Daniel Masgoumiery i Pena

      Josep Pinyol Vidal, Manuel Barrero, director de Tebeosfera, i el investigador Jordi Manzanares sostenen que l’àlies “Niel” correspon al dibuixant Daniel Masgoumiery i Pena (Barcelona 1879-1942).


    Diu la enciclopèdia.cat que il·lustrà amb caricatures periòdics anarquistes o afins amb aquest moviment (El Teatre Català, Tramontana, Mundo Ibérico, En Titella, etc.). Ja professionalitzat, els anys trenta dibuixà còmics per a l’editorial Bruguera. Signava Daniel, Masgoumiery o, més sovint, Niel. Féu gravats per a llibres de Prudenci Bertrana, J. Uson, I. Iglésias, entre d’altres. Pintà en miniatura escenes costumistes, natures mortes i flors, i féu decorats per a obres teatrals. Col·laborà sovint amb el seu germà Josep Masgoumiery i Pena (Barcelona 1869-1942), escriptor i actiu militant anarquista. Lampista de professió, fou membre de la direcció del Consell Federal de la Solidaritat Obrera i redactor destacat de Tramontana i Avenir, des d’on propugnà l’acceptació del fet català per l’anarquisme. Publicà Eppur si muove... (1906), compendi de l’ideari anarquista.


Prudenci Bertrana, Impromptus I  i Joan Malagarriga, El Cant en la Llunyanía

    Abans de la Guerra Civil exercia com il·lustrador per l’Editorial Bruguera de Barcelona on dibuixava les portades d’una sèrie de novel·les populars agrupades en col·leccions com «Los crímenes más horrorosos del mundo. Las fieras humanas » on cada volum narrava crims i fets esgarrifants que portaven títols tant escabrosos com «La banda de los sanguinarios», «El suplicio de una dama»,  «La danza macabra» o “En busca de aventuras” amb els protagonistes Goliath (el goril·la invencible), Ardilla (el noi de goma) i Estrella (l’oroneta humana).

Las fieras humanas  de Niel. Font. El Desván del Abuelito

Las fieras humanas  de Niel. Font. El Desván del Abuelito

Las fieras humanas  de Niel. Font. El Desván del Abuelito

Las fieras humanas  de Niel. Font. El Desván del Abuelito

Las fieras humanas  de Niel. Font. El Desván del Abuelito

    Las fieras humanas. Los crímenes más horrorosos del mundo va ser un fulletó breu, de vuit números només, publicat per Gat Negre en els primers anys trenta. L’autor del blog El Desván del Abuelito i l’estudiós dels fulletons Fernando Eguidazu, autor Del folletín al bolsilibro. 50 años de novela popular espanyola (1900-1950), fan èmfasi de la seva cruesa i salvatgisme visuals poques vegades igualats.

En busca de aventuras, publicada por Gato Negro. Font: El desván del abuelito

      En busca de aventuras, publicada por Gato Negro, l’editorial avantpassada de Bruguera fou il·lustrada pel colossal artista Daniel Masgoumiery i Pena, àlies Niel,  allà en els primers anys trenta. Goliath, el Goril·la de la Tranca, és estrella indiscutible de la sèrie. Abillat, a partir del n º 6, amb un còmode vestidet vermell fet a la seva mida, no hi ha cosa que li agradi més al món que esgrimir el seu garrot i donar-ho a provar a criatures de tota mena, tant bípedes com quadrúpedes, com diu l’autor de  El desván del abuelito.














En busca de aventuras, publicada por Gato Negro. Font: El desván del abuelito

      Un altra col·lecció d’aquesta literatura popular que també va il·lustrar en Daniel Masgoumiery i Pena  eren les aventures d’un explorador heroic que portava un nom força bel·ligerant, car es deia Cortacabezas. Va col·laborar en el setmanari Colorín. Fins i tot, en aquestes col·leccions seriades basades en la ficció i l’aventura trobem un «Viaje al planeta Marte» on els protagonistes Isaac i Benjamín fan un viatge fantàstic al planeta roig.


 El Cortacabezas. Il·lustracions de “Niel”. Font: Museo Iconográfico de la Literatura Popular


El Cortacabezas. Il·lustracions de “Niel”. Font: Museo Iconográfico de la Literatura Popular


Setmanari Colorín. Font: Tebeoscopia


     Acabada la Guerra Civil treballa a Dibujos Animados Chamartín  col·laborant a la sèrie «Garabatos» i a partir de 1942 va fer els fons dels curtmetratges de les aventures d’un personatge que s’anomenava Civilón: «La sartén de Civilón», «Civilón boxeador» i d’altres capítols amb el mateix protagonista. Durant els anys quaranta el trobem a publicacions infantils com Pulgarcito i una mica més tard a TBO on signava les vinyetes de «Chuchi perro policía».

El toro Civilón, estel dels Estudis Chamartín. Font: Altapolitik

Font: Raco.cat





Fonts consultades


Publicacions amb el pseudònim de Niel (Font: Tebeosfera)
1927
1928


1930  BOBÍN, REVISTA DE HISTORIETAS del sello EDITORIAL EL GATO NEGRO, en los números: 1, 35

1933
1934

1934
1935

1935
1936

1936
1936

1937
1938

1938
1944

S.F.
S.F.

S.F.
S.F.

S.F.

Comentarios

  1. Sembla que l'origen de la confusió entre Niu i Niel es troba al fulletó de 24 pàgines "La revista infantil en Barcelona", editat per la Diputación Provincial de Barcelona-Biblioteca Central l'any 1964 amb motiu de la IV Semana Nacional del Libro Infantil y Juvenil. Però a la pàgina 7120 del BOE del 15 d'octubre de 1940 queda acreditat que el pseudònim "Niel" correspon a Daniel Masgoumiery (escrit allà "Mas Goumery").

    ResponderEliminar

Publicar un comentario

Entradas populares