Espanyoliste Nº 2

      Conta un d'aquests espanyolistes, J. C. Montejo, en Sobre lo humano y lo divino que el seu avi li va explicar que Espanya és com una mare que té molts fills, però un li va sortir capritxós i -com ningú li va donar un parell de bufetades- va créixer emportant-se totes les inversions d'Espanya per construir les seves infraestructures, aconseguint avantatges fiscals, cobrint llocs de treball amb la mà humil que acudia d'Espanya. I aquest fill dolent era Catalunya, una regió plena de “cinismo y  falta de solidaridad que organiza una olimpiada que pagamos todos los españoles” (sic). Més que una anàlisi política aquests individu sa limitat a despotricar i a ensenyar les seves enveges.

     Aquests "castellans" presumeixen d'humilitat, austeritat i no sé quines altres foteses. Asseguren que tenen molta paciència per suportar els insults que els profereixen els catalans. Els salmantins, especialment, són objecte dels greuges catalans i, a sobre, han de patir les retallades del malbaratament català. Els de Salamanca són molt patriotes i bona gent, com Vicente del Bosque, entrenador de la selecció espanyola de futbol que surt amb la bandera espanyola a celebrar els seus triomfs, al contrari que fan els catalans com Piqué, Xavi Hernández, Pujol... Aquí l'humil castellà s'adona que si continua enumerant als jugadors de la selecció espanyola quedarà malament, perquè la meitat són catalans. El mateix que passa quan als campionats europeus vencen els equips de bàsquet, handbol, natació, rugbi, tennis ... Tots els espanyols celebren els seus triomfs, encara que en realitat siguin catalans. Cal ser conseqüents, senyors espanyolistes: si volen expulsar els catalans, que siguin tots!

      Els anàlisis econòmiques d'aquests espanyolistes tenen la mateixa categoria intel·lectual que humana, es a dir, gens ni mica. Afirmen que Espanya ha estat enfonsada per les empreses catalanes, com Repsol i la Caixa... i, a sobre, ara han de pagar els plats trencats els pobres salmantins, qui amb les seves immenses fortunes sortiran a rescatar Espanya. En canvi, una multinacional salmantina com Eurodivisas -què cony és això?- pateix atacs a Argentina sense que el govern espanyol faci res. Però no és "espanyol" el seu govern, com vostès? Doncs que fan protestant als catalans que no els volen veure ni pintats de verd! 

     Els espanyolistes presumeixen de respecte i educació, i asseguren que els catalans no hi tenen, com Carod Rovira (José Luís), i a més solen ser covards. Fa pena comprovar en els blocs espanyolistes que no poden suportar els catalans i, menys encara, veure'ls passejar alegrement per les seves ciutats castellanes fotografiant-se: és una cosa que realment els insulta Sobre lo humano y lo divino). No obstant això, mai perden l'esperança, perquè diuen que tenen la millor universitat d'Espanya (cosa que no discutirà cap català, ja que ells creuen que Catalunya té millors universitats que la salmantina). El JC Montejo afirma que tots els estudiants salmantins  saben -si més no- els tres idiomes més parlats al món, són emprenedors i “en cambio, los catalanes sólo dominan un idioma residual, sin importancia mundial. Quizás la solución no sea que se vayan, quizás tengamos que plantearnos echarlos nosotros a ellos”. (Sobre lo humano y lo divino). 

“Quizás la solución no sea que se vayan, quizás tengamos que plantearnos echarlos nosotros a ellos (los catalanes)”. (Sobre lo humano y lo divino).

    Aquesta actitud bèl·lica sol acompanyar als salmantins des de temps històrics. No seria el primer cop que protagonitzarien contra Espanya. Seria millor  que s’ocuparen de crear indústries i llocs de treball, doncs, és millor fer la pau que no la guerra.

      Com solucionarien el problema nacionalista català tan il·lustres analitzadors sorgits -almenys es requeriria això- de la universitat de Salamanca? Doncs boicotejant les compres de samarretes Mango o no omplint el dipòsit de gasolina a Repsol, de manera que es fotria a Arturo Mas. Aquest individu, Joan Carles Montejo (jcmontejo2@gmail.com), en el seu esgarriat odi cap al català s'atreveix fins canviar els noms als catalans, castellanitzant-los i esmenant-los la plana a les mares que els van parir.

Productes catalans a boicotejar

       De tan excel·lent anàlisi històrica es desprèn la següent conclusió, obra mestra de JC Montejo: per salvar Espanya ens proposa un boicot "aquí va la llista de productes catalans que NO s'ha de comprar" i ens facilita una relació d'empreses tan llarga (aquí està el resum: Sobre lo humano y lo divino) que em quedo preocupat.

     Què van a menjar els castellans; mai esmorzaran si no és amb cansalada; amb què es netejaran el cul; només beuran vi; es vestiran amb pells de guineu; mai s’ afaitaran ni perfumaran ...? De la llista es desprèn que els castellans fabriquen molt poc. Millor seria, senyor Montejo, que s'ocupés dels seus assumptes i que no volgués arreglar les cases dels altres, que pel que sembla estan millor moblades.