Hortus deliciarum: El Jardí de les Delicies
Herrada de
Landsberg
Herrada de Landsberg
Autorretrat de L’Hortus deliciarum, hacia 1180.
Autorretrat de L’Hortus deliciarum, hacia 1180.
Herrada de
Landsberg (1130-1195) va ser una monja alsaciana del segle
XII i abadessa de l'abadia de Hohenburg a les muntanyes dels Vosges. De família
noble, nascuda al Castell de Landsber (Baix Rin) es coneguda principalment per
ser l'autora de l'enciclopèdia il·lustrada Hortus deliciarum (El
Jardí de les delícies).
En 1167, a la mort de Relinde, abadessa fundadora de Hohenburg amb el suport de Federico Barbarroja,
s’encarrega Herrade de Landsberg la tasca
de continuar i completar la gran feina iniciada per Relinde. El nombre dels
projectes empresos i completats per Herrade és increïble. Amb ella, la fama del
convent de la muntanya de Hohenburg va ser indiscutible. La seva tasca la
complementarà Edelinde Niedermünster, portant
al convent de Mont Sainte Odile i els seus voltants un esplendor i una
prosperitat poques vegades igualada.
Situació de Mont
Sainte-Odile
Entre 1165 fins a 1175, Herrade
(també anomenat Herrade Hohenbourg) i les monges al convent de Hohenburg (Mont
Sainte Odile), van començar entre els murs del seu convent l'obra per la qual
seria coneguda, l'Hortus
deliciarum, un compendi de totes les
ciències estudiades en la seva època, incloent la teologia. En aquesta obra
Herrade detalla la batalla entre la Virtut i el Vici amb imatges visuals
especialment vívides que precedeixen als textos.
Aquesta és la primera
enciclopèdia coneguda que ha estat portat a terme per una dona. Aquest llibre
resumeix el coneixement teològic i secular llatina del moment.
Sant-Gorgon
i Truttenhausen
Abans de Herrade el servei diví no era
molt regular en l'Abadia, doncs els monjos no podien viure a la muntanya,
reservada per a les monges. El servei el realitzaven els monjos de l'Abadia de
Ebermunster, que està a disset quilòmetres. En 1178, Herrade encarrega als
monjos del monestir premonstratenc d’Etival (Abbaye Saint-Pierre d'Étival) en
els Vosges que facen una Missa diària.
Dos
anys després, ningú sap exactament per què (problemes polítics o manies de
l’abadessa), Herrade s'aproxima a un
altra ordre religiosa, la agustina Abadia de Marbach. Ella compra terra prop de
Heiligenstein i construeix el prebost de Truttenhausen. Una granja, un hospital
i un hospici completen el lloc. Des de la seva fundació Herrade instal·la
canonges regulars per la conducció del seu prebost. Per tant premonstratencs i
agustins fan torns per als diversos
serveis religiosos de Hohenburg i Niedermünster.
Esplendor de la comarca
Entre 1150 i 1180,
el Mont-Saint-Odile, sota el lideratge de l'emperador Frederic
Barba-roja
i les abadesses, Relinde i Edelinde Herrade, va expandir els seus lloc
religiosos, amb la reconstrucció de Hohenburg i de l’abadia Niedermünster, la fundació
de Sant Gorgon, la fundació del Priorat del Prebost de Truttenhausen. Un text,
datat en 1175, informa que la comunitat de Hohenburg llavors tenia quaranta-set
monges i tretze novicis.
Quan el visitant d’avui visita
Mont Sainte Odile ha de saber que resten molts pocs elements de l’època, conseqüència
de molts incendis i guerres.
Retrat d’Herrade, detall del monument exposat
al claustre del Mont Sainte Odile
En la Capella de la Creu estava l’estela del claustre representant a les
duess abadesses (Relinde i Herrade) als peus de la Verge. Aquesta escultura ara
s’exposa al públic a la Sala dels Pelegrins. Si la representació de les cares
dels dos abadesses és bastant estàndard, la imatge de la Verge amb els cabells
llargs i trenats és significativa.
Una madona romànic amb el nen. La mare i el
nen estan ricament vestits. Maria porta els cabells recollits en trenes
llargues i delicades. Mentre que la mà dreta de Jesús està beneint, amb la mà
esquerra sosté un objecte rodó (un globus
cruciger –orbe- part d'un ceptre). Més avall hi ha dos monges, que sostenen
la mare i el nen. Sobre els caps són els seus noms: Relindis abadessa (esquerra) i Herrade
abadessa (dreta). Foto: Martin en Flickr
El Saló del Calvari, que per desgràcia no
es pot visitar, es troba just a sobre de la capella de la Creu i és també
d'aquest període. Podem fer-nos una imatge de la sala romànica que va ser llarg
biblioteca, amb el dibuix de Louis Laurent-Atthalin de 1836.
