L'infern, segons L’Hortus Deliciarum
En les últimes imatges de
l'Hortus
Deliciarum, Herrade de
Landsberg ens ofereix la seva visió
de l'infern. Aquesta imatge, molt ben coneguda, conté una gran quantitat de
detalls interessants i, de vegades, inesperats.
Li oferirem una lectura d'aquest dibuix del
segle XII
L’Infern
de Herrade es divideix en quatre nivells. Ella volia que la miniatura miniada representés
una gradació dels turments dels condemnats d'acord amb la gravetat dels seus
pecats. A la part superior de la imatge les flames que turmenten als pescadors
són petites, mentre que a baix el foc va ser portat al seu punt culminant per
castigar al mes malvats.
La Luxuria
Representació de la Luxúria
El dibuix representa a dos amants, units de nou i gairebé somrients, que
són mossegats per serps. Al costat una dona adúltera pateix els mateixos
turments, mentre que un home sol, s’apunyala a l'estómac. Les flames al voltant
d'ells indiquen que son dolents.
Aquest
tema de la luxúria és tractat repetidament per Herrade en l’Hortus, testimoni de la importància que
l'abadessa li va donar a la capacitació i la formació de les monges.
Els diversos pecats
A la part dreta del Infern, a la primera
planta, tres condemnats estan penjats pels peus i turmentats per quatre
dimoniets que es burlen. El primer es torturat amb una càrrega pesada, mentre
que altres dimonis estiren dels cabells als altres dos condemnats. El quart
diable es gronxa –per tensar-la- damunt de
la corda de la que penjen els convictes. Els pecats dels condemnats no
s'expliquen clarament. En els següents nivells del Infern, Herrade serà més precisa.
Infanticidi
En
el segon nivell, envoltat de flames ja grans, apareixeran les mares que han
comés infanticidi.
Vestides
amb túniques blanques, les dues dones són torturades pels dimonis. La primera pecadora
està obligada a devorar al seu fill mort, mentre que la segon té el tors
lacerat amb ferides d’agulla fetes pels dimonis.
No sabem si l'infanticidi era delicte molt comú al segle XII, o Herrade
era particularment sensible als sofriments que sofrien els nens.
Retòrica
El
costat esquerre del segon nivell condemna la retòrica i les promeses buides, tant
dels que les fan, com aquells que les escolten. El condemnat de l'esquerra es
veu com li tallen les orelles per prestar massa atenció a les paraules buides.
Un segon està enforcat per un dimoni, mentre que un gripau li mossega la
llengua. Un altre orador es muntat per un dimoni que li paga amb monedes de metall
fos... probablement perque estava transmetent els fals discurs de la cobdícia.
Herrade va atacar les mentides en general, però, particularment perquè pensava
que els falsos discursos són la font principal dels autors pagans.
Jueus
En
l'infern de Herrade un lloc especial està reservat per als Jueus. Ubicat al
tercer nivell de la imatge, amb flames considerablement grans, identifiquem als
jueus pels barrets punxeguts que duen al cap. En l’Hortus els jueus sempre estan representats amb aquests curiosos
barrets, a la vegada impressionant, fins i tot ridículs.
En l'Hortus
diverses miniatures evoquen la lluita de l'Església i la Sinagoga. Els jueus són
llançats al calder bullint per un intens
foc que alimenten dos dimonis ganyotes. En aquesta imatge del segle XII apreciem
els primers esbossos d’un racisme que apareixerà més tard en la seva forma
actual, un odi bastant estúpid i comú en aquell temps en contra dels jueus, perquè
els seus avantpassats condemnaren a Crist.
Soldats
Al mateix nivell –el tercer del Hortus-, apareixen els soldats armats, perquè
a Herrade de Landsberg no li agradava l'exèrcit i va prometre enviar-los a les
flames de l'infern. Això pot sorprendre, doncs ella provenia de la noblesa de
mes alta nissaga. Veiem als cavallers en armadura dintre d’un calder amb les
paraules "militis armati".
