La Mantxa de Monte Aragó
Castillo de Garcimuñoz
Visitarem un indret on els musulmans van
crear tot un sistema defensiu al lloc conegut com la Manxa de Monte Aragó, mitjançant
la construcció de petites torres defensives o alcàssers.
Torre del castell de Garcimuñoz. Fot: Gonçal Vicens
El topònim “Manxa de Monte Aragó” provindria del fet que els castellans que
viatgessin cap a València (que ja havia estat conquistada per Jaume I d'Aragó
en 1238) "muntaven"
(pujaven) cap a Aragó, al passar per aquest territori, situat a major altitud, uns 900 m. front als 500 m d'altitud mitja de la "Meseta".
“Al-Bassit”
o la plana, terme àrab que dona lloc al nom Albacete. Vista des del castel de
Xinxilla d’Aragó. Fot: Gonçal Vicens
L’autovia A-3 (Valencia-Madrid) al seu pas
per Xinxilla. Al fons Albacete. Fot: Gonçal Vicens
El territori que ens ocupa va ser
conquerit al segle XII pel rei Alfons VIII després de ocupar la ciutat de
Conca (1177), durant el seu avanç cap a Alarcón i Moya. Uns dels primers indrets ocupats va ser
l’actual Castillo
de Garcimuñoz, que rep el nom del cavaller García Muñoz, que acompanyava al rei i va ser nomenat alcaid i
encarregat de la seva repoblació. La repoblació d'Alfonso VIII es va realitzar
amb gents provinents d'Extremadura i Burgos.
Castillo de Garcimuñoz. Fot: Gonçal Vicens
En una torre com esta, en la primitiva d’algeps,
Don Juan Manuel va escriure la seva obra al Castillo de Garcimuñoz. Fot: Gonçal Vicens
Castillo de Garcimuñoz. Fot: Gonçal Vicens
Castillo de Garcimuñoz. Fot: Gonçal Vicens
Castillo de Garcimuñoz. Fot: Gonçal Vicens
Posteriorment, Alfons X el Savi nomena al seu
germà, l'infant Don Manuel (fill de Fernando III el Sant), Avançat Major del
territori anomenat la Manxa de Monte Aragó, del que també formen part les
terres d'Alacant i Múrcia.
D'aquesta manera sorgeix un senyoriu
particular, denominat senyoriu de Villena, els territoris
del qual acabaran sent tan grans com un regne.
Font: Wikipedia
El senyoriu de Villena amb Don Juan Manuel (fill
de Don Manuel), a partir de 1298, adquireix gran poder gràcies al seu suport a
Sancho en el conflicte successori contra el seu pare Alfons X. Don Juan Manuel
va habitar gran part de la seva vida al Castell de Garcimuñoz (en la torre
tenia els seus tresors) i va ser aquí on va escriure quasi tota la seva obra
literària.
Retrat que se suposa representa Don Juan
Manuel. Retaule Verge de la llet de la catedral de Múrcia. Detall del sepulcre
de don Joan Manuel a Peñafiel. Font: Wikipedia
El marquesat de Villena té quatre nuclis
importants: Alarcón, Xinxilla, Villena i Garcimuñoz, des dels quals don Joan
Manuel llançarà ofensives contra la corona castellana, ja que Alfons XI havia
repudiat la seva filla Constança i la mantenia presa al castell de Toro.
Constança Manuel de Villena i Barcelona.
Alfonso XI de Castilla
Davant els atacs del senyor de Villena, el
rei Alfonso XI trenca els pactes amb Aragó i ataca el senyoriu des de Conca i
Múrcia. Don Juan Manuel es reconcilia amb el rei, gràcies a la intercessió del
seu sogre, el rei d'Aragó Jaume II, però de nou va declarar la guerra al rei
Alfonso XI fins que aquest li va tornar a la seva filla Constança (1328), qui
va casar amb el rei Pedro I de Portugal.
Aquest fet
va ocasionar que el rei castellà li arravatés a Don Juan Manuel els seus
territoris. El marquesat de Villena va estar un llarg temps baix la tutela dels
reix aragonesos, però, finalment el 1445 Don Joan Pacheco és nomenat Marquès de
Villena. És l'època dels vàlids Álvaro de Lluna i Beltrán de la Cueva. Els reis
Joan II i el seu fill Enric IV són meres figures davant el poder de Don Juan
Pacheco, que també ha adquirit els castells de Xinxilla i Garcimuñoz.
Medalló barroc a Sant Marc de Lleó que
representa don Joan Pacheco. Font: El
León Curioso
Don
Juan Pacheco es va posar al capdavant de l'oposició a la pujada al tron
d'Isabel la Catòlica, enfront dels Mendoza, declarant-se a favor de la
“Beltraneja”. Això l’enemistà amb la casa castellana.
Casa senyorial del Castillo de Garcimuñoz. Fot:
Gonçal Vicens
Primer monestir de Conca (1326) pertanyent a
l'ordre de Sant Agustí, fundat per Don Juan Manuel, casat amb Donya Constança,
filla de Jaume II d'Aragó. Fot: Gonçal Vicens
Carrer de Castillo de Garcimuñoz. Fot: Gonçal Vicens
Castillo de Garcimuñoz. Fot: Gonçal Vicens
Per reduir-lo, els reis van enviar contra Pacheco
al poeta Jorge
Manrique (capità de les
Germandats de Toledo) a Pedro Ruiz d'Alarcón
i a Pedro Fajardo, l’Avançat de Múrcia. Jorge Manrique, poc després
(1479), va morir a la propera vila de Santa Maria del Campo Rus, on tenia
instal·lat el seu campament. En 1480 acaba la contesa i les torres del Castell
de Garcimuñoz van ser esmotxades, per ordre dels Reis Catòlics, com a càstig.
