Abrulls (Tribulus terrestres)
Els Abrulls (Tribulus terrestres)
son una planta de la espècie fanerògama, la família Zygophyllaceae.
Abrulls (Tribulus terrestres). Fot: Gonçal Vicenç
Etimològicament, el nom científic (llatí) “Tribulus”,
deriva del grec “τρίβολος”, en referència a una arma espinosa de quatre puntes
utilitzada en l’Antiguitat que s’anomenava tríbul.
Tríbuls del segle XV
El primer en amprar el
terme en el seu sentit botànic va ser Plinio el
Vell en la seva Història
naturalis per designar el fruit dels
Abrulls, però també per el fruit d'altres plantes com la Castanya d'aigua (Trapa natans) i
per Virgili en les Geòrgiques en referència a la planta que
ens ocupa.
L'epítet, també llatí, “terrestres”,
al·ludeix al caràcter arrossegador
de la planta.
Fruit de l’abrull. Fot: Jale de Flora de
Murcia
Les espines del fruit de l’Abrull
són prou dures i llargues com per "punxar" un pneumàtic de bicicleta,
i causar considerable dolor en punxar els peus nus.
La planta es originaria de la
Mediterrània, però, s’ha escampat el arreu del mon. Els fruits s'han usat en
armes homicides al sud d'Àfrica; l'assassí els mullava amb el suc verinós de Acokanthera
venenata i els col·locava en el pas
de la seva víctima.
Fruits de l’abrull. Fot: Gonçal Vicenç
Es una planta utilitzada per els
esportistes com a suplements dietaris.
El Abrull és molt usat com a tònic i afrodisíac en les pràctiques ayurvèdiques,
coneguda pel seu nom en sànscrit de "gokshura".
L’Ayurveda és una forma de
medicina tradicional nativa de l'Índia que radica les seves fonts en els texts sagrats
hindús, coneguts com els Veda.
Actualment, l’Ayurveda és
encara una forma de medicina tradicional que segueix viva al sud d’ sia i està reconeguda
com a tal per l'Organització Mundial de la Salut. A Occident, es considera com
una medicina alternativa.
Dhanvantari, la divinitat associada à l'ayurveda
La
forma mes emprada de consum es la tisana i en aplicacions tòpiques. Utilitzada
durant segles en la medicina herbolària a la Xina i per l’ayurvédica de
l'Índia. En la tradició xinesa s'empra en problemes urinaris i insuficiència de
producció de llet materna, i en l'Índia com afrodisíac.
També s’utilitza contra les
afeccions del pit, la gonorrea i la oftalmia. Es promou la seva utilització per incrementar
la potència sexual. Aquest ús es va originar en els anys 1970 a Europa de l'Est,
sobretot a Bulgària. Els estudis independents a Bulgària han suggerit que
l'extracte de Tribulus terrestris incrementa lleugerament els nivells
hormonals, encara que tornen després al seu rang normal.
Els estudis més recents sobre
els efectes del "Tribulus terrestris" per a esportistes conclouen que no es pot demostrar que augmenti
la massa muscular, ni que proporcioni més força, ni millores en la resistència
física o en la potència sexual.
Malgrat aquests estudiós,
molta gent considera que son certes les propietats tòniques de l’Abreull,
semblants a les del ginseng, asseguren. També s'insisteix que l’Abreull
incrementa la testosterona perquè puja la "HDGn” (la hormona desencadenant
de la Gonadotropina), que al seu torn estimula la producció de LH i d'hormona
foliculoestimulant (acrònim en anglès FSH). La testosterona, a més de les seves
tres importants funcions en la construcció muscular, l’augment de la fertilitat
i la libido, és també coneguda pels seus efectes positius en l'activitat de la
medul·la òssia per a la producció dels glòbuls vermells eritròcits i del
sistema immunitari.
Però, com ja hem dit, els
estudis actuals desmenteixen aquestes afirmacions: ni incrementen la testosterona,
ni el LH en els homes... No hi ha cap
evidència científica d'efectivitat en fomentar teixit muscular.
Ronnie Coleman. Fot: tabloidenoticias
L'actiu químic en l’Abrull
ha provat ser protodioscina (PTN), un parent de la Dehidroepiandrosterona (DHEA).
En un estudi amb ratolins, l’Abreull es va mostrar útil en l’activitat sexual/erecció,
millor que l’esteroide anabòlic conegut com cipionat de testosterona.
No obstant això, no són convincents encara els estudis, però molt que s’empenyen
els seus defensors.
Encara que molts afirmen
que el consum de l’Abrull no te efectes adversos significatius, alguns usuaris
afirmen molèsties d'estómac i diarrees.
Comentarios
Publicar un comentario