Matarranya màgic
Lugares
de poder: la energía sagrada del Matarraña
és el títol d'un article aparegut a la revista Más Allá de la Ciencia nº 253, escrit per Jesús Avila Granados que
va estimular les meves ànsies de conèixer la comarca turoliana. Assegurava
l'escriptor que el Matarranya posseeix tots els elements necessaris per ser un
enclavament sagrat: escenaris cerimonials de cultures desaparegudes, antics
observatoris astronòmics, tombes megalítiques, colpidors gravats rupestres i,
fins i tot, una roca "templera". Què més es podia demanar? Vam
ficar les petites maletes a la moto i vam posar rumb a l'enclavament màgic.
Travessant els àrids paisatges del riu Alfambra. Fot: Gonçal Vicens
Descans i refresc al mercat d'Alfambra. Fot: Gonçal Vicens
Comiat d'Alfambra. Territori de dinosaures, segons Dinópolis. Fot: Gonçal Vicens
Vam fer la ruta per Terol, doncs desitjavem tornar a veureels paisatges del riu Alfambra i els enclavaments miners d'Utrillas, Montalban i Andorra. Els nous "xamans" pregonaven que la comarca turoliana destacava pels corrents d'energia tel·lúrica que la recorren i fan d'ella un lloc veritablement màgic. Jo vaig experimentar olors i colors com no els havia sentit des de la meva infància: els prats i les senderes dels petits rierols eren verdes i plenes de papallones, llagostes i libèl·lules. El cel blau lapislàtzuli era sobrevolat per voltors, aufranys i àguiles.
Voltors sobre la comarca del Matarranya. Fot: Gonçal Vicens
Per aquells que no ho saben, els corrents
tel·lúriques són uns suposats camps energètics subterranis que travessen o
comuniquen capes de terrenys de diferent densitat, pel que adquireixen
diferents càrregues energètiques. És
a dir, més o menys depenent del gruix d'aquestes capes, els corrents
energètiques generen diferències de potencial electromagnètic que afecten a la
percepció humana. Quan
això succeeix, les persones especialment sensibles poden arribar a experimentar
fenòmens molt singulars, que van des de la pau al terror, passant per les
manifestacions divines.
Al voltant del nostre planeta hi ha uns corrents magnètiques que recorren la terra de nord a sud i estan causades pel nucli fos de ferro (i altres metalls) que circulen a l'interior de la terra i que són les causants de l'anomenada deriva continental. Els corrents tel·lúriques recorren l'interior de la terra i els oceans i la seva freqüència és molt baixa; també corren molt a prop de la superfície terrestre.
Font: Cosmogenesis
Són estimulades per variacions naturals en el camp magnètic terrestre, que tenen el seu origen per la interacció amb el vent solar i la magnetosfera. Estan relacionades amb l'activitat de les tempestes elèctriques, ja que l'acumulació de càrregues elèctriques en la superfície terrestre converteix a una pluja en una tempesta elèctrica.
Aquests fenòmens terrestres poden afectar de diferents formes: la sobreexposició a les energies tel·lúriques provoca un excés energètic en l'ésser humà, el qual és alliberat de moltes maneres. Generalment, la hiperactivitat i el nerviosisme són les més corrents, per contra, les persones tranquil · les, que no exterioritzen o descarreguen la seva tensió, solen estar afectades per malalties internes més o menys greus, segons la intensitat de l'energia que suporten (Fenómenos atmosféricos y terrestres). Sembla que el "Feng Shui" està basat en aquestes energies i la medicina oriental té ben en compte aquests punts d'energia.
Si
voleu entretenir-vos en un tema de ficció heu de llegir El
pèndol de Foucault d'Umberto Eco.
La trama principal de la novel·la gira al voltant de la recerca de la Umbilicus
Mundi (llatí: El Melic del Món),
el supòsit Centre Místic de la terra, on
es conjectura que les persones poden controlar les energies i les formes de la
terra, reformant-la d'aquesta manera al seu antull. La novel·la fins i tot arriba més enllà al
suggerir que monuments com la Torre
Eiffel no són més que gegants antenes per catalitzar aquestes energies.
Font: Abel’s blog
Els corrents tel·lúriques o Línies Llei eren conegudes en el folklore druídic com wyern o wouibres, referint-se tant a les serps que llisquen per la terra com a les fosques forces que recorren el subsòl.
Són precisament aquests corrents d'energia, sumades a la pròpia naturalesa del lloc, les que el converteixen en un espai sagrat que la societat seguirà considerant com a tal malgrat els canvis religiosos que es produeixin al llarg del temps, afirma Jesús Avila Granados.
Deu línies llei en profunditat.
