Xamans II
Noció d’ànima i ritus de curació i de trànsit.
En la concepció del món dels pobles de Sibèria,
la noció d’ànima ocupa un lloc important. La major part dels pobles de Sibèria
imaginen les ànimes en forma d’ocells, que viuen en el món superior de l’arbre
de la vida.
La persona posseeix dues ànimes: l’“externa”
-associada a l’embolcall i l’ombra exterior de la persona- que pot canviar de
forma, i la “interna”, les funcions de la qual s’associen a la respiració i a
la sang i, per tant, està lligada a la salut espiritual i corporal. L’absència
de l’ànima propicia la malaltia o la mort i la provoca l’acció d’algun esperit
maligne.
El xaman té el poder de determinar qui
l’ha robat i on ha estat enviada i, per tant, té la capacitat de tornar-la al
seu lloc natural. Un altre dels seus dons consisteix en el poder de transportar
l’ànima d’una persona no nascuda a la terra.
Mitjançant el ritu del kamlanie,
el xaman convoca els seus esperits ajudants, els “instal·la” dins de si mateix,
els fa ofrenes i mitjançant un sortilegi adverteix el motiu de la malaltia i
inicia el mètode per a la curació. Aquest ritu es pot celebrar en diversos
llocs: en la casa del malalt, en el xum del xaman i, de vegades, en
l’altar en forma de trineu-oratori, i pot durar alguns dies. Després de
l’expulsió de l’esperit de la malaltia i del retorn de l’ànima del malat,
s’efectuava un altre ritu per a la purificació dels presents i un sacrifici
d’agraïment.
La paraula Kamlanie es un terme de
la llengua russa que procedeix del terme kham
o kam, el nom dels xamans en una
sèrie de llengües turques al sud de Sibèria, un terme rus que es refereix a les
activitats rituals especials del xaman en què apareix per comunicar-se amb els
esperits.
Cerimònia Kamlanie a Tuva (2007). Foto: V. Charitonova
Entre la majoria dels pobles de Sibèria, el
ritual kamlanie va ser el següent: el xaman, que portava un vestit
especial, amb un tambor realitza una dansa frenètica que el porta a si mateix,
progressivament, a un estat d’èxtasi, mostrant signes d’al·lucinació. Sembla
com si estigués parlant amb els esperits per a qui influeixen en la seva
intenció de vèncer al mal i poder curar els malalts. També serveix per
endevinar el futur.
A través del ritu kassa taori o la gran
commemoració, dut a terme durant el solstici hivernal, el xaman envia les
ànimes dels difunts al món dels morts.
Xamans Oroqen Durant el kamlanie.
Principis del sgle XX. Foto: Stötzner/Linden-Museum Stuttgart
A causa de convocar tot el clan i a la
quantitat d’invitats, les despeses es tornen molt elevades, fet pel qual
s’efectua cada cinc o sis anys, i s’envien al món dels morts diverses ànimes al
mateix temps. Per a la seua realització es construeix una cabanya hemisfèrica
en representació del cosmos, feta amb branquetes dels arbres sagrats: el salze,
el cirerer i el bedoll. En ella es deposita la figureta que simbolitza la imatge
de l’ànima del difunt, i un ninoy mugdé, fet d’ herba o fusta,
com a representació del cos i l’ànima del difunt, que es vist amb la roba del
finat. El xaman, abillat amb tota la seua parafernàlia i mitjançant càntics
especials, actua com a guia i acompanya les ànimes en el seu trànsit a l’altre
món.
Ninoy mugdé vestit amb la roba del finat. Fotografia: Gonçal Vicenç
Pectoral d’un xaman. Fotografia: Gonçal Vicenç
La part frontal està adornada amb unes
aplicacions de teixits de colors variats configurant les imatges dels esperit
ajudants del xaman_ fardatxos, serps i granotes. Els pacients agraïts
presentaven aquest pectorals al xaman en agraïment per un kamlanie reeixit. Final del segle XIX, principi del
XX. Orient Llunyà, comarca de Khabàrovks, municipi de Nebrasovks.
Imatge de l’ocell xamànic Koori. Els nanai. Principi del segle XX. Orient
Llunyà, comarca de Khabárovsk. Fotografia: Gonçal Vicenç
Durant la cerimònia de commemoració del
difunt i amb l’ajuda de l’ocell Koori, el xaman viatjava al món dels
morts acompanyant la seua ànima. El Koori ajudava posteriorment a que el
xaman fora capaç de tornar a la terra. En les llegendes dels nanai, dels ulitxi
i dels orotxos es diu que si a una persona li cau per damunt l’ombra de l’ocell
Koori serà feliç durant tota la seua vida.
