Achillea ageratum
L’Agèrat (Achillea ageratum) és una espècie pertanyent a la família de les
asteràcies. El seu origen és incert i fins i tot es pensa que és un híbrid,
probablement de la regió mediterrània, on es troba en sòls humits, com el
Salinar a la marjal de Pego.
Agèrat. Alè de
bou (Achillea ageratum L.). Foto: Gonçal Vicenç
En botica popular s'usa els caps florals o
corimbes en infusió per rentar les ferides externament. També es fan infusions
de les flors i es pren una tassa al matí en dejú com a tònic i estimulant. Com
vermífug, sobretot les llavors i les flors en infusió.
En medecina popular és de poc ús,
utilitzant-se per la manca de gana, indigestions, paràsits intestinals, debilitat...
És una planta Molt apreciada en
apicultura.
Agèrat. Alè de
bou (Achillea ageratum L.). Foto: Gonçal Vicenç
Etimològicament la paraula “Achillea” es un nom genèric nomenat en
honor d’Aquil·les. S'ha indicat també que el nom prové de la guerra de Troia,
on Aquil·les va curar a molts dels seus soldats i al propi rei Télefo, rei de
Micenes, utilitzant el poder que l’ agèrat o “milfulles” té per aturar les hemorràgies,
segons la Wikipedia.
Per l’altra banda “ageratum”
es paraula del grec que significa "una planta que no es marceix ràpidament".
Agèrat
del gr. agḗratos “sense vellesa”, de a-
(negació)+ gḗraos (vellesa).
Agèrat. Alè de
bou (Achillea ageratum L.). Foto: Gonçal Vicenç
Podem confondre-la amb un altra planta composta,
la Perpètua
(Helichrysum
stoechas), llenyosa, molt ramificada i fulles estretes. Son abundants sobre
sòls secs i camps de secà abandonats i vores de camins.
Helichrysum stoechas – Perpètua. Foto: Gonçal Vicenç
Etimològicament Helichrysum
és un nom genèric que deriva del grec antic ἕλιξ helix = "retorçat" i
χρυσός crisós = "or". Per la
seva part, “stoechas” és un epítet igualment d'origen greco-llatí antic
(στοιχάς) que significa “espígol”, per la semblança de les seves fulles
estretes i de vores enrodes cap al revers.
Medicinalment s’utilitza la summitat florida, per la seva abundància en flavonoides,
oli essencial amb sesquiterpens, monoterpenols, esters terpènics i cetones (Els
terpens
són una sèrie d'hidrocarburs la fórmula general dels quals és (C5H8)n. Són
lípids que es troben en moltes substàncies d'origen natural, com en el cas del
mentol o l'eucaliptol en els olis essencials, i són els principals components
de la resina i de l'aiguarràs. El nom “terpè” és derivat de la paraula “turpentine”,
"aiguarràs" en anglès).
Helichrysum stoechas – Perpètua. Foto: Gonçal Vicenç
Antiespasmòdica, diürètica, colerètic, antisèptica, antial·lèrgica,
bèquica, pectoral, antitussígena i antiinflamatòria. És hepatoestimulant i
hipocolesteremiant en insuficiències hepàtiques i cefalees.
Les infusions s’utilitzen en els processos
inflamatoris dels aparells digestiu i respiratori. Estimula la sudoració i
combat les malalties del pit com bronquitis, traqueïtis, laringitis, tos,
al·lèrgies respiratòries, grip, refredats, amigdalitis, faringitis.
Exteriorment està indicada en la conjuntivitis,
blefaritis, rinitis Infeccions urinàries, èczemes, candidiasi.
Segons l’Herbari
virtual de Banyeres de Mariola i Alacant, es posaven manats de les herbes
sota el matalàs per prevenir o treure les hemorroides. Esbandides contra el mal
de queixal, laringitis, angines, psoriasi, banys de seient contra les
hemorroides, compreses i rentats contra dolors reumàtics i neuràlgics.
Els capítols florals un cop secs mantenen
el seu color daurat i són de llarga durada. S'utilitzen en la preparació dels
tradicionals tapissos florals valencians del Corpus. Antigament es van usar per
elaborar corones per als difunts.
Propietats semblants tenen el Helichrysum italicum, curri o
sempreviva de la muntanya i el Helichrysum decumbens, la Sempreviva,
amb fulles cobertes de pèls petits de color verd molt clar i aspecte blanquinós
pels pèls.
Helichrysum decumbens – Sempreviva. Foto: Cabo Huertas (herbariovirtualbanyeres)
Helichrysum decumbens – Sempreviva (Manga del Mar Menor). Foto: Gonçal Vicenç
Comentarios
Publicar un comentario