La Manxa de Conca
Honrubia pertany a la comarca de la Manxa de
Conca, a la zona de Sant Clemente, capital de la comarca. En
aquest municipi comença una zona humida coneguda com la Manchuela
conquense, comarca amb capital a Motilla del Palancar, a 33 km de
Honrubia.
Comarca
de La Manchuela. Font: Ceder
Alarcón.
Font: Gonçal
Vicens
El municipi es troba en un petit i poc
profund vall on conflueixen les vies de comunicació d’Alacant i Murcia, amb les
de València, així como la ruta València-Extremadura, passant per Ciutat Real.
El terme s’obri a l'oest, cap a la vall del riu Rus, afluent del Záncara -i al
seu torn- aquest del Guadiana.
Plaça de la Constitució i ajuntament d’Honrubia. Font: Gonçal Vicens
Aquesta zona es la línia divisòria
d'aigües que separa les conques del Guadiana i el Xúquer, sent límit també de
les vessants atlàntica i mediterrània. A
menys de 4 kilòmetres del poble passa el riu Xúquer, riu principal d'aquesta
conca, que sofreix l'embassament d'Alarcón, localitzant la presa a uns 15
quilòmetres. El viatge per aquest sector el contarem un altra vegada.
Església d’Honrubia. Font: Gonçal Vicens
Embassament d’Alarcón. Font: Gonçal Vicens
D'altra banda, l'est i el sud del terme és recorregut pel riu Rus, que neix a les proximitats de Castell de Garcimuñoz i segueix aigües avall fins a Sant Clemente, per abocar les seves aigües al riu Záncara, a la localitat del Provencio.
Honrubia va pertànyer al Marquesat de Villena, amb capital a Alarcón i tenint com a senyor a Don Juan Pacheco. En 1613, es va aparèixer en un petit quadre el Sant Rostre a la beata Anna Maria Rubio, la qual meditava dia i nit davant aquesta pintura sobre temes de la passió. Pel fet d’ocórrer aquest fet miraculós, sobre 1720, va començar a construir-se l'Ermita del Sant Rostre. Aquesta gran obra va ser pagada per almoines dels habitants d'Honrubia i d'altres localitats de tota la regió com Villarrobledo, ja que va generar molts devots per tota la zona. Va ser obra de Jaume Bort.
Ermita
del Sant Rostre de Honrubia. Font: Gonçal Vicens
Carrer
d’Honrubia. Font: Gonçal Vicens
Sant
Rostre d’Honrubia. Font: Spaincenter
Sant
Rostre
Sant
Rostre d’Honrubia. Font: Spaincenter
No lluny d'aquí trobem la petita localitat
de Atalaya
del Cañavate, la qual compta amb un bonica església dedicada a la
Senyora de l'Assumpció. És un edifici de maçoneria, excepte les cantoneres i
les espadanyes de dos buits. A la façana que dóna al migdia es troba un arc de
mig punt inicialment esboçat per platabandes més avançades.
Atalaya
del Cañavate. Font: Gonçal Vicens
Atalaya
del Cañavate. Font: Gonçal Vicens
Església
de la Senyora de l’Assumpció de Atalaya del Cañavate. Font: Gonçal Vicens
Església
de la Senyora de l’Assumpció de Atalaya del Cañavate. Font: Gonçal Vicens
A l'oest té una portada renaixentista, de composició molt clàssica, podent
datar la seva execució en la segona meitat del segle XVI. Es tracta d'una
portada formada per un arc de platabandes (piattabanda)
de mig punt flanquejat per columnes dòriques estriades, farcides en el terç
inferior. Entaulament amb fris de tríglifs i mètopes decorades amb medallons i
cornisa de motllures planes, subjectant l'aler, amb signe de “tejaroz” del que
queden recolzats a la cornisa restes de fusta tallada amb “cabezuelas”.
