domingo, 23 de noviembre de 2014

Achillea ageratum

      L’Agèrat (Achillea ageratum) és una espècie pertanyent a la família de les asteràcies. El seu origen és incert i fins i tot es pensa que és un híbrid, probablement de la regió mediterrània, on es troba en sòls humits, com el Salinar a la marjal de Pego.


Agèrat. Alè de bou (Achillea ageratum L.). Foto: Gonçal Vicenç

      En botica popular s'usa els caps florals o corimbes en infusió per rentar les ferides externament. També es fan infusions de les flors i es pren una tassa al matí en dejú com a tònic i estimulant. Com vermífug, sobretot les llavors i les flors en infusió.

    En medecina popular és de poc ús, utilitzant-se per la manca de gana, indigestions, paràsits intestinals, debilitat...

    És una planta Molt apreciada en apicultura.


Agèrat. Alè de bou (Achillea ageratum L.). Foto: Gonçal Vicenç

     Etimològicament la paraula “Achillea” es un nom genèric nomenat en honor d’Aquil·les. S'ha indicat també que el nom prové de la guerra de Troia, on Aquil·les va curar a molts dels seus soldats i al propi rei Télefo, rei de Micenes, utilitzant el poder que l’ agèrat o “milfulles” té per aturar les hemorràgies, segons la Wikipedia.

   Per l’altra banda “ageratum” es paraula del grec que significa "una planta que no es marceix ràpidament". Agèrat del gr. agḗratos “sense vellesa”, de a- (negació)+ gḗraos (vellesa).


Agèrat. Alè de bou (Achillea ageratum L.). Foto: Gonçal Vicenç

    Podem confondre-la amb un altra planta composta, la Perpètua (Helichrysum stoechas), llenyosa, molt ramificada i fulles estretes. Son abundants sobre sòls secs i camps de secà abandonats i vores de camins. 


Helichrysum stoechas – Perpètua. Foto: Gonçal Vicenç

     Etimològicament Helichrysum és un nom genèric que deriva del grec antic ἕλιξ helix = "retorçat" i χρυσός crisós = "or".  Per la seva part, “stoechas” és un epítet igualment d'origen greco-llatí antic (στοιχάς) que significa “espígol”, per la semblança de les seves fulles estretes i de vores enrodes cap al revers.

      Medicinalment s’utilitza la summitat florida, per la seva abundància en flavonoides, oli essencial amb sesquiterpens, monoterpenols, esters terpènics i cetones (Els terpens són una sèrie d'hidrocarburs la fórmula general dels quals és (C5H8)n. Són lípids que es troben en moltes substàncies d'origen natural, com en el cas del mentol o l'eucaliptol en els olis essencials, i són els principals components de la resina i de l'aiguarràs. El nom “terpè” és derivat de la paraula “turpentine”, "aiguarràs" en anglès). 


Helichrysum stoechas – Perpètua. Foto: Gonçal Vicenç

   Antiespasmòdica, diürètica, colerètic, antisèptica, antial·lèrgica, bèquica, pectoral, antitussígena i antiinflamatòria. És hepatoestimulant i hipocolesteremiant en insuficiències hepàtiques i cefalees.

    Les infusions s’utilitzen en els processos inflamatoris dels aparells digestiu i respiratori. Estimula la sudoració i combat les malalties del pit com bronquitis, traqueïtis, laringitis, tos, al·lèrgies respiratòries, grip, refredats, amigdalitis, faringitis.

     Exteriorment està indicada en la conjuntivitis, blefaritis, rinitis Infeccions urinàries, èczemes, candidiasi.

       Segons l’Herbari virtual de Banyeres de Mariola i Alacant, es posaven manats de les herbes sota el matalàs per prevenir o treure les hemorroides. Esbandides contra el mal de queixal, laringitis, angines, psoriasi, banys de seient contra les hemorroides, compreses i rentats contra dolors reumàtics i neuràlgics.

    Els capítols florals un cop secs mantenen el seu color daurat i són de llarga durada. S'utilitzen en la preparació dels tradicionals tapissos florals valencians del Corpus. Antigament es van usar per elaborar corones per als difunts.

   Propietats semblants tenen el Helichrysum italicum, curri o sempreviva de la muntanya i el Helichrysum decumbens, la Sempreviva, amb fulles cobertes de pèls petits de color verd molt clar i aspecte blanquinós pels pèls.


Helichrysum decumbens – Sempreviva. Foto: Cabo Huertas (herbariovirtualbanyeres)


Helichrysum decumbens – Sempreviva (Manga del Mar Menor). Foto: Gonçal Vicenç

No hay comentarios:

Publicar un comentario