Xamans
El Museu
Valencià de la Il·lustració i la Modernitat (MuVIM) presenta una exposició amb
peces que surten per primera vegada del Museu Rus d'Etnografia de Sant
Petersburg. Tracta del món dels xamans de Sibèria i la imaginació dels homes,
ja que es complementa amb altres exposicions titulades Fotografiant el Far East,
Les
bruixes i el seu món i Amulets. Es pretén mostrar
l'existència d'altres fronteres més enllà de les que és possible veure
físicament, explorant l'altre costat de la imaginació dels homes. El xamanisme
transporta als altres mons en què la humanitat ha cregut fermament durant
indefinits períodes de temps. L'exposició sobre els confins russos recull com
eren les tribus, com vivien i els costums d'aquests habitants de Sibèria.
El dia de la inauguració i els polítics de
torn visitant-la. Font: MuVIM de València
El primer que
crida l'atenció en entrar és el gran nombre de tambors, baquetes, gorres,
vestimentes, pitreres, amulets i representacions gràfiques dels llocs sagrats
que descriuen com eren, vivien i sentien els xamans siberians. Les sales estan
ambientades amb música composta expressament per Lluís Ivars.
Tambor de Xaman evenki.
Procedència: Sibèria Oriental. Província del Ieniséi. Font: MuVIM
de València
Mircea Eliade, El
chamanismo y las técnicas arcaicas del éxtasis, (Ed. Fons de
Cultura Econòmica, Mèxic) va posar de relleu el paper de primer ordre que
assumeix el tambor a les cerimònies xamàniques. El seu simbolisme és complex,
doncs son múltiples les seves funcions màgiques. És indispensable per al
desenvolupament de la sessió xamànica: be siga
conduint al xaman a "Centre del Món", ja li consenti volar
pels aires, ja convoqui i "empresoni" als esperits, o ja, finalment,
que el tamborineig permeti al xaman concentrar-se i tornar a establir un
contacte amb el món espiritual que es disposa a recórrer.
Xaman de la tribu Tuwan
El ritme constant del tambor, juntament
amb el consum d'algunes substàncies al·lucinògenes, produïen l'èxtasi en el
xaman, un somni durant el qual realitzava un viatge místic al "Centre del Món", a la residència
de l'Arbre Còsmic i del Senyor Universal. Amb una de les
branques d'aquest arbre -que el Senyor deixa caure per a això-, el xaman
fabrica la caixa del seu tambor.
La significació d'aquest simbolisme és
clara, ja que fa referència a la comunicació entre el Cel i la Terra per mitjà
de l'Arbre del Món, és a dir, per l'eix que es troba en "Centre del
Món". Pel fet que la caixa del seu tambor està treta de la pròpia fusta de
l'Arbre Còsmic, el xaman, al sonar-lo, és projectat màgicament prop d'aquest
Arbre: és projectat al "Centre del Món", i, pel mateix impuls, pot
ascendir als Cels.
Detall de la bata del xaman Kimonko de la tribu dels udegué. S’aprecien els
monstres que volen impedir al xaman que faci el seu viatge cap al “Mes enllà”. Fotografia:
Gonçal
Vicenç
Bata del xaman Kimonko dels udegué.
Font: MuVIM de València
Simbòlicament, el tambor sorgit de l'arbre
s'identifica amb l'arbre xamànic de múltiples esglaons pel qual el xaman puja
simbòlicament al Cel. Els xamans siberians tenen els seus arbres personals que
no són sinó representants de l'Arbre Còsmic; alguns utilitzen així mateix
"arbres invertits", això és, clavats per les seves arrels en l'aire,
i que, com se sap, són un dels símbols més arcaics del Arbre del Món.
La mateixa elecció de la fusta amb la
qual es farà la caixa del tambor depèn únicament dels "esperits" o
d'una voluntat transformadora humana. El xaman ostiac-samoied agafa la destral i, tancant els ulls, entra en un
bosc i toca un arbre a la ventura; d'aquest trauran els seus companys la fusta
per a la caixa, al següent dia. Entre els Iakutes
es recomana escollir un arbre ferit pel llamp.
El xaman evenk Fedora Poligus i els seus esperits ajudants en 1907/1908.
Museu Etnogràfic de Rússia a Sant Petersburg
Totes aquestes costums i precaucions
rituals mostren clarament que l'arbre concret ha estat transfigurat per la
revelació sobrehumana i que en realitat ha deixat de ser un arbre profà i
simbolitza al propi Arbre del Món.