Aquí acaba la importància guerrera del Castell de Garcimuñoz.
Santa Maria del Campo Rus
No lluny trobem la bella vila de Belmonte, de la que va ser
primer senyor en Joan Fernández Pacheco (1398).
El senyoriu ho va heretar la seva filla Maria, que es va casar amb Alfonso Téllez
Girón i Vázquez d'Encunya. El matrimoni va tenir dos fills, Juan
Pacheco i Pedro Girón (que van néixer a Belmonte). El primogènit era Juan Pacheco,
primer marquès de Villena, qui va ordenar construir el Castell de Belmonte en
1456 i la Col·legiata de Sant Bartomeu en les mateixes dates que el castell.
Castell de Belmonte. Fot: Gonçal Vicens
Castell
de Belmonte. Fot: Gonçal Vicens
Castell de Belmonte. Fot: Gonçal Vicens
El temple dedicat a Sant Bertomeu està
catalogat com a “Col·legiata” y es d’estil gòtic del segle XV. Va ser construïda sobre una anterior església
visigòtica. Destaca el cadirat del cor, del segle XV, tallada amb històries
bíbliques per Enrique Egas i procedent de la Catedral de Conca (d'on es van
portar al segle XVIII). A la pila baptismal, va ser batejat Fra Luis de León.
Cadirat del cor, del segle XV, tallada amb històries bíbliques per Enrique Egas
Col·legiata
Sant Bertomeu. Fot: Gonçal Vicens
Col·legiata de Sant Bertomeu. Fot: Gonçal Vicens
Sepulcre del primer marqués de Villena Don
Juan Pacheco en la capella major de la col·legiata de Sant Bertomeu. Font: cofradessevilla.abc.es
Col·legiata de Sant Bertomeu. Font: cofradessevilla.abc.es
El castell de Belmonte és d’estil
gòtic-mudèjar del segle XV. La seva construcció es va iniciar en 1456 amb don
Juan Pacheco. És molt probable que l'arquitecte encarregat de dissenyar les traces
fora Hanequin de Brussel·les, que va treballar a la Col·legiata, i que les
continués Juan Guas, qui està confirmat que va treballar per Pacheco al
monestir del Parral a Segòvia. A més, el seu estil exterior és molt semblant al
de Manzanares el Real a Madrid i al de Mombeltrán a Àvila, obres de Juan Guas.
Castell de Belmonte. Fot: Gonçal Vicens
Corredor principal del castell de Belmonte
Despatx de la emperadriu Eugenia de Montijo
A la petita vila de Belmonte han viscut
personatges il·lustres com Fra Luis de León, nascut allí l'any 1527 o Sant Juan
del Castillo el 1595. Eugenia de Montijo,
al segle XIX ocupa el castell durant algun temps després de la mort del seu
marit, Napoleó III.
Belmonte, escultura de Fra Luís de León. Fot:
Gonçal Vicens
Plaça Major de Belmonte. Fot: Gonçal Vicens
Plaça de Belmonte. Fot: Gonçal Vicens
No cal oblidar a Don Juan Pacheco, Primer
Marquès de Villena. Nét de D. Juan Fernández Pacheco, noble a qui li va ser
lliurada la vila de Belmonte en 1368, y Don Pedro Girón, que va heretar el
Senyoriu de Belmonte i va ser Maestre de l'Ordre de Calatrava.
Per la seva banda, el cine ha fet famós el
castell de Belmonte, on s’han rodat pel·lícules como El
Cid de Anthony Mann. El torneig a cavall de Rodrigo Díaz de
Vivar es va rodar a l'esplanada de l'antic camp de futbol, en una de les
vessants en què està situat el castell. Molts dels habitants van participar en
el projecte disfressant-se de cavallers. Després es van filmar Las
Hijas del Cid y El Caballero don Quijote de Manuel
Gutiérrez Aragón.
Rodatge
de la pel·lícula El Cid de Anthony Mann. Font: Wikipedia
Castell
de Belmonte. Fot: Gonçal Vicens
Rodatge de la pel·lícula El Cid de Anthony
Mann. Font: Wikipedia
També es va filmar la pel·lícula de Pilar Miró El crim de Conca,
on apareixen xones com la plaça de correus, l'església, l'atri o el jutjat. La
pel·lícula està basada en fets reals que es van desenvolupar en aquests llocs: uns
habitants d'Óssa de la Vega van ser acusats de segrestar i matar un altre de
Tresjuncos, van estar empresonats a Belmonte i van ser torturats durant molts
anys, un dia va aparèixer el Cep anunciant a crits que no s'havia mort.
La filmació de Los
Señores del Acero (Paul Verhoeven,
1985) va comportar la polèmica i les queixes dels “belmonteños”, doncs el
director va ordenar la tala indiscriminada d'arbres al costat del castell, així
com l'excavació d'un fossat sense permís oficial, i la construcció de murs i
parets d'escaiola, cosa que va provocar diverses protestes dels veïns que no
van poder fer res quan la torre d'homenatge es va incendiar a causa del foc
real utilitzat durant el rodatge.
Los Señores del Acero (Paul Verhoeven, 1985)
Los Señores del Acero (Paul Verhoeven, 1985)
Si teniu més ganes podeu continuar el
viatge, però, nosaltres ja estàvem cansats i vam triar un hotel de Honrubia per
descansar. Però, si preferiu quedar-vos a Belmonte vos recomane el hotel
Infante Don Juan Manuel.
Palau de Don Juan Manuel. Fot: Gonçal Vicens
Palau de Don Juan Manuel. Fot: Gonçal Vicens
Palau de Don Juan Manuel. Fot: Gonçal Vicens
Comentarios
Publicar un comentario