Sambucus nigra, el saüc

    El saüc (saúco negro o saúco común) de la família de les Adoxàcies. Aquest arbust el trobem especialment a les conques del Mediterrani. Sambucus etimològicament prové de la paraula grega “sambuka”, nom d'un antic instrument musical utilitzat pels romans fet amb fusta de saüc, i “nigra” prové del llatí i vol dir negre (referint-se al color dels seus fruits madurs).

     La sambuca (o "trígon") era un instrument portàtil semblant a l'arpa, que es lligava a la cintura del músic, el qual la mantenia vertical en tocar mentre caminava. Font: Momento de Decisión

 Usos medicinals

     El saüc s'utilitza per tractar els estats gripals, bronquitis, tos seca i el catarro nasal crònic acompanyat de sordesa i sinusitis. Això és degut a que afavoreix la sudoració i facilita l'expulsió de mucositat, reduint la inflamació i la congestió de les vies respiratòries. També s'ha provat el seu ús com a remei per a la febre, antiinflamatori i antivíric: una infusió preparada amb flors de saüc, planta de hipèric i arrel de saponària (Saponaria officinalis) ha mostrat activitat antivírica front als virus de la grip tipus A i tipus B (in vivo i in vitro) i front al virus de l'herpes simple tipus 1 (in vitro)

Usos tradicionals

     Les flors i també les drupes en via externa s'utilitzen per dolències reumàtiques i dermatològiques (en cas d'inflamacions o tumefaccions), fins i tot l'aplicació d'aquestes drupes ha donat bons resultats en casos de neuràlgia.

     Pot actuar com a diürètic, tant és així que decoccions d'escorça s'utilitzen per tractar cistitis, nefritis i litiasi renal. D'altre banda, els fruits s'han utilitzat tradicionalment com a remei per l'estrenyiment, i igualment l'escorça i les seves fulles es consideren discretament laxants sempre que siguin fresques, ja que quan s'assequen perden la seva activitat terapèutica.

      La infusió fresca de saüc és excel·lent per rentar els ulls, i concretament la infusió de les seves flors s'empra per fer gargarismes com a tractament per la faringitis i en cas de genives inflamades.

      El vinagre de saüc s'utilitza com a desinfectant. Altres usos que se li han donat al llarg de la història són: contra la gota o antihemorroïdal.

Components farmacològics i toxicitat

     Flavonoides i triterpens (els terpens són lípids que es troben en moltes substàncies d'origen natural, com en el cas del mentol o l'eucaliptol en els olis essencials, i són els principals components de la resina i de l'aiguarràs, el nom terpé és derivat de la paraula turpentine, "aiguarràs" en anglés) representen els seus principals components biològics actius. S'han observat efectes antiinflamatoris, antivírics i diürètics (extractes rics en potassi) en estudis in vivo , el que dóna suport al seu ús 

     L'arrel, la tija, la fulla i (molt menys) la flor i la drupa sense madurar contenen un alcaloide verinós i un glicòsid cianogènic, anomenat sambunigrina que té un efecte emetocatàrtic, és a dir, que provoca nàusees, vòmits i diarrea.

      Les flors i el fruit madur poden menjar-se sense perill i són adequades com a remei medicinal. D'altra banda en vista de l'efecte diürètic, l'ús excessiu pot conduir a hipocalcèmia. Encara no s'ha establert que la ingestió de saüc sigui segura durant la lactància i l'embaràs, per tant cal evitar el seu consum en aquests períodes.

     No s'ha de confondre amb Sambucus ebulus, aquesta altra espècie és herbàcia i les flors formen inflorescències molt denses de color blanc i rosat amb olor nauseabund, i els seus fruits són baies molt tòxiques. Tampoc confondre amb el marfull (Viburnum tinus), que té propietats medicinals. Els principis actius són la viburnina i els tanins. Els tanins poden provocar molèsties estomacals. Les fulles en infusió tenen propietats antifebrífugues. Els fruits s'han utilitzat com purgants contra el restrenyiment. La tintura de marfull s'està utilitzant darrerament en fitoteràpia com un remei contra la depressió.

Sambucus ebulus. Català: Évol Castellà: Yezgo. Font de la Serra (Vall d’Ebo)

Saüc (Sambucus niger). Benissivà (Vall de Gallinera)

 

Saüc (Sambucus niger). Font: Wikipedia

 

Marfull (Viburnum tinus). Font de la Mata de Benirrama (Vall de Gallinera)

 

Marfull (Viburnum tinus). Font de la Mata de Benirrama (Vall de Gallinera)

 

Baies blaves de llorer bord, marfull, oriola, picabaralles, santjoanera (Viburnum tinus, durillo en castellà). Baies verdes d’esparraguera (Asparagus acutifolius). Baies negres de raspallengua, roja o corona de crist (Rubia tinctorum). Font de la Mata de Benirrama (Vall de Gallinera)

Precaucions

       La droga s'usa polvoritzada, en infusions, en extracte fluid o sec i en tintures. Però s'ha de diferenciar que en forma d'extracte fluid i en tintura, la droga inclou contingut alcohòlic, per tant, no s'han de prescriure aquestes formes de dosificació a nens menors de 2 anys, ni a persones en procés de deshabituació etílica.

     Els caps florals s'usen en infusió, donant una beguda refrescant, molt usada en el nord d'Europa i als Balcans. Comercialment es ven com "cordial de flor de saüc", etc.

     Les baies són comestibles, després de cuinar-les, però totes les altres parts de la planta són tòxiques, contenint cristalls tòxics d'oxalat càlcic.

     El fullatge, intensament olorós, s'usava en el passat, lligat al cavall, per evitar mosques, mentre es cavalcava.

     En Beerse, Bèlgica fan ginebra amb les baies, anomenat “cervesa Vlierke”.

  Beers Vlierke. Font: Wikipedia

      El contingut d'alcohol és de 22%. La beguda té un gust dolç. La producció de les cerveses Vlierke és propietat de la destil·leria Zuidam a Baarle-Nassau (Països Baixos). Es recomana que aquesta ginebra saüc molt fresca per beure.