Ens governen uns monstres

     Això va ser fa molt temps en un país llunyà de les muntanyes castellanes, on governaven uns monstres de set caps que robaven els diners de tots els ciutadans per omplir-se la butxaca i enriquir als seus amics de malifetes: un grup de les clavegueres de l'Estat, en el qual intervenien alguns policies i jutges, de manera que feien el que els venia de gust, sense que ningú s'atrevís a oposar-se als seus contrafets.

    Aquests malvats dirigents es van inventar un enemic interior per utilitzar-lo de cap de turc contra tots els mals que afligien aquell país: acomiadaments improcedents, atur laboral, salaris de fam, desídia en la cura de les carreteres, abandó de la sanitat i de l'educació pública... Els triats com a boc expiatori foren els  catalans, una nació florent, treballadora i amb ànsies de llibertat. Diuen que els espanyols son molt envejosos, però, menys encara que babaus, doncs la seva enveja es del tipus de que si jo no puc tindre el que tu tens, jo vull que tu tampoc ho tingues. Es a dir, si jo estic malament, vull que ho estigues tu també: convertim Catalunya en una Extremadura o una “autonomia” com la murciana.

     
      Aquests espanyolistes envejosos, tancats dintre de la seva caverna, van idear un mètode per portar a bon fi el seu malvat pla: en essència, es tractava d’acabar amb les inversions públiques  per a què cada dia funcionés pitjor la sanitat, l'escola, és a dir, tot el comunitari i, d'aquesta manera, justificar la privatització d'escoles i hospitals, que eren lliurats a mans dels seus esbirros per enriquir-se, com ja havien fet i feien amb les empreses d'energia, petroli, electricitat; també amb els mitjans de transport estatals com els ferrocarrils, l’aviació, etc. Aquesta espoliació del patrimoni de tots només beneficiava a aquests lladres i als seus amics i famílies.

    El poble, cada vegada més inculte per la manca d'una educació adequada i per les manipulacions de les televisions escombraries que cada matí els feia empassar programes dirigits per autèntiques bruixes malvades que encisaven amb conjurs malèfics des d’A3 i T5, no podien adonar-se que els roïns governants els robaven, alhora que van posar en marxa el pla de l'enemic comú i va començar a créixer la mentida que l'enemic dels espanyols eren els catalans separatistes i independentistes, els quals tenien tota la culpa de la misèria del ciutadà.

    D'aquesta manera, els lladres van continuar robant impunement amb la complicitat del poble inculte i cada dia augmentaven els xantatges i les extorsions a empresaris per poder finançar el PP, un partit creat exclusivament per a enriquir als seus dirigents, uns genis malvats que van idear nous mètodes per robar, com la creació de fundacions polítiques per finançar la seva propaganda electoral, caixes de comptabilitat en B per obtenir diners en negre que després es repartien en sobres o empraven per embellir la cova des de la que ens robaven. És el cas de la Fundació Miguel Blanco, des d'on treien diners per a les seves campanyes, demostrant una falta de respecte total inclòs pels seus morts.

    La qualitat moral d'aquesta gentussa disminuïa cada vegada més i més, fins que sortiren entre les seves files xoriços i “salta-corrales”; hi entraren militars senils, joves sense estudis que falsificaven, amb tota impunitat, el seu currículum acadèmic, toreros sense l'EGB, predicadors extraviats, cures pederastes, monjos benedictins franquistes i concursants de “reality shows”... Tan baix havien caigut i tan gran era la seva avarícia, que molts es van dedicar a robar en els supermercats i, tan gran era la seva supèrbia i prepotència, que van inculcar les lleis socials i les de trànsit, perquè es creien per sobre de la llei.

    D'altra banda, existia en aquell país la figura de la Monarquia, encarnada per un rei Borbó que no va saber estar a l'altura de la institució que representava, decantant-se imparcialment pel bàndol espanyolista. Aquest rei, amb estreta aliança amb la Moncloa i el beneplàcit del PSOE (l'altra cara de la mateixa moneda) i Ciutadans, va iniciar la guerra bruta contra Catalunya: primer van intimidar als empresaris catalans per forçar una fugida d'empreses que servís de càstig econòmic contra el procés sobiranista, després van iniciar l'espionatge dels polítics opositors, complot elaborat des del Ministeri de l'Interior i d'una policia política manipulada pel PP, capaç d'elaborar proves falses contra els seus adversaris i, finalment, va intervenir una justícia dirigida pels hereus del franquisme, polititzada, que va decidir ficar a la presó als polítics catalans que no compartien les seves idees. Mig món va poder contemplar com la policia, a les ordres dels polítics i jutges unitaristes, patriotes i espanyolistes, van reprimir amb gran duresa a part dels ciutadans catalans durant el dia de la votació d'un referèndum en el qual els catalans anaven a decidir si volien la independència o continuar units a l'Estat espanyol.

     Com creieu que van actuar els mitjans de comunicació davant del complot preparat per la màfia policial? Doncs creant merda per tapar tanta immundícia amb un sol objectiu: perpetuar als mateixos partits sempre en el poder. I com va actuar el partit en el govern? Doncs callant i tirant terra per tapar-ho tot, així que la seva obligació hagués estat fulminar a mitja policia i als seus dirigents.

    Després, a través de les televisions, l'altra meitat del món va poder observar un judici imparcial contra els polítics empresonats per les seves idees polítiques, el tribunal posant traves als advocats defensors per exercir una defensa justa, les declaracions de membres de les forces i cossos de seguretat l'Estat alliçonats perquè fessin revelacions pactades..., tot a costa de faltar a la veritat, assegurant que el dia de la votació dels catalans van actuar amb violència, que els van atacar amb mirades d'odi, tirant-los flors, fins i tot, detergent Fairy perquè rellisquessin ... declaracions patètiques i hilarants que es van convertir en el fes-me riure de les xarxes socials.

      Després vam saber que van mentir al dir que els Mossos d'Esquadra no van fer res. Policies despotricant contra d’altres policies: els espanyolistes van acusar a la policia catalana de no fer res per trobar les urnes i les paperetes, oblidant-se que ells, arribats per terra i mar, envaint Catalunya, tampoc van trobar res.

     Ens vam assabentar que els danys causats als tres vehicles policials, pel que sembla amb adhesius i pujant dalt del vehicle, foren valorats en més de 30.000 €, i vam saber que vehicles semblants a aquest model de Nissan, els estaven subhastant públicament per 300 €. Vam saber que els vidres els va trencar un policia i vam saber que l’atestat judicial en què es basa la Fiscalia de l'Estat per acusar els polítics empresonats, el va redactar un policia que odiava els catalans, com es va demostrar en els missatges que publicava a les xarxes socials, cosa que va negar, encara que havia jurat dir la veritat davant del tribunal.

     I comte contat, comte acabat... encara que no és aquest el cas, perquè si no m’equivoque, aquesta història va per temps i encara ens depararà histories mes al·lucinants.

     Ja vos ho contaré. Intentarem assabentar-nos dels nous sussuïts.