Llegendes d'Ebre: Benifallet
Sobre les coses que
van passar per les comarques de l’Ebre no tots els autors estan d’acord, en
canvi, sobre el temps en que van ocórrer els fets extraordinaris tothom diu que
va ser quan
encara els núvols portaven dol per la mort de Nostre Senyor. Així ho asseguren M. Mònica
i Josep
Sebatià Cid i Català al seu llibre La
ribera d’Ebre (Dissenys Culturals, Barcelona).
L’Ebre pel Pas de Barrufemes. Fot: Gonçal Vicenç
El pont del Llaguter a Benifallet. Fot: Gonçal Vicenç
Segons Carmel Biarnès les esplendoroses
terres de l’Ebre tenen un origen que es remunta als principis dels temps, quan
l'Ebre encara no existia i el muntanyam de les serres de Perles i del Tormo
constituïa el límit abrupte d'un gran mar interior. Un salt d’aigua
separava les dues muntanyes, per on
sumava l’aigua procedent d’aquell gegantí llac.
Font: L'Ebre navegable
Allí viva una nimfa, filla del
Sol y de la Lluna, de la que es va enamorar Barrufemes, un monstre infernal
encès pel desig. Però, la nimfa va triar com a marit a un descendent d'Adam, el
primer riberenc, un jove fort i decidit que es deia Tormo de Montjuc, amb el
que vivia feliç a la Cova dels Coloms.
El Pas de Barrufemes. Fot: Gonçal Vicenç
Mort de gelosia, el malvat gegant es
confabulà amb les fúries més nefastes i descarregà tota la fúria malèfica sobre
aquell paradís. Sota la més terrorífica de les tempestes s'obriren les
entranyes de la terra. Les serres del Tormo i de Perles se separaren i allí on
hi havia hagut només una cascada s'obrí el pas de l'Ase que va fer que el gran
llac es buidés i que el mar interior es convertís en un riu: l'Ebre.
Embarcador
de Benifallet. Fot: Gonçal Vicenç
Embarcador de
Benifallet. Fot: Gonçal Vicenç
Veïns de Tivissa afirmen que
han vist coses misterioses al Pas de l’Ase, per on passa
al seu curs el riu Ebre. Des d’allí, fins a altres pics més alts anomenats La
Figuera, van veure eixir com una bola de foc ataronjada, que pegava voltes
entre si, i que per darrere pareixia desprendre com a fum rogenc. Va passar com
una exhalació.
Embarcador de
Benifallet. Fot: Gonçal Vicenç
Embarcador de
Benifallet. Fot: Gonçal Vicenç
Per tot arreu les llegendes parlen de forces
de la natura desbordades, de riuades que arrosseguen pobles sencers, de pluges
torrencials, com les de la vall de Móra, ple de moreres, on vivia –a dalt de la
més gran- la reina de la vall. Dissortadament, un mes d'abril va començar a
ploure torrencialment i tant va ploure que, segons diuen, d'aquell aiguat es va
formar cl riu Ebre, que guarda, dins seu submergit, el bosc meravellós de la reina
de la vall de Móra.
Església de
Benifallet. Fot: Gonçal Vicenç
Plaça i Casa de
La Vila de Benifallet. Fot: Gonçal Vicenç
Llavador
de Benifallet. Fot: Gonçal Vicenç
Embarcador de
Benifallet. Fot: Gonçal Vicenç
Tots coneixem el vaixell fantasma de
l’holandès errant, però de segur que no sabeu que per l’Ebre, a meitats del
segle passat, navegà l’espectre d’un vaixell de vapor que va desaparèixer al
riu sense deixar cap rastre ni de l'embarcació ni de les mercaderies que
transportava ni de la seva tripulació. Els dies de boira espessa molta gent ha
vist la silueta de la nau avançar en un silenci que només trenca, de tant en
tant, el so inequívoc del corn dels llaüters, que convoca a l'aplec dels
nàufrags del vell riu.
Llagüt per
Benifallet. Fot: Gonçal Vicenç
Els catòlics també tenen les
seves devocions, doncs asseguren que Sant Roc, Santa Madrona i el mateix Crist
de Balaguer van navegar pel riu, uns aigües avall i d’altres amunt. El Crist
que es troba al convent de les Mínimes de Móra d'Ebre ha salvat moltes vegades
als llaüters de les tempestes.
Ermita de Santa Madrona a Riba-Roja. Fot: Hilarlo Berguio
També els castells riberencs,
com quasi tots els castells, tenen el seu fantasma. El jove rei moro de la Suda
volia conquerir el castell de Móra, per a la qual cosa va prometre amors a la
vídua que era senyora del castell, a canvi de que aquesta deixés oberta la
porta que conduïa al riu. Però, el seu
fill, assabentat de la traïció per una serventa, derrotà als moros en una
emboscada i, desprès, va decapitar a la seva mare ordenant que el seu cap fos
exposat al capdamunt de la torre més alta de la fortificació.
Castell de la
Suda (Tortosa). Fot: Gonçal Vicenç
Castell de Móra d’Ebre.
Fot: Francisco Diaz Torrijos
Comentarios
Publicar un comentario