La Mantxa de Monte Aragó

Castillo de Garcimuñoz

     Visitarem un indret on els musulmans van crear tot un sistema defensiu al lloc conegut com la Manxa de Monte Aragó, mitjançant la construcció de petites torres defensives o alcàssers.


Torre del castell de Garcimuñoz. Fot: Gonçal Vicens

    El topònim “Manxa de Monte Aragó” provindria del fet que els castellans que viatgessin cap a València (que ja havia estat conquistada per Jaume I d'Aragó en 1238) "muntaven" (pujaven) cap a Aragó, al passar per aquest territori, situat a major altitud, uns 900 m. front als 500 m d'altitud mitja de la "Meseta".
  

“Al-Bassit” o la plana, terme àrab que dona lloc al nom Albacete. Vista des del castel de Xinxilla d’Aragó. Fot: Gonçal Vicens


L’autovia A-3 (Valencia-Madrid) al seu pas per Xinxilla. Al fons Albacete. Fot: Gonçal Vicens

       El territori que ens ocupa va ser conquerit al segle XII pel rei Alfons VIII després de ocupar la ciutat de Conca (1177), durant el seu avanç cap a Alarcón i Moya.  Uns dels primers indrets ocupats va ser l’actual Castillo de Garcimuñoz, que rep el nom del cavaller García Muñoz, que acompanyava al rei i va ser nomenat alcaid i encarregat de la seva repoblació. La repoblació d'Alfonso VIII es va realitzar amb gents provinents d'Extremadura i Burgos. 


Castillo de Garcimuñoz. Fot: Gonçal Vicens


En una torre com esta, en la primitiva d’algeps, Don Juan Manuel va escriure la seva obra al Castillo de Garcimuñoz. Fot: Gonçal Vicens


Castillo de Garcimuñoz. Fot: Gonçal Vicens


Castillo de Garcimuñoz. Fot: Gonçal Vicens


Castillo de Garcimuñoz. Fot: Gonçal Vicens

     Posteriorment, Alfons X el Savi nomena al seu germà, l'infant Don Manuel (fill de Fernando III el Sant), Avançat Major del territori anomenat la Manxa de Monte Aragó, del que també formen part les terres d'Alacant i Múrcia.

    D'aquesta manera sorgeix un senyoriu particular, denominat senyoriu de Villena, els territoris del qual acabaran sent tan grans com un regne. 


Font: Wikipedia

      El senyoriu de Villena amb Don Juan Manuel (fill de Don Manuel), a partir de 1298, adquireix gran poder gràcies al seu suport a Sancho en el conflicte successori contra el seu pare Alfons X. Don Juan Manuel va habitar gran part de la seva vida al Castell de Garcimuñoz (en la torre tenia els seus tresors) i va ser aquí on va escriure quasi tota la seva obra literària. 


Retrat que se suposa representa Don Juan Manuel. Retaule Verge de la llet de la catedral de Múrcia. Detall del sepulcre de don Joan Manuel a Peñafiel. Font: Wikipedia

      El marquesat de Villena té quatre nuclis importants: Alarcón, Xinxilla, Villena i Garcimuñoz, des dels quals don Joan Manuel llançarà ofensives contra la corona castellana, ja que Alfons XI havia repudiat la seva filla Constança i la mantenia presa al castell de Toro.



Constança Manuel de Villena i Barcelona. Alfonso XI de Castilla

     Davant els atacs del senyor de Villena, el rei Alfonso XI trenca els pactes amb Aragó i ataca el senyoriu des de Conca i Múrcia. Don Juan Manuel es reconcilia amb el rei, gràcies a la intercessió del seu sogre, el rei d'Aragó Jaume II, però de nou va declarar la guerra al rei Alfonso XI fins que aquest li va tornar a la seva filla Constança (1328), qui va casar amb el rei Pedro I de Portugal.

     Aquest fet va ocasionar que el rei castellà li arravatés a Don Juan Manuel els seus territoris. El marquesat de Villena va estar un llarg temps baix la tutela dels reix aragonesos, però, finalment el 1445 Don Joan Pacheco és nomenat Marquès de Villena. És l'època dels vàlids Álvaro de Lluna i Beltrán de la Cueva. Els reis Joan II i el seu fill Enric IV són meres figures davant el poder de Don Juan Pacheco, que també ha adquirit els castells de Xinxilla i Garcimuñoz. 



Medalló barroc a Sant Marc de Lleó que representa don Joan Pacheco. Font: El León Curioso

      Don Juan Pacheco es va posar al capdavant de l'oposició a la pujada al tron d'Isabel la Catòlica, enfront dels Mendoza, declarant-se a favor de la “Beltraneja”. Això l’enemistà amb la casa castellana.



Casa senyorial del Castillo de Garcimuñoz. Fot: Gonçal Vicens
  

Primer monestir de Conca (1326) pertanyent a l'ordre de Sant Agustí, fundat per Don Juan Manuel, casat amb Donya Constança, filla de Jaume II d'Aragó. Fot: Gonçal Vicens


Carrer de Castillo de Garcimuñoz. Fot: Gonçal Vicens


Castillo de Garcimuñoz. Fot: Gonçal Vicens

    Per reduir-lo, els reis van enviar contra Pacheco al poeta Jorge Manrique (capità de les Germandats de Toledo) a Pedro Ruiz d'Alarcón i a Pedro Fajardo, l’Avançat de Múrcia. Jorge Manrique, poc després (1479), va morir a la propera vila de Santa Maria del Campo Rus, on tenia instal·lat el seu campament. En 1480 acaba la contesa i les torres del Castell de Garcimuñoz van ser esmotxades, per ordre dels Reis Catòlics, com a càstig. Aquí acaba la importància guerrera del Castell de Garcimuñoz.