Església
de la Senyora de l’Assumpció de Atalaya del Cañavate. Font: Gonçal Vicens
En el seu interior, és un edifici de planta sensiblement rectangular, de tres
naus separades per quatre cossos per pilars quadrats, octogonals i una columna, amb arcs de mig punt, coberta per artesanat amb
aigua en els laterals. Així mateix disposa d'arcs rebaixats amb intradós pla i
laterals escalonats per a les motllures. Al paret lateral de ponent, òcul de
quatre lòbuls, amb superfície còncava al esquinçat, alternant amb quatre de
superfície convexa, més reduïda.
Església
de la Senyora de l’Assumpció de Atalaya del Cañavate. Font: Gonçal Vicens
Església
de la Senyora de l’Assumpció de Atalaya del Cañavate. Font: Gonçal Vicens
A la nau central, absis de tres costats, enfundat per l'exterior d'edificacions
posteriors. Sagristia després l'absis i capçalera de la nau esquerra, en la
qual també hi ha certa capella coberta de cúpula construïda en 1924.
Magnífic enteixinat en les tres naus i
l'absis. Armadura de parell i nuc
vuitavat en la seva capella major i amb perfil de llima bordó.
Església
de la Senyora de l’Assumpció de Atalaya del Cañavate. Font: Gonçal Vicens
Església
de la Senyora de l’Assumpció de Atalaya del Cañavate. Font: Gonçal Vicens
Continuarem la visita cap a San Clemente,
però, abans pararem al santuari de la Verge del Rus, on te lloc una
famosa romeria el diumenge següent al Diumenge de Resurrecció.
Santuari
de la Verge del Rus. Font: Gonçal Vicens
Acabada la missa de les cinc i mitja del
matí, els fidels agafen la Verge del Remei i la ballen i li tiren floretes al
compàs dels pasdobles i cercaviles. Desprès de recórrer el convents de la
ciutat, la verge es transportada corrent des de San Clemente fins al santuari de
Rus, a 9 quilòmetres de distància, fent un descans a meitat de camí a l'ombra
de les carrasques. Quan la Verge del Remei arriba al pont de Rus és ballada a
ritme de xaranga fins a l'ermita on es trobarà amb la Verge de Rus. Al costat
de l'ermita, se celebra una missa amb les imatges de la Mare de Déu del Remei i
la Verge de Rus patrona de San Clemente.
Santuari
de la Verge del Rus. Font: Gonçal Vicens
A l'ermita, s'intercanvien les imatges. La
Verge de Rus, surt a migdia de l'ermita fins al pont a ritme de xarangues, a
continuació, es cobreix amb una lona i es fa el camí invers a Sant Clemente.
Quan aplega al poble la verge es destapada
i li dona la volta al compàs de l'himne d'Espanya per mirar al seu poble
estimat, on romandrà 43 dies. La Verge de Rus és ballada a ritme de pasdobles
fins a la plaça del Carme on es ficarà la Verge de Rus amb la típica
"corredissa" al convent de les Carmelites. Llavors, les monges i el
artífex de la Verge engalanen i adornen a la Verge de Rus perquè a les nou de
la nit faça un recorregut de 500 metres, que durarà tres hores i que serà des
de les carmelites fins l'Església de Santiago Apòstol. En aquest recorregut la
Verge només balla al compàs de la música i ho fa portada per 4 persones. En
arribar la mitjanit la verge arriba a l'església de Santiago Apòstol on ballarà
l'himne nacional d'Espanya i posteriorment se li canta la Salve.
Santuari
de la Verge del Rus. Font: Gonçal Vicens
Ja us haureu adonat que per aquestes
contrades són bastant beats les persones. L’himne d’Espanya el fan bullir! I,
si vos acosteu a La Roda, per vergonya de tots i greuge als defensors de la
llibertat i la democràcia, podreu veure a l’església del Salvador una làpida
commemorativa dels feixistes que es van sollevar contra la República i el poble
espanyol.
La
Roda i una làpida commemorativa
dels feixistes que es van sollevar contra la República i el poble espanyol
Comentarios
Publicar un comentario