La cerimònia de "animació del
tambor" és summament interessant. Quan el xaman altaic ho ruixa amb cervesa (o alcohol), el cèrcol s’"anima"
i, per conducte del xaman, explica com l'arbre del qual formava part va créixer
al bosc, com va ser talat, portat al poble, etc. Després el xaman ruixa la pell
del tambor i aquesta "animant-se", compta també el seu passat. Per
mitjà de la veu del xaman, l'animal parla del seu naixement, dels seus pares,
de la seva infància i de tota la seva vida fins que el caçador el va matar.
Acaba assegurant al xaman que li prestés molts serveis.
Tambor xaman. Fotografia: Gonçal Vicenç
Xaman durant
el Kamlanie. Font: MuVIM de València
Baquetes orba per al tambor del xaman. Els tuvianians todzha. Fotografia:
Gonçal
Vicenç
Els
xaman practicaven conjurs amb aquestes orba llançant-les a l’aire. Aquest
tipus d’endevinació finalitzava el ritual del kamlanie curatiu.
D’aquesta manera, el xaman llançava la baqueta cap al malalt. Si la part
còncava queia cap amunt, significava que el resultat de la malaltia seria
benèfic i si queia cap avall, es considerava un mal auguri. Imperi Xinés,
Mongòlia Septentrional, conca de l’Alt Ienissei.
El redoblament del tambor està destinat a
evocar els esperits "tancats" al tambor del xaman. En realitat, el
seu ritme constant sumeix al xaman en un somni que constitueix el moment
preliminar del viatge extàtic. Per aquest motiu es diu que el tambor és el
"cavall del xaman".
Mircea Eliade pensa
que el tambor no és un instrument -encara que de vegades, s'hi ha emprat- per a
la "màgia del soroll" amb la qual s'expulsa als dimonis. El tambor
xamànic es distingeix dels altres instruments de la "màgia del
soroll" perquè fa possible una experiència extàtica, a la qual s'arriba
després de l'extrema concentració suscitada per un redoblament prolongat. Diu M. Eliade que és la màgia musical la que ha decidit la
funció xamànica del tambor, i no la antidemoníaca màgia del soroll.
Encara que les pràctiques xamàniques es
troben esteses per tot el planeta, nosaltres anem a ocupar-nos de les
siberianes. A principi del segle XX es catalogaven 33 grups ètnics natius ocupant el territori de
Sibèria i l’Orient Llunyà, entesa aquesta expressió geogràfica com l’extrem
nord-oriental del continent eurasiàtic.
Mapa dels pobles xamànics de la Sibèria. Fotografia:
Gonçal
Vicenç
D’Oest a Est i de Nord a Sud troben en la
governació de Tobolsk als Nénet, els Mansi i els Khanti, En la de Tomsk als
Altái. Desprès trobem una franja que va de l’oceà Àrtic fins al centre de
Sibèria, amb la marca de Turukhansk, la
governació de Ienisei i la marca de Uriankhai amb els següents pobles:
Nganasán, Ket, Dolgán, Evenki, Selkup, Tofalar, Shoret i Iakàs. Al territori
Iakutsk viuen els Eveni i els Iakuts; i a la governació de Irkutsk els Tivanis.
En el territori del litoral, les Aleutianes, península de Kamchatka i mar
d’Okhots viuen els Txuktxi, Koriaks, Aeuts, Eveni, Nivkhi, Oroki, Negidal,
Ultxi, Orotxi i Udegué. I per finalitzar, al sud estan el territori d’Amur i
Transbaikalià amb els Evenkií, Nanai, Evenji-Orotxón i Buriats.
Aquests grups venen d’una tradició oral basada
en el mite i la llegenda, com les societats arcaiques o primitives, i el seus
objectes de cultura material comportaven una informació simbòlica, a part de
preservar el seu significat formal i funcional.
A. Pobles amb idiomes uràlics: Nenets (samoied, Iuraken), 42.000 persones. Txant (ostiacs) 29.000. Mansi
(Voguls), 12.500 i Selkups (ostiac-samoieds) 4.300.
B. Pobles amb idiomes paleoasiàtics: Cetena (Ieneei-ostiacs) 1.500. Iukagirs, Oduls i Vaduls 1.600. Čukčen i
Ligoravetlan 16.000. Koriacs- Čauvčuven, Koriacs pastors de rens; Nymylan, Oliutors
i koriacks costaners 8.800. Itelmens (Kamtxaka) 3200. Nivkhi (Giliaks) 5.200.