Els bastons dels xamans, com els buriats,
simbolitzaven el cavall sobre el qual el xaman viatjava pels mons de l’univers.
La part superior acabava en una figura de cap de cavall i la inferior en forma
de casc. Del bastó penjaven uns anells amb figuretes metàl·liques de claus,
destrals, cadenes, etc. que servien per a alliberar esperits encadenats i
presos. El xaman rebia aquests durant la seua iniciació i solien estar fets de
fusta de bedoll. Els de metall eren escassos i els tenien només els xamans de
gran poder.
El vol xamànic
Aquesta representació del vol xamànic es
troba també en el vol de les bruixes muntades dalt d’una granera i, com no, amb
el viatge de l'heroi a lloms d'una muntura prodigiosa (El mito del héroe y la lucha contra el dragón, El imaginario fantástico europeo. Mitología, El viaje extático: combatir en éxtasis, las Matronae, la Diosa osuna, Fenómenos religiosos de origen celta, en vías de disolución, Brujería: los fundamentos intelectuales, Las plantes de las brujas), és un motiu conegut
de sagues, epopeies, llegendes i contes populars, i un motiu emparentat amb les
danses extàtiques, les baralles per la fertilitat i els viatges rituals del
xamanisme, per un altre.
Ídol xamànic representant al difunt i bastons. Fotografia: Gonçal Vicenç
Les batalles per la fertilitat tenen la
forma de batalles nocturnes entre licantrops i bruixes, de benandanti contra les bruixes i bruixots; Kresnik contra vampirs; les bregues dels Taltos hongaresos, els quals ens condueixen fora de l'àmbit
indoeuropeu; burkudzäutä ossetes i
finalment bruixots circassians contra abkhazos. Per analogia, Carlo Ginzburg
integra en aquest culte als bruixots romanesos (strigoi), als mazzeri de Còrsega i als Kallikantzaroi de Quíos.
Una de les manifestacions de les batalles
per la fertilitat és la que descriu en 1666 el geògraf i viatger turc Evliya Selebi ("Seyahatname",
Istanbul 1929), el qual afirma que el 28 d'abril (la nit dels kara-kondjolos o
vampirs ) va presenciar una batalla entre bruixots circassians i bruixots
abkhazos, la qual va durar sis hores. Els abkhazos volaven a cavall d'arbres
arrencats, atuells de fang, rodes de carro, pales de forn ... (uns ovnis molt
estranys?). Per la seva banda, els circassians ho feien sobre barques de pesca,
cavalls morts, bous i camells enormes. Els conduïen en desordre, els petaven
les dents i emetien raigs pels ulls, pel nas, per les orelles i per la boca.
Agitaven serp, dracs i caps d'ós, de cavall i de camell.
Sembla que els pals o els cavalls son muntures de qualitats màgiques o
miraculoses. Les muntures poden revestir formes artificials, naturals o
sobrenaturals, encara que generalment adopten la forma d'algun animal, que en
ocasions s'identifica amb el paper de cosmòfor (animals que suporten l’univers)
i, en altres moments, el de psicopompo, el que condeix al xaman o heroi –doncs
son la mateixa persona, com ho va demostrar Ginzburg- durant el descens a
ultratomba.
La
cavalcadura del heroi sobre un animal fabulós es repeteix en contes i llegendes, doncs te com darrere fons l’arquetípic
del viatge xaman, el qual impregna els viatge del déu cavalcant un animal en
nombrosos mites i credos religiosos, sobretot a Orient.
Animals transportant deus, com Brahma cavalcant
la seva oca sagrada. Font: Viajes con
mi tía
L’autor de Viajes con
mi tía ens recorda el vol a lloms d'un
cavall, com el que figura en la història de Clavileño, en el capítol II-41 del
Quixot.
Son nombrosos en tots els continents els
xamans que utilitzaven el pal cap de cavall durant les seves danses i viatges
extàtics. Sobre el tema podeu llegir la mitologia xamànica del cavall. La relació entre xaman i els sants que apareixen volant al llom del seu
cavall es la mateixa.