Matarranya, situada a l'extrem nord-est de la província de Terol, està considerada pels astrofísics hispans com una de les comarques més enigmàtiques i esotèriques de la geografia hispana. Asseguren que des dels remots temps prehistòrics l'home ha vingut esculpint i gravant en les seves roques una cosmogonia que tenia com a principal creença l'existència d'una Deessa Mare que atorgava i llevava la vida. Al voltant del III mil·lenni aC. el poble celta va acabar amb la deessa i va començar el culte dels déus masculins, els déus del llamp i del tro, déus del càstig.
L'antiga cultura matriarcal havia sobreviscut durant mil·lennis sense guerres, com ho demostren els seus poblats desproveïts de muralles i situats a les planes, a la vora dels rius. Però, els pobles indoeuropeus van portar la guerra en nom del seu déu guerrer que castigava als seus enemics amb la devastació i l'extermini. Ràpidament, els poblats apareixen als turons de les muntanyes i es emmurallen: la por envaeix els cors dels homes, finalitzant el temps del paradís. A partir d'ara tot serà dolor i sofriment. S'està produint el pas de la manera de producció coneguda com salvatgisme a l'esclavisme.
"I tota aquesta cosmogonia, que paral·lelament registra el pas de la societat matriarcal a la patriarcal, gira entorn al turó de Santa Bàrbara, situada a la població de La Fresneda -autèntic melic cultural del Matarranya-, un lloc carregat d'energia del que parteixen, en forma de rajos solars, deu línies llei" -escriu Jesús Avila Granados-, que estan relacionades amb antics centres de culte prehistòric i també amb les cultures celta i medieval (templers), enllaçats entre si a través de traçats rectilinis coneguts com línies llei.
Línies que uneixen enclavaments d'energia
Jesús Avila Granados reconeix la tasca en aquest camp de les investigacions d'Amador Rebullida Conesa, que durant tres dècades va estudiar el turó de Santa Bàrbara, i, més recentment, Miguel Giribets Martínez, que van observar que aquestes línies llei que parteixen del turó de Santa Bàrbara, situada a La Fresneda, es corresponen amb antigues corrents energètiques que es desplaçaven subterràniament a través d'aqüífers o bé seguint les esquerdes tectòniques que entren en fricció produït piezoelectricitat .
Recomano
la lectura de Religión y Astronomía prehistórica en los
aledaños de La Fresneda d'Amador Rebullida Conesa i podeu
fer-vos una idea general de la mesura del temps en la prehistòria visitant la
meva pàgina La Deessa
Lluna. De
Miguel
Giribets Martínez consulteu el
seu blog Mis
excursiones por la provincia de Teruel 2002-2012, on podreu comprovar els mètodes seguits pels arqueo astrònoms.
Segons Jesús Avila Granados l'antropòleg francès Alfred Métraux descobrir aquestes línies energètiques el 1931 a l'observar una xarxa de línies rectes en l'antic país dels aimares, en l'alta altiplà de Bolívia, una xarxa que enllaçava nombrosos enclavaments sagrats. "Des d'aleshores, les línies llei formen part de la cultura immaterial de la història de la Humanitat. La gesta de Métraux, a qui podríem qualificar com a pioner en aquesta interessant branca de la ciència, va ser recollida per John Michell, un dels grans especialistes en la matèria"(Jesús Ávila Granados, Matarraña desconocido; Ed Barrabés; Osca/Saragossa, 2004; 350 pàg. i Matarraña insólito; Viena Ed, Barcelona, 2009; 231 pàg.).
Sobre el tema aquest i altres teories no menys extravagants, podeu consultar el meu article Stonehenge fue un gran cementerio. En 1921, un altre "destrossa jaciments" arqueològics, un tal Alfred Watkins va publicar dos llibres per desenvolupar la seva febril fantasia: Early British Trackways i The Old Straight Track. Assegurava que en el subsòl hi ha les anomenades Línies llei, una mena de camins espirituals que tenen un origen natural i estan produïts per corrents subterranis. Aquest autor va ser el veritable inventor del terme "Línies Llei", en advertir el fet que, els llocs on aquestes línies es creuaven o acabaven tenien sovint noms que acabaven en -llei, -li o -Leigh, (del Anglosaxó antic que significa "prat", "terra neta o buidada"). Afirmava que aquestes línies eren antigues vies comercials i processionals paganes, que connectaven els antics llocs d'adoració. Creia també que aquestes energies naixien del trànsit aqüífer dels subsòls o de les esquerdes de terrenys que entren en fricció, igual que dels magmes subterranis del planeta. Aquestes ratlles es creuen en uns punts que es diuen vortex, on solen edificar-se els millors temples religiosos.