C. Idiomes tungús: Nanaier 12.200. Udegen, 1700. Oroken i Ulčen, 400. Oročen en
Transbaikalia i l'Amur, 700. Evens (Lamuts), 17000. Evenks (Tungús), Ile dels
rius Lena i Tunguska, Solonen en Transbaikalia, Oroqen al nord de la Xina, 35.000.
D. Pobles turcs: Altai (Tubalaren,
Čelkanzen, Lebedinzen, Kumandinzen; kalmukos, Telengiten, Telecéntric i
Teleuts, 67.300). Tuvinians (Uriantxaizen, Soiots), 243.500. Khakassians
(tàrtars), 75.700. Iakutia (Saja), 443.900.
E. Pobles mongols: Buriats, 445.200 (*)
(*) Cal
repassar els noms i fer una traducció adequada.
Dona Iacute a principis del segle XX. Foto: Pfitzenmeier 1908.
Linden-Museum Stuttgart
Segons
el catàleg de l’exposició, la construcció d’aquestes col·leccions d’objectes va
estar sempre acompanyada de moltes dificultats de tot tipus, no sols pel
caràcter remot d’aquestes regions, sinó per la resistència cultural i religiosa
dels pobles de Sibèria a desprendre’s d’uns objectes la preservació dels quals
determinava la seua estabilitat social i còsmica, atès el caràcter sacre
d’aquests en el centre del seu entorn vital.
Per altra banda, aquestes practiques van
patir una persecució alimentada per les autoritats soviètiques, especialment en
la dècada dels anys treta del segle passat.
El procés urbanitzador i
industrialitzador que va imposar en aquesta zona l’Imperi Rus primer i, el
govern soviètic després, va integrar o va fer desaparèixer les poblacions
locals, foses amb una massiva colonització procedent de l’Oest i d’Europa, al
llarg de diversos segles. Aquestes poblacions es van reduir i es van tornar
residuals i amb això les seues pràctiques i els seus objectes van estar a punt
de desaparèixer del tot.
Xiquets del poble. Autor: K. Serzputóvsky.
Província de Vilensk, comarca de Vilensk. Lituans. 1909. Gelatina 17x11.5 cm. N
º de registre 2252-24. Font: MuVIM de València
Xaman nanai. Foto: Russisches Ethnografisches Museum St.
Petersburg
Bata de la poderosa xaman Nene
Onenko dels nanai. Procedència: Comarca de Khabárovsk, municipi de Komsomolsk. Font: MuVIM
de València
La col·lecció del Museu Rus d’Etnografia,
recopilada en el límit dels segles XIX-XX, està dedica a la memòria d’aquelles
societats i les seues pràctiques. Es la més gran del món: més de 170 tambors,
105 baquetes, al voltant de 60 vestimentes de xaman, pitreres, barrets; moltes representacions
dels esperits per a diversos propòsits i dels animals típics de l’entorn,
guardians i esperits ajudants, amulets i representacions gràfiques dels llocs
sagrats, que ens permeten, afortunadament, descriure virtualment tots les aspectes
dels xamanisme siberià.
Detall de la bata de la poderosa xaman Nene Onenko. Els nanai. Procedència:
Comarca de Khabárovsk, municipi de Komsomolsk. Fotografia:
Gonçal
Vicenç
Gonçal Vicens al MaVIM de València. Fotografia: Gonçal Vicenç
Indumentària del xaman de suprema consagració Simeòn Urkánov dels evenki. Principi
del segle XX. Sibèria Oriental, regió lakutsk. Pell elaborada d’ant, teixit de
cotó, pana, plomes i pota amb urpes d’àguila, metall, pèl de la part inferior
del coll de ren del nord, pell d’esquirol comú. Fotografia: Gonçal Vicenç
Per la part de darrere té una obertura de
la qual pengen cinc tires de tres colors: blanc, roig i blau, que representen
els tres mons de l’univers. Aquestes tires de colors estan cosides amb fil de
pèl del coll del ren en forma de zig-zag, confeccionant una costura que
impedeix l’accés als esperits malignes. El patró d’aquest vestit ens mostra que
l’esperit guardià suprem del xaman era l’àguila. Per això hi ha cosides a
l’esquena diverses plomes i urpes d’àguila. Els evenkis creien que una àguila i
un corb cuidaven de l’anima d’un futur xaman en l’arbre del xaman, i que el
protegirien durant tota la seua vida. Aquest vestit va pertànyer al xaman Simeòn Urkánov qui efectuava el Kamlanie amb l’objectiu d’influir en el
temps climàtic, en la cerca de fonts d’aigua i en l’acompanyament de les ànimes
dels difunt cap a l’altre món.
