La Villa dels Bisbes
Villaescusa de Haro és una
vila de gran bellesa i tranquil·litat, sens dubte una de les meves preferides.
Havia llegit una descripció de Juan Manuel Millán a la revista Art Decuenca (núm.3 tardor 2006): "Quan arribes a Villaescusa de Haro, viatger,
et sorprendran algunes coses, els seus carrers blancs i escasses en gent, els
seus grans edificis que li donen al seu conjunt un caràcter monumental, el seu
assossec manxec, però encara et sorprendrà més conèixer una mica de la seva
Història i seu Patrimoni”.
Terme de
Villaescusa de Haro. Fot: Gonçal Vicens
Casona de
Villaescusa de Haro. Fot: Gonçal Vicens
Carrer de
Villaescusa de Haro. Fot: Gonçal Vicens
El poble que va sorgir a la ribera del Záncara, als peus del castell d'Haro que
fundés D.
Diego López d'Haro, Alferes Major del rei Alfons VIII i senyor de
Biscaia, al qual va atorgar fur (Fòrum Fari),
i on construiria un castell, base del seu poder sobre la zona i avançada de la
repoblació.
Plaça del bisbe
Gil Ramirez. Fot: Gonçal Vicens
Villaescusa de Haro és coneguda col·loquialment com "la
vila dels bisbes", perquè allà van néixer diversos bisbes
catòlics, el nombre s'especula entre deu i catorze. Entre els més destacats
figuren D.
Diego Ramírez de Villaescusa, bisbe de Conca. Conseller i capellà
major de Juana "La Loca". Promotor de la Capella de l'Assumpció, del
Col·legi Universitari i del Pòsit. Està enterrat a la capella major de la catedral
de Conca. D.
Gil Ramírez, bisbe de Calahorra. Partícip de la construcció de
l'església del convent de Justinianes. D. García Ramírez, bisbe d'Oviedo ... etc
Carrer de
Villaescusa de Haro. Fot: Gonçal Vicens
Al poble
hi ha edificis notables com són l'antiga universitat (non
nata), manada a construir per Diego Ramírez que pretenia
convertir-se en la primera Universitat de la zona Sud de la península, amb el
suport d'Isabel la Catòlica. La mort de la reina va impedir que el projecte
continués, ja que el regent cardenal Jiménez de Cisneros
va ordenar que es construís una nova universitat a Alcalá de Henares.
Universitat non nata de Villaescusa de Haro. Fot: villaescusaharo.com
Diego
Ramírez, en no veure complerts els seus desitjos de fundar a
Villaescusa la Universitat, va fundar a Salamanca el Col·legi de Santiago el
Zebedeo, més conegut com Col·legi Major de Conca, en què va deixar ordenat
que una de les beques fos per als nascuts a Villaescusa.
Retrat de D.
Diego Ramírez de Villaescusa l'original es conserva a la Catedral de Conca
L'edifici universitari és d'estil renaixement (recorda l'estil de Francisco
Colònia), es compon de planta rectangular, allargada, de diferents altures depenent
de les façanes per la seva adaptació topogràfica. La fàbrica és de maçoneria
amb carreus en cantonades i rematada amb cornisa de pedra motllurada.
Actualment, de
propietat privada, es destina a ús residencial i agropecuari. Fot: villaescusaharo.com
Sense haver
de remuntar-nos a èpoques prehistòriques, direm que el lloc estava consolidat
durant l'època tardoromana i visigoda, on existia un petit assentament amb
necròpolis lligat a la possible existència d'un "vicus" o vila que es
va perllongar en època islàmica.
Llavador romà. Fot:
villaescusaharo.com
Durant
molts anys va ser de l'Ordre de Santiago, a la qual va pertànyer fins a la seva
desaparició al segle XIX, excepte una breu etapa, a mitjan segle XIII en la
qual depèn de l'infant D. Manuel, germà d'Alfons X el Savi i pare de
D. Juan Manuel, que dominessin pràcticament tot el Sud de l'actual província de
Cuenca durant molts anys.
