Xamans III

Col·lecció del Museu rus d’Etnografía

      Amb aquest lliurament acabarem el tema dels xamans, desenvolupat a partir de la col·lecció del Museu Rus d'Etnografia de Sant Petersburg -la més gran del món- que ha estat cedida durant uns mesos al MuVIM de València. A continuació veurem un reportatge fotogràfic que vaig realitzar a l'interior d'aquest museu.

Museu Rus d'Etnografia de Sant Petersburg

  

 

Fotografía: Benard Custard

Dues imatges del MuVIM de València

 Claus i altres instrument per extreure els esperits malignes del cos dels malalts. Fotografia: Gonçal Vicenç

Barret de xaman. Fotografia: Gonçal Vicenç

      Dels barrets dels xaman solen penjar cintes, mocadors de seda, pells de visó i cordons que simbolitzen serps. Tots aquests penjolls eren donacions dels membres de la comunitat al xaman com a signe de respecte i de reconeixement dels seus poders.

 

Indumentària de dona xaman. Fotografia: Gonçal Vicenç

   

Indumentària de la dona xaman dels evenki-manegri.

      Simbolitzava l’esperit protector de la xaman en forma d’ocell-bèstia. Uns grans espills “toli” afegits al vestit protegien la xaman dels esperits malignes i l’ajudaven a veure el passat i el futur. Uns respiradors en la part frontal simbolitzaven les tres entrades de l’univers. Sobre el pit es troba la imatge de l’Ocell Tro, el principal esperit ajudant de la dona xaman, i els cascavells i discs de bronze constitueixen la seua armadura. El bumbuke, lligadura del cap, és una corona de ferro en forma d’anell amb un casquet de platines de ferro sobre un barret. Les banyes de metall simbolitzaven el cérvol, i els cascavells, els esperits-gos ajudants. La capeta pectoral la protegeix dels atacs dels mals esperits. Final del segle XIX, principi del XX. Sibèria Oriental. Província de l’Amur.

 

 

Barret de xaman amb figureta de l’arcàngel Miquel.  Els evenki. Final del segle XIX, Província de Ienissei. Fotografia: Gonçal Vicenç

      L ‘us d’una imatge de sant cristià indica l’existència d’un sincretisme en la religiositat dels evenki.

Adorn pectoral femení Pogo. Els Khakassos. Municipi d’Ust-Abakán. Fotografia: Gonçal Vicenç

      Segons les creences dels khakassos, aquest pectoral era un protector de la zona del pit contra els atacs dels esperits malignes.

 

El xamanisme rep l’influencia d’altres religions, com el cristianisme i el budisme. Fotografia: Gonçal Vicenç

Ganivet ritual de sacrifici del cérvol. El txuktxi. Principio del segle XX. Font: MuVIM de València

      Utilitzat per aquest poble durant les cerimònies del festival dels ramats de cérvols.

  

Part de l’instrumental per a obtindré el foc ritual. Els koriak. Fotografia: Gonçal Vicenç

    Es compon d’un Guichguiy, figura antropomorfa que simbolitza l’amo i senyor dels cérvols domèstics, un arc fet de banya de ren i d’una ròtula de genoll de ren sobre la qual es fricciona un pal amb l’arc per a obtindré el foc. Els pastors de ramats de cérvols utilitzaven aquest utensili per a obtindré el foc ritual.

 

Guant fet de la urpa d’un ós. Fotografia: Gonçal Vicenç

  

Els tivinians. Son dues estatuetes de fusta pintada portant panderos durant un ritual. Imperi Xinés, Mongòlia Septentrional, comarca Uriankhai. Fotografia: Gonçal Vicenç

      Les figures porten plomes simulant barrets o lligadures per al cap i adorns. La indumentària representa dibuixada amb imatges de serps, plaques i ossos per a espantar als esperits malignes. Aquest tipus de figuretes van aparèixer entre el tuvinians per influència del budisme tibetà, testimoniant així, el sincretisme en la imatgeria religiosa popular.

 

Fotografia: Gonçal Vicenç

  

 

Fotografia: Gonçal Vicenç

Ídols Bumbuke del xum del xaman. Els evenki. Fotografia: Gonçal Vicenç

    Es consideraven els esperits malignes de les malalties, els col·locaven en la part occidental del xum del xaman, que simbolitzava el passadís cap al món inferior. Província del Ienissei, conca del riu Tunguska Podkamennaja.

 

Vestit de xaman dels ket. Fotografia: Gonçal Vicenç

      Aquest vestit va pertànyer al xaman de la categoria més comuna entre els kets: els kaduk, que significa ren. La major part dels penjolls els va llevar i els va reservar el xaman en el moment de la donació del vestit al col·lector del museu. Aquests penjolls havien de ser col·locats obligatòriament damunt del vestit nou reciclat, ja que en cas contrari el xaman haguera perdut la seua forà i tots els seus esperits ajudants hereditaris. Provincial del Ienissei, comarca de Turukhansk.

 

El tambor del xaman dels ket. Província de Ienissei, comarca Turukhansk. Fotografia: Gonçal Vicenç

     Els ket consideraven el tambor símbol de l’univers. La part superior conté un arbre de la pau, la lluna i el sol que desprenen set raigs coronats amb pardals. Els peixos inserits en sis triangles, representen els oceans. En la part interna, set barretes de metall simbolitzen les set capes de l’univers.

