Capitalisme i decadència
En
l’assaig d’opinió titulat Capitalisme i
decadència spengleriana d'Europa, escrit per Carlos X.
Blanco, se'ns presenta un
panorama ombrívol del futur d'Europa, conseqüència de la pròpia essència del
capitalisme mundial i globalitzador que no posseeix pàtria ni identitat i tant
sols anhela els guanys, per la qual cos foragita les fàbriques als lloc on la
mà d’obra és més barata, evadint impostos al seu Estat i deixant en l’atur i la
misèria als obrers del seu país o, el que es pitjor, convertint-los en una
plebs romana que viu del pa i circ, uns
ventres plens i agraïts. Vos presento un resum de l’assaig per a que podeu
jutjar vosaltres mateix i, si ho desitgeu, al final vos aporti l’enllaç
d’Internet.
El circ
espanyol. Font: Farabunterra
De la mateixa manera que esdevé un
cataclisme, aquesta societat de masses serà la pròpia protagonista i causant
dels mals que li vénen. La nostra societat europea viu en un procés d'imparable
d'urbanització. Les grans masses de camperols van començar a emigrar des dels
seus llogarets i terrers, dipositàries ancestrals de tota la cultura ancestral.
La ciutat va iniciar la seva colonització absoluta del camp.
La
vella cultura agrícola i ramadera, tot el seu madur sistema de valors d'ús, va
sucumbir a aquests centres urbans que, primerament, van ser mercats, mers punts
de concurrència; però, en un segon moment, van passar a ser centres de
producció explotadora.
Font: informe21
La
colonització del camp per la ciutat va suposar la conversió de grans masses
camperoles en masses proletàries. La ciutat com a mercat va passar a ser la
ciutat com ergàstul (lloc on vivien amuntegats els esclaus): centre immens de
producció i acumulació de plusvàlua. Calia concentrar la força de treball -la
mercaderia humana- i deslligar-la de la terra (privar-la dels seus mitjos de
subsistència) per produir plusvàlua. La resta de "serveis" o
creacions de la civilització urbana (bancs, universitats, teatres, òperes...) van ser dotacions per a la burgesia i perquè
la classe burgesa pogués allotjar-se i explotar les masses fabrils. Les ciutats
dels “països emergents” que creixen monstruoses presenten tot l'aspecte de ser
embornals immensos de força de treball, dotació mínima de serveis (bancs,
prostíbuls, tavernes), barriades miserables separades de la zona residencial
luxosa, desordre "sota control", nivells de delinqüència màxims però
compatibles amb l'explotació econòmica més crua, degeneració absoluta de
l'animal humà.
Per a Carlos X. Blanco, i grups intel·lectuals d’esquerres, les ciutats
occidentals son monstruositats capitalistes que han submergit al camp
circumdant en el fang de l'explotació. Per aquests intel·lectuals totes les
coses bones d’Europa provenen de les grans cultures d'arrel vilatana o
camperola que van fer florir ciutats, estats, obres d'art i de ciència. En
canvi, el sistema capitalista ha reduït el camp a una simple font emissora de
matèries primeres, aliments i mà d’obra barata. Aquest fenomen l’anomenen
“civilització” en el sentit splenglerià, es a dir, desprès del naixement de la “civilització”
i el seu desenvolupament, ara estem en la senilitat: esgotament de la creativitat,
fossilització d'institucions i estructures, rigidesa de les formes i els
hàbits.
Els europeus tenim les nostres
arrels a l’estrat rural, el qual que té les seves més velles arrels en el
paganisme celto-germànic i en el món clàssic. Sobre aquest vam afegir un altre
substrat essencialment únic per a tots els pobles d'Europa, el qual va sorgir
de les ruïnes del feudalisme i la descomposició de la comunitat camperola
originària arran de la Revolució Industrial i l'auge del capitalisme.
Les masses camperoles, un cop
remogudes de les seves terrers, van afluir a la ciutat i van perdre les seves
arrels. El vilatà transmutat en obrer perd els vincles amb la propietat de la
terra que, de cap manera, en la societat pre-capitalista, és pot comparar amb
la propietat de mercaderies.
La gran ciutat-mercat i la gran-ciutat
fabril o ergàstul, han donat pas a la gran ciutat cosmopolita, a la ciutat-món
que converteix als seus ciutadans en una mena de mònada (terme utilitzat per
els filosofes per referir-se a Déu o el primer ésser o la unitat originària, o
per la totalitat de tots els éssers, amb el significat de «sense divisió») que
s'arroga la representativitat de tot el planeta. A la ciutat mònada han d'estar
representades totes les cultures, totes les races, les innombrables religions,
el ventall complet dels modes humans de vida i de pensament. Es porta a la
pràctica tota l'abstracció: tota cultura ha de desprendre de les seves arrels i
enviar alguns emigrants i ambaixadors a la ciutat-món on portarà una existència
artificial, mestissa, degradada: sota l’asfalt no hi ha arrels, sols pseudo-cultura
capitalista caracteritzada pel sincretisme i el mestissatge.