Església de San
Pedro. Fot: Gonçal
Vicens
Villaescusa de
Haro es va veure involucrada en
les disputes entre el Marquès de Villena (defensor de la causa de Juana La
Beltraneja) i Isabel la Catòlica, prenent el bàndol del partit monàrquic
enfront del feudal representat pel marquès. La victòria d'Isabel la Catòlica,
unit a la influència de diversos personatges de la cort oriünds de Villaescusa,
van a portar diversos privilegis i exempcions que produiran una etapa de
floriment en què comencen a construir-se els edificis que actualment conformen
el seu tresor monumental i artístic.
Juana La Beltraneja i Isabel
La Catòlica
Ja hem
parlat de la Universitat "non nata", però a més, Villaescusa d'Haro
compta amb una magnífica església dedicada a Sant Pere que
tanca tresors fabulosos, com el retaule de la capella de l'Assumpció, monument
nacional des de la II República. En la iconografia del retaule destaca el
misteri de la Missa de Sant Gregori i el retrat del fundador, D. Diego Ramírez
de Villaescusa en actitud orant.
Detall del
retaule de la Capella de l’Assumpció. Fot: villaescusaharo.com
Església de San
Pedro. Fot: Gonçal
Vicens
Església de San
Pedro. Fot: Gonçal
Vicens
L'església va començar a construir-se a finals
del segle XII, però, l'actual -per reformes o destruccions- pertany a l'estil
gòtic tardà i, fonamentalment, al Renaixement. Consta de tres naus d'igual
altura amb volta d'arestes, la central més ampla, rematant totes elles
mitjançant capelles cobertes per mitges taronges rebaixades a la capçalera i
per cor i capelles laterals. Les naus queden separades entre si per grans
pilastres circulars d'ordre Dòric, segons altres, columnes d'ordre toscà.
Orgue església
de San Pedro. Fot: villaescusaharo.com
A
l'esquerra del presbiteri hi ha la capella de l'Assumpció, fundada pel bisbe D. Diego
Ramírez de Villaescusa en 1507, d'estil gòtic tardà i coberta per creueria i
separada a la nau per reixeria del segle XVI. Té volta estavellada semblant a
les altres capelles funeràries de l'època com la del Condestable de la catedral
de Burgos o de D. Álvaro de Luna de la Catedral de Toledo.
Església de San
Pedro. Fot: Gonçal
Vicens
Església de San
Pedro. Fot: Gonçal
Vicens
Interior capella
de L’Assumpció. Fot: villaescusaharo.com
El
bisbe va construir la capella de l'Assumpció per enterrament dels seus pares,
familiars i hereus representats amb imponents estàtues orants al costat de
l'altar. És d'estil gòtic-isabelí i en la seva construcció van intervenir els
millors artífexs de l'època: molt possiblement Simón de Colònia en l'arquitectura, Felip Vigarny en l'escultura i Fra Francisco de Salamanca a la reixeria.
Reixeria capella
de L’Assumpció. Fot: villaescusaharo.com
Retaule capella
de L’Assumpció. Fot: villaescusaharo.com
L'exterior compta amb una bona portada d'estil renaixentista que, situada entre
dos contraforts, serveix d'accés lateral, es compon d'arcada de mig punt
adovellada entre pilastres circulars aparellades que rematen per escut i
fornícula al centre i per pinacle lateralment.
Església de San
Pedro. Fot: Gonçal
Vicens
L'església del Convent
de Justinianes va ser fundat per D. Antonio Ramírez
de Haro, Bisbe de Segòvia, a mitjan segle XVI. La façana de
l'església llueix sobre la portada els escuts episcopals de D. Antonio Ramírez
d'Haro, el seu fundador. La seva església té planta rectangular coberta de
volta el·líptica. El presbiteri acull al patró de Villaescusa, el Crist de
l'Expiració. Als peus es troben el cor baix amb enteixinat de fusta i combregador
decorat amb elements eucarístics, i el cor alt amb restes de pintures
heràldiques del segle XVI i XVII i volta de mitja taronja.
