Bonnacon: el monstre medieval més jocós

enero 19, 2015

Bonnacon: el monstre medieval més jocós

Els animals que poblen els bestiaris i enciclopèdies son estranys essers reciclats de fonts antigues que poblen les regions salvatges de la incognitae terrae. Cadascun dels animals és més estrany que el següent. Un dels animals més divertits que habiten els Bestiaris medievals es l’anomenat Bonnacon. Aquest animal el va donar a conèixer Plini en la Història Natural:

"Hi ha informes sobre uns animals salvatges que habita en Peonia, anomenats el bonasus, que té la crinera d'un cavall, però en tots els altres aspectes s'assembla a un toro; les seves banyes es corben cap enrere, de tal de manera que no són de cap utilitat per a la lluita, i es diu que a causa d'això se salva fugint, emetent per enrere un rastre d'excrements que de vegades cobreix una distància de fins a tres estadis (604 m), el contacte amb els quals crema als seus perseguidors com una mena de foc".

Nueva filosofia de la naturaleza del ho[m]bre ... Escrito por Oliva Sabuco de Nantes. Google llibres

Bestiary of the Second Family, Peterborough Abbey o Canterbury Abbey, c. 1200–1210. Bodleian Library, Oxford, MS Ashmole 1511, 10 5/8 x 7 1/4 in. (27.5 x 18.5 cm)

El bonnacon també es menciona al Bestiari d’Aberdeen, passant per una bestia mol jocosa per la seva peculiar arma defensiva. Com les seves banyes arrissades no eren bones per clavar-les, va desenvolupar un sistema de defensa secundari que era molt més vil i possiblement més efectiu que les banyes.

Aquest animalot era un orgullós productor de fems àcids. Les seves excrecions, amb contacte amb la pell, cremaven com el foc. Al dibuix del bonnacon de baix sembla que la bèstia està totalment avergonyida de la pudor que ha produït amb la seva ventositat, mira:

Folio 18: Un Bonnacon ruixa uns caçadors amb els seus excrements

Bibliothèque Nationale de France, lat. 3630, Folio 78r

Bodleian Library, MS. Ashmole 1511, Folio 18r

Bodleian Library, MS. Bodley 764, Folio 16r

Bodleian Library, MS. e Mus. 136, Folio 24v

El bonnacon, segons Plini, era un animal mític de Macedònia. Alguns autors sostenen que aquest animal, en realitat, representa l'antic bisó europeu, que es va extingir en estat salvatge en 1919. A sota veiem una representació de com apareix en l'escut d'armes pertanyents a la Família Hollingshead, possiblement en al·lusió a un enfrontament llegendari entre un dels seus avantpassats i aquesta bèstia.

Un bonnacon, manuscrit medieval. Kongelige Bibliotek, Gl. kgl. S. 1633 4º, Folio 10r

Museum Meermanno, MMW, 10 B 25, Folio 8r

British Library, Harley MS 4751, Folio 11r

Koninklijke Bibliotheek, KB, KA 16, Folio 47v

Bestiari del Saint John Baptist College, Oxford. The Priory Church of the Holy Trinity, Micklegate, York, North Yorkshire, England

Bestiari de la versió de Transició, Primera Família, Anglaterra, finals del segle XII. Biblioteca Nacional de Rússia, Sant Petersburg, ms Lat. Q.v.5.1, 7 7/8 x 5 3/4 polzades. (20 x 14,5 cm). Foli 38 (detall): Un Bonnacon ruixant als caçadors amb els seus excrements

El bisó europeu va ser caçat fins a la seva extinció amb els últims individus abatuts a trets en algun lloc de la frontera entre Polònia i Bielorússia (1919). Afortunadament, alguns encara estaven enclaustrats en els parcs zoològics i s'han tornat a introduir en algunes zones, encara que la subespècie de raça blanca no va tenir tanta sort i es perdé per sempre.