Els peus africans dansen ritmes
de la selva a Nova York o París, però ja no és l'ànima nativa del negre en el
seu entorn natural, és una ànima sincrètica, que vol i no pot. Els resos
orientats a la Meca, lluny de la sorra del desert, es donen avui molt prop amb
la minifaldilla i la igualtat dels sexes, però aquesta mateixa convivència és
una bomba de rellotgeria, on esclataran tota mena d'enfrontaments. Sota les
mateixes ordenances municipals i una mateixa Constitució conviuen tribus i
hordes, clans i llinatges de la més diversa procedència.
El segle XXI serà més aviat un segle de
lluita d'identitats que de lluita de classes. Això no vol dir que desaparegui
l'explotació capitalista, sinó que, s'intensificarà gràcies al puré
multicultural, condició prèvia per l'ultra-explotació. La defensa d'un cert
nivell de salaris i condicions laborals dignes a Europa son una fita de les classes
obreres nacionals degudament organitzades i dotades d'un alt sentit de la
disciplina. La disciplina gairebé militar d'un sindicat o partit obrer
garantida per quadres i líders exemplars que han encapçalat la causa de la
classe treballadora fent-la respondre com un sol home davant les amenaces del
Capital.
La classe dominant, però, ha reaccionat
astutament minant les bases d'aquesta unitat fèrria i disciplinada incentivant,
per una banda, l'emigració de persones alienes a la cultura amfitriona i, de
l'altra, la deslocalització de empreses.
La manera més senzilla de trencar el
nivell de salaris que una classe obrera organitzada ha defensat després de
dècades de lluita consisteix a importar contingents d'emigrants. Aquests
treballadors procedeixen d'una altra cultura i necessiten almenys una generació
o dues per integrar-se amb la resta dels obrers nadius i fer causa comuna amb
ells, militar en la mateixa organització, etc. Mentrestant, accepten salaris
molt inferiors i serveixen per trencar la unitat de la classe obrera, acceptant
condicions que per als nadius serien inacceptables.
Port xinés
La
importació d'emigrants porta a la pràctica l'ideal del Capitalisme (per més que
es repeteixi que és un eslògan marxista): “El Proletari no té Pàtria".
En
efecte, el proletari és un producte del capitalisme (una aberració de les
qualitats humanes producte de l’explotació capitalista) i al sistema no li
interessa cap mena d'identitat que reforci els llaços d'unió entre els
treballadors. El sexe, la raça o la religió han de ser abstrets per tal
d'aconseguir una massa d'àtoms individuals que només arribin a relacionar-se
per mitjà de la producció de mercaderies. El capitalisme és un immens
engranatge que, tendencialment, només permet la relació dels individus en tant
de consumidors i productors de mercaderies, fins al punt que aquest individu
sense sexe, sense raça i sense identitat nacional o religiosa, serà
tendencialment una mercaderia i només mercaderia.
Factoria xinesa
Ara bé, el capitalisme no es desenvolupa
sense contradiccions. Proclamant la "igualtat" de sexes, races,
cultures, vol negar el que és impossible esborrar del tot en unes poques
generacions. Encara no s'ha efectuat el sincretisme religiós absolut ni el
mestissatge universal. La ideologia capitalista treballa per convertir al ser
humà en una mercaderia dòcil i explotable.
L'home es resisteix a ser una
"Humanitat" genèrica o abstracta. Moltes nacions volen la seva
independència dels Estats capitalistes uniformadors. Segueix havent homes i
dones, continua havent heterosexuals, continua havent cristians, musulmans,
budistes, ateus, etc.
La diversitat o pluralitat per si mateixes
no tenen per què ocupar un lloc elevat en la Axiologia (s’ocupa dels valors
humans), com el seu contraris, l'homogeneïtat, la uniformitat ... Aquestes són
posicions relatives en un procés de canvi, de perpètua transformació: la vida
és Història, la Història és esdevenir, tot passa i res s'oblida del tot.