Aquest vestit va pertànyer al xaman
Simeòn Urkánov. Fotografia: Gonçal Vicenç
Bata de
la poderosa xaman Nene Onenko. Els nanai.
Procedència: Comarca de Khabárovsk, municipi de Komsomolsk. Font: MuVIM de València
Cobridor per l’animal de sacrifici (cérvol) dels mansi. Final del segle
XIX, principi del XX. Província de Tobolsk, comarca de Berezovo. Teixit de pana
i de cotó, pell de guineu, metall (bronze), monedes, vidre: collar, fil de
cotó. Fotografia: Gonçal Vicenç
En el cobridor estan representats un genet
que simbolitza el fill menor de la deïtat suprema Mir-susne-khum
(literalment: “l’home observant el món”).
Precisament d’aquest es podia obtindré el do de xaman. Els cobertors afins es
confeccionaven per als actes més importants d’una família. Dirigint.se a la
deïtat suprema els mansis complien la cerimònia del sacrifici i amb aquest
cobertor cobrien l’animal sacrificat (cérvol).
Els esperits protectors
Són els esperits dels avantpassats que el xaman escull, que pot ser un o
més dels que van ser els seus familiars, coneguts o personatges històrics de
qualsevol època.
També poden ser animals i plantes, com les
mares de les plantes, la boa, el tigre, falcó, corb, entre d'altres. També, com
a resultat del sincretisme, els que ha assimilat del budisme i, sobre tot, del
cristianisme, com Jesucrist, la creu, la Mare de Déu o algun altre sant com Sant
Jordi o els arcàngel Sant Miquel i Sant Gabriel.
Els esperits protectors tenen un paper
important en la curació dels malalts i en tota activitat xamànica. Cada xaman
compta amb un o més ajudants, que son els esperits protectors que ha adoptat.
Ayami: imagen del esperit
protector principal del xaman nanai. Font: MuVIM de València
Imatge de l’esperit d’un clan dels mansi, era
ajudant en la pesca o la caça. Final del segle XIX, principi del XX. Província
de Tobolsk, comarca de Berezovo. Fusta, teixit de cotó, botó de plàstic, corda
de tendó. Font: MuVIM de València
Aquest tipus d’imatges exercia un paper
molt important en les activitats de la pesca i la caça; solia col·locar.se en
el lloc de rés del clan. Als ídols de major respecte els donaven trossos de
teixit, monedes, etc.
Ídol xaman. Font: MuVIM
de València
La imatge de Tuivén, esperit de
l’Amo de la taigà siberiana. Els evenki negidal. Fotografia:
Gonçal
Vicenç
Forma part del conjunt dels esperits dels
avantpassats amb poder curatiu, també protegeix les dones del clan.
Talla
de fusta que representa l’esperit d’un tigre. Tribu nanai, Sibèria de l'Est, a
partir del segle XX. Foto: I.
Sàkharov/A. Dreyer. Font: Museu Etnogràfic de Rússia a Sant Petersburg
El tigre de la tribu nanai i a la dreta, l’imatge de l’esperit de l’ama i
senyora de la Lluna dels evenki manegri. Sibèria Oriental. Província de l’Amur.
Fusta, pintura, pigments. Fotografia: Gonçal Vicenç
El tigre es l’esperit ajudant del xaman
del grau més elevat dels nanai i dels orotxo udegué. Aquest tigre es el doble
zoomorf del xaman, per la qual cosa estava connectat a la seua ànima i posseïa
el poder de traslladar-lo a qualsevol punt de l’univers. Aquesta figura es
coneguda com el Teunki, el conductor
del xaman a través dels mons.
Amulet para curar el dolor de
espatlla. Els nanai. Font: MuVIM de València
Imatge
del esperit-amo dels óssos i dee la taigà, ajudant del xaman. Els Orotxi. Font: MuVIM de València
Miad Pukhutza, imatge de la Vella-Ama
del Xum. Procedència: els nénet. Fotografia: Gonçal Vicenç
Mapa del món nanai, utilitzat per al ritual xaman. Fotografia: Gonçal Vicenç
Mocador amb quadre iniciàtic d’una xaman de díhuit anys de la tribu dels
nanai. Principi del segle XX. Sibèria Oriental. Província de Primorsk.
