Un mapa molt "curiós" de 1854

    Encara que no ho tinc clar del tot, em sembla que el mapa del que ens ocuparem es va fer popular, per primera vegada, en un fòrum de cotxes (Foro de coches), utilitzat per defensar qüestions com el nacionalisme català. El mapa polític d'Espanya divideix el territori en grups diferents, segons la classificació següent:

-          L'Espanya "Uniforme" (on caben gallecs, gaditans o manxecs)

-          L'Espanya "Incorporada o assimilada" (Catalunya, País Valencià, les Illes Balears i Aragó)

-          L'Espanya "Foral" (Navarra i País Basc)

-          L'Espanya "Colonial" (Cuba, Puerto Rico, Filipines, les Canàries, Ceuta, Melilla, ...)

      Sembla que el geògraf estigui fent referències a evidents diferències entre els territoris espanyols, on hi ha 34 províncies iguals i uniformes en tots els rams: econòmics, judicials, militars i civils, incloses les illes Canàries.

     D'altra banda, hi ha una Espanya colonial, quatre províncies forals amb lleis diferents i una Espanya "Incorporada o assimilada", amb algunes lleis i punts del dret privat diferents, així com la manera de contribuir a les despeses comunes.

Font: Help Catalonia

      Francisco Jorge Torres Villegas, Cartografía hispano-científica ó sea los mapas españoles en que se representa bajo sus diferentes fases. Impremta de José María Alonso, 1852 (1a ed.) I 1857 (2a ed.).

      Als imperialistes espanyols, als espanyolistes i als personatges de la dreta, en general, no els fa gaire gràcia al mapa. Alguns han tractat de dir que és un mapa fals. Fins i tot un participant del Fòrum de cotxes que el va difondre es va atrevir a escriure el següent, tot un exemple d'ignorància i analfabetisme, a més de perverses intencions espanyolistes:

      "...Hi ha un famós mapa que pul·lula en tot tipus de fòrums, blogs i webs independentistes catalans des de fa un temps. Es tracta d'un supòsit mapa autèntic de 1854, molt toscament dibuixat en què apareix "Espanya incorporada o assimilada" en parlar dels territoris de l'antiga colònia (sic o no) d'Aragó: aquest mapa és únic en el seu gènere i per descomptat no té ni la més mínima versemblança històrica. Malgrat això són dotzenes els centres escolars que l'utilitzen com "prova" de la "opressió" a la qual Espanya (la resta s'entén) sotmet a Catalunya” (Ostiense).

Per ampliar: punxa al mapa. Entre la pàgina 298 i 299 del Primer Tom, Biblioteca Digital de la Comunidad de Madrid, parte051

      Magnifica la resposta de Piscolabis Librorum que aprofita la supina ignorància del mantenidor del fòrum automobilístic per desacreditar, alhora que ens dóna una lliçó d'amor als llibres.

    A un expert forer de cotxes no se li pot demanar que també sigui un expert en mapes històrics, però, si més no, se li pot exigir que no sigui tan atrevit d'opinar sobre el que ignora. Podem concloure que un mapa pot patir una forta manipulació política quan es descontextualitza del seu origen, en aquest cas, l'obra en dos volums impresos en folis (29,5 x 21 cm.) Del Llicenciat Francisco Jorge Torres Villegas titulada Cartografía hispano-científica o sea los mapas españoles, en que se representa a España bajo todas sus diferentes fases   impresa a Madrid el 1852.

Mapa de Correus. Font: Piscolabis Librorum

     Segueix dient Galderich que com el llibre no va ser imprès a Catalunya, si més no, li treu qualsevol connotació de tipus precatalanista o de "renaixença" històrica catalana.

     A continuació s'ocupa del Llicenciat Francisco Jorge Torres Villegas, un autor molt desconegut, del qual esbrina que és autor d'una espècie de compendi de tot el que un sacerdot de poble havia de saber d'Història Sagrada, història de l'Església i el cristianisme, dret canònic, disciplina eclesiàstica, oratòria i eloqüència, un recull de possibles sermons titulada Repertori de rectors (1850).