El capitalisme funciona millor suprimint
la diversitat humana i adotzenant al individu perquè sucumbeixi davant l’Imperi
de la Mercaderia. El missatge radical burgés (Llibertat, Igualtat, Fraternitat)
és un veritable malson mundial, una arrel de conflictes, ja que aquestes
proclames burgeses, descontextualitzades, ja lluny de l'època de la
Il·lustració, lluny de Rousseau o de la Revolució Francesa, comporten la
destrucció dels valors mateixos de la Civilització. Per exemple, la tolerància
religiosa que es començava a reclamar al segle de Locke, en el XVII, concernia
exclusivament a la convivència entre sectes cristianes sota un mateix rei. La igualtat
burgesa es referia a la igualtat de tots els ciutadans sota l'imperi d'una
mateixa Llei (Igualtat jurídica) abolint la servitud i l'esclavitud, per tant.
La Igualtat entre l'home i la dona, també concerneix a una igualtat jurídica,
els mateixos drets i deures, sense cap renúncia a la condició femenina o la
masculinitat. I així successivament.
Però a la ciutat-món la radicalització
d'aquesta Trinitat suposa la seva aberració. La tolerància passa a convertir-se
en relativisme i aviat veurem defensors occidentals de l'ablació de clítoris o
del càstig corporal de la dona, per "tolerància" cap a altres credos
i per "respecte" a una creixent fe.
L'home-massa de les grans ciutats
només entén per "realitat" un immens entramat de realitats
construïdes, de procediments i hàbits tècnics, d'enginys i artificiositats. Ell
mateix es considera ja una màquina, cosa construïda i mercaderia. Les seves relacions
socials es redueixen a procediments tècnics i mercantils. No és estrany que
l'home-massa vulgui legalitzar i fins i tot exaltar la prostitució. Els
economistes, tant com els mass media,
li han ensenyat que tot es compra i tot es ven en aquest món. Va ser la primera
lliçó de la ciutat-mercat (tot el que importa en aquest món son "els
diners"). Després, la ciutat-fàbrica li va ensenyar que la pròpia
humanitat és una espècie de taronja a la qual se li pot esprémer el suc. L'home
és cosa i és màquina semovent, una màquina que presta serveis i rendiments. El
fracàs de la Humanitat coincideix amb l'origen mateix de la Mercaderia i de la
seua producció industrial.
El continent europeu és avui un
continent condemnat a l'esclavitud. La deslocalització de les grans empreses,
el pla estúpid de voler fer d'Europa un simple embut de plusvàlues, durà a
molta mort i dolor, i tots serem aviat esclaus. Les noves potències emergents estan
allà on les companyies transnacionals han emigrat (els seus capitals també ho
han fet).
Les mateixes empreses del
capitalisme mundial i globalitzador no posseeixen pàtria ni identitat en el
moment en que evadeixen impostos. Buscant mà d'obra barata ultramarina, i
buscant no pagar impostos a la pàtria, aquestes companyies desapareixen en
l'haver de cada país europeu. És un capital nòmada, flotant, que no coneix
fronteres i que ni tan sols vol gastar un cèntim en protegir fronteres que,
veritablement, ja no li interessen. Al ciutadà mitjà, el que porta els grillons
i la pell marcada per una nòmina, sí se li exigiran més i més esforços
"patriòtics", val a dir fiscals. I li recordaran que tots hem de
contribuir a que la nostra societat es conservi en els termes en què ens han
educat: en la llibertat, la igualtat i fraternitat.
Mentre el Capital recolza aquest missatge,
s'evadeix d'ell. I llavors, una massa d'assalariats que sostenen els estats amb
tot el seu suor i sacrifici veurà com els salaris baixen, les ocupacions
escassegen, amb la qual cosa els salaris tornaran a caure, i veurà a més que
més i més estrangers fent cua voldran teva feina per la meitat del sou, o
potser per menys.
Tokio nit. Font:
4ever
El
Capitalisme sap que a Europa no es pot contenir la caiguda de la taxa de guany,
que aquesta taxa es pot recuperar en països fins ara "perifèrics" on
no importarà res que els seus règims siguin despòtics, aberrants, perillosos
per a la Civilització mateixa. Aquests despotismes extraeuropeus donaran suport
amb les seves armes i tècnics a una multinacionals "cosmopolites",
buscant entre nosaltres, els repugnants homes blancs, antany cristians i
espoliadors, una nova massa d'esclaus. Doncs la nostra Europa serà poc més que
un solar improductiu i un asil d'ancians sense memòria, enmig de la massa
indiferenciada d'habitants de la ciutat-món.
Font: Carlos X. Blanc
Estat, nació... entelèquies ideològiques?
Dossiers polítics de La Velleta Verda:
Gracies, amigo, por ver en tu lengua mis ideas plasmadas. Es un honor. Y preciosas las fotos seleccionadas.
ResponderEliminarGracies a tú, mestre!
ResponderEliminar