Districte de Torkhotn de l’Amur. Fotografia: Gonçal Vicenç
Aquesta representació pictòrica va
pertànyer a una jove xaman que tenia poders de curació. La imatge ens presenta
una visió iniciàtica: el vol de la xaman al món inferior i el seu procés de
“recol·lecció” de la força dels animals. En aquesta figura apareix el doble de
la xaman solcant en una barca tots els perills preparat per tots els animals
que va trobant a l’inframòn.
Tambor xaman. Fotografia: Gonçal Vicenç
El xaman durant el procés de “recol·lecció” de la força dels animals. Fotografia:
Gonçal
Vicenç
Vestit de xaman dels tofalar karagas. Fotografia: Gonçal Vicenç
El vestit està ple de múltiples símbols:
son signes solars i elements de les armes i l’armadura de defensa que el xaman
necessita en la lluita contra els esperits malignes, i també d’altres detalls
que simbolitzen els esperits ajudants i l’esperit protector del xaman. Sabem
que aquest vestit va ser remodelat en diverses ocasions, ja que algunes de les
seues parts no eren completament satisfactòries per als esperits del xaman e es
pensava que per aquesta causa va caure malalt diverses vegades. Final del segle
XIX, principi del segle XX. Sibèria Oriental, regió d’Irkhutsk, municipi
Nijneudinsk i poblacions del curs mitjà del riu Uda. Pell i pèl de la part
inferior del coll de ren del nord, pell d’ovella domèstica (Ovis aries) pell
elaborada de camussa, teixit de cotó, metall (ferro, coure, llautó, llanda)
fusta, botó de nacre, plomes de mussol.
Vestit i tambor d’un xaman dels
tofalar karagas. Principi del segle XIX. Sibèria Oriental, regió d’Irkutsk,
comarca de Nizjneudinsk. Fotografia: Gonçal Vicenç
Dins del tambor es disposa una ansa de
fusta tallada amb un agafador per a la mà que simbolitza “l’amo del tambor”, el
xaman avantpassat. El tambor s’instal·lava en un lloc fix en la part davantera
del xum.
Durant tota la seua vida un xaman podia tindre uns quants tambors. Després de
la mort del xaman es tallava el cos del seu tambor i els trossos se solien
deixar al costat de la seua tomba.
En
general, les vestimentes dels xaman destacaven pels seus flocs, el plomatge de diferent
aus (ales o plomes d’àguila, falcó, corb... en el barret i el vestit) que subratllen
quin ocell és el principal esperit protector del xaman. Les cordes de colors
simulen serps; les imatges zoomorfes són els esperits ajudants del xaman i els penjalls
metàl·lics, les veus dels esperits.
Les persones que resultaven curades, en
agraïment –també les poblacions on feia ploure, per exemple- per l’èxit del Kamlanie,
regalaven al xamà pells de furó i del mart gibel·lí, el qual se les penjava en
el barret.
Indumentària del xaman transvestit dels Txuktxis.
Procedència: Siberia Oriental.
Província de Primorsk, comarca de Anadyr. Fotografia: Gonçal Vicenç
Vestit
amb marcats elements femenins: granota, barret, insígnia pectoral i calçat de
dona, a causa de la canya alta de les botes. La insígnia pectoral representa un
símbol solar confeccionat en cuiro de ren del nord i els cercles concèntrics
estan brodats amb pèl de la part inferior del coll del ren, atribut molt
peculiar dels xamans de Txukotka.
Insígnia pectoral de xaman transvestit
dels Txuktxi. Font: MuVIM de València
El
xaman transvestit duia aquest vestit per a fer el Kamlanie. Els xamans
transvestits dels txuktxis es consideraven molt poderosos, ja que posseïen la
força dels dos sexes i generalment efectuaven només pràctiques curatives.
Fotografia: Gonçal
Vicenç
Indumentària del xaman Kimonko. Els udegué. Fotografia: Gonçal Vicenç
Aquest vestit va ser adquirit al xaman
Kimonko, gran xaman dels udegué en el riu Khor. Les plomes d’au rapaç en la
roba remarcaven que aquesta au era l’esperit ajudant del xaman. Els penjolls de
pells eren serps que simbolitzaven els camins i les imatges zoomòrfiques,
esperits ajudants del xaman, En el centre de la falda hi ha un signe que
representa els quatre punts cardinals del món en forma d’un cercle i quatre
angles de tela de color marró fosc amb incrustacions blaves.
Comentarios
Publicar un comentario