Conquesta rusa de Sibèria
Al segle XVI el poder del Khanat
de Sibèria era tan feble que no va poder impedir que les activitats d'un grup
d'exploradors russos aconseguissin canviar la lleialtat de les diferents tribus
siberianes. Per contrarestar les activitats dels exploradors , el Khan Küçüm
intentar centralitzar el seu poder imposant l'Islam als seus súbdits xamanistes,
alhora que intentava reunir la seva forma de recaptació d'impostos.
L'exploració de Sibèria pels russos
suposa una gran "odissea" per als europeus, semblant a la conquesta
de l'Oest que van efectuar al segle XIX els europeus emigrats a Amèrica del
Nord
No obstant això, els americans, a través de la seva
indústria del cinema, van popularitzar la seva suposada "odissea"
mostrant-nos els terribles esforços i sacrificis que van haver de fer els
colons (preferentment anglesos o irlandesos) per establir les seves famílies en
aquells territoris inhòspits, enfrontant-se, dia després dia, a uns malvats
indis als que pintaven com autèntics "salvatges" i criminals.
En canvi, la colonització russa va ser més
silenciosa i, possiblement, més espectacular. Ells també van matar nadius,
encara que les massacres van ser menys que les que van cometre els americans.
Alguns, demostrant una supina ignorància, afirmen que no hi va haver massacres
perquè no hi havia a qui massacrar.
Els Itelmens es van rebel·lar a mitjan segle XIX quan els cosacs van
considerar que no els havien donat prou pells i els van privar dels seus
mitjans de subsistència requisant-los les barques de pesca, els trineus i
aliments bàsics, com l'oli de foca, peix o fruits silvestres. La revolta va ser
generalitzada i tot el poble es va llançar de forma salvatge contra els russos i, com era previsible, van ser ràpida i
despietadament aixafats i massacrats (Carlos
Sánchez-Cantalejo Jimena, Breve
paseo por los confines: la península de Kamchatka. El
Genio Maligno. Publicación semestral- Número 3,
septiembre de 2008 | Descargar
PDF).
Indis sioux
George Armstrong Custer, un excèntric i megalòman cap del
Setè de Cavalleria, encarregat de "defensar " als colons o, vist des
de l'altre costat, massacrar als nadius americans
Sibèria estava poblada per moltes ètnies,
entre les que dominava la mongol, però també eren abundants les uràlica-fineses
i unes altres més reduïdes com els ostiaks, els mansis, buriats, nannis, Txuktxis...
etc. Els "indis" americans són els descendents dels pobladors de
Sibèria que fa uns 14.000 anys van travessar l'estret de Bering i, avançant per la costa d'Alaska, van ocupar
les planes centrals d'Amèrica del Nord.
Les imatges que segueixen tracten de
demostrar que Sibèria estava poblada per molts pobles, cadascun d'ells amb una
cultura que responia adequadament al medi ambient on vivien. Amunt hem
contemplat unes fotografies dels indis americans -els descendents dels
siberians - i avall podeu veure unes
imatges dels seus avantpassats...
Armadura feta amb làmines de cuir endurit reforçada amb
fusta i ossos , utilitzada pels nadius siberians i esquimals
Armadura laminar usat per indígenes i esquimals siberians
A continuació em permeto fer una
comparació amb la gesta exploradora que van protagonitzar espanyols i
portuguesos amb el descobriment d'Amèrica i el Pacífic .
També hi va haver massacres, però a
diferència del que passa amb els anglosaxons, els mateixos espanyols van ser
els que les van denunciar, així com els maltractaments als indis, denuncia que
els va venir de peres als holandesos per fabricar la llegenda negra contra
Espanya, una forma d'intentar desprestigiar la potència dels Austres per
debilitar i tractar de guanyar amb la difamació el que no podien aconseguir amb
les armes.
La resposta d'alguns lectors als fets exposats per
mi ha consistit en què "se li ha sortit d'escala el blaspiñómetre".
Asseguren que la conquesta espanyola d'Amèrica va ser brutal i que els
espanyols van massacrar i van aniquilar als indígenes. I amb la intrepidesa que
atorga la ignorància asseveren que la llegenda negra espanyola -per cert, fabricada
per protestants espanyols- la tenien merescuda, "perquè mataven nens, violaven
índies i bullien indis en oli".
