La Manxa Alta
San Clemente està
situat en la Manxa Alta, subcomarca de la Manxa de Monte Aragó. A més dels seus
deliris religiosos, el poble destaca per uns bells edificis arquitectònics.
Ermita
de la Verge de Rus (San Clemente). Fot: Gonçal Vicens
Paisatge
de Valverde del Júcar. Fot: Gonçal Vicens
No obstant, tal vegada, el
que més m’agrada a mi es l’entorn paisatgístic de tota aquella comarca amb
conreus de blat i raïm per fer vi. L’abundància d’aus es meravellosa, les quals
troben refugi pels arbustos o els pins –per cert, aquí es troba la major
extensió de pi pinyoner d'Europa- i van a beure pels tàlvegs que formen el
ondulat paisatge de pujols erosionats pel temps. Aquí son abundants les
colònies de xoriguer petit i les zones de pastures i erms ocupades per la
avutarda, on tenen un dels millors llocs de cria. També alberga les poblacions
d'alosa becuda en el territori que es coneix com les estepes més tèrmiques de
la província. Abunden la Avutarda Comú, el Sisó Comú, la Ganga Ibèrica, la Ganga
Ortega i el torlit.
Avutarda
i Sisó Comú. Fot: Tony Peral en Aceytuno.com
Torlit.
Fot: Francisco José Hoyos
Méndez
Aquestes aus han vist passar
legions romanes des de Carthago Nova fins a Segobriga i Valeria. Va ser Alfonso
VIII de Castella el que va derrotar als almohades, que ocupaven aquestes
terres, a la batalla de les Navas de Tolosa en 1212 i el territori es va
incorporar a Castella, baix la dependència d’Alarcón i formant part del primer
Marquesat de Villena sota el senyoriu dels Manuel, i més tard dels Infants
d'Aragó, passant finalment a mans de Don Juan Pacheco, Maestre de l'Ordre de
Santiago.
Església
de Santiago. Fot: Gonçal Vicens
Església
de Santiago. Fot: Gonçal Vicens
San Clemente es va
independitzar dels senyors al recolzar als Reis Catòlics contra els seguidors
de la Beltraneja, un dels quals era el seu senyor Don Diego Pacheco, Marquès de
Villena. Un cop finalitzada la guerra amb victòria per al bàndol isabelí, els
Reis Catòlics van decidir incorporar la vila de Sant Clemente a la corona, fent-la
de reialenc i atorgant-li la independència de la vila d'Alarcón. Els Reis
Catòlics van visitar la vila en 1488.
Arc d’entrada
a la plaça dels jutjats. Fot: Gonçal Vicens
Carrer Major
de San Clemente. Fot: Gonçal Vicens
Celler
de Fuente de Rus. Fot: Gonçal Vicens
D’obligada visita es la Casa
Consistorial de San Clemente, un edifici d'estil renaixentista dins la línia
del classicisme pur, de forma rectangular, amb dues plantes més una torrassa,
coronat per un gran escut reial dels Àustries. La façana està dins del conjunt
de la Plaça Major, que en la seva època va estar completament porticada.
Porxos
de la casa consistorial. Fot: Gonçal Vicens
Ajuntament
de San Clemente. Fot: Gonçal Vicens
La construcció data del
segle XVI, durant el regnat de Felip II. És obra de l'arquitecte Domingo de
Zalvide, sent construïda en diverses fases entre 1566 i 1622. Va ser declarada
Bé d'Interès Cultural en 1992.
L'edifici principal està
dividit en dues plantes. La planta baixa és una galeria porticada amb set
obertures i columnes dòriques, arcs de mig punt i decoració de motllures. La
planta baixa i la primera estan separades per entaulament amb arquitrau i fris,
aquest amb tríglifs i mètopes, i les mètopes decorades amb motllures a manera
de rosasses.
