El Imperi del Mal

marzo 01, 2014

El Imperi del Mal

Un dels historiadors que més admiro, Josep Fontana, va escriure Por el bien del imperio ( 2011 ), un intent de resumir la història del món des de 1945. Aquesta obra va sorgir d'una preocupació personal de l'autor, o millor, de la decepció que li va produir el comprovar que cap de les promeses que es van plasmar a la Carta de l'Atlàntic (1941) es van complir i, el pitjor de tot, que el nou ordre mundial que va sorgir en acabar la II Guerra mundial va ser el del domini de les grans empreses multinacionals i la dels seus dirigents polítics, mercaders i mercenaris que van portar noves guerres al món (Iraq, Afganistan, Líbia, Síria...), van frenar l'auge de les democràcies, instaurant per tot arreu dictadures favorables als interessos dels seus amos, van vulnerar tots els drets humans, arribant a forçar milions d'obrers a treballar amb baixos salaris que amb prou feines els permeten sobreviure.

El llibre tracta sobre l'origen de l'estat de benestar com recompensa feta als treballadors occidentals, convertits en soldats, que van derrotar al feixisme i al totalitarisme, la suposada guerra freda contra l'ascens del comunisme ateu (en realitat se'ns mostra com l'instrument del domini i control americà del món), la caiguda de la URSS i la desaparició del Pacte de Varsòvia no es veu correspost amb la desaparició de l'OTAN, el que ens dóna llum sobre l'autèntic fi d'aquest pacte militar: la submissió de la resta del món als interessos dels capitalistes occidentals i la intervenció dels Estats Units en el món i, finalment, la involució que es viu des de la dècada de 1970 en relació als drets socials, el benestar social i democràcia com a conseqüència del triomf del neoliberalisme.

Emblemes del Pacte de Varsòvia i de l'OTAN

Acabades les amenaces dels fantasmes capitalistes (jacobins, carbonaris, maçons, anarquistes, comunistes...) , els rics han perdut la por als treballadors, els banquers amb els seus diners compren exèrcits amb què protegir els seus interessos i, com a conseqüència, desencadenen el empobriment global i l'enriquiment cada vegada més gran del seu grup. Els polítics mercaders ataquen sistemàticament als treballadors, als seus sindicats, alhora que rescindeixen les ajudes socials i les agències i organismes de protecció dels treballadors-consumidors.

Lluny d'aconseguir la prosperitat global que propugnaven els capitalistes occidentals, s'ha creat un món més desigual, amb gran divergència entre els nivells de vida dels països desenvolupats i els anomenats "en vies de desenvolupament". La globalització, en comptes de riquesa, ha actuat com a factor d'empobriment, agreujant la pobresa mundial i encarint el preu dels aliments, la qual cosa fa que centenars de milers de nens (17.000 al dia) segueixin morint de fam cada any.

Espanyols furgant en galledes d'escombraries a la recerca d'aliments encara aprofitables (2013). Font: Caminociordia

El racisme ha augmentat en el món i els països rics tracten d'impedir la lliure circulació d'éssers humans per autoprotegir-se i seguir gaudint de l'alt nivell de benestar que tenen a costa dels altres éssers humans explotats. L'aparell propagandístic i intel·lectual dels països capitalistes tractarà de fer-nos creure que aquest racisme és d'índole privada i només afecta els països que el pateixen, quan en realitat està promogut per ells, que premien els gossets falders que defensen els interessos occidentals. Segons els liberals neocom aquest racisme és producte de l'odi i de la rancúnia entre ètnies que habiten un mateix país. No obstant això, la majoria de les vegades aquestes guerres civils i els seus genocidis són patrocinats pels serveis secrets occidentals per tombar governs hostils i posar dictadors al seu servei.

Gran geni entre els neoconservadors és l'expresident americà George W. Bush

El neoconservadurisme va sorgir com a reacció a les idees de la contracultura d'esquerra de la dècada de 1960. El neoconservadurisme defensa l'individualisme, el mercat lliure i la promoció assertiva de la democràcia i els interessos internacionals dels Estats Units amb la intervenció de les armes . Moralment defensen una actitud agressiva cap a l'estranger (imposició de valors absoluts i intransigència usant com a premissa la creença nord-americana de tenir una superior autoritat moral) i pel seu conservadorisme polític.

