Per què es fan els tres tombs el dia de Sant Antoni?
L'origen d'aquesta celebració
precristiana es remunta a les cultures mediterrànies antigues, segons l’investigador
Xavier Orriols i Sendra (festes.org). Aquesta festa es manifesta de formes diverses al llarg
dels Països Catalans: a la comarca dels Ports fan fogueres, a la Vall d’Alcalà
(Marina Alta) fan fogueres i torren els productes de la matança del porc; fan
encamisades a Falset i, per tot arreu, representacions
teatrals de la vida del sant, o espectacles similars on l’autèntic protagonista
és el dimoni. A Pego (Marina Alta) es costum portar mascotes com gats, gossos i ocells per ser beneïts.
Festa de Sant Antoni a Pego, l’any 1985
Al nostre poble fan el porrat de Sant Antoni
i la gent acudeix en romeria fins l’ermita de Beniçuleima, construïda baix l’advocació
de Sant Antoni per cristianitzar als andalusins d’aquell indret i als
conversos. Sant Antoni fou una ermita de reconquesta edificada entre 1570-71, com
la de Sant Miquel, per adoctrinar als nous cristians.
Des de el segle XII s’invocava a Sant
Antoni contra “la malaltia del foc, produïda al menjar pa d’ordi contaminat de
fongs florits, que provocava sobtades al·lucinacions al pacient, cosa que feia
recordar aquelles temptacions plenes de color i fantasia que el Sant patí i
superà a la solitud del desert”. (MARTÍNEZ RONDÀN, Josep. L’Hospital de Pego. Sagunt, J.M.R., 1981, p. 43).
Joves jugant al cavall fort en Sant Antoni, 1984
En Josep Martínez, que fou rector de Pego,
es refereix al sègol banyut o "Claviceps purpurea", un fong que,
durant les pluges de primavera i estiu, es produeix en els grans, en particular
en els camps de sègol i blat, cobrint-lo amb brots foscos anomenats sclerotium, ergot, cornezuelo del centeno
o sègol banyut . La ingestió de
farina contaminada amb aquests fongs provoca epidèmies d'ergotisme (de ergo
la paraula que designa aquests fongs en anglès i francès). Dues varietats
d'aquests es coneixen. La primera, que es dóna més bé a Europa Occidental,
causa gangrena, a l'edat mitjana era coneguda com foc de Sant Antoni. La segona, es
dóna principalment a Europa Central i del Nord, i provoca convulsions,
extremadament violentes retorsions d'estómac, estats semblants a l'epilèpsia,
amb pèrdua del coneixement que duren unes sis o set hores. Ambdues formes, la
gangrenosa i la convulsiva, eren molt freqüents a causa de la difusió en el
continent Europeu del sègol, que és molt més dur que el blat. Durant el segle
disset aquestes van tenir conseqüències letals, especialment abans que es
descobrís la causa. Si voleu ampliar el tema consulteu el meu article “La
elaboración del mito brujeril”.
Ermita de Sant Antoni de Pego
El cas dels Tres Tombs, o sigui, el costum
de fer tres tombs al voltant d’un temple o per un recorregut determinat, no té
tanta relació amb el sant del porquet com amb pràctiques remotes d’origen
precristià. Diu Xavier Orriols i Sendra que les voltes rituals circumdant un lloc sagrat
són una pràctica present ja en les cultures mediterrànies antigues. Els romans,
a tall d’exemple, solien fer passejades circulars al voltant dels temples per tal
que els déus els fossin propicis. Els musulmans, com és ben conegut, mantenen
viu el costum de fer set tombs en sentit antihorari al voltant de la Ka’ba, en
el mur de la qual hi ha encastada la pedra negra, objecte de veneració dels
àrabs des de temps anteriors a Mahoma.
La seva
celebració ens recorda les pràctiques rituals de l’home primitiu per donar
culte a les divinitats pastorals protectores del bestiar, en especial, el del
peu rodó i porquí. A molts indrets
aquesta diada dóna entrada al cicle de Carnestoltes pel fet de començar a fer el toni,
aplicat a la persona rondinaire. També hi ha una dita que havia estat molt
popular: “Per Sant Anton Carnestoltes són”.
