El gos rater valencià: CH Elvis.
Es un petit gos que ha estat
a punt d’extingir-se, paral·lelament a la desaparició de l’agricultura
tradicional valenciana, en la qual tenia un paper molt important en el control dels rosegadors que menjaven grans
de blat o d’arròs, per això, el seu nom col·loquial de Rater o Rateret. A la
matinada, quan els llauradors emparellaven l’haca al carro , mai s’oblidaven
del rateret, doncs a més de fer-los companyia, era un excel·lent guardià del
carro i dels atifells de treballar, puix davant la presència d’un foraster,
avisava immediatament al seu amo.
CH Elvis. Registro
de Razas Caninas o RRC 103263
Gràcies a la llavor del club de raters
valencians i al el treball realitzat per la veterinària na María José Cárcel
Rubio -que continuà els estudis descriptius i de caracterització de la raça i
que acabaren en la presentació d'una tesi doctoral sobre el Gos Rater Valencià-,
el 30 de març de 2004, el BOE va
reconèixer el seu estàndard o patró racial, reconeixent-lo com l’únic gos
autòcton valencià. El nostre protagonista ha hagut de lluitar contra les modes
que afavorien la proliferació de races foranies i, per damunt de tot, pel
desconeixement de les seves qualitats. De vegades li han dit “embelloner” i
altres paraules denigrants per l’estil.
El gos rater s’adapta perfectament a la
convivència en família, de la que forma part com un membre més. Es un gos net i
de costums, aprèn ràpidament, però, s’ha de treure a passejar a sovint. Es un
extraordinari animal de companyia, que demostra una gran estima i fidelitat per
la família amb què viu, sent el millor guardià de la casa, ja que encara que el
seu aspecte no és massa ferotge, avisa insistentment davant qualsevol cosa que
li cride l'atenció. La meva mare hem contava que quant jo era menudet cridava al rateret que teníem
a casa i li explicava que tenia que anar al forn a coure el pa, el gos la
mirava i li encomanava la feina de
guardar-me. Ella se’n anava segura, doncs el gosset no deixava que s’acostés
ningú on jo jugava.
Passaren els anys i jo, fins i tot, sentia
por i menyspreu pels gossos, fins que un dia el meu gendre li va regalar a la
meua filla un rateret anomenat Elvis. Els misteris dels records es degueren
confabular per infondrem una autèntica passió pel gosset aquell, que sens
dubte, era igual al dels meus records. Elvis és un encant, molt net i
afectuós... amb ell sempre el sents
acompanyat i al costat d'un amic. És un dels millors gossos, però, no només per
a mi, ja que té el títol de CH Elvis. Els que siguen aficionats a les competicions canines sabran que
signifiquen les sigles i, per als profans, us diré que CH significa
"Campió", ja que Elvis és campió d'Espanya i gaudeix de molt bona
reputació entre els criadors del rater valencià
Bonica
imatge d'exemplars negre i foc (Auca del Llevant, Avi del Llevant, CH Elvis i
CH Nuca de l'Atzucac) Prop. Elisa Borredà, Ximo i Carlos Colomer i Eugènia
Vicens.
En la pàgina de la Associació
Valenciana del Gos Rater Valencià es fa una
definició força encertada de les seves característiques. És un gos de talla
petita, amb una excel·lent complexió atlètica que li proporciona agilitat i
força, malgrat la seua reduïda grandària. Fixeu-vos que vos dic: si fos un
animal gran, seria un dels més potent dels gossos!
Antigament, el Rater estava lligat a la
cacera de rosegadors i conills, però jo estic segur de que també pot amb les
aus aquàtiques de la marjal, doncs jo l’he vist agafar polles embullades entre
el senill. Te un excel·lent olfacte –així com un bon oït- que l’adverteix
immediatament de la presencia de bestioles pels voltants. Alejandro Márquez, propietari de dos grans
campions com CH Feix de L’Atzucac i CH Yna de Pastors de Blo, diu que quan
cacen en gossada demostren una coordinació extraordinàries.
Seqüència
de caça
1.
CH Elvis segueix el rastre d’un animal pels
ribassos del riu Bullent. Es incansable, avant i arrere, no para mai.