Saló de Calvari, dibuix Louis Laurent Atthalin
Herrade volia crear per la instrucció de
les monges una mena d'enciclopèdia de diferents coneixements del seu temps.
Així va crear l'Hortus, un voluminós
manuscrit amb 255 fulls de pergamí de gran format (53cm x 37cm), al qual es van
afegir 69 bocins. L’Hortus estava
decorat amb no menys de 336 a 446 (segons autors) miniatures molt finament
elaborades i calorejades. La part dibuixada constitueix, aproximadament, el 25%
de la totalitat. Per realitzar aquest escrit, Herrade va treballar amb altres
abadies d'Alsàcia, Munster, Sainte Foy i també Murbach, que guardava valuosos
manuscrits antics.
El manuscrit es divideix en
sis parts, probablement en al·lusió al fet que el món va ser creat en sis dies.
La primera part tracta de Déu, els àngels i la Trinitat, alhora que incorpora
elements de la cosmologia i la geografia. La segona part se centra en la
creació de l'home i la seva caiguda, amb consideracions sobre la idolatria, la
mitologia, la filosofia i les arts liberals. La tercera part dels patriarques,
la història dels jueus i la història en general. La quarta part tracta de
Crist, els apòstols i la història de l'Imperi Romà. La cinquena secció s'ocupa
de l'organització de l'Església. La sisena i última secció s'ocupa de
l'Anticrist, el judici final i conté una llista dels papes i un calendari
perpetu amb les dates de Pasqua fins a 1707. Poemes dispersos per tot el
treball.
L’Anticrist
La seva obra, com és d'esperar
en el marc de l'activitat literària del segle XII, tot i que no és
excessivament original, mostra una escriptura molt elaborada. La seua principal
distinció la constitueixen les nombroses il·lustracions que adornen el text. Moltes
d'elles són representacions simbòliques de temes teològics, filosòfics i
literaris; algunes són històriques, algunes representen escenes relacionades
amb l'experiència personal de l'artista i altres son una sèrie de retrats de
les seves germanes religioses. La tècnica d'algunes il·lustracions ha estat
molt apreciada en gairebé tots els àmbits artístics, ja que demostra una
imaginació molt estranya entre els artistes contemporanis de Herrade. La poesia
que acompanya als extractes d'escriptors de l'antiguitat i d'autors pagans
també ha contribuït a la fama de Herrade.
L'obra té
defectes habituals en les obres literàries del segle XII: faltes d'ortografia,
paraules i construccions no utilitzades en la gramàtica clàssica i girs
estilístics en diverses frases que no serien acceptats en una escola de poesia
llatina de la seva època. No obstant això, el seu sentiment és sincer, les
línies poètiques són musicals i admirablement adaptades al seu propòsit, el
servei a la divinitat. Herrada considera que la seva comunitat és una
congregació unida per servir Déu cantant lloances en el seu nom.
Alsàcia, Baix-Rhin, Ottrott, Mont Sainte-Odile, interior del claustre.
Frescos (XX) de Robert Gall, segons Hortus
Deliciarum
El destí del
manuscrit
L’Hortus Deliciarum es va
guardar, com la Creu Niedermünster, en 1525 durant la guerra del camperolat, en el Castell de Saverne, del bisbe
d’Estrasburg. Després el manuscrit va passar a la biblioteca municipal
d'Estrasburg durant la Revolució francesa. Allà les miniatures van ser copiades
en 1818 per Christian Moritz Engelhardt i pel comte Auguste Bastard d’Estang,
el text va ser copiat i publicat per Straub i Keller entre 1879-1899. En la
majoria dels casos, les llegendes originals van ser ignorades quan es va copiar
el manuscrit. D'aquesta manera, encara que el manuscrit original va ser
destruït durant l'incendi de la biblioteca d'Estrasburg en el setge de la
ciutat de 1870 durant la guerra franc-prussiana, actualment encara es pot
apreciar el valor artístic i literari de l'obra de Herrade.
D'acord
amb les notes de Robert Will, diverses miniatures originald de l’Hortus estarien encara avui a Sant
Petersburg a l'antiga biblioteca del tsar Nicolas I.
Imatge de l'Infern al Hortus Deliciarum
Il·lustracions
Copia de l’Hortus deliciarum realitzada por A. Straub
del original abans de la seva dsetrucció. Coll. Biblioteca
del Gran Seminari d’Estrasburg.