Entaulament
amb arquitrau i fris, aquest amb tríglifs i mètopes. Fot: Gonçal Vicens
La planta primera és també
una arqueria de set arcs recolzats en pilastres i amb decoració en els
carcanyols, formant finestrals tancats amb forja i vidre. Està coronat per un
fris corregut decorat amb rosasses, alguns amb figures antropomòrfiques en
disposició simètrica, i apareix partit en el centre per l'escut de Carles I,
emmarcat per pilastres jòniques i amb decoració de bucranis a la part alta,
rematat dalt del seu entaulament per dos figuretes d'angelets en els seus
extrems i enmig d'aquests un personatge eclesiàstic amb mitra.
Escut
de Carles I. Fot: Gonçal Vicens
Un altre dels magnífics
edificis que disposa la població es l’Església de Santiago Apòstol, una extraordinària
obra arquitectònica, d'estil principalment renaixentista del segle XVI, però
també amb elements gòtics del segle XV i aportacions barroques en la seva
finalització al segle XVII. És una església de planta basilical de tres naus
amb enormes pilars i capitells de volutes, sobre els quals, es recolza un
meravellós conjunt de cúpules estrellades. Va ser declarada Bé d'Interès
Cultural en 1992.
Cúpules
estrellades de Santiago Apòstol. Fot: Gonçal Vicens
S'atribueix el projecte a
l'arquitecte Andrés de Vandelvira. Posteriorment, en 1560, el mestre Juan de
Orzollo, va aixecar a una mateixa altura les tres naus sense tenir en compte el
edificat anteriorment. Va utilitzar columnes jòniques i voltes de tercelets i
en el creuer una volta estelada.
El temple consta de tres
naus amb capelles entre els contraforts i voltes de creueria estavellada. Té
dues portades una que dóna a la Plaça Major i una altra per la plaça de
l'Església. A l'exterior es creuen fàbriques renaixentistes amb altres
gòtiques; l'església conserva de la fàbrica gòtica la façana occidental amb la
seva torre i els tres últims trams amb la portada del costat sud. Es va
aprofitar l'espai entre els contraforts per a la construcció de capelles,
d'elles la corresponent a l'últim tram, propietat dels Pallarés, va ser
reformada al renaixement, cobrint-se amb cúpula amb cassetons.
Església
de Santiago Apòstol. Fot: Gonçal Vicens
El tractament clàssic de la
seva capçalera, en el seu exterior, obeeix sens dubte a un plantejament
urbanístic de la plaça, per tancar-la en harmonia amb l'Ajuntament. Té forma de
testera recte, amb contraforts a l'exterior de gran envergadura. A l'interior
es desplega un impressionant retaule barroc en l'Altar Major, reconstruït
seguint les línies de l'anterior retaule cremat durant la Guerra Civil
Espanyola. El retaule presenta forma d'enorme arc de mig punt, quedant dividit
en cinc trams.
Jutjats
de San Clemente. Fot: Gonçal Vicens
La sagristia és de planta
rectangular i es cobreix amb volta de mig canó amb cassetons en pedra i els
calaixos allotjats en els nínxols, on es conserva l'única peça de l'altar major
original.
Detall
de l’Altar Major de Santiago Apòstol. Fot: Gonçal Vicens
A l'interior d'una de les
capelles es troba una bella creu de Alabastre, amb prop de tres metres
d'alçada, és una joia escultòrica de finals del segle XV, realitzada en
alabastre amb una clara influència en el tallat dels seus relleus i figures del
estil gòtic-flamenc. El programa iconogràfic que envolta tota la creu és molt
variat, destacant els sants apòstols amb els seus atributs iconogràfics. La
creu es remata amb les imatges de Crist crucificat i la Mare de Déu amb nen a
l'altre costat de la creu (sorprèn veure una Verge a la part alta de la creu),
tot això acompanyat per angelets. Es desconeix l'autor, encara que va poder ser
algun mestre flamenc dels que va treballar a la catedral de Conca a la fi del
segle XV.
Creu d’alabastre
d’estil gòtic-flamenc. Fot: Gonçal Vicens
La creu
es remata amb les imatges de Crist crucificat i la Mare de Déu amb nen a
l'altre costat de la creu. Fot: Gonçal Vicens
Comentarios
Publicar un comentario