Alcalà de Xivert
Podem
explorar la zona partint de l'antic poblat d'Alcossebre, ara platja turística
que pertany a Alcalà de Xivert. Allà a prop hi ha el nucli habitat de la platja
de Cap i
Corp, on desemboca la rambla de les Coves de Sant Miquel.
Platja d’Alcossebre. Fot: Gonçal Vicens
Tota aquesta zona era encomana del Temple,
fins que va passar a exercir la senyoria l'Ordre de Montesa. La zona va ser
saquejada tant per cristians (saqueig del poblat morisc per Estellés, 1521) com
per pirates barbarescos que van atacar la població (1547) i la torre de Cap i
Corp (1586).
Platja de Cap i Corp (Alcalà de Xivert). Fot: Gonçal Vicens
L'església de Sant Joan Baptista (1736-1766) és una mostra del barroc clàssic
valencià, obra de l' arquitecte José Herrero i dels mestres V. Carbó, F.
Garrafulla i Juan Barceló. Té planta de creu llatina i capelles laterals entre
els contraforts. La cobreix una volta de canó i esvelta cúpula sobre tambor i
petxines en el creuer. La façana presenta una portada tipus retaule barroc amb
rematada de perfil mixtilini i coronat d' flamers i la imatge de l'Arcàngel
Sant Miquel.
L'església de Sant Joan Baptista (Alcalà de Xivert). Fot: Gonçal Vicens
Interior de l’església de Sant Joan Baptista (Alcalà de Xivert). Fot: Mariano Jesús Mingo Naval
A l'interior de l'església es troba
una pila baptismal del segle XIV amb l'escut de l'Orde de Montesa. Fot: Xivert-Templario
La torre-campanar (1784-1803) obra de
Blas Terol, s'alça en la part dreta de la monumental façana de l'església.
L'obra, tota ella realitzada en pedra, és de planta octogonal. El octògon
simbolitza la figura intermèdia entre el quadrat (ordre terrestre) i el cercle
(ordre celeste) per tant és símbol de regeneració del pas del que és temporal
al que és etern.
També podem visitar al centre de la
població la casa de cultura ubicada en una casona històrica.
Casa de cultura d’Alcalà de Xivert. Fot: Columbusalbus
Dominant l'entrada sud del corredor
d'Alcalà de Xivert, a la part alta de la Serra d'Irta, tenim l'Ermita de Santa
Llúcia i Sant Benet, construïda sobre una torre sentinella del segle
XVI.
Una mica més amunt ens trobem el castell de Xivert,
una construcció islàmica dels segles X i XI reformada posteriorment en estil
medieval durant el segle XIII. L'alcàsser posseïa un ampli espai obert envoltat
de muralles, on estava l’Albacar, destinat a albergar a la població dels
voltants i als seus ramats en èpoques de guerra. Avui encara es pot visitar el
fossat, la muralla del sud-est, la torre de Migjorn, la necròpolis, la porta d'
Albacar, l'aljub islàmic, el solar de la mesquita, la muralla sud-oest, la
torre de Ponent, el camí de ronda, la torre de Mestral i la torre de la
Tramuntana i, al recinte superior, l'aljub templer, la torre sud, la capella
templera i les torres bessones o dels Templers.
El castell de Xivert va ser conquerit per
l'exèrcit del rei Jaume I l'any 1234, poc després que Peníscola fos també
arrabassada als musulmans. La fortalesa va ser lliurada a l'orde del Temple,
que va ampliar el recinte emmurallat i va construir les dues imponents torres
circulars unides entre si. Al voltant del castell es va crear un nucli
emmurallat en què vivia la població àrab, fins que va ser expulsada l'any 1609,
quan es va ordenar que els moriscos abandonessin el territori espanyol.
Es dóna la circumstància que algunes de
les pedres llaurades pels picapedrers templers estan signades i les rúbriques
coincideixen amb les trobades a l'església de Borriana, reconstruïda després de
la seva reconquesta.
Castell de Xivert. Fot: Alcossebre.org
Es diu que l'ordre dels Templers tenia
moltes riqueses i que eren banquers dels reis (el tresor personal del rei de
França estava a les seves mans). Per això, al castell de Xivert, una llegenda diu
que els templers atresoraven grans tresors, els quals podrien estar amagats en
un buit de la paret que, segons diuen, va ser una cova o entrada secreta al
tresor del castell. Altres asseguren que per aquesta entrada secreta van escapar
els templers amb part dels seus tresors.
Inscripció àrab del castell de Xivert: “Pera trobar-se amb Deu... El que
s'aixeca al nom de Déu”. Fot: Xivert-Templario
Comentarios
Publicar un comentario