Imatge de Sant
Antoni. Ermita de Beniçuleima (Pego)
La festa és d’origen romà, de la coronació dels ases amb corones de llorer que els romans feien davant l’altar de Júpiter, i de les cavalcades on els genets imitaven els brams dels ases.
El ritual de voltar relíquies o despulles
de sants ha continuat vigent entre les pràctiques pietoses del cristianisme per
tal d’implorar els seus favors. A Pego els feligresos donen tres tombs,
acompanyats dels seus animals estimats, al voltant de l’ermita, mentre el
rector els beneeix esquitxant-los amb
aigua beneïda del seu hisop. Al santuari de Sant Ramon del Portell, a la
Segarra, els feligresos relacionen la
seva costum de donar tombs al voltant del temple, amb la llegenda segons la qual el santuari es
va bastir prop de l’ermita de Sant Nicolau després que una mula cega amb les
despulles del sant la voltegés tres vegades abans de caure morta, llegim en Sapiens.cat
Imatges de l’ermita
de Sant Antoni a les fornícules laterals de l'altar
En els temps pre-cristians els pagans
donaven tres voltes al voltant d'un espai on es feia
una gran foguera feta amb ramatge verd. Amb el cristianisme ho feien al voltant
del temple de Sant Antoni, costum que sembla fou prohibida l’any 1714 pel
decret de Nova Planta, encara que sembla que no va tenir molt èxit la proscripció.
Per totes les rodalies dels nostres països la llegenda diu ... que el
sant va obrar el seu miracle a... (fiqueu-li el poble que vallegeu!), perquè el
governador l'havia cridat perquè la seva filla estava malalta. La nena es va
sanar. Però estant Sant Antoni assegut al portal de la casa, on s'allotjava, se
li van acostar uns porquets ferits. El sant va beneir i els va curar.
“...I diu la llegenda que Sant Antoni va curar un porquet i aquest en
mostra d'agraïment, va decidir acompanyar-la resta de la seva vida...”
Tir i Arrossegament a Sant Antoni, 1984
Diu la llegenda que Sant Antoni, cridat pel governador de Barcelona va arribar a la platja amb un núvol- barca per a curar a la seva filla. La gent del poble entesa en núvols encara aplica el nom de barqueta de Sant Antoni a uns núvols llargs que solen sortir cap a la posta, perquè, segons la tradició barcelonina, recorden el núvol que el sant va fer servir de barca per venir de la Tebaida fins a Barcelona. El sant va visitar la filla del governador, la va beneir, i a l’instant la va curar. Quan tot just havia entrat a la ciutat, se li va presentar una truja que portava un garrinet a la boca que no podia caminar perquè era trípode. La truja va deixar el garrinet als peus del sant, aquest el va beneir i a l’instant el porquet es va posar a córrer amb la quarta pota que li va créixer miraculosament. La truja, agraïda al sant, no va deixar-lo mai per res i va seguir-lo sempre pertot arreu.
El porquet que caracteritza la iconografia de Sant Antoni i que mai no deixa de figurar al seu costat és, per tant, barceloní i no és tal porquet, sinó una truja.
Interior de l’ermita
de Sant Antoni
Un altra llegenda diu ... que un ric cavaller
volia sacrificar el seu ase perquè estava malalt. L'ase es va presentar davant
de Sant Antoni, es va agenollar i es va curar (aquesta llegenda fa referència a
la coronació dels ases amb corones de llorer). Per això el sant se'n diu: "Sant Antoni dels ases" o "Sant
Antoni dels porquets", sense cap intenció de burla. És també per això que
en imatges de Sant Antoni, hi ha sempre al seu costat un porc.
Per aquestes llegendes, sempre
s'ha considerat al Sant com el protector dels animals. Per això la gent surt al
carrer: perquè el sant beneeixi seus animals: cavalls, ases, gats, gossos,
ocells .
Els carros que participen a la romeria
són carros de pagès, engalanats amb branca de pi i garlandes i flors de paper,
que són tirats per bèsties amb adorns ben lluents, ja siguin cavalls o rucs,
com correspon al dia del Sant Patró.