Aquí us poso uns enllaços als
estudis que he fet sobre el tema de la Llegenda Negra:
La
Leyenda Negra de España: introducción
Leyenda Negra: los autores
Leyenda Negra III. Opiniones de los extranjeros
Críticas a la Inquisición
La imagen de España dañada
Leyenda Negra: los autores
Leyenda Negra III. Opiniones de los extranjeros
Críticas a la Inquisición
La imagen de España dañada
A les entrades que he citat també es pot
veure la manipulació que va patir el procediment de la Inquisició Espanyola,
assumpte demostrat per un grup d'historiadors dirigits per l'italià Agostino
Borromeo, que afirma que els crims que s'atribueixen a la Inquisició
Espanyola, en realitat van ser comesos per la Inquisició dels països europeus,
que aplicaven la tortura sempre en condicions terribles i amagats del public.
"La Inquisició espanyola va executar amb penes
de mort -preferentment la forca- a unes 2.500 persones i, com diu Agostino
Borromeo, durant molt de temps es van confondre els judicis amb les condemnes
de mort. La Inquisició espanyola va sentenciar a un nombre molt reduït -dels
130.000 acusats- a presó i galeres, la immensa majoria van patir penes
espirituals, com peregrinacions obligades, penitències i pregàries". (La Velleta Verda, Críticas a la Inquisición)
L'historiador Stphen Haliczer va descobrir que els espanyols usaven la tortura amb
poca freqüència, aplicada a menys del 2% dels presoneres i, generalment, durant
menys de 15 minuts, sense que ningú la patís més de dues vegades. La Inquisició
aplicava un manual de procediment que prohibia moltes formes de tortura que
s'usaven a Europa.
A Espanya es feien Actuacions de Fe a
la Plaça Major amb molta pompa i parafernàlia. En els seus 365 anys
d'existència va haver poquíssimes actuacions, les quals van causar unes 2.500
morts. En el mateix període a Europa, es van produir 110.000 processos que van
acabar amb l'execució de 60.000 persones, la major part a Alemanya (25.000) i
Polònia, però a França tampoc es van quedar curts, segons es llegeix a La caça de les bruixes a la Europa Moderna de
Brian Levak.
A Europa no es matava la gent amb tanta solemnitat
com a Espanya, ja que allà es feia de forma més "artesana" i barroera:
d'amagat en petits llogarets, amb milers de senzilles fogueres on es ficaven grups
de persones que eren rostides en vida. A Espanya, els morts ho van ser amb la
forca.
I ara, desprès d’aquestes aclaracións
que intenten demostrar que els anglosaxons i altres països europeus també van
causar grans massacres i van actuar amb extrema crueltat amb el qui es posés
per davant d’ells, continuem amb l'exploració de Sibèria.
Yermak Timoféyevich
Les tres imatges es refereixen a Yermak Timoféyevich
Històricament la conquesta de Sibèria
comença el 1580 quan mig miler de cosacs liderats pel atamà Yermak
Timoféyevich van
envair el territori dels mansi, subjectes al khan Küçüm. Els
acompanyaven 300 esclaus lituans i alemanys que els Stroganov havien comprat al tsar.
Durant tot l'any de 1581 van travessar el territori conegut com Iugra i subjugaren
les ciutats dels mansis i ostiaks.
Dues fotografies amb gent de l'ètnia mansi (voguls)
Ostiacs (khanty)
Yermak Timoféyevich
va néixer entre 1532 i 1542 en el grup dels cosacs del riu Don, que
voreja el nord del Mar Negre. Aquella zona era vassalla de l'imperi otomà i
estava sotmesa a les constants invasions de russos, tàrtares i perses que
anhelaven el territori, pel que va haver de lluitar contra ells fins a fer-se
mereixedor del càrrec de atamà, paraula turca que els cosacs fins i tot en la
Rússia tsarista utilitzaven per designar el seu comandant en cap. Al final es
va imposar a la zona del mar Negre, els Balcans i el Caucas la Sublim Porta
dels sultans.
Territori dels mansi o districte autònom de Janty-Mansi-Iugra
es tracta d'un subjecte federal de
Rússia inclòs al districte autònom de l'Óblast de Tiumèn). Els nadius de la
regió són els Janty i els Mansi, coneguts col·lectivament com Ob Ugric, les
llengües són properes a l'hongarès. El territori es coneix com Iugra. La
majoria del petroli produït a Rússia ve de Janty-Mansi, donant a la regió una
gran importància econòmica
Aquests cosacs, abans d'aquesta data, s'havien
enfrontat en nombroses ocasions a les tropes russes i turques pel control de
les rutes comercials del Volga. En 1580, perseguits per les tropes russes (doncs
Yermak era un atamà de l'imperi otomà),
els cosacs de Yermak es van traslladar navegant pel riu Kama cap al Nord,
arribant a Perm (Monts Urals), al territori controlat per la família Stroganov,
comerciants russos que fiscalitzaven els territoris del riu Kama, el Turà i el
Tobol, afluents dels rius Obi i Irtysh.
