Sant Mateu càtar
El temple
dedicat a Sant Mateu és un dels més bells exemples del gòtic al País Valencià i
va ser l'escenari de la signatura de la fi del Cisma d'Occident. El 15 d'agost
de 1429, en aquesta església Climent VIII, successor del papa Luna,
va renunciar al papat cismàtic davant Pere Foix, delegat del papa Martí V.
Entre els elements més destacables del
temple figuren la portada romànica, la seva nau i porta lateral gòtica i la
imponent torre campanar. La nau gòtica està coberta amb volta de creueria.
Aquesta església es va haver de construir a partir de 1237, poc després de la
reconquesta cristiana. La seva portada romànica està formada per un arc de mig
punt atrompetat i arquivolta triple descansant sobre tres columnes a cada
banda. Aquestes columnes són de fust cilíndric i capitells tallats toscament.
Església de Sant Mateu. Fot: Gonçal Vicens
Portada romànica i campanar exempt de Sant Mateu. Fot: Gonçal Vicens
Detall dels capitells de la porta romànica. Fot: Gonçal Vicens
La planta de l' Arxiprestal es projecta
en una sola nau amb capelles situades entre els contraforts i un absis
poligonal amb cinc capelles vuitavades, de les quals la central és la de majors
dimensions.
Interior del temple de Sant Mateu. Fot: Gonçal Vicens
Interior del temple i Capella de la Comunió. Fot: Gonçal Vicens
Interior del temple de Sant Mateu. Fot: Gonçal Vicens
Els nervis de les voltes tanquen en claus
esculpides. Aquest nou espai gòtic es va iniciar a construir en 1372 i es
calcula que estaria finalitzat ja al començament del segle XV. La llum exterior
penetra al temple a través d'estrets finestrals amb mainells i una rosassa
sobre l'arc de la capella major de l'absis.
Fotografia de José Vicente Rodríguez. La Porta
Falsa d'estil gòtic. Són característiques les seves arquivoltes
apuntades.
El campanar és una torre exempta de
l'església, amb planta octogonal i tres cossos d'alçada. L'últim dels cossos,
que alberga les campanes, compta amb gàrgoles en els seus angles, per al
desguàs de la terrassa, que està envoltada d'ampit amb pinacles.
L'Església Arxiprestal de Sant Mateu
custòdia, a més, relíquies de Sant Climent, en una bella capella (la Capella de
la Comunió), decorada amb frescos i alberga el Museu Arxiprestal, amb peces
importants com la Creu Grossa, de finals del segle XIV, considerada una obra
mestra de l'orfebreria gòtica.
Capella de la Comunió. Interior del temple de Sant Mateu. Fot: Gonçal Vicens
A principis del segle XIV, Sant Mateu va
tenir una petita comunitat càtara. Guillaume Bélibaste, l'últim perfecte de
l'església Càtara, fugint de la Inquisició francesa es va refugiar en aquesta
població del Maestrat. Un dels símbols càtars més coneguts són les esteles
helicoïdals, com les que es poden veure en el que va ser el cementiri de
l'església parroquial o en els murs del monestir de la Mare de Déu dels Àngels.
Veure Heretgies gnòstiques.
Sobre la vida de Guillaume Bélibaste o
Guilhèm de Belibasta en occità, perfecte càtar nascut l'any 1280 a la vila de
Cubières-sur-Cinoble (Rasès) ha escrit una novel·la Victor Almela, titulada El cátaro imperfecto.
En
aquest llibre podem llegir:
Al segle XIV a Orta (Horta de Sant Joan)
s'assenta una família de càtars, provinents de Montelhó. Bernat Martí i
Guillemeta Mauri van ser dels pocs càtars que van poder escapar de d’Inquisició
el dia 8 de setembre de 1308, fugint cap al bosc.
Aquesta família estava integrada en un
grup de càtars, els quals tenien per perfecte a Belibaste, qui passa per Orta i
s'instal·là després entre les poblacions de Morella i Sant Mateu. Dins del grup
destaquem Pere Mauri, pastor i nebot de Guillemeta. Aquest càtar serà molt
important per a la supervivència de la comunitat, ja que és posseïdor del
tresor dels càtars enterrat en una cova del Pirineu, lloc que va cada estiu amb
les seves ovelles transhumants i rescata unes quantes monedes d'or i plata.
Expulsió dels càtars de Carcassona
Bernat Martí és llenyataire de professió i
mor als 43 anys en un accident en els boscos de Orta en l'hivern de 1313,
deixant vídua i dos fills Arnau i Joan. El perfecte Guillaume Bélibaste és
cremat a la foguera l'any 1321 en Vilerouge-Termenès per ordre de Jacques
Fournier, bisbe de Pàmies i responsable màxim de la Inquisició a la
regió. Més tard aquest home seria papa amb el nom de Benet XII.
Amb la mort de Bélibaste s'acaba el catarisme,
el grup de càtars que quedava a les nostres terres es dispersa pel territori,
morint Blanca i Gullemina a Caseres i Bernat Befayt en Beseit. Mentre el
protector del grup Pere Mauri s'embarca rumb a Mallorca des del port de
Peníscola.
Index Llocs Màgics
Comentarios
Publicar un comentario