"Avui, que és la festa,
Sant Antoni Gloriós,
beneeix a tots els rucs
de quatre peus i de dos. "
(Joaquim Hostench)
En set dies de diferència s’escau la
diada de Sant Pau Ermità (dia 15), Sant Antoni Abat (dia 17) i Sant Vicenç (dia
22); tots tres sants són portadors de llargues barbes i ha fet que la gent qualifiqui aquesta coincidència com la Setmana dels Barbuts. La gent deia que
aquests sants duien el fred a la barba, perquè normalment aquesta setmana sol
ser la més freda de l’hivern. Hi ha un refrany que ens indica les
conseqüències:
“Per la Setmana dels Barbuts
governen els tres germans,
tos, moquina i amagamans”.
Sant Antoni del
Porquet, ermita de Beniçuleima (Pego)
Pica de l'aigua
beneïda de Sant Antoni
Un bon nombre
de persones aprofiten la Diada de Sant Antoni per portar els animals domèstics
a beneir. Ja hem vist unes explicacions sobre l’origen de la festa, però en hem
trobat més. Alguns (festes.org) diuen que el seu origen cal cercar-lo a l’edat mitjana,
quan la lepra, procedent de l’Orient, es va introduir a Europa causant
innombrables víctimes. Uns devots de la població francesa de Vienois, on s’hi custodiaven unes relíquies del sant, li pregaren que els
concedís la gràcia de poder guarir aquella malaltia amb la seva protecció. Com
que aquest mal es va propagar també per casa nostra, els consellers van acordar
acceptar la proposta dels religiosos Antonians, i aquests van fundar a
Barcelona l’Hospital de Sant Llàtzer (1115), que acollia els leprosos.
Precisament, Sant Antoni és advocat contra la lepra.
Participants en
la romeria de Sant Antoni
Per al
sosteniment dels religiosos es va establir la rifa dels porcs (Veure al meu
blog “Tradicions
de Nadal”). Aquesta és la rifa més antiga de la que tenim
notícia i data de 1115. Com a reclam per a la venda de bitllets de la rifa, des d’Any Nou fins al
dijous gras, els dos o tres porcs que rifaven eren passejats pels carrers de
Barcelona acompanyats de dos músics. Aquesta cercavila va originar la frase
voltar “més que els porcs de Sant Antoni”. A mesura que la lepra es va anar
guarint, també va anar minvant la comunitat antoniana, que el 1728 va quedar
extingida.
L’Estat el
1879 va suprimir totes les rifes locals, per tal que la “Loteria Nacional”
prengués més força. Encara que l’Orde dels Antonians va desaparèixer, ha quedat
viu, el costum que ells van establir: portar les bèsties a beneir i posar-les sota la protecció del sant.
Matança del
porc. Benialí – Anys 50. AlicanteVivo
Aprofitant el fred de gener, en moltes llocs
es matava el porc. En aquest moment del
sacrifici, l’advocació de Sant Antoni s’esdevé com una ofrena al sant per tal que
preservi l’espècie. L’únic dia que es prohibeix la matança del porc és el 17 de
gener, que és la Diada de Sant Antoni: “el qui en mata ofèn el sant”.
La festa de
Sant Antoni es celebra per tots els Països Catalans i, gairebé arreu, un dels
elements característics més antics de caire popular en aquest dia són els
dimonis. Aquests representen els genis de la terra, i la seva funció, a més d’anguniar
Sant Antoni, representant així la llegenda de les temptacions que el sant sofrí
al desert, és la del dimoni alegre que incita la gent a la gresca. Són hereus
dels vells bruixots de la tribu, oficiants de les festes d’hivern, que defineixen
i marquen l’espai de la diversió vetllant els foguerons, com encara es fa a les
illes, Ribera d’Ebre, Terra Alta, Ports de Morella i el Mestrat, on en alguns
pobles es representa la Santantonada, dita, també La Barraca de Sant Antoni, on
el sant i el dimoni juguen a cartes, vencent sempre aquell segons canta el
poble en aquesta corranda:
“Sant
Antoni i el dimoni
Jugaven al trenta-u,
El dimoni va fer trenta
Sant Antoni trenta-u”
Al Penedès i
al Camp de Tarragona és costum el ball de diables. L’argument d’aquests balls
és el plany per no haver pogut pervertir la virtut del sant.