Els Stroganov tenien una autorització (ucàs) del tsar per comerciar amb els
nadius, per la qual cosa es van aliar amb aquell estol cosac perquè protegissin
les rutes comercials i defensar-se dels atacs tàrtars. Allà on arribaven
construïen forts (ostrog) per
protegir-se dels atacs dels seus enemics.
Conquesta de Sibèria per Yermak, un quadre de Vasili Surikov
Yermak Timoféyevich i els seus
cosacs en 1580 van arribar al territori controlat per la família Stroganov,
comerciants russos que fiscalitzaven els territoris del riu Kama, el Turà i el
Tobol , afluents dels rius Obi i Irtysh
Yermak Timoféyevich arriba al peu dels Urals remuntant el riu
Kama
Yermak Timoféyevich creua les Muntanyes Urals i arriba
als rius Turà i Tobol, afluents de l'Obi
Yermak Timoféievich va decidir travessar els
Urals, arribant a terres del Khanat de Sibèria, una immensa extensió de terres
des de l'Àrtic al Caspi, que ara tenien religió musulmana, encara que
continuaven practicant el xamanisme. Era una zona de fronteres indefinides, amb
moltes ètnies, sotmeses per aliances de vassallatge al khan mongol (*).
Davant l’aclaparador progrés de Yermak,
que preparava l'assalt a la capital Kashlik, el khan Küçüm es va aliar amb els
tàrtars dirigits per Muhammed Kul, i van presentar batalla a la
vora del riu Irtis (Irtysh, 1582),
sent derrotats pels cosacs, que navegant pel riu es van presentar a les portes
de la capital del khanat. Abans, però, es van apoderar de la fortalesa de la
muntanya Chuvash, perdent en la batalla un centenar d'homes i aconseguint
entrar en Kashlik el 26 d'octubre de 1582.
La caiguda de Qashliq (Kashlik) davant Yermak, i la fugida de Kuchum. Una miniatura de la Crònica Kungur, escrita per un dels
companys de Yermak, on es narra la conquesta de Sibèria per Yermak entre
1580-1585, però, la crònica no es va conservar sencera, sinó inclosa dins de
l'escrita per Semyon
Remezov, coneguda com a Crònica de
Remezov
Prop de Tiumen es trobava l'antiga capital mongola de
Kashlik
El Khan Kuchum (Küçüm) es va retirar a les estepes
i reagrupar a la seva tropa, plantejant l'ofensiva en 1584, a la batalla
nocturna del riu Wagay (un afluent del Irtysh) de la qual va resultar vencedor
i les tropes cosaques foren salvatgement massacrades, morint Yermak.
Les restes de les tropes de Yermak,
sota el lideratge del atamà Mescheriak, es van retirar de Kashlik, destruint la
ciutat a la seva sortida. En 1586 van tornar els russos i després de sotmetre a
vassallatge al khanat i als mansis mitjançant l'ús de la seva artilleria, van
establir una fortalesa en Tiumén, prop de les ruïnes de Kashlik.
Voevodes moscovites en la fortalesa de nova construcció
de Tiumen, representada en la Crònica de
Remezov
Les tribus tàrtares que eren submises al Khan Kuchum reberen diversos atacs de càstig i, finalment, va
ser capturat el Khan (1598) en ser derrotat a la batalla de Urmín, prop del riu
Obi, pel governador Andrei Voyeikov.
En el transcurs de la contesa, la família
reial siberiana va ser capturada per les tropes russes, tot i que el Khan
Kuchum va tornar a escapar. Els russos van portar als membres de la família del
Khan a Moscou, on van romandre com a ostatges. Els descendents de la família
del khan van passar a ser coneguts com els Prínceps
Sibirski i se sap que la família va existir fins almenys finals del segle
XIX.
Malgrat la seva fugida personal, la captura
de la seva família va acabar amb les activitats polítiques i militars del Khan
Kuchum i s'entén que es retirés als territoris de l'Horda d' Nogai al sud de Sibèria. Es creu que el Khan Kuchum, ancià
i cec, es va dirigir llavors a Bukharà morint a l'exili lluny dels seus parents,
al voltant de 1605.