Convent
Justinianes. Fot: Gonçal Vicens
L'església del Convent de
Justinianes. Fot: Gonçal Vicens
Les restes del Convent dels Dominics de la Santa Creu,
al seu dia, va ser un dels millors de l'Ordre Dominica a Espanya. L'edifici és
d'influència plateresca, notant-se sobretot en la decoració de les diferents
columnes, pilastres i els motius decoratius.
Convent dels Dominics de la Santa Creu. Fot: villaescusaharo.com
La seva
decadència es va forjar al segle XIX durant la Guerra de la Independència que
va servir com a caserna de les tropes franceses, sent ocupat pel general Fontayne.
Posteriorment, en 1.835 va ser desamortitzat, igual que totes les possessions
de l'Església, per la "Desamortització de Mendizabal", i uns anys
després, va ser incendiat i els seus materials venuts per l'Estat en 4.000
reals a Eugenia
de Montijo (1.858), que en
aquells dies realitzava obres de restauració al Castell de Belmonte. El 1868 ja
només quedava l'església, que també va ser incendiada; i vint anys després el
solar va ser venut per l'Estat a particulars.
Convent dels Dominics de la Santa Creu. Fot: villaescusaharo.com
Del castell d'Haro només
es conserven algunes restes. De planta quadrada amb cubs a cada cantonada. Dels
murs que uneixen aquestes només queden dos dempeus, estant la resta summament
arruïnats. De l'interior no es conserva res. La fàbrica és de carreus revestida
de carreus sense llaurar i es troba molt deteriorada a la seva base.
Castell d’Haro. Fot:
villaescusaharo.com
Queden restes apreciables d'un segon
recinte emmurallat, així mateix amb torres circulars en els angles. Situació
dominant en un turó a la vora del riu Záncara i llacunes d'Haro, primitivament
va disposar de caseriu en els seus voltants.
A la
plaça es troba l'antic pòsit, del segle XVI, la façana tanca el fons Oest
de la plaça. Mostra l'escut episcopal de D. Diego Ramírez, al centre, i portada
lateral amb arc de mig punt motllurat. En el seu interior conserva importants
enteixinats.
Palau dels Ramírez
i Pòsit. Fot: Gonçal
Vicens
L'escut
episcopal de D. Diego Ramírez. Fot: Gonçal Vicens
Porta del palau
dels Ramírez. Fot: Gonçal Vicens
Entrada al pati
de les columnes. Fot: Gonçal Vicens
Del palau dels Ramírez (s. XVII) es conserva la façana i cos principal amb
una portada flanquejada per columnes dòriques adossades a la fàbrica. A sobre
s'obre una balconada de balustres de forja i l'escut dels Ramírez de Conca. En
el seu interior es conserva un pati porticat. En l'actualitat s'utilitza com a
centre integral de serveis de la vila: Ajuntament, biblioteca, correus, llar
del pensionista, saló d'actes, sala d'exposicions, etc
Pati de les columnes
del palau dels Ramírez. Fot: Gonçal Vicens
Palau dels
Ramírez. Fot: Gonçal
Vicens
Plaça de
Villaescusa de Haro. Fot: Gonçal Vicens
Entrada plaça i
rotllo de Justícia. Fot: Gonçal Vicens
A
la cantonada d'entrada a la plaça de Villaescusa trobem el Rotllo de Justícia, a més, un breu
passeig per la població ens delectarà amb la casa dels Ramírez de Fuenleal, la
Font, l'antic safareig, i tants altres llocs d'interès que et seguiran parlant
d'una i mil història més, les de cadascuna de les seves cases i veïns.
Rotllo de Justícia.
Fot: villaescusaharo.com
Antic dipòsit d’aigua.
Fot: Gonçal
Vicens
Comentarios
Publicar un comentario