Línies Llei en el sud d'Anglaterra segons Alfred Watkins
Còpia de les Línies Llei d'Alfred Watkins
Aquesta teoria també va ser defensada en 1969 per l'escriptor John Frederick Carden Michell (1933-2009) que assegurava l'existència d'una xarxa mística que facilita el pelegrinatge cap als llocs espirituals i religiosos, a més de servir de far o guia per als plats voladors i facilitar el seu aterratge. Segons l'extravagant John Michell, la forma de Stonehenge representa un vehicle extraterrestre arribat a l'antiguitat. Va publicar la seva teoria en el llibre The Flying Saucer Vision (La visió del platet volant), en la qual afirma que contemplat des de dalt, la forma de Stonehenge reflecteix exactament la imatge convencional del platet volant. El cercle de pedra del centre que tanca el trilithon i té forma de ferradura representa una cúpula o cabina de tripulació de la nau. Les pedres blaves més petites que es col·loquen dins del cercle i són visibles a través de les obertures dels trílits, representen als déus o visitants extraterrestres dins de la seva nau.
John Michell i Alfred Watkins
Actualment defensen aquesta teoria grups com la Nova Era, la ufologia, l'esoterisme o l'ocultisme.
Modernament, un saurí i investigador de les línies tel·lúriques, Colin Bloy, seguint les indicacions de l’arxi-druida Paul Bouchet, va dir que havia esbrinat el gran sistema de línies energètiques que cobreixen Europa. Per Bloy aquestes línies es relacionen amb el sistema nerviós o meridians d'acupuntura de la terra, que és en si mateixa un organisme viu. Pensava que aquestes forces tel·lúriques tenen un origen còsmic, i que els punts per on penetren a l'interior de la terra constitueixen centres de poder especials, com la torre Eiffel o Stonehenge.
Les alineacions rectes entre llocs sagrats o de poder, estan considerades com rutes d'energia, és com si sota la terra estigués marcat el camí entre un lloc i un altre per una font d'energia que uneix els llocs sagrats del món amb línies. Es localitzen a la majoria dels llocs sagrats del món, com els cercles de pedres o monuments megalítics, esglésies, cementiris, etc.
De
la mateixa manera els druides creien que aquestes energies creuaven els cels i
l'interior de la terra, a manera de lleres energètics que, en certs paratges
concrets, donaven una condició específicament benèfica a l'acció dels corrents
tel·lúriques del subsòl, i creaven hi un lloc
privilegiat, que els druides marcaven mitjançant menhirs o dòlmens, fins i tot
modernament hi ha qui ha suggerit que aquestes línies són utilitzades pels OVNIS
en forma d'autopistes per desplaçar-se.
Molts són els historiadors que qualifiquen a aquest grup de "xarlatans", sobretot si tenim en compte que, sense demostrar res, llancen afirmacions del tipus que Stonehenge seria un gegantí generador d'energia, un "nemeton" (lloc sagrat celta), com afirmen els seguidors de la tradició druídica. Els creients formen una cadena humana al voltant del monument cada solstici per captar aquesta energia i carregar-se de ella, seguint un ritual creat artificialment al segle XIX.
Adoradores nues a Stonehenge de la pel · lícula The Wicker Man (1973). Stonehenge fue un gran cementerio
Els escenaris que rebien els raigs còsmics no van trigar a convertir-se en centres cerimonials en què servien ofrenes a la mare natura i a les aigües subterrànies, simbolitzades per Dana, deïtat primigènia, atorgadora de la vida i per la serp còsmica. Aquests rituals d'agraïment servien per tancar el cicle del "ou còsmic", que d'aquesta manera tornava a néixer ple de nova vida i energia. Amb això es restablia l'ordre espiritual en el món tangible, a l’estil explicat per Mircea Eliade en el mite de l'etern retorn.
Com sempre em passa, volia anar a Matarranya i m'he quedat atrapat pel camí parlant de Línies Llei, druides i misticisme. Vos promet que en la propera entrada vos mostraré fotografies d’aquells llocs, però, ara mateix desitjo acabar amb els autors que defensen aquests temes exotèrics, el quals solen ser persones curioses i grans viatgers, fervents defensors de misterioses teories. Tan sols els demanaria que guardessin una mica de fervor i culte cap als postulats científics. Les hipòtesis científiques solen tenir gran imaginació i es basen en tots els coneixements recopilats per l'ésser humà fins al moment de la seva elaboració. La hipòtesi pot ser falsa o veritable, però l’autèntic científic mai s’entestarà en la seva demostració quan algú li demostri el seu error i falsedat. Aquest mateix rigor exigeixo jo als xarlatans del misteri: els està permès recopilar totes aquestes històries i llegendes, però també estan obligats a eliminar del repertori tot allò que s'ha comprovat que és fals i, la majoria de les vegades, ridícul.
Si voleu aprofundir en el tema de la Deessa mare us presento unes quantes entrades al meu bloc La Velleta Verda:
45. Atenea
44. Artemisa
40. Zeus y Hera
37. Diosas de Grecia
32. Isis de Egipto
22. La Diosa Luna
16. La Vieja Europa
9. Fenómenos religiosos de origen celta, en vías de desaparición
Bibliografia
citada en el llibre d'Amador Rebullida Conesa, Religión y Astronomía prehistórica en los aledaños de La Fresneda
Sobre la mesura del temps veure La Diosa Luna
Comentarios
Publicar un comentario