El Mite de Cupido i Psique
Hi havia una vegada un rei i una reina que
tenien tres filles, de les quals la menor, anomenada Psique, era la més
intel·ligent i bella.
Tantes eren les seves virtuts que va
despertar la gelosia de Venus, la deessa de l'amor i la bellesa, que va decidir
enviar al seu fill Cupido a ferir-la amb una de les seves fletxes, perquè
s'enamorés del pitjor monstre de la terra.
Psique es rebuda a l'Olimp (Concili degli Dei), Loggia di psiché - Rafael
Sanzio (1517-1519). Font: Wikipedia
La recepció
de Psique al Olimpo, de Polidoro da Caravaggio (1524). Element decoratiuo del
palau de Bernardino Rota à Naples
El Casament de Cupido y Psique, el Banquet dels Deus, Logia di Psiche. Giulio Romano / Raphael Sanzio (1526-28)
El Casament de
Cupido y Psique, el Banquet dels Deus, Logia di Psiche. Giulio Romano / Raphael
Sanzio (1526-28)
Cupido i Psique (detall), Sala di Psiche, Palazzo Te. Giulio Romano
(1526-28). Font: Web Gallery of Art
Detall del Casament de Cupido y Psique, el Banquet dels Deus, Logia di Psiche. Giulio Romano / Raphael Sanzio (1526-28)
Cupido i Les Tres Gràcies/ Mercuri condueix a Psique al Olimpo. Logia di
Psiche - Raphael Sanzio (1517-19)
Quan es disposava a complir l'ordre,
Cupido es va punxar accidentalment amb una de les seves fletxes i l'instant va
quedar perdudament enamorat de Psique.
Tan gran era la seva passió que va decidir
demanar ajuda a Apol·lo, el déu de la llum i la veritat, per guanyar el seu
amor, qui va fer desaparèixer immediatament a tots els altres pretendents.
El Casament de Cupido y Psique, el Banquet dels Deus, Logia di Psiche. Giulio Romano / Raphael Sanzio (1526-28)
Psique li dóna el vas a Venus/ Psique li porta un vas a Venus. Logia
di Psiche - Raphael Sanzio (1517-19)
El rei, intrigat per aquesta situació,
també va demanar consell al déu Apol·lo, qui li va recomanar que la portés al
cim d'una muntanya perquè un déu la desposés.
Com no era bo contrariar als déus, malgrat
el dolor per haver de separar-se de la seva filla, els pares van complir amb el
seu mandat.
Quan Psique es va quedar sola, va plorar
desconsoladament fins a quedar adormida. Quan va despertar, es va trobar
recolzada sobre una catifa d'herba fresca, al jardí d'un magnífic palau,
escoltant una veu que li deia que aquest palau era seu i que podia disposar de
tot el que hi havia.
El Rústic Banquet de Cupido i Psique. Sala di Psiche (mur Est), Palazzo Te.
Giulio Romano (1526-28)
El Rústic Banquet de Cupido i Psique. Sala di Psiche (mur Est), Palazzo Te. Giulio Romano (1526-28)
El Rústic Banquet de Cupido i Psique (detalls). Sala di Psiche (mur Est),
Palazzo Te. Giulio Romano (1526-28)
El Rústic Banquet de Cupido i Psique. Sala di Psiche (mur Sud), Palazzo Te.
Giulio Romano (1526-28)
El Rústic Banquet de Cupido i Psique. Sala di Psiche (mur Oest), Palazzo Te.
Giulio Romano (1526-28)
Júpiter seduint Olímpia. Sala di Psiche (mur Oest), Palazzo Te. Giulio
Romano (1526-28)
Segon prova de Psique (la deïtat del riu). Sala di Psiche, Palazzo Te.
Giulio Romano (1526-28)
Sense saber-ho s'havia convertit en
l'estimada esposa de Cupido, qui només la visitaria per les nits, perquè Psique
mai pogués veure el seu rostre, perquè desitjava ser estimat com un home i no
com un déu.
Si alguna vegada la seva curiositat la
vencia, tots dos es separarien per sempre, perquè on hi ha amor no ha d'existir
la desconfiança.
Però com Psique s'avorria durant el dia,
va voler que vinguessin les seves germanes a visitar-la, desitjo que el seu
marit li va concedir, encara sospitant que no seria una feliç decisió.
