Als espanyols de "a por ellos"

    Estic molt fart de llegir a persones que fan proclames dictatorials contra la llibertat. No suporto a aquests individus” que, dia sí, dia també, ens piquen amb les seves bogeries, predicant postulats antics, nefastes i ja superats per l’evolució històrica, com l'economia fisiocràtica, les "lleis" d'Adam Smith, el liberalisme passat de moda...

      Conceptes en boca de mals alumnes d'història, estudiants que no haguessin aprovat ni el primer curs en una facultat decent. Ara, dia a dia, ens prediquen teories passades de moda com si fos l'última ocurrència, sense assabentar-se que el capitalisme té els dies comptats, com qualsevol mode de producció que haja existit en la història, evolucionant des del seu naixement, a la seva maduresa i la seva corrupció, la mort i –afortunadament- donant origen a un altre sistema econòmic nou.

    Aquests ficapotes no s'han assabentat que la seva mare els va parir nuets, que han crescut sense assabentar-se de casi res, i que estan envellint i que els falta poc per a morir-se.

    Una vegada vaig escoltar a BORJA DE RIQUER I PERMANYER parlar, com ningú ho havia fet, sobre la catalanofòbia, un mal que afecta molts espanyols i a gairebé a tots els valencians.

    Els catalanòfobs son els "espanyols" fonamentalistes, els que mengen “UNITAT DE LA PÀTRIA” per desdejunar, dinar, sopar i ressopar. Son individus que han fet de la defensa de la unitat de la nació espanyola la meta de la seva vida. Són gent amb escasses llums i, aquells que són intel·lectuals, ho són “mesetaris”.

     Si algú els critica, immediatament responen titllant-lo de antiespanyol i d'antipatriota, assegurant que no té dret a estar present en la vida política perquè el seu objectiu final serà sempre la separació.

    Aquests energúmens posen la defensa d'una bandera i d'una “nació” per sobre de la llibertat democràtica i de qualsevol dret polític. Són uns feixistes, encara que no els agrada que l'hi diguin.

    El "Unitarisme" és la part fonamental de l'ADN espanyolista, un ADN que no té ni un gram de democràcia i abunda en testosterona, per la qualcosa solen donar respostes irritades i violentes a tots els que els facen la contra.

    En realitat, aquest “sentiment espanyolista” és una defensa contra la poca consistència i falta d'importància internacional de la seva “nació”, del seu endarreriment econòmic, de la seva democràcia autoritària que cavalca volant cap al feixisme. Senten ràbia i enveja cap als avenços catalans, el seu dinamisme, alhora que experimenten un menyspreu i gran xuleria cap als ciutadans cosmopolites i amants de la llibertat.

     El "espanyol" s'ha convertit en un me nin fot, un individu al qual no li importa la democràcia ni la llibertat, tan sols avassallar als catalans, escarmentar-los per gosar crear una nació pròpia. Aquests intransigents han convertit en "veritat de fe" el suport a la sobirania única.

Espanyolisme i deport de masses

     El patriotisme espanyol més groller -com mai hagi existit en temps passats- és utilitzat descaradament per la classe dominant, manipuladora, i pels seus esbirros de la premsa i mitjans de comunicació, per guanyar vots dels ciutadans empobrits intel·lectualment, per emmascarar la corrupció i per justificar mesures polítiques que posen en perill la vida democràtica

     Realment sembla que estem davant la desaparició dels intel·lectuals crítics i independents.