Jaume I: un altre punt de vista
Jaume I es
consolava considerant-se descendent dels emperadors bizantins o del Sacre
Imperi Romà, fins hi ha que diu que era descendent del mateix Jesús.
Alhora de fabricar-se ascendències divines
no tenien mesura aquesta gentola. En realitat, el seu origen era bàrbar. Venien
de les estepes alemanyes, o sap déu d’on. Els seus avantpassats eren gots
incultes, saquejadors que van usurpar les terres dels habitants autòctons de
les nostres terres, es a dir, els descendents dels ibers romanitzats.
Tal vegada, l’estirp del “Sanguinari de Barcelona” –nom amb el qual
coneixien a Jaume I els andalusins valencians- s’originà allà pel segle IX,
quan un tal Bel·ló de Carcassona, magnat got
originari de la regió del Conflent, inicià les lluites contra els
musulmans que ocupaven els millors territoris peninsulars. Aquests muntanyencs
dels Pirineus, famolencs i pollosos, anhelaven les terres i el clima dels
musulmans més que el paradís del cel. Aprofitaren la divisió del poder musulmà
de al-Àndalus per a sortir dels seus caus, on estaven amagats.
Jaume
I el Conqueridor (1427) de Gonçal Peris Sarrià i Jaume Mateu. Va romandre fins
1859 a la Sala del Consell de la Casa de la Ciutat de València. En 1888 fou
transferit al Museu Provincial d'Antiguitats de Barcelona i, actualment es
troba al Museu d'Art de Catalunya (MNAC)
Ara
que els diferents grups ètnics islàmics es disputaven el poder, aquests gossos
famolencs dels Pirineu es van sentir valents i amb poder per sortir dels seus
amagatalls i usurpar els terrenys als andalusins,
que en realitat, eren els habitants autòctons del país convertits al islam i
obligats a pagar impostos als seus senyors marroquins, libis o àrabs.
La reconquesta catalana, al principi, va
anar lentament, doncs a penes havia avançat
uns 40 km. la frontera des de temps de Carlemany, a finals del segle VIII, fins
al voltant de l'any 1000. Però als
inicis del segle XII el comtat de Barcelona avança ràpidament aprofitant la divisió de al-Andalús
en regnes de taifes.
El 1118, el comte de Barcelona, Ramon Berenguer
III va ocupar Tarragona, i entre el 1148 i el 1149, Ramon Berenguer IV ocupà
Tortosa i Lleida. La conquesta de la Catalunya Nova finalitzà el 1153 amb la
reducció dels musulmans que resistien a la serra de Prades.
La conquesta significà el trencament de
les fronteres que durant 200 anys havien separat la Catalunya ocupada pels
andalusins de la Catalunya Vella. En lloc seu, es fixà una nova frontera als
ports de Beseit i el riu de la Sènia. L’expansió va fer que el comtat de
Barcelona augmentés en més de 1000 km2 el territori.
En els reietons gots dels territoris
fronteres amb al-Àndalus va confiar Carlemany
per defensar la frontera del seu imperi, creant la Marca Hispànica i posant als nobles glots al front d’uns
territoris considerats taps del territori franc. Així a Borrell d’Osona el col·loca al capdavant dels comtats d'Urgell i
Cerdanya, i Bera
a Barcelona. Alguns autors atribueixen a Bel·ló la fundació del llinatge
anomenat dels "bel·lònides",
l'existència del qual sembla més mítica que altra cosa, motiu suficient per
rebutjar-lo com avantpassat del nostre protagonista.
L’antecessor més probable de Jaume I fou Borrell d'Osona,
un noble visigot originari de la regió pirinenca que lluitava al costat dels
francs contra al-Àndalus. El seu fill Sunifred I, comte de Barcelona, va deixar els
seus territoris al seu descendent Guifré el Pilós, pertanyen a un llinatge
hispano-got dels voltants de Prades, territori situat al comtat de Conflent. El
seu govern coincidí amb el període de crisi i fragmentació del Imperi carolingi
en principats feudals, la qual cosa afavorí l’augment del poder d’aquest reietó
local.
Guifré el Pilós (c. 840-897). Rotlle
genealògic del Monestir de Poblet (1400). Autor: Anònim
Tomba
de Guifré el Pilós i la del seu fill Rodolf al monestir de Ripoll. Fot: Gonçal
Vicens
Guifré va ser l'últim comte de Barcelona
designat per la monarquia franca i el primer que va llegar els seus estats als
seus fills, creant la base de la casa comtal de Barcelona. Ell va repoblar la
plana de Vic i va fundar els monestirs de Ripoll i Sant Joan de les Abadesses,
restaurant el bisbat visigot de Vic.