Santa Maria del Campo Rus

     No lluny trobem  la bella vila de Belmonte, de la que va ser primer senyor en Joan Fernández Pacheco (1398). El senyoriu ho va heretar la seva filla Maria, que es va casar amb Alfonso Téllez Girón i Vázquez d'Encunya. El matrimoni va tenir dos fills, Juan Pacheco i Pedro Girón (que van néixer a Belmonte). El primogènit era Juan Pacheco, primer marquès de Villena, qui va ordenar construir el Castell de Belmonte en 1456 i la Col·legiata de Sant Bartomeu en les mateixes dates que el castell. 


Castell de Belmonte. Fot: Gonçal Vicens


Castell de Belmonte. Fot: Gonçal Vicens


Castell de Belmonte. Fot: Gonçal Vicens

    El temple dedicat a Sant Bertomeu està catalogat com a “Col·legiata” y es d’estil gòtic del segle XV.  Va ser construïda sobre una anterior església visigòtica. Destaca el cadirat del cor, del segle XV, tallada amb històries bíbliques per Enrique Egas i procedent de la Catedral de Conca (d'on es van portar al segle XVIII). A la pila baptismal, va ser batejat Fra Luis de León. 



Cadirat del cor, del segle XV, tallada amb històries bíbliques per Enrique Egas


Col·legiata Sant Bertomeu. Fot: Gonçal Vicens


Col·legiata de Sant Bertomeu. Fot: Gonçal Vicens


Sepulcre del primer marqués de Villena Don Juan Pacheco en la capella major de la col·legiata de Sant Bertomeu. Font: cofradessevilla.abc.es


Col·legiata de Sant Bertomeu. Font: cofradessevilla.abc.es

      El castell de Belmonte és d’estil gòtic-mudèjar del segle XV. La seva construcció es va iniciar en 1456 amb don Juan Pacheco. És molt probable que l'arquitecte encarregat de dissenyar les traces fora Hanequin de Brussel·les, que va treballar a la Col·legiata, i que les continués Juan Guas, qui està confirmat que va treballar per Pacheco al monestir del Parral a Segòvia. A més, el seu estil exterior és molt semblant al de Manzanares el Real a Madrid i al de Mombeltrán a Àvila, obres de Juan Guas. 


Castell de Belmonte. Fot: Gonçal Vicens


Corredor principal del castell de Belmonte


Despatx de la emperadriu Eugenia de Montijo

      A la petita vila de Belmonte han viscut personatges il·lustres com Fra Luis de León, nascut allí l'any 1527 o Sant Juan del Castillo el 1595. Eugenia de Montijo, al segle XIX ocupa el castell durant algun temps després de la mort del seu marit, Napoleó III. 


Belmonte, escultura de Fra Luís de León. Fot: Gonçal Vicens


Plaça Major de Belmonte. Fot: Gonçal Vicens


Plaça de Belmonte. Fot: Gonçal Vicens

     No cal oblidar a Don Juan Pacheco, Primer Marquès de Villena. Nét de D. Juan Fernández Pacheco, noble a qui li va ser lliurada la vila de Belmonte en 1368, y Don Pedro Girón, que va heretar el Senyoriu de Belmonte i va ser Maestre de l'Ordre de Calatrava.

     Per la seva banda, el cine ha fet famós el castell de Belmonte, on s’han rodat pel·lícules como El Cid de Anthony Mann. El torneig a cavall de Rodrigo Díaz de Vivar es va rodar a l'esplanada de l'antic camp de futbol, en una de les vessants en què està situat el castell. Molts dels habitants van participar en el projecte disfressant-se de cavallers.  Després es van filmar Las Hijas del Cid y El Caballero don Quijote de Manuel Gutiérrez Aragón.


Rodatge de la pel·lícula El Cid de Anthony Mann. Font: Wikipedia


Castell de Belmonte. Fot: Gonçal Vicens


Rodatge de la pel·lícula El Cid de Anthony Mann. Font: Wikipedia

     També es va filmar la pel·lícula de Pilar Miró El crim de Conca, on apareixen xones com la plaça de correus, l'església, l'atri o el jutjat. La pel·lícula està basada en fets reals que es van desenvolupar en aquests llocs: uns habitants d'Óssa de la Vega van ser acusats de segrestar i matar un altre de Tresjuncos, van estar empresonats a Belmonte i van ser torturats durant molts anys, un dia va aparèixer el Cep anunciant a crits que no s'havia mort. 


     La filmació de Los Señores del Acero (Paul Verhoeven, 1985) va comportar la polèmica i les queixes dels “belmonteños”, doncs el director va ordenar la tala indiscriminada d'arbres al costat del castell, així com l'excavació d'un fossat sense permís oficial, i la construcció de murs i parets d'escaiola, cosa que va provocar diverses protestes dels veïns que no van poder fer res quan la torre d'homenatge es va incendiar a causa del foc real utilitzat durant el rodatge.


Los Señores del Acero (Paul Verhoeven, 1985)


Los Señores del Acero (Paul Verhoeven, 1985)

    Si teniu més ganes podeu continuar el viatge, però, nosaltres ja estàvem cansats i vam triar un hotel de Honrubia per descansar. Però, si preferiu quedar-vos a Belmonte vos recomane el hotel Infante Don Juan Manuel.



Palau de Don Juan Manuel. Fot: Gonçal Vicens


Palau de Don Juan Manuel. Fot: Gonçal Vicens


Palau de Don Juan Manuel. Fot: Gonçal Vicens

Comentarios

Entradas populares