Mapa de Rússia en l'actualitat
Per qui vulgui saber més, Christoph
Witzenrath va escriure un llibre
titulat Cossaks and the Russien Empire, 1598-1725:
Manipulation, rebellion and expansión into Siberia (Routdlege,
2007) que forma part d'una
sèrie d'estudis que publicà la mateixa editorial sobre la història de Rússia i
els països d'Europa Oriental.
L'autor, davant l'evidència de les massacres
comeses contra els indis americans pels seus paisans, tracta de desmentir la
historiografia soviètica que afirma que la colonització de Sibèria va ser tasca
de l'assentament pacífic d'uns colons. Defensa que l'expansió russa va ser obra
dels militars cosacs ansiosos de riquesa; però, no posa en evidència massacres
com les comeses pels americans.
Yermak Timoféyevich conqueridor de Sibèria ,
representació del segle XIX
Tampoc defensaré jo que aquests cosacs o els
Stroganov fossin "bona gent" ni uns "emprenedors", perquè a
mi aquests qualificatius em sonen més apropiats per referir-se als lladres que
esclavitzen a la gent o que els roben sense cap remordiment. Estic segur que
els russos van anar a Sibèria per guanyar diners fàcil, per fer fortunes
ràpides, sense importar el mal que causaven als nadius siberians .
No obstant això, les meves opinions
podrien ser profundament anhistòriques, és a dir, podria haver fet una
afirmació inexacta sobre el període històric en qüestió, sobre les mentalitats
i pensaments dels cosacs del segle XVI.
Voguls ( Mansi ) presentant tributi a Yermak Timofeyevich
A vegades, quan llegeixo narratives històriques plenes
de moralitat barata -que res té a veure amb els successos històrics, ni les
seves circumstàncies- recordo l'expansió espanyola a les Amèriques i la manera
en que els conquistadors "acataren però no van respectar les lleis de la
seva corona, és a dir van fer ús d'una flexibilitat sense la qual resulta
impossible construir un imperi", com diuen alguns historiadors.
Suposo que la flexibilitat de què tracten aquests
autors consisteix en l'incompliment de la llei i l’abandonament de la defensa
de l'explotació de l'ésser humà, així com l'extermini de les seves vides a
voluntat del conquistador i la rapinya i furt dels seus béns, inclosos les seues
pròpies persones i la de les seves dones i fills, que són convertits en esclaus.
Aquest és el procediment -segons la gent que no te d'escrúpols- per aconseguir
un Imperi.
Un cop sobrepassats els Urals, els
russos van avançar cap a l'Est de Sibèria, arribant als rius Obi i Ienisei al
segle XVI. Hem narrat la conquesta de Sibèria que comença entre 1580-1585 quan els cosacs liderats per Yermak Timoféyevich
envairen el territori dels mansi, subjectes al khan Küçüm, expulsant als
mongols. També subjugaren les ciutats dels ostiaks.
Pyanda entre 1620-1624, mentre liderava una
partida que estava a Sibèria caçant i comprant pells als nadius, va esdevenir
el primer rus que va remuntar el riu Tunguska Inferior i explorar el riu Lena.
Pyanda va aconseguir les terres habitades pels Iacuts i tungusos . En 1624 va arribar
a Yeniseysk on va acabar el seu llarg viatge d'uns 8.000 km.
( * ) En el IV mil·lenni aC aquí estaven establerts els pobles uràlics,
vivint a la regió boscosa i plena de pantans dels Urals i el riu Obi. Eren
pobles caçadors-pescadors-recol·lectors. Al final d'aquest període els pobles
que donarien lloc als samoiedes emigrarien cap al nord-est; mentre que cap a
Europa es van dirigir els que després coneixeríem com hongaresos.
Al III mil·lenni es parla de pobles
ugrofinesos o finoúgrics, la branca occidental, els finesos comuns (finesos,
estonians i altres) s'estenen cap a occident creuant els Urals i el riu Kama
fins arribar a Escandinàvia. Un altre grup es va establir pel Danubi i els
coneixem com hongaresos. Les diferències lingüístiques creen la base del que
seran els pobles pèrmics (komi, udmurt) i més al sud els pobles finesos del
Volga (mordovians, mari).
La Exploració de Sibèria
19. Los rusos
Fonts:
La majoria de les imatges, així com de la
informació, pertanyen a la Wikipedia. Podeu consultar les meves entrades sobre
els xamans siberians, amb aportació de fotografies de la col·lecció del Museu
Rus d'Etnografia de Sam Petersburg:
· Xamans
Comentarios
Publicar un comentario