Sunyer
I (890?-950). Rotlle genealògic del Monestir de Poblet (1400). Autor: Anònim
Li succeí el seu fill Sunyer I, el qual va governar
durant la primera meitat del segle X, fins que es va retirar a la vida monacal
i va prendre el govern de la casa de Barcelona el seu fill Borrell II, casat amb Letgarda de
Tolosa, de la que van tindre a Ramon Borrell, el qual les va passar de tots
colors enfrontant-se a les incursions d’Almansor i del seu fill Abd al-Malik al-Muzaffar, que
assolaven amb ràtzies la regió de Lleida.
Borell
II (927-992). Rotlle genealògic del Monestir de Poblet (1400). Autor: Anònim
Ramon Borrell y Ermessenda de Carcassona van tindre un fill anomenat Berenguer Ramon I. En morir el
seu pare quan tenia quinze, la seva mare Ermessenda va actuar com a tutora i
regent, fins al seu matrimoni amb Sança, filla de Sancho García, comte de
Castella. La seva política de pau amb l'Islam anava en contra dels desitjos de
la noblesa que veien la guerra com l'única forma d'aconseguir glòria i
riqueses, la qual cosa va provocar la seva enemistat.
Ramón
Borell (972-1017). Rotlle genealògic del Monestir de Poblet (1400). Autor:
Anònim
El successor fou el seu fill Ramon Berenguer
I, anomenat el Vell,
el qual va suportar la rebel·lió de la noblesa disgustada amb el govern de son
pare i la seva avia, assessorada per l’abat Oliba. Ells van restituir la noció de la potestas comtal, la justícia pública i
el dret basat en el Liber Iudiciorum. A més, van
promulgar un decret que alliberava als propietaris de terres de qualsevol
vinculació jurisdiccional que no fos la del comtat i els va alliberar dels
impostos. Berenguer Ramon I també va pactar el respecte al usos dels ciutadans de Barcelona.
Ramon
Berenguer I de Barcelona, el Vell, en una miniatura de la Genealogia dels reis
d’Aragó (segle XV)© (monestir de Poblet) Arxiu Fototeca.cat. Font: enciclopèdia.cat
Ramón Berenguer I es va enfrontar als dos
bàndols, el de Mir
Geribert que agrupava als nobles
joves i al de la seva avia Ermessenda.
La rebel·lió nobiliària adquireix un tint d’enfrontament generacional.
Per una banda, Mir Geribert i els nobles que li donen suport són joves que no
han viscut la brillant època de Borrell i Ramon Borrell i les seves lluites
contra els sarraïns; ells només han conegut la suposada ineptitud de Berenguer
Ramon I i l'autoritarisme d‘Ermessenda. Tampoc comprenen la idea de potestas i de la llei escrita, que els resultaven incòmodes i incomprensibles ja
que per a ells no hi havia més norma de relació social que les convenientiae, els juraments i relacions
feudals.
El jove monarca començà el conflicte al
bàndol dels joves nobles, al que pertany per edat, però acaba passant-se al de
la seva avia que conta amb el suport dels ciutadans de Barcelona y dels propietaris
de terres als que va alliberar d’impostos i tots units vencen als nobles.
Del matrimoni de Ramon Berenguer I amb Almodis de la Marca
va néixer Ramon Berenguer II, conegut com Cap
d’Estopes per la espessa
cabellera de color ros palla. Va mantindré gran enemistat amb el seu germà
bessó Berenguer Ramon II i va lluitar contra el Cid, sent derrotat pel castellà
a la batalla
d’Almenar l’estiu de 1082. Al
desembre del mateix any, Ramon Berenguer es dirigia a Barcelona travessant el
bosc de Perxa
de l'Astor, al terme de Gualba i uns desconeguts el van
assassinar. El seu germà va ser acusat
d'aquest assassinat, de manera que posteriorment va rebre el sobrenom de el Fratricida.