No
creiem que l’abadesse Herralde fos una antimilitarista, concepte impropi d’aquell
temps. Per tant, aquets cavallers son els enemics dels Hohenstaufen –els seus
familiars- que estaven protegint el convent de Mont Sainte-Odile i el cinturó
de castells que havien construït per defensar Hohenburg i Niedermunster.
Aquests cavallers no són els esmentats per Herrade com acompanyats de Frederic
Barba-roja que van viatjar a l’Orient per lliurar Jerusalem.
Alguns estudiosos pensen que l’Infern de Herrade
precedir al seu temps. Potser ella va preveure també les moltes guerres per
venir i els horrors dels segles futurs.
Si
la miniatura de l'Infern és prou tardana com es pensa, Herrade també pot haver reflexionat
sobre les moltes atrocitats comeses pel cruel Enrique VI i les seves tropes a
Sicília.
Una
lectura més al·legòrica també és possible. La lluita dels Vicis i les Virtuts s'il·lustra
amb nombroses miniatures a l'Hortus.
El tema és tractat en deu pàgines del còdex Herrade. En cada un d'elles, els Vicis
i Virtuts es nomenen i representen com cavallers amb armadura i corones. Els Vicis
estan armats amb llances i amb espases les Virtuts. Potser els cavallers del
Infern d’’ Herrade recorden els Vicis difamats.
A dalt contemplem una imatge de combat,
aquesta miniatura il·lustra la Carrossa de la Luxúria, amb tots els vicis
concomitants. En aquesta vinyeta, només l'Amor està armat, porta un arc. Herrade
sabia molt sobre la mitologia grega.
Els
monjos
En les profunditats de l'infern, Herrade,
va optar per col·locar el crim que li havia semblat el més horrible. Un monjo
és conduït de la mà per un dimoni; el religiós encara porta el seu vestit i té
una bossa plena de monedes d'or. A més, és clar el que passarà amb ell. Un
dimoni trepitja un monjo nu i calat de
foc, mentre li fa empassar amb una banya un munt de monedes d'or fos.
Aquest
tema simbolitza als monjos falsos i ermitans fals, tema tractat diverses vegades
en l'Hortus per Herrade. En la
miniatura anomenada l’escala de les Virtuts, son abatuts per les fletxes dels
dimonis, un clergue atret pel seu bon amic, un monjo fascinat pels diners i un
fals ermità que es precipiten de cap al Infern per l'escala que els portaria al
cel.
Els àngels protegeixen un cristià que no ha
pecat contra els dimonis
L’escala que puja al cel
1. El diable en forma de drac espera a que caiguen els condemnats.
2. Cau el cavaller temptat per les de controlar
els cavalls, armes i soldats.
3. La monja es capturada per un jove escrivent
que la tempta amb diners.
4. El sacerdot atret per el bon menjar i la
seva concubina que li fa senyals.
5. El monjo mendicant sen va de cap a una
cistella de monedes de plata.
6. El monjo malfeiner atret pel seu llit.
7. Un ermità, que va descuidar l'oració, es
privat del paradís.
8. Els àngels protegeixen un cristià que no
ha pecat contra els dimonis.
Herrade tingué molt de coratge a l’hora de criticar
als falsos devots, doncs la simonia era comú en l'alt clergat d’aquells temps.
El mateix bisbe d'Estrasburg Rodolphe, que va viure mentre Herrade dibuixava el
seu Infern, va ser acusat de simonia i rapacitat en diverses cròniques.
Una
altra lectura possible és que Herrade reflectara les divisions de l'Església en
aquell temps. El Papa Alexandre III, contemporani de Herrade, lluità contra
tres antipapes: Víctor IV, Pascal III i Calixte III,recolçats per l’emperador Frederic
Barba-roja. Quants hipòcrites i falsos bisbes hi haurien en aquests temps
difícils?