 

  

Font: Piscolabis Librorum

      El mapa que ens ocupa forma part d'un compendi del que era la cartografia espanyola de mitjan s. XIX. Dins d'aquest context podem entendre el seu significat. L'autor pretén fer-nos una radiografia de tots els aspectes geogràfics, des dels físics als eclesiàstics, en 25 mapes litografiats i pintats a mà, sota dels quals inclou un comentari monogràfic, de manera que ens fem una idea de la metamorfosi que ha sofert el territori espanyol.

Mapa polític d'Espanya. Font: Piscolabis Librorum

      Els mapes comencen amb la primitiva i originària població antediluviana i de la postdiluviana que en les diverses parts de la terra van fer els fills de Noè, de les irrupcions dels bàrbars, de la terra de Canaan, dels Concilis, mapa militar de la península i de les possessions adjacents i ultramarines, de la medicina ... Aquests mapes no sempre segueixen una distribució lògica i moltes vegades estan barrejats sense un guió prefixat, com capítols independents i sense continuïtat. Els mapes constitueixen una font d'informació imprescindible per als estudiosos d'aquesta època.

      En el seu text de presentació, l'esquema del que ens ocupem diu: "Mapa polític d'Espanya en què es presenta la divisió territorial amb la classificació política de Totes les Províncies de la Monarquia, segons el règim especial Dominant-hi".

     A continuació, com ja hem vist, s'ocupa de l'Espanya uniforme o purament constitucional, de l'Espanya foral, l'Espanya incorporada o assimilada. ("Comprèn les onze províncies de la corona d'Aragó, encara diferents en la manera de contribuir i En alguns punts del Dret Privat") i l'Espanya colonial, que comprèn les possessions d'Àfrica, les d'Amèrica i les d'Oceania. Les Illes Canàries són considerades com a part del regne amb Totes les Avantatges de les províncies península i no com a colònia.

Mapa de la medicina. Font: Piscolabis Librorum

      Les divisions naturals o físic-geogràfiques de la monarquia espanyola es reduïa a tres classes: Península, adjacències (Illes Balears i Canàries) i Ultramar (Cuba, Filipines ...), sent les divisions polítiques les següents: Espanya uniforme o purament constitucional, Espanya incorporada o assimilada, Espanya foral i Espanya colonial.

     L'Espanya incorporada o assimilada ens la descriu dient que sota aquesta denominació es comprenen les onze províncies de la corona d'Aragó, encara diferents en la manera de contribuir i en alguns punts del Dret Privat. Així, per exemple, de València diu que:

     "Va conservar les seves corts i furs fins a Felip V, que se'ls va abolir per ser addictes els valencians al seu competidor l'arxiduc, però contribueix encara pel mètode particular del cadastre i equivalent. Mantenen els naturals seu dialecte propi, fill del llemosí, encara adulterat per moltes paraules castellanes".

     Llemosí és la nomenclatura utilitzada pel "noucentisme" per referir-se al català.

     De l'estudi dels llibres es dedueix que l'Espanya de mitjan s. XIX encara tenia un galimaties de monedes, de pesos, mesures ... i que les lleis del dret civil imposades pels Decrets de Nova Planta no van acabar d'anul·lar les antigues lleis aragoneses, catalanes i valencianes.

Mapa de la Civilització Espanyola. Font: Piscolabis Librorum

     Per aquest motiu, i també per les formes de pressió fiscal que patien aquests regnes, el Llicenciat D. Francisco Jorge Torres Villegas va creure que no tots els espanyols estaven sotmesos a un mateix sistema polític i per això els va diferenciar gràficament. De forma racional i sense perjudicis, l'autor plasma la divisió dels espanyols de manera gràfica i sintètica en un mapa.

 

Mapa de les religions. Font: Piscolabis Librorum

    Aquesta dicotomia entre l'Espanya constitucional, foral i la assimilada -en temes d'impostos- va acabar durant el Sexenni democràtic (1868-1874) quan les reformes fiscals, monetàries i de mesures unificar el país. Així, lentament, però sense descans, es va anar imposant la ideologia liberal i va sorgir el seu Estat unificador, que considerava que tothom ha de ser igual davant la llei prescindint de la idiosincràsia de cada territori.

 

Mapa eclesiàstic. Font: Font: Piscolabis Librorum

LA VELLETA VERDA. Mediterrani.

Existeix un substrat cultural comú als pobles mediterranis i el nostre deure és recuperar-lo.