Regal d’Apol·lo (detall), Sala di Psiche, Palazzo Te. Giulio Romano (1526-28)
Andrea Schiavone,
El matrimoni di Cupido e Psique, 1550. Metropolitan
Museum of Art
Jacopo Zucchi (Firenze 1542 circa – Roma 1596), Psique descobreix a Cupido,
Roma, Galleria Borghese
En veure la felicitat i l'opulència en
què vivia Psique es va apoderar d'elles l'enveja i van decidir ordir un pla per
arruïnar-li la vida.
Apel·lant al fet que Psique no havia vist
el seu marit, les seves germanes li van omplir el cap de dubtes i recels, assegurant-li
que el que compartia alcova amb ella no era més que una horrible serp:
"Quan estigui adormit, van dir les germanes, agafa un llum i aquest
ganivet i talla-la cap".
Va ser així com una nit Psique es va
atrevir a il·luminar el seu semblant amb un llum, quedant meravellada per la
gràcia i bellesa de Cupido, que en veure la llum es va despertar, decidint
marxar, per no haver-se respectat la seva condició.
Cupido
contemplant a Psique. Abraham Bloemaert (1595)
Psique
contemplant a Cupido. Agostino Musi
Jan Harmensz
Müller (després de 1628)
Les nimfes ajudant a Psique en el bany. Agostino Musi (després del segle XVI)
Joseph
Heintz detto il Vecchio (Basilea 1564 - Praga 1609), Psique abandonada per
Cupido. Norimberga, Germanisches Nationalmuseum
En la seva desesperació, Psique va
demanar ajuda als déus, els qui li van dir que hauria de demanar perdó a Venus,
la mare de Cupido, a qui sense saber-ho havia ofès.
Venus la va menysprear, però li va donar
una oportunitat; hauria de passar tres dures proves, que eren més que
impossibles de realitzar per a qualsevol mortal, però, la van a ajudar unes bondadoses
formigues (que l'ajuden a la titànica tasca de separar centenars de cereals i
llegums barrejades), les canyes dels rius i els ocells. Al final, Psique va aconseguir complir la prova.
Venus la va acusar de bruixa; i desitjant
vèncer-la, la va sotmetre a una última prova encara més difícil. Hauria de
baixar al Avern i omplir un cofre amb una part de la bellesa de Prosèrpina,
deïtat de vida, mort i resurrecció i base d'un mite de la primavera.
Cupido I Psique.
Abraham Bloemaert (1566-1651)
Psique i
Cupido, de Simon Vouet
Sabent que això era més que impossible, Psique va decidir suïcidar-se
llançant-se des de dalt d'una torre. Però abans de caure al buit va escoltar
una veu que li va prometre guiar-la durant la seva travessia; però amb la
condició que una vegada que s'omplís el cofre amb la bellesa de Prosèrpina no
hauria d’obrir-lo mai.
Psique va fer tot el que li va aconsellar
l'estranya veu, però un desig vehement de curiositat la va obligar a obrir el
cofre.
Quan la caixa es va obrir, un somni mortal
la va envair i es va desplomar sobre el camí com fulminada per un llamp.
Cupido I Psique. Nicolas Colombel (després 1717)
Cupido I Psique
amb les Tres Gràcies. Nicolas Colombel (1697)
Cupido I Psique. Nicolas Colombel (després 1717)
Cupido I Psique.
Nicolas Colombel (després 1717)
Cupido, que l'havia estat buscant, la va
trobar, va poder tornar a tancar el somni al cofre i després la va despertar
amb un petó.
La va alçar amb suavitat i va aixecar el vol
portant-la amb ell fins a la muntanya de l'Olimp, on Júpiter, déu del firmament
els va unir oficialment en matrimoni per sempre.
Llegeix tot
a: El
Mite de Cupido i Psique | La guia de Filosofia
Cupido I Psique.
Anthony Van Dyck (1639-40)
Amor i Psique, de Louis Lagrenee
Amor i Psique,
de Louis Lagrenee
Trobaràs molta més informació en aquest excel·lent bloc ConSentido Propio
Historia
natural del alma
(Basada
en la obra de L. Bossi)
·
Chamanes
·
Xamans
Comentarios
Publicar un comentario