1.
Si us fixeu be, el gos pren la postura
d’alerta, doncs ha vist quelcom cosa que li crida l’atenció.
1.
Sembla que ha escoltat el piulat d’una polla
d’aigua.
1.
De nou, olora i rastreja algun animal al
costat del riu i, un poc més endavant (fotografia inferior) localitza una polla
dintre del senill. No surt en la seqüència, però la polla ses cabussa baix
l’aigua i el gos espera a que torni a sortir.
1.
Finalment, CH Elvis atrapa la polla d’aigua, prement
el cos de l’animal fortament amb les seves mandíbules i la diposita a terra,
jugant una mica amb ella.
1.
L’animal, encara que sembla mort a l’ultima fotografia,
en realitat està commocionat. Podeu comprovar en la fotografia inferior que l’animal
poc a poc es va recuperar de l’esglai i el vaig amollar a una sèquia.
Ja hem explicat que al medi rural valencià ha estat constant la presència d'aquesta raça, a les quadres per a l'eliminació de rates. En els pobles riberencs de l'Albufera i la Marjal de Pego s'usaven per a la caça de rates d'aigua o rates de l'arròs (arvicola amphibius o arvicola sapidus), molt apreciades en temps per a la elaboració de plats típics com la paella.
Jo vos puc assegura que, avui dia, CH Elvis persegueix els talpons de la terra d’arròs, encara que no n’ha capturar cap encara. A banda d'aquests tipus de pràctiques, el Gos Rater Valencià s'usa en les tirades de tords i la cacera del conill, per a les quals gaudeix d'una gran popularitat, a causa de l'interés que demostra per les peces i l'absència de signes de fatiga que manifesta.
CH Elvis és
un gran caçador. Caminant per les antares dels arrossars observa unes aus
aquàtiques que li criden l’atenció. Fotografia: Gonçal Vicenç i Bordes
Sense
pensar-s'ho, es llança a l'aigua i nedant i saltant, inicia una veloç
persecució de l’au. Fotografia: Gonçal Vicenç i Bordes
Abundant en el que diu el criador
esmentat, el rater es un gos de rastre amb bon oïda, sempre atent a les
indicacions del seu amo. Quan localitza la seua presa inicia una carrera veloç
fins a on està, entrant per dins dels esbarzers, caus o, fins i tot, tirant-se
dins l’aigua en persecució de la seva presa. Es de moviment ràpid i airós, amb
gran facilitat per al salt.
Diu Alejandro Márquez: “El Gos Rater Valencià, quan treballa, no
demostra cansament, sobretot si hi ha conills i poden treballar perseguint-los.
Els pot més l'afició que les captures; això sí, sense perdre'n l'aptitud en cap
moment. Quan mossega, ho fa amb força, i mou el coll amb potència, de manera insistent, per sentir-se vencedor
en aquesta batalla natural...".
Historia
El Rater Valencià, té origen incert com
passa amb la majoria de races canines autòctones del Regne d'Espanya. Hi ha
diverses hipòtesis sobre el seu origen. Una d'elles situa l'origen en les
antigues civilitzacions mediterrànies de l'Orient, descendint dels gossos dels
faraònics. Seria el cas del Petit Podenc portuguès, el Ca de Conills menorquí y el Gos Rater Valencià, transportat a les
nostres terres pels fenicis i cartaginesos.
CH Yna de
Pastors de Blo. Villa
d’Alos L núvia d’Elvis?
Una altra hipòtesi sosté que estaria
emparentat amb els terriers, concretament amb el Jack Russell i el Manchester
Black and Tend Terrier, encara que sembla més viable en el Rater Mallorquí que
en el valencià, per la influència britànica que van tenir les Illes Balears.
El Club del Gos Rater Valencià no accepta
aquesta teoria, doncs troba que els gossos anglesos eren massa cars per als
llauradors valencians, a mes, cal entendre que el Gos Rater Valencià no és un
Fox (caçador de guineus), ni tampoc és un Terrier (gos de cau).