La ideologia neoconservadora

Aquests individus neocom són els que regeixen el món actual, pel que és necessari conèixer la seva ideologia , encara que sigui resumidament. Es declaren profundament religiosos, encara que les seves activitats són la causa fonamental de la fam al món. Són tremendament nacionalistes, però denigren tots els altres nacionalismes. Tenen un ferm afecció a les seves lleis i al "ordre públic", però inculquen tots els sistemes jurídics dels seus "enemics". Defensen un Estat centralitzat i un exèrcit poderós per combatre contra el Socialisme i el Comunisme. Els agrada estar molt informats (Agències secretes) i interceptar algunes notícies per impedir que arribin al públic sense estar encobertes o tergiversades, al·legant que ho fan per protegir la pau i l'ordre social. Asseguren que defensen la llibertat d'expressió sense límits (també la seva hipocresia desconeix qualsevol límit). Abominen totalment dels ideals pacifistes o ecologistes. Són partidaris de les reformes polítiques, socials i econòmiques -segons afirmen per al bé de la societat i l'Estat- en realitat, per omplir-se les butxaques.

Menyspreen les societats amb lleis diferents als americans o als Estats incapaços d'imposar l'ordre: per posar-hi remei, envien els seus exèrcits a que els ajudin. Intervenen per auxiliar les nacions en crisi per impulsar el seu desenvolupament i creixement, sense atendre per a res les necessitats bàsiques de la població, o el que és el mateix, creen mercats que els comprin els seus productes (maquinària, armament, tecnologia...), sent els compradors els polítics corruptes que enriqueixen als capitalistes americans i a ells mateixos, a costa del seu afamat poble, que és qui paga tot.

Els neoconservadors intervenen per auxiliar les nacions en crisi per impulsar el seu desenvolupament i creixement

Defensen la ciència i els avenços tecnològics, sobretot en l'àrea de la guerra i armaments, utilitzats per defensar els seus privilegis, fins i tot contra el seu propi poble americà. Es proclamen defensors de la globalització. Afirmen menysprear les distincions racials, religioses, sexuals, regionals, etc. La neoconservaduría no accepta distincions ja que les considera costums retrògrades i radicals que entorpeixen el progrés del país. No obstant això, senten odi cap a les minories de tota mena: ideològiques, socials, polítiques... Experimenten un desig imperiós per eradicar els vells costums i adoptar noves que els serveixin per enriquir més ràpidament. Consideren retrògrades costums sense importar rellevància o història d'aquestes.

José María Aznar , neocom

Mariano Rajoy , neocom

Totes les seves actuacions, segons proclamen, es fan per eradicar la misèria social, però, aconsegueixen tot el contrari. Mantenen una ferma intenció d'eradicar el "terrorisme" (sobretot el que actua contra els seus interessos), el crim organitzat, el comunisme, el socialisme i qualsevol societat o individu que s'oposi al "bé social" (es refereix a les seves panxes plenes), la "ciència" o la religió (la seva, és clar, perquè la islamista és gairebé terrorisme).

Font : La Veu de Galícia ( 30 juliol 2013 )

Aproven la pena de mort, el càstig de l'avortament i l'eutanàsia i totes les penes que s'imposin per defensar la llei i el benestar social majoritari o dels "borrecs" dels seus votants. Intervenen en els assumptes dels altres països amb l'exèrcit i les armes, en el que anomenen "guerra justificada" que no és altra cosa sinó salvaguardar els seus interessos econòmics.

Menyspreu per les ideologies polítiques d'esquerra, protegint les ideologies polítiques d’ "esquerra-centre, dreta-centre, centre" i les diferents ideologies que portin a un estat de constant progrés. Ferm menyspreu dels pactes i les unions entre nacions i societats per evitar la guerra o fer canvis socials agressius.

Els neoconservadors senten terror de pasquins com aquest

Menyspreu total i desig pel reduir o eradicar la burocràcia que té al país, per agilitzar i accelerar les transformacions i millores per a la societat. Menyspreu pels grups artístics, socials i de qualsevol caràcter... que ataque els seus privilegis i interessos, als quals anomenen "correcta conducta humana en societat".

Critiquen tant al totalitarisme com la ingovernabilitat, valorant en canvi la idea de democràcia liberal i central.

La tergiversació de la realitat, a través dels portaveus "oficials", que manegen els mitjans de comunicació en massa, és una realitat constatable. Aquesta manipulació és obra d'un exèrcit de pseudo intel·lectuals que disposen de tota la tecnologia i mitjans econòmics per rentar les consciències o en el pitjor dels casos distreure l'atenció dels ciutadans. Aquest sistema es nodreix de polítics corruptes, venuts al capital financer, per perpetuar aquest sistema polític-econòmic, que només beneficia un 5% de la població mundial.

La dreta reaccionària predica una ideologia maniquea, de baixa categoria intel·lectual, però que serveix per explicar fàcilment a les masses illetrades seva ideologia: el món està dividir en bons i dolents, amics o enemics, la llum o la foscor, l'economia de mercat o l'estatisme comunista, la globalització neoliberal o l'autarquia, pau i seguretat versus terrorisme i inseguretat...