern català restringeix les llibertats lingüístiques dels castellanoparlants en l'educació, el comerç, etc. No esmenten les barbaritats comeses per l'Estat espanyol contra Catalunya. Proporcionen informació esbiaixada, originada -probablement- pel desarrelament a la seva pàtria o perquè són forasters.

     Diuen que si no fos perquè la llei protegeix al castellà, els catalans exigirien parlar el català als castellanoparlants -afegeixo jo als francesos, anglesos, turcs ... i qualsevol altra nacionalitat- "serien tractats paternalment per l'Estat redemptor català, que generosament els oferiria els mitjans per aprendre l'idioma de la nació catalana ". I tant que sí. Què hi ha de dolent en això? No fan el mateix els castellans amb la resta de nacionalitats espanyoles: imposen per la força el seu idioma prohibeixen els altres idiomes, als quals consideren dialectes o idiomes d'anar per casa.

     L'individu aquest (Carlos López Díaz, català segons ell) i l'anomenada Caverna periodística diuen que "no té sentit defensar la llengua (castellana), i qui diu la raça (espanyola) o el paisatge (manxec, posem per cas), passant per sobre de les llibertats individuals (catalanes, dic jo) ". Com pot argumentar una cosa que es pot tornar en contra? Doncs senzillament perquè no té mètode i rigor històric i només diu estupideses. A més, qualifica aquestes postures de defensa a ultrança d'un idioma i una raça, com postures irracionals emparentades amb el feixisme. Estic completament d'acord amb aquesta afirmació: són feixistes! Quina altra cosa pot ser un individu que s'atreveix a emparentar el que ell anomena "entitat fictícia" -com el concepte nazi de la superioritat de la raça ària- amb el de nació catalana. És que totes les nacionalitats són dolentes, menys l'espanyola?

      “O para que se me entienda, emparentadas con el fascismo. No en vano, el nacionalismo tiene en común con el racismo la tergiversación de los conocimientos científicos (historiográficos en un caso, biológicos en otro) para sostener la existencia de unas entidades ficticias como son la raza aria o la nación catalana”. (Archipiélago Duda, Carlos López Díaz)

Cartells de la Guerra Civil espanyola

     Llavors, la conclusió de tan il·lustre personatge és que lluny d'augmentar les llibertats personals, el futur govern català -també sembla tenir dots de vident- les restringirà i, a més, incrementarà les traves per a utilitzar el castellà. Quina mania tenen els feixistes -i els lladres- de pressuposar que tothom farà el que ells farien! I per acabar, a veure qui és capaç de traduir la conclusió final a una llengua racional, encara que sigui el castellà:

     "Un estat català independent no ens garanteix que fóssim més lliures ni més pròspers, sinó que, per contra, ens fa témer a molts catalans que podria suposar un pas més en la direcció estatista, al so dels cants patriòtics". (Archipiélago Duda, Carlos López Díaz)

     Després d'acabar amb l'anàlisi d'un espanyolista català, veurem el d'un castellà de llinatge, el del senyor Joan Carles Montejo, partidari de canviar els noms a les persones sense el seu consentiment. Aquests personatges no s'adonen que molts catalans pensen, en el fons, que els espanyols els volen com els maltractadors a les seves dones ("la vaig matar perquè era meva").

     Els catalans no volen abusadors que els treguin el seu idioma, els seus noms i la seva cultura: és deure d'un patriota defensar-los. Els independentistes catalans els dona igual ser considerats estrangers a l'Estat espanyol, anhelen que arribin els temps en què els espanyols, si no ho desitgen, que no comprin productes catalans, perquè pensen que al final s'acabarà imposant la qualitat, el bon fer i l'economia de mercat. Però el que no suportarà un català és que a sobre de fer boicot i anomenar-los estrangers, es vulguin apoderar els espanyolistes dels impostos catalans.

- Adéu, amics. Siguem bons veïns de saludar i cadascú a sa casa...!

     Respondria més d'un català als insults castellans.