Llucifer
Llucifer fent ganyotes i encadenat en el
seu tron
Vestit amb un senzill tapall, Llucifer ens observa amb uns terribles
ulls rodons, envoltat de grans flames. El seu tron sembla viu: els peus son
urpes d’àguila urpes que estan aixafant els cranis dels condemnats, els braços
són les boques de dues enormes gossos que s'alimenten dels sentenciats.
Herrade representa a l’Àngel caigut, Llucifer, encadenat, de manera que
les seves monges comproven l'omnipotència de Déu.
En
els genolls del Diable es troba un petit personatge curiós: és l'Anticrist, tema
molt car a Herrade i present en la descripció de l'Apocalipsi.
Les altres imatges
de l'infern
En l'Hortus Deliciarum, el tema de l'infern és
tractada dues vegades més.
1. En la historia del pobre Llàtzer i
l'home ric, ens narra el que li va succeir
al Mal ric, que fou condemnat per no ajudar a Lázaro. El tema es presenta en
tres miniatures que semblen una espècie de caricatura del segle XII. Aquest
episodi de l'Evangeli de Lluc (16 v19-30) acaba amb la imatge del ric dins les
flames del Infern, assenyalant-se la llengua, com si estigués mort de set.
2. El Judici Final.
En l'última imatge que proposem en aquest
article, Herrade reprèn el tema dels hipòcrites. Després del judici final, els Àngels
empenten cap al infern a una pseudo-cohort d’apòstols, antipapes, bisbes
enriquits, falsos ermitans... Tots aquests personatges importants, ricament
vestits i plens d'or, són trepitjats i lliurats a les flames de l'infern!
“I
el diable que els enganyava, va ser llançat al llac de foc i sofre, on estaven
la bèstia i el fals profeta; i seran turmentats dia i nit pels segles dels
segles.
I vaig veure un gran tron blanc i
al que estava assegut sobre Ell, de davant del qual va fugir la terra i el cel;
i no va ser trobat el lloc d'ells.
I vaig veure els morts, grans i
petits, de peu davant del tron; i els llibres van ser oberts; i un altre llibre
va ser obert, que és la vida. I els morts van ser jutjats per les coses que
estaven escrites en els llibres, segons les seves obres.
I el mar va lliurar els morts
que hi havia en ell; i la mort i l'Infern van lliurar els morts que hi havia en
ells, i van ser jutjats cadascú segons les seves obres.
I la mort i l'Infern van ser llançats a
l'estany de foc. Aquesta és la mort segona, el llac de foc.
I el que no es va trobar inscrit en el llibre
de la vida va ser llançat al llac de foc”.
(Capítol 20 versicles 10 a 15)
Apocalipsi de Sant Joan
Herrade ens va deixar belles imatges,
infreqüents, però fetes a propòsit pel seu sentit didàctic, reflectint de
manera deliberada les creences ingènues del seu temps. Herrade tenia que
instruir seixanta monges i germanes laiques que temien l'infern, com tots els
seus contemporanis.
Herrade
va ser capaç de donar un toc personal, i abordar temes que sentia a prop del
seu cor. Moltes vegades es va servir de bells poemes compostos per ella:
“Ô vous, fleurs blanches comme
la neige
qui répandez le parfum de vos vertus
en dédaignant la poussière terrestre
persistez dans la contemplation des choses célestes
ne cessez pas de vous hâter vers le ciel
où vous verrez, face à face
l’Époux caché à vos regards”.
***
“O vostès, flors blanques com la neu,
que feu estendre la fragància de les vostres virtuts
menyspreant la pols terrenal
persistiu en la contemplació de les coses celestials
no deixeu el vostre anhel d’accedir al cel
on es veureu, cara a cara
amb l’Espòs ocult als vostres ulls”.
Poema de Herrade de Landsberg (Traducció
lliure de Gonçal Vicenç)
Gonçal Vicenç Bordes,
2015
Comentarios
Publicar un comentario