Per una altra banda, el nostre gos tampoc
no és un Toy (joguina), sinó un gos
petit (no deforme), i sense cap senyal de tipus degeneratiu pròpies de
l'“enanisme” artificial dels Toy. Podem concloure aquesta explicació, dient que
el Gos Rater Valencià no és fruit d'una mera casualitat, sinó del resultat
d'una perfecta simbiosi “utilitat-treball”, mantinguda i transmesa al llarg de
moltes generacions.
La tercera creença, és que provenen d'un
tronc comú de gossos brevilinis, elipomètrics, de temperament viu, amb àmplia
difusió a Europa i que van donar lloc a altres races com els Grifons de Quadra
francesos o el Pinscher alemany. Aquests gossets arribaren amb les invasions
germàniques, segons es diu, eren el gossos preferits dels gots.
Hi ha autors que reflecteixen la
existència de referències gràfiques i determinats escrits sobre el Rater
Valencià que daten dels segles XVI, XVII i XVIII, on es descriu el gos de la
gent del camp com el "canis villaticus","gos de l'horta" o
el "gos albelloner" (referint-se a les sèquies). El més antic
d’aquests autors es Povio en Theasurus
puerilis (1580). També es coneix
com “gozque”, paraula derivada de ghoticus
canis (gos dels gots: observem la similitud entre gos i gots), fusteret,
fusterier o gos de fuster i falderet o brinxet.
El
estàndard del Gos Rater Valencià
El seu arquetip, model o patró està
pendent de redefinició, però, podríem convenir es que es un gos de petita talla,
de poc pec dins del mon del gossos (elipomètric), més alt que llarg, de capa predominant
la tricolor.
Te un temperament viu i alegre, un tant
nerviós. Carinyós i fidel, encara que no li agraden els estranys. És molt valent,
tant en la cacera com en la defensa de les propietats dels seus amos. Molt
intel·ligents, doncs aprenen ràpidament.
El seu cap es ben proporcionat respecte al
cos, de cara estreta, llavis fins i comissura labial no marcada. Les dents son
molt blanques, d’implantació correcta i mossegada en tisora.
Els ulls son de mitjana mida, ovalats
i poc eixits. Color de l'iris castany. Parpelles fines i ben pegades a l'ull.
Les orelles sempre alçades i de grandària mitjana (uns 10 cm), triangulars i
d'inserció alta.
El coll es cilíndric, vigorós i
àgil, amb musculatura desenvolupada i sense papada. El tronc d'aspecte
quadrangular. Musculatura ferma i ben marcada. Creu poc pronunciada, a la
mateixa altura que la gropa. Línia dorsolumbar recta. Gropa curta en lleuger
descens. Pit ampli, fort i musculat. Costelles arquejades i ventre recollit. Cua
amputada sense respectar cap vèrtebra o deixant-ne sols la primera. Hi ha
individus anurs.
Dona igual
contemplar-lo de proa que de popa: el miris per on el miris no te cap defecte.
Les extremitats son molt musculades i
perfectament aplomades. Els membres anteriors son rectes i paral·lels. Braç
fort i gruixut, avantbraç llarg i fi, però d'ossada massissa. Els colzes no
deuen estar separats, ni apegats al pit. Mans de llebre. Ungles i coixinets
plantars resistents. Presència d'esperons. Els membres posteriors son molt
potents, amb les angulacions molt marcades i gran musculatura, la qual cosa li
aporta una gran capacitat per a efectuar grans salts. Garrons pronunciats, amb
tendons ben definits. Peus, ungles i coixinets igual que a les extremitats
anteriors. Absència d'esperons.
La pell es molt fina i pegada al cos. El
pèl fi i curt, no ha de tenir més de 2 cm de longitud. Predominen las capes
tacades sobre les uniformes. Entre les capes tacades, la més abundant és la
tricolor (negre/foc amb taques blanques), seguida de la negre/foc. Hi ha també
les capes negre/blanc, canyella/blanc, xocolate/foc i xocolate/blanc. Dins de
les capes uniformes es presenten la capa canyella i la negra.
La alçada
a la creu dels mascles ha de ser entre 30 a 40 cm, essent la ideal 36
cm; les femelles de 29 a 38 cm, essent la ideal 33 cm En ambdós sexes es tolera
un cm. per excés o per defecte del marge expressat, sempre que l'exemplar siga
harmònic i sense defectes. Pes de 4 a 8 Kg.