Antigament,
per Sant Antoni es repartiren panets beneïts anomenats pa de Sant Antoni, en
al·lusió a la tradició del pa que un corb portava cada dia al sant, únic
aliment que tenia al desert. Tenien la virtut d’allunyar la pesta i guarir
diferents malalties d’animals i persones, sobretot el mal de coll. Eren pans
circulars, semblants a una galeta i al damunt mostraven la creu de Tau, insígnia
de l’Orde Antonià. Eren especials per al bestiar perquè es pastaven amb farina
basta. La gent els anomenava panets de cavall. Més modernament, aquest costum va
originar-ne un altre: menjar el tortell de Sant Antoni o els rotllos.
Així doncs,
podríem dir que la festa de Sant Antoni és una festa substitutòria. És a dir,
en un moment donat, una divinitat d’un culte màgic preromà, és desplaçada per
una figura extreta de la nova religió que s’instaura: el cristianisme. Sobre la seva suposada existència, cal destacar
són els anys que habita en els subterranis d'una fortificació arruïnada després
d’espantar d'aquest lloc a tota una legió de serps. És igualment ressenyable el
domini que exerceix sobre un llop que li mostra els camins, sobre els lleons
que caven la tomba del seu amic Sant Pau el Anacoreta i el diari contacte amb
el corb que cada matí miraculosament li porta un pa al bec. Tots aquests
animals presenten amb nitidesa la seva vessant cultural al món antic i es
manifesten com a símbols infernals. Significa la usurpació per part de Sant
Antón d'alguns aspectes sacralizants relacionats amb el món d'ultratomba.
Com és ben sabut, el triple sacrifici d'un
porc, un moltó i un toro revestia categoria de sacrifici d'estat en el ritual
romà. Però encara més carregat d'aquest sentit religiós, i per tant més
execrable per als cristians, era el sacrifici dels garrins que es feia en honor
a Demèter en les festes Tesmofories d'Atenes ("Cultura
i simbolisme del porc", en Història
16 , VIII, 81, 1983, pàg. 108). D'entre els ritus del festival grec
convé recordar el que consistia en llançar porcs a una caverna en record de la
baixada de Demèter als inferns i la seva posterior resurrecció d'entre els
morts (Frazer,
La branca daurada. Mèxic, 1979. Pàg. 533
següents). El porc, com el seu germà el senglar, és un animal vinculat al món
d'ultratomba i, en conseqüència, l'anàlisi de tot aquest cerimonial ens
portaria de manera irremeiable a l'estudi de la caça fúnebre i al simbolisme
que tanca en relació amb el llop. Creiem que el sacrifici o l'ofrena d'un porc
a Sant Antoni, com en els vells rituals que ell hereta, té com a finalitat la
propiciació d'aquesta espècie.
Al mig
de l’hivern, en un moment en què la fecunditat del bestiar s’ha d’afavorir, hi
ha un conjunt de cerimònies que necessiten d’un protector: Sant Antoni amb el
porquet pot ser una solució de compromís entre els antics rituals zoolàtrics i
les noves necessitats religioses. Per alta banda, amb les temptacions, el foc
purificador, i el tema de la lluita entre el bé i el mal (Sant Antoni i els
diables) que ja es troba en ritus i cerimònies previs al cristianisme,
s’inicien les disfresses i les representacions pròpies del període de
Carnestoltes, esdevenint la festa de Sant Antoni com l’autèntic dia de
Carnaval en moltes contrades on es va
perdre l’antic esperit de la festa.
REFERÈNCIES
Frazer, La Rama dorada. Mèxic, 1979. Pàg. 533 següents
"Cultura
i simbolisme del porc", en Història
16 , VIII, 81, 1983, pàg. 108
Catalunya
Tradicions
Comentarios
Publicar un comentario