 

Indumentària del xaman. Els altaics. Fotografia: Gonçal Vicenç

      Únicament els xamans capaços de convocar Erlik-khan, l’esperit suprem de l’inframón, posseïen aquestes indumentàries. Múltiples detalls d’aquest vestit anomenat manjal i del barret cam-biurik, simbolitzaven les armadures militars que protegien el xaman dels seus esperits enemics durant el seu viatge pels mons de l’univers. Els investigadors vinculen la retícula romboïdal brodada en fil daurat sobre el conjunt de vestit i barret amb les armadures de lloriga molt comunes entre els avantpassats dels altaics. També les campanetes i els tamborets penjats es consideraven una espècie de cuirassa atorgada per les deïtats. Els coixinets d’agulles o petaques cilíndriques de tela penjats a l’espatla de la indumentària, servien, segons la tradició dels pobles altaics, com a recipients de les ànimes humanes reconquistades pel xaman de les urpes dels esperit malignes. Província de Tomsk, municipi de Bisk.

 

Tambor del xaman  Sanak Ceyánov. Els altaics tofalar. Altai Oriental. Conca del llac Teletz i del riu Biya. Fotografia: Gonçal Vicenç

    Els dibuixos de la cobertura són imatges simbòliques dels mons amb els seus habitants: les estreles, l’arc iris, els núvols, la taigà; també la lluna plena i la mitja lluna; l’amo del mar i de la taigà, el xaman que tira amb arc; el cérvol roig del Caspi, etc. En la part exterior està dibuixat el cel amb l’arc iris, les estreles, els núvols; més avall, la taigà, el sol, la lluna plena i la mitja lluna, l’àguila, l’àlber sagrat amb un ocell negre en la seua cima, el xaman tirant amb arc; al llarg de l’exterior de la caixa del tambor estan dibuixades les estreles.

 

Tambors xamans amb un esperit ajudant

 

Fotografia: Gonçal Vicenç

      El Piasidai Khekhe, té el cos dividit per set marques que representen les costelles i, alhora, les set tribus principals del territori. Es localitzava en els marges del riu Pjasina en el santuari del clan dels Yaptik i simbolitzava l’esperit guardià de la desembocadura del riu. Província de Toboiks, península de Iamal.

 

Imatge de l’esperit de l’ama i senyora de la terra de Iamal. Els nénet. Fotografia: Gonçal Vicenç

      El santuari dels esperits guardians dels nénets de la península de Iamal es localitzava en la part més septentrional del territori, en la ribera del riu Pjasina. L’ama i senyora era la figura principal i l’esperit custodi del territori adjacent al delta del riu. D’acord amb la tradició, els nénets li oferien sacrificis abans d’eixir a caçar o a pescar. Pe això se’ls alimentava durant el sacrifici posant-los en la boca sang i greix de ren, de la qual cosa podem veure les restes en la figura. Província de Tobolsk, península de Iamal.

 

Imatge de l’esperit del clan. Els Khanti. Província de Tobolsk, comarca de Berezovo. Fotografia: Gonçal Vicenç

      Imatges semblants hi havia en quasi totes les famílies i eren protectores de la família i del territori del clan. Les conservaven en uns cofres sagrats en els campaments o en el llocs sagrats; amb el temps es convertien en objectes de devoció no sols d’una família, sinó de tot el clan.

 

Imatges dels esperits ajudant en la pesca i la caça. Els khanti. Província de Tobolsk, comarca de Berezovo. Fotografia: Gonçal Vicenç

     Estan fetes de fusta de làrix, que entre els khantis es considerava l’arbre sagrat perquè s’afona en l’aigua. Durant les cerimònies de sacrifici aquestes imatges es cobrien amb la sang de l’animal sacrificat. província de Tobolsk, comarca de Berezovo.

 

Figura de l’esperit protector del xaman . Els selkups. Província de Ienissei, comarca de Turukhanks. Fotografia: Gonçal Vicenç

    Entre el selkups la imatge dels esperits protectors i ajudants del xaman, s’anomenaven Loz. El xaman L. Serkov va obtindré aquesta imatge e herència del seu avi, que també va ser xaman. Questa imatge s’utilitzava en cerimònies de curació, endevinació dels resultats de la caça i la pesca o per a trobar objectes perduts.

 

Baqueta de fusta del tambor del xaman Sanak Ceyánov. Conca del llac Teletz i del riu Biya. Font: MuVIM de València

      Els altaics-tofalar. Era primer atribut del xaman, i durant el kamlanie es convertia en un fuet, així com el pandero es transformava en cavall, o feia de rem durant el trasllat per l’aigua, durant l’èxtasi.

 

Figuretes dels animals de sacrifici. Els altaics. Província de Tomsk, municipi de Bisk. Fotografia: Gonçal Vicenç

    Aquestes figuretes substitueixen els animals que havien de ser sacrificats per als esperits-amos de les muntanyes. Aquest tipus de sacrifici sense sang va arribar a ser comú, al principi del segle XX, en la regió del massís de l’Altai, durant el període de desenrotllament del moviment politicoreligiós anomenat burkhanisme. Una vegada va declinar el burkhanisme, el nombre de sacrificis d’animals es va popularitzar de nou.