El misteri de Vall d’Alba

mayo 12, 2014

El misteri de Vall d’Alba

No tots els misteris son de tipus esotèric o paranormals, també en hi ha d’altres tipus, com els que protagonitzen alguns polítics. El poble de la Vall d’Alba te poc més de 3.000 h. que -a part de pel seu bon clima i les seves fèrtils terres-, s'ha fet famós pel seu alcalde Francisco Martínez, germà del popular perruquer de Carina. Es diu que aquest personatge ha fet una gran fortuna personal amb els tripijocs relacionats amb la política. És un home de poques paraules i més difícil de fotografiar que una perdiu.

L'ex número dos de la Diputació de Castelló, Francisco Martínez, amb l'expresident provincial Carlos Fabra, en una cursa de braus. / ÀNGEL SÁNCHEZ. El País

Segons El País està implicat en el cas Gürtel i el seu nom figura en l'informe de la Unitat de Blanqueig de Capitals de la Policia Nacional com a persona de contacte de l'empresa Orange Market per al cobrament d'una factura. En pocs anys, de fruiter a polític i, ràpidament, consta com a titular de més de 15 propietats al municipi i de diverses cases i masies. Segons El País, Francisco Martínez posseeix avui 225.000 metres quadrats de terrenys que li han sortit gratis. L'escàndol de la depuradora que anaven a construir a Borriol en uns terrenys seus valorats en 3.000 €, pels quals anaven a pagar-li 51.000 €, va provocar el seu cessament com a vicepresident de la Diputació castellonenca.

Francisco Martínez

No se la crònica negra completa, però el misteri del alcalde de la Vall d’Alba, situa les investigacions d'Alvar Monferrer sobre la etimologia de la Vall d’Alba (a la que relaciona amb el color blanc), com una cosa sense importància, tenint en compte el marró amb què ha tacat la població el seu batlle.

La Vall d’Alba. Fot: Gonçal Vicens

En el terme municipal de Vall d'Alba es troben també les entitats de població del Mas de Camps, Mas de Cholito, Mas de la Matisa, Mas de l'Obrera, Mas de la Seine, Mas de Roure , Mas del Curro, Montalba, la Pelechaneta i els Ramblelles; encara que únicament es troben els nuclis de població de La Barona.

Ermita de la Vall d’Alba. Fot: Gonçal Vicens

Vilafamés vist des de la Vall d’Alba. Fot: Gonçal Vicens

Els Ibarsos i La Serra d’En Galceran

Els Ibarsos son una pedania de la Serra d'en Galceran (País Valencià), situat a l'interior de la província de Castelló, a la comarca de la Plana Alta. Constitueix una via d'accés cap al Baix Aragó, per Ares del Maestrat , Vilafranca, Iglesuela del Cid i, després de travessar el riu Montlleó, ens conduirà cap a Mosqueruela i el Santuari de l'Estrella.

El santuari de l'Estrella es troba a la vora del riu Monleón. El pont romà que permet creuar el Monleón, es diu que forma part de l'antiga calçada que comunicava Tàrraco amb Mèrida. El lloc té fama de poblat maleït. Els habitants del Maestrat coneixen les negres llegendes de l'Estrella i eviten baixar al inhòspit paratge, però no els aragonesos. Matilde Pepín diu que al lloc regna un silenci absolut, que el paisatge és desolat i endimoniat. Es diu que era una “paridera” on anaven a parir les dones prenyades de la Cort madrilenya i les monges. Al convent feien desaparèixer els nadons. Com a castic diví, un diluvi va fer desaparèixer la població. El barranc de l'Estrella va ser territori maqui, per aquí accedien els guerrillers comunistes a València. Actualment alguns magufos asseguren que es produeixen estranyes aparicions de llums i fenòmens del tipus ovnis.

Diluvi de La Estrella en 1883. Fot: Gonçal Vicens

Matín i Sinforosa, amb Mª Eugènia. Els dos únics habitants de La Estrella. Fot: Gonçal Vicens

Les primeres dades documentals sobre la Serra d' En Galceran són de l'any 1213 i de 1238 , quan el rei Jaume I d'Aragó va donar aquestes terres a Pedro Valimanya. Amb el nom de Serra de Valimanya apareix la Carta Pobla l'any 1374, fins a la compra de les terres pels Galceran, d'on procedeix el seu nom. Posteriorment el senyoriu va passar a mans de Nicolás de Casalduch, anomenat " l'antic " o el vinculador. Va ser aquest noble el que li va concedir la carta de població el 6 de desembre de 1512.

L'any 2000 en el barranc de la Guitarra es va descobrir l'Abric d'En Melià (en honor del seu descobridor Francisco Melià Martinez, col·laborador del Museu de la Valltorta). Conserva gravats paleolítics fets amb la tècnica d'incisió sobre un suport calcari. Podeu obtenir més informació aquí i aquí.

Gravats paleolítics. Fot: La serra turisme

Petroglifs al Barranc de la Guitarra. Fot: Serra Ibarsos Rosildos

Es pot visitar una antiga cuina valenciana amb els seus manisetes, la qual conté una que és una representació al·legòrica de la Aritmètica. La cuina ha estat instal·lada en un vell palau conegut com El Fort o Palau Casalduch i Muñoz.