Defectes.
Qualsevol desviació dels criteris
esmentats es considera defecte, i la seua gravetat, depèn del grau de desviació
de l'estàndard. Se'n cataloguen de dos tipus:
a)
Defectes lleus: Tòfona rosada o amb taques
despigmentades. Proporcions longilínies.
Caràcter tímid i covard.
b) Defectes greus (eliminatoris): Monorquídia
o criptorquídia. Albinisme. Prognatisme superior i/o inferior. Mossegada que no
siga en tisora. Absència de més de dos premolars. Orelles que no siguen
completament alçades. Presència d'esperons als membres posteriors. Pèl llarg
i/o arrissat. Qualsevol capa diferent a la de l'estàndard.
Carlos
Colomer transportant al “delicat” de Gandia
Mejor
ejemplar absoluto del 1º Concurso Monográfico del Rater Valencià ciudad de
Utiel 2011: CH.Elvis con Ximo Colomer
CH Elvis,
campió d’Espanya de bellesa l’any 2010
CH ELVIS
RESULTATS EXPOSICIONS
|
||
2009
|
||
05-09
|
Exposició Monogràfica de Silla:
|
Exc. 1r - CAC
|
18-10
|
Exposició Internacional de Martorell:
|
Exc. 1r - CAC - Millor de Raça
2n BIS RREE
|
31-10
|
Exposició Nacional de Badajós:
|
Exc. 1r – CAC – Millor de Raça
|
01-11
|
Exposició Internacional de Badajós:
|
Exc. 1r – CAC – Millor de Raça
|
21-11
|
Exposició Nacional de Múrcia:
|
Exc. 1r - CAC - Millor de Raça
|
05-12
|
Exposició Nacional d'Alacant:
|
Exc. 1r – CAC – Millor Mascle
|
06-12
|
Exposició Internacional d’Alacant:
|
Exc. 1r – CAC – Millor de Raça
|
19-12
|
Exposició Nacional de València:
|
Exc. 1r – CAC
|
20-12
|
Exposició Internacional de València:
|
Exc. 1r – CAC – Millor Mascle
|
2010
|
||
23-01
|
Exposició Nacional de Saragossa:
|
Exc. 1r – CAC – Millor de Raça
|
24-01
|
Exposició Internacional de Saragossa:
|
Exc. 1r – CAC - Millor de Raça
|
25-04
|
Concurs Monogràfic d’Albal:
|
Exc. 1r – Millor Mascle
|
22-05
|
Exposició Internacional de Talavera:
|
Exc. 1r – Rap. CAC – Millor Mascle
|
22-05
|
Exposició RREE de Talavera:
|
Exc. 1r – Rap. CAC
|
20-06
|
Concurs Nacional de València:
|
Exc. 1r – Millor de Raça BIS RREE
|
11-09
|
Concurs Monogràfic d’Utiel:
|
Exc. 1r - Millor de Raça
|
06-11
|
Exposició Nacional de Múrcia:
|
Exc. 1r – Rap. CAC 3r BIS RREE
|
07-11
|
Exposició Internacional de Múrcia:
|
Exc. 1r – Rap. CAC – Millor Mascle
|
04-12
|
Exposició Nacional d’Alacant:
|
Exc. 1r – Rap. CAC
|
05-12
|
Exposició Internacional d’Alacant:
|
Exc. 1r – Rap. CAC – Millor Mascle
|
2011
|
||
23-04
|
Exposició Monogràfica d’Albal:
|
Exc. 1r – Rap. CAC – Millor Mascle
|
08-05
|
Concurs Nacional de Dénia:
|
Exc. 1r – Millor de Raça
|
21-05
|
Exposició Centenari RSCE:
|
Exc. Rap. CAC
|
11-09
|
Concurs Monogràfic d’Utiel:
|
Exc. 1r – Millor de Raça
|
04-11
|
Concurs Nacional de Villena:
|
Exc. 1r – Millor de Raça BIS RREE
|
Comentarios
Publicar un comentario