Patxaran casolà

      El patxaran és una beguda originària de Navarra , encara que s'elabora en moltes parts del País Basc i voltants, i ja s'ha estès el seu consum a la resta de la península.

Aranyoners (Prunus spinosa). Font: elrincondeceditas

     S'elabora bàsicament amb anís crema (anisat de patxaran) i aranyons (o patxarans) silvestres que es recullen, depèn de la zona,  a mitjans/finals d'estiu. A la nostra terra a la tardor.

     A casa és fàcil de fer, però, hi ha varietats segons els gustos de cadascú:

 1. Patxaran simple i pur , és a dir una maceració d'aranyons amb anisat de patxaran, sense més. Es venen normalment garrafes de 3 litres d'anís especial per realitzar-lo, sent millor el de 26 º o més, ja que en l'elaboració perd una mica de grau.

 

2. Els que prefereixen fer la maceració amb part d'anís i part d'orujo. Es pot fer així si ens agrada més sec, amb una part d'orujo per cada 4-5 d'anís ( uns 150 cc per litre del recipient).

3. Un altra variant es barrejar anís sec Paloma (Monfort del Cid) de 40º a 55º, amb un anís dolç de 30º. Desprès afegir 1/3 d’aranyons i aromatitzants al gust. Sempre es deu respectar la proporció  d’un 1/3 d’aranyons capficats dintre d’un recipient hermèticament tancat i col·locat dins d’un celler obscur.

 

 

Fot: Gonçál Vicens

  

Els anissos de la província d'Alacant, inclosos els pegolins de destil·leries Albo, es troben entre els millors del món.

Fot: Gonçál Vicens

 

El grup revolucionari “Mistelers” creuen la mediterrània a rem i preparin la distribució de l'Absenta La Loca per tota Àfrica, especialment pels Països islàmics. Font: Ràdio Mistelera

4. Els que a més d'aranyons agrada afegir altres aromatitzants, com canyella (un pal per 3 l., o més, segons el golós que siga un), flors de camamilla (una cullerada), una baina negra  i grans de cafè (no massa , 8-10 per 3 l.).

 

Els aromatitzants adequats: canyella i vainilla.

Fot: Gonçál Vicens

 

Ingredients:

-Anís especial per patxaran

-Aranyons silvestres: 200 gr. per litre del recipient o 1/3 del recipient

-Aromatitzants al gust: canyella, vainilla, cafè, llorer...

Fot: Gonçál Vicens 

 

 

Fot: Gonçál Vicens

 

Fot: Gonçál Vicens 

Elaboració:

     Primer de tot cal anar a recollir els aranyons. Vos puc dir que a Soria, La Rioja, el País Basc... en hi ha en abundància. A les nostres terres en hi ha per l’interior, a la zona nord del nostre país i cap a l’Aragó. Però, si voleu trobar-ne més a prop, tan sols vos puc dir que al Comtat, als bancals de terra blanca (margues) en hi podeu trobar.  

 

 

Fot: Gonçál Vicens

 

      S'han d'elegir madurs però durs, que no es vegi res verd en la seva pell però no es notin toves al tacte. Hi ha persones que procuren agafar-los sense cua ni fulles, però, d’altres ho fiquen a macerar tot junt. Les més verdes donaran un toc àcid de resultat molt agradable, mentre que les en excés madures donaran un sabor més profund i dolç, preferibles per als golosos.

 

Fot: Gonçál Vicens

 

      Segons arribem amb ells procedim a netejar-los bé. Traiem totes les restes de fulles i les cues (que poden donar mal gust i dificulten l'extracció, per algúns), i tirem tots els que veiem amb forats (de cuc ) o fetes malbé.

    Els posem en aigua (en un recipient ampli) per acabar de rentar-los durant una bona estona. Així aprofitem de nou per tirar els que surin, i podem fer sortir algun cuquet que se'ns hagi escapat (que n'hi haurà).

     Un cop ben netes i seques es passen als recipients que tinguem on vulguem fer la maceració, a ser possible flascons de boca una mica ampla ( i si no a les mateixes ampolles de 3 l.  De l'anís). S'emplenen en la proporció donada de pes (i afegim el que vulguem afegir, segons els nostres gustos. Els golosos afegeixen una culleradeta sopera de sucre), i es completa l'ompliment amb l'anís (i orujo si volem més aspre).

 

Font: Quim Rey

     S'ha de deixar el patxaran casolà en repòs en un lloc fresc i a les fosques, un bon seller. El temps depèn molt, a mi m’agrada posar-lo al més d’octubre i treure’l per Nadal. Però, la majoria el manté de 4 a 6 mesos en repòs abans de consumir-lo. Importat: el recipient es deu sacsejar, cada dos o tres dies, una mica.

    Si optes per treure’l per Nadal, fes-lo amb ampolles de litre i no tragues els aranyons de l’ampolla. El color serà més rogenc i clar. Com més temps estiga en maceració, el color serà més marro i obscur.

      Els més experts a partir dels 3 mesos ja aniran provant-lo a veure com va d'extracció de gust (que les ganes ens podran... ). No convé deixar més de 9 mesos els aranyons en maceració, doncs agafa gust a vell.

 

Fot: Gonçál Vicens

 

    Per al consum és recomanable colar el patxaran casolà amb un colador de malla molt fina per ficar en ampolles normals (o passar-lo a flascons noves, si hem fet molt i ja té temps suficient de maceració), i tenir-lo a la nevera si es vol fred, fins i tot servir-lo en xupitos trets del congelador, evitant sempre fer-li gel .

     També hi ha persones que elaboren el patxaran amb aranyons desossats. Macerar es barrejar un sòlid amb un líquid. La maceració es fa normalment per estovar i donar sabor al sòlid utilitzat (fruita , carn , etc.).

     Quan s'elabora un patxaran, és el licor (anís), el qual posteriorment es va a beure i és el que incorpora les substàncies sòlides extretes dels aranyons. Els aranyons compostos de polpa i os aportaran al licor el color, olor, i sabor de la polpa i os. La polpa o part carnosa juntament amb la pell de la fruita ens aporta un color , olor , i sabor agradable i beneficiós al licor.

     L'os ens aporta olor i gust desagradable en major o menor mesura segons com es faci la maceració, tenint en compte principalment els següents factors:

-Temperatura: a major temperatura de maceració major perill de sabor a os en el patxaran 

-Aranyons trencades o colpejades: quan la fruita està trencada o colpejada el gust de os és més fàcil que aparegui en el licor final.

-El temps de maceració junt amb el grau de maduració de les aranyons és molt important, ja que com més temps, el perill de gust de os és més gran. Jo prefereix un temps curt i abundància d’aranyons en la barreja, a més de tastar la maceració a partir del segon més.

-A major grau alcohòlic del licor, major perill d'obtenir gust a os.