Segons Mircea
Eliade (El chamanismo y las técnicas arcaicas del éxtasis)
el cavall és la muntura xamànica per excel·lència. Aquest animal de caràcter
funerari i psicopompo era sovint utilitzat pels xamans com a mitjà per obtenir
l'èxtasi, és a dir, la "sortida d'un mateix"que fa possible el viatge
místic. Aquest viatge místic no té forçosament un rumb infernal: el cavall
permet als xamans volar pels aires i arribar al Cel. (...) El cavall porta al
difunt al més enllà: realitza la "ruptura de nivells", el pas
d'aquest món als altres mons, i per això exerceix també un paper de primer
ordre en determinades classes d'iniciació masculina". ( Mircea Eliade, El chamanismo y las técnicas
arcaicas del éxtasis, México, Ed. FCE, VVEE.
pp. 359-361.)
Títol: La Matxà. Autor: Joan Julbe Masip
En fotografies
com les de dalt es posa de manifest la dimensió funerària de l'animal i del
viatge: així, en algunes cultures xamàniques, "a la mort del bruixot
lliguen el cavall al llit perquè guiï l'ànima del difunt en el seu últim
pelegrinar. Els xamans acostumen usar un bastó en forma de cavall perquè el
condueixi, "bastó emparentat llunyanament al pal d'escombra per les
bruixes, de clares connotacions extàtiques” (El caballo, de León
Deneb). Recordem també que molts pobles aborígens de l'Índia i, per tot arreu,
representen morts a cavall (els Bhil) o contes i cants rituals (els Muria) en
els quals s'explica com el mort arriba a l'altre món muntat en un cavall.
Inclòs hi ha
que veu el vol xamànic en tradicions cabalístiques, com Picaza Ibarrondo (El blog de
X. Picaza), en l'Escola d'Ascensos Místics de la Merkabah, associada a l'esoterisme
Jueu de les albors de l'era cristiana. Després que el novici havia estat admès
en el grup místic, i iniciat en les tradicions esotèriques i místiques, tenia
que realitzar un viatge a través dels palaus dels set cels: “para desplazarse de un palacio al
otro, el místico tenía que pasar a través de puertas muy custodiadas. Los
porteros (guardianes de las puertas) eran seres angélicos, encargados de
impedir el paso o de maltratar a los viajeros. Ante cada palacio donde deseaba
ser admitido, el explorador tenía que mostrar a los porteros-guardianes los
sellos o contraseñas adecuadas (hotamoth). Estos sellos estaban compuestos por
nombres divinos, fórmulas secretas o combinaciones arbitrarias de letras del
alfabeto hebreo, que concedían al místico el poder de superar los peligros y de
ascender a través de los mundos divinos”.
El paradigma del viatge a lloms de l'animal
sagrat és, possiblement, cavalcar a la balena, animal cosmòfor per excel·lència.
Font: Viajes con
mi tía
El
paral·lelisme entre la muntura del cavall i l’oca sagrada com a muntura ritual
l’ha posat de manifest Mircea Elíade al
estudiar els rituals dels xamans de l’Altai: en el ritual del sacrifici del
cavall i l'ascensió xamànica, relatat per Radlov (*), l’oca serveix de muntura
al xaman per perseguir l'ànima del cavall.
(*) Vasily Vasilievich Radlov o Friedrich Wilhelm Radloff (1837-1918) va ser un
alemany d'origen rus fundador de Turkology,
un estudi científic dels pobles turcs. Es va interessar pels pobles originaris
de Sibèria i va publicar les seves troballes etnogràfics en la monografia Influents de Sibèria (1884). Va publicar quatre volums del seu
diccionari comparatiu de llengües turques (1893-1911). Radlov va ajudar a
establir el Museu Rus d'Etnografia del que estem parlant amb motiu de la seva
exposició sobre els xamans en el MuVIM de València.
Radlov
s’adonà que a sovint és una oca i no un cavall qui serveix de muntura al xaman
altaic per tornar dels inferns, després de la visita al regne dels morts.
Aquesta visió de l’oca com muntura extàtica, que d'altra banda apareix en
altres formes del folklore occidental, com en el famós conte de l'autora sueca Selma Lagerlöf titulat El meravellós
viatge de Nils Holgersson (1906), aporten una nova perspectiva
d'interpretació al nostre clàssic Joc de l'Oca en termes de viatge,
vol xamànic o celeste, que no desentona del simbolisme iniciàtic del mateix.
El conte ens presenta la història del nen Nils i una oca
domèstica que s’integren –no sense oposició- dins un ramat d'oques salvatges
que emprenen un fabulós viatge a través de tota Suècia. Aquest viatge el
converteix en un home, posant de manifest el caràcter iniciàtic del viatge.
La deessa Afrodita cavalcant a lloms d’una
oca. Font: Viajes con
mi tía
Comentarios
Publicar un comentario