Gernika

     L'església va ser construïda sobre un antic monestir, el de Saraspe, que en 1015 pertanyia a Sant Millán de la Cogolla. L'edifici actual es va iniciar com a temple gòtic al segle XV, sent la seva façana principal obra de Sancho de Emparán. El temple es va salvar del bombardeig de la Vila el 1937, però els seus vidrieres van ser reconstruïdes. A l'interior del temple es custodia una estàtua de Sant Roc (s. XVIII) patró de la Vila i una tomba de 1450 de la família Múgica, una de les famílies més notables de la zona.

Esglesia de Sta. Maria. Fot: Gonál Vicenç

     El 26 d'abril de 1937, Gernika-Lumo va ser destruïda per les bombes incendiàries llançades per la Legió Còndor alemanya que participava en la Guerra Civil en suport dels militars colpistes de Franco. Tan sols van sobreviure a la massacre, l'església de Santa Maria, les mansions i palauets dels voltants i la propera Casa de Juntes, edificis annexos ii l'Annex Arbre de Gernika, símbol ancestral del poble Basc.

Jardíns del Ferial. Fot: Gonçal Vicenç

Destrucció de Gernika

Jardíns del Ferial. Fot: Gonçal Vicenç

     En Gernika es troben dos dels símbols polítics més importants del País Basc: la Casa de Juntes i l'Arbre de Guernica. Això es deu al fet que és en tots dos llocs on els Senyors de Biscaia i els polítics bascos s'han reunit al llarg de la història per decidir el destí dels bascos.

Casa de Juntes. Fot: Gonçal Vicenç

         

Saló de reunió de la Casa de Juntes. Fot: Gonçal Vicenç

Casa de Juntes. Sala de la Vidriera en la que apareixen retratas l'Àrbe de Gernika i històries de les asamblees. Fot: Gonçal Vicenç

     L'Arbre de Gernika és un d'aquests arbres, ja que era utilitzat com a lloc de reunió per a les comunitats basques i el Senyor de Biscaia. Va ser sota les seves branques on els Senyors de Biscaia van jurar respectar les llibertats de Biscaia i on es va establir un conjunt de lleis anomenades "furs", les quals atorgaven autonomia als bascos.

Arbre de Gernika i Casa de Juntes. Fot: Gonçal Vicenç

      Encara que no va ser el primer bombardeig de la història que una població civil va ser atacada amb l'aparent propòsit de produir la seva destrucció total, la seva repercussió ha fet que sigui mundialment conegut. L’atac el van realitzar quaranta-dos avions Heinkel He 111, Dornier, Junkers i Messerschmitt, els quals van estar bombardejant durant dues hores i mitja de la vesprada, a partir de les cinc, la població. Pel que sembla, també hi havia cert nombre d'avions italians, sent aquesta la seva primera col·laboració bèl·lica amb els alemanys.

    Posteriorment de la massacre, van declarar que el seu objectiu era un pont d’entrada a la ciutat i la fàbrica d’armes, els quals van resultar intactes, mentre que la població va ser convertida en runes. El vertader objectiu dels nazis i de Franco va ser terroritzar la població civil i desmoralitzar el bàndol republicà. La premsa franquista va afirmar que Gernika, com Irun, havia estat incendiada pels mateixos republicans en la seva fugida perquè practicaven una política de terra cremada.

    El bombardeig de Gernika és el bombardeig de saturació que més morts va causar en la guerra espanyola, i s'ha convertit en un símbol dels horrors de la guerra per a tot el món. El fet va tenir un gran impacte en la seva època i va inspirar Pablo Ruiz Picasso per al seu quadre més famós, el Guernica. 

Picasso, Guernica (1937)

    Entre 1940 i 1950, el clos de Gernika va ser reconstruït per la "Comissaria General de Regions Devastades", un organisme franquista creat per reconstruir les ciutats destruïdes durant la Guerra Civil. Els treballs van ser duts a terme per presoners de guerra i opositors al règim.

Plaça dels Furs, a la dreta l'ajuntamenti, a l'esquerra, el Museu de la Pau. Fot: Gonçal Vicenç