Ramon
Berenguer I i la seva muller Almodis paguen als comtes de Cerdanya la cessió
que aquets els havien fet de llurs drets sobre Carcassona... © Font: enciclopèdia.cat
Tombes
de Ramon Berenguer I i la seva esposa Almodis de la Marca a la catedral de
Barcelona. Font:
Bàsicament romànic (Esther Esteve)
Ramon
Berenguer I representat amb l'emblema de la creu plana de gules en camp de
plata atribuïdes com a armes personals en una edició dels Usatges
de Barcelona del primer terç del segle XIV. El cartell resa: En Ramon Berenguer comte i marxis de
Barchelona, apoderador d'Espanya. Font: Wikipedia
Sepulcre
de Ramon Berenguer II de Barcelona (s XIV), obra de Guillem Morei, que es
conserva a la catedral de Girona © Foto: Gonçal Vicenç i Bordes
Li succeí el seu fill Ramon Berenguer III que lluità contra el Cid en Orpesa. Prengué part
en una creuada contra els musulmans de Mallorca organitzada pel Papa Pasqual II,
la qual contava amb una flota pisana, florentina i catalana que partí de
Barcelona. L’exèrcit cristià va assetjar la ciutat de Palma, un setge que es va
perllongar durant tot l'hivern, causant grans estralls tant entre assetjats com
entre els assetjadors. Finalment, la ciutat va ser conquerida el 1115, però els
catalans tingueren que tornar ràpidament a la península per fer front als atacs
almoràvits, els quals tornaren a ocupar Mallorca, segons ens consta en el
document pisà anomenat Liber
maiolichinus.
Interior
del monestir de Santa Maria de Ripoll. Sepulcre
de Ramon Berenguer IV amb les suposades despulles de Ramon Berenguer III
Aquest rei català va incorporar a
Catalunya els territoris dels comtats de Besalú i Cerdanya i, per altra banda,
va repoblar Tarragona que havia estat terra fronterera entre cristians i
musulmans durant molts anys i per això s'havia anat despoblant fins a quedar
pràcticament abandonada.
Ramon Berenguer III va ser el primer
sobirà de la Península Ibèrica que va ingressar en la Ordre dels Templers. No
fa molt, algú va escriure en la Gesta comitum Barcinonensium que el rei va demanar ser conduït a l'hospital
dels pobres de Barcelona per a morir.
El seu fill Ramon Berenguer IV el Sant va heretar el comtat de Barcelona en 1131.
Gràcies al suport mostrat a Ramir II d'Aragó en
contra d'Alfonso VII de Lleó, aquell li va oferir a la seva filla Petronil·la,
d'un any d'edat, en matrimoni. El 1137 Ramir va dipositar en el seu gendre el
regne, signant aquest en endavant com Comte de Barcelona i Príncep d'Aragó.
A l'agost de 1162 va morir Ramon Berenguer
IV, i en el seu testament va conferir al seu fill primogènit, Alfons II
d'Aragó anomenat el Cast,
la potestat règia, és a dir, la capacitat de regnar i exercir el
comandament a Aragó i Barcelona. De manera que el poder de governar el va
aconseguir Alfons del seu pare, que al seu torn l'havia rebut de Ramir II.
Alfons
II d’Aragó. Detall de la portada del Liber feudorum
maior (segle XIII). Retrat d’Alfons
II, per Rafael Pertús, segle XVII. Font: Wikipedia
Alfons II d’Aragó va augmentar el poder
aragonès i català a Occitània, apaivagant la Camarga i enfortint
les seves possessions al Llenguadoc, anul·lant el vassallatge cap al
emperador Frederic Barba-rossa.
En la península, el rei Alfons II el Cast
acceptà el vassallatge del rei Ibn Mardanis de València, no obstant, va
començar la conquesta de la Matarranya seguida de l'ocupació dels
territoris al sud d'Aragó, fundant Terol, base per a possibles atacs contra
València. Mort el rei valencià, va signar un nou pacte amb el nou, a canvi de duplicar-li
els impostos i va atacar Xàtiva i Murcia, tenint que tornar ràpidament a les
seves terres per culpa d’un atac de l’exèrcit navarrès.
1179 Tractat de Cazola
(Soria)
Alfons II també va atacar a Castella, però
perdé la batalla i va signar amb Alfonso VIII de Castella la Pau Perpètua de Sahagún en 1170. Així quedà supeditat al rei castellà i, encara que va
col·laborar a la conquesta de Conca, annexionada a Castella, cosa que
bloquejava les possibilitats expansives d’Aragó cap a Castella, Alfons II només
va obtenir del rei de Castella la ciutat de Saragossa. D'altra banda, en la
negociació de la futura expansió pel al-Àndalus al Tractat de Cazola (1179), Alfons II va cedir la conquesta de Múrcia
a Castella, a canvi que Alfons VIII suprimís el vassallatge de València cap a
Castella , un cop la conqueriren.
El seu fill –i de Sança de Castella i Polònia- fou
Pere II el Catòlic,
rei d'Aragó, comte de Barcelona i senyor de Montpeller, el qual tingué com a
descendent a Jaume
I.
La
Corona d’Aragó en temps de Jaume I. Font: de la Rocha 2009. www.satrapa1.com
Fragment novel·la...
Comentarios
Publicar un comentario