Les Coves de Vinromà
Des d’Alcalà de Xivert, més o menys
seguint la rambla de les Coves de Sant Miquel, per una tortuosa carretera
arribarem a Les Coves de Vinromà, antic senyoriu de Balasc d'Alagó, que va passar a
l'Ordre de Calatrava a la seva mort. Posteriorment, amb motiu d’una permuta de
terres, es va entregar a Artal d’Aragón qui va donar a poblar aquesta
vila a Mateo Huguet i altres, segons consta a la Carta Pobla.
Un servent, Blasco I d'Alagón i Hug de Folcalquier (de genolls) proposant
la Conquesta de València al rei Jaume I d'Aragó, en una miniatura del Llibre dels fets. Font: Wikipedia
En 1294
Jaume II l'atorga als Templers, però abolida aquesta ordre religiosa pel
Papa Climent V, els seus béns van ser adjudicats a l'ordre de l'Hospital. El
rei d'Aragó, per evitar que aquesta ordre religiosa adquirís un poder excessiu,
va aconseguir del Papa Joan XXII (1317) la creació d'una nova ordre militar, la
de Montesa, que va ser l' últim senyor d'aquestes terres.
Els primers integrants de la nova ordre de
Montesa van ser deu cavallers de l'ordre de Calatrava , els quals van fer la
regla i els estatuts. El 22 de juliol de 1319 tindria lloc la fundació de
l'ordre. A la Capella del Palau del Bisbe de Barcelona, reunits el Comendador
Major de Calatrava, els Abats de Santa Creu, de Benifassà i de la Valldigna,
Cavallers militars de les ordres de Sant Joan de l'Hospital, de Sant Jordi i de
la Mercè, i molts Cavallers de la Cort Reial, després de la missa solemne van vestir l'hàbit de l'ordre de Calatrava a Guillem d’Erill
i altres més.
Alfons XIII en 1906, vestit de cavaller de l’Ordre de Montesa durant la
seva boda. L’acompanyen Jordi, Conrad i Enric de Bavera, cavalles de Montesa.
Fot: Arxiu
Gonçal Vicens
L'església de l'Assumpció (Les Coves de Vinromà). Fot: Gonçal Vicens
En arribar a la població observarem el
temple de l'església de l'Assumpció, amb tres naus, construït entre el segle
XVIII i XIX segons el disseny de Josep Dols, intervenint posteriorment altres
arquitectes, entre els quals es troba Bartomeu Ribelles. Entre les joies del
seu patrimoni destaca la creu processional major, de marcada estructura gòtica
de finals del segle XV.
Campanar església de l'Assumpció (Les Coves de Vinromà). Autor : Columbusalbus
El miracle de Les Coves
A finals de 1947 van ocórrer uns fets que es
coneixen com el Miracle (Miracle) de les Coves. De fet no va ser tal , però a
causa dels precedents de Lourdes i Fàtima, es va crear una gran expectació i
fins allà van acudir gents de molts llocs a comprovar les badomeries d’una noia
histèrica. Segons xifres prou fiables es van congregar unes 300.000 persones
entre devots i curiosos, diu la web Cuevas de Castellón.
Aquesta noia era Raquel Roca, de vuit anys
(10 anys, segóns l’autor La Rodalia), la qual assegurava que li se apareixia la Verge a la Cova de la Campana
situada al paratge de la Moreria de Vinromà, a prop de la població. A més es va
convertir en endevina i pronosticà que el dia 1 de desembre, a les tres de la
tarda hi hauria un esdeveniment: el dia es tornaria de nit i es produirien
miracles. No se qui estava més foll: la nena o l’encarregat de l’enllumenat
elèctric de la ciutat de València, el qual va ordenar que encengueren les llums
de la capital, per si de cas.
Raquel Roca
protegida per la Policía i la Guardia Civil. Fot: Cuevas de Castellón (David Aragón
Balaguer)
Raquel Roca.
Fot: La Rodalia
La gent s'amuntegava cobrint els monticles adjacents i
romanent ansiosa a les ribes
del riu, molts havien
buidat les ampolles d'anís i conyac que
portaven i les omplien d'aigua
miraculosa, la qual provenia dels
desaigües i del safareig
de la Font de Company. Raquel, al peu de la Moreria resava i resava... Però res. Res de res.
No va fosquejar. Fred al màxim, el dia més
fred de l'any, totes
les esperances que es veiés alguna cosa es van truncar. Al final el governador civil de Castelló va ordenar a la Guàrdia Civil que prohibís l'accés
a la Cova de la Campana.
Els milers, curiosos, devots, malalts i
acompanyants que ompliren aquell dia el paratge de la Moreria no contemplaren
cap fet extraordinari. Amb tot, però, es va començar a parlar de presumptes
miracles: “Los fenómenos anunciados
repetidamente por la citada niña días pasados no se han producido. Se asegura
que han ocurrido varios fenómenos de curación aparente, que estan bajo control
de varios médicos dirigidos por el Jefe Provincial de Sanidad. Dichos fenómenos
han sido: un ciego que ha recuperado la vista, un enfermo de tuberculosis ósea
que se siente bien y un mudo que ya habla”. Deia l’ABC el dia 2 de
desembre. Tots aquest fets foren dies després desmentits per la premsa. No obstant això quatre mesos després la
gent seguia acudint al peu de la mateixa, demostrant
la seva mena de ser i la seva
suprema ignorància.
Les Coves de Vinromà. Fot: Gonçal Vicens
L'Església va dir que eren tot imaginacions de la nena que poques dates
abans havia vist la pel·lícula "La Cançó de Bernardette", basada en
el miracle de Lourdes. Els habitants dels pobles veïns, durant anys, van cridar
al poble "Les Coves de Vinromansos".
Podeu llegir
en pdf els records de Mª Carmen
Ballester Queral que va anar amb
els seus pares a contemplar el miracle.
Comentarios
Publicar un comentario