Aquest llibre conté no menys
de 346 escenes en miniatura amb significats al·legòrics i 45.000 línies de
text. En lloc d'il·lustrar el text com ho van fer en les obres dels segles
anteriors, les imatges són el tema principal d'aquesta enciclopèdia i estan
destinats a ser descodificades en primer lloc, mentre que el text complementa
el llenguatge de la imatge.
Herrade està molt preocupat
per l'exactitud de les imatges. El zodíac es dibuixa amb gran cura. Al Mar Roig
mostra un camell bastant elaborat. La rosa dels vents mostra dotze vents. Representa
la connexió microcosmos i el macrocosmos representant el món en la forma d'un
home nu amb els braços estesos, el cap radiant està envoltat per set planetes, i
les quatre cantonades de la imatge son una al·legoria dels quatre elements: la sang
es l'aigua, l'aire li permet respirar, el foc dóna calor a la sang i la terra
proveeix al cos de la seva materialitat.
Hortus Deliciarum, Moisès
treu als israelites pel Mar Roig
Un de les il·lustracions mes
famoses representa la Filosofia amb les set arts liberals. La figura principal apareix
rematada per tres caps identificats com Ètica, Lògica i Física. Sosté a la seva
mà dreta una inscripció que resa Omnis
sapientia a Domino Deo est ("Tota saviesa ve de Déu") frase amb
què comença el text bíblic de l’Eclesiastès. Les set arts liberals son la
gramàtica, retòrica, dialèctica, Música, Aritmètica, Geometria i Astronomia. Dibuixa
un paral·lel entre les set arts i els set dons de l'Esperit Sant, com abans ja
havia estat insinuada en el Liber floridus de Lambert. En el cercle central s'integren Sòcrates i Plató.
A l'exterior, col·locat a la part inferior de la imatge, quatre persones estan
escrivint, cadascun acompanyat d'un ocell negre posat a l'espatlla que sembla
xiuxiuejar a cau d'orella. És una al·legoria de l'esperit maligne que inspira
els escrits d'autors pagans.
Al·legoria de la filosofia i les set arts liberals
En la il·lustració de "L'escala de les virtuts" veiem als
personatges involucrats en l'ascens com cauen sota les fletxes dels dimonis: un
laic en la part inferior de l'escala falla perquè no practica la vida
contemplativa; una monja perquè és seduïda per un regal ofert per un sacerdot;
un sacerdot perquè no pot resistir la carn, el vi i les dones; un monjo perquè
estima el seu llit massa; un ermità perquè creu en el seu jardí en lloc de en
la contemplació. Només una verge arriba al cim de l'escala; també es premia la
virtut de la caritat, que inclou totes les altres virtuts a les quals les
monges haurien de proposar. Tingueu en compte que aquesta il·lustració és una
còpia de la qual es van eliminar les narratives que ens podrien ajudar a una
bona comprensió de les imatges, i van omplir tots els espais.
L'escala de les virtuts
Babilonia, la mare de les rameres
El baptisme de Jesús
Santa Església (Regina Ecclesia)
Escena Guerra
La roda de la vida: el més poderós
finalment també cau
Una vinya i Noè recollint raïm i bevent vi.
La paràbola del sembrador (Mateu
13,1-9, Marc 4,1-9, Lucas 8,4-8)
Representació de l'Infern.
A més del seu contingut filosòfic i didàctica, l’Hortus té un interès complementari per als lectors d'avui. És un
document que ens dóna molta informació sobre la vida al segle XII i el
feudalisme. Les robes usades pels personatges, les eines que utilitzen són de
l'època de Herrade. Els diferents miniatures compten amb una riquesa de detalls
dibuixats amb precisió, que ens donen més informació sobre la vida a l'Edat
Mitjana.
Dos exemples
L’Hortus ens ofereix la
representació més antiga d'un molí d'aigua a Europa, probablement una de les
fàbriques que funcionaven en Ehn en aquell moment. Mostra el canal de
subministrament, la roda de paletes, la transmissió i la roda en moviment,
mentre que un pagès aboca el gra. Una última miniatura mostra la construcció de
la Torre de Babel. Les eines i mètodes de construcció són els de l'Edat
Mitjana. Picapedres, paletes i fusters que van construir el monestir i el castell
de Mont Sainte Odile es mostren treballant en l'obra de Herrade de Landsberg.
La construcció de la Torre de Babel, Hortus Deliciarum
El Moli, Hortus
Deliciarum
Més articles sobre l' Hortus
Deliciarum (Cliqueu damunt)
Aspecte
literari
El llibre conté uns 55 poemes compostos
d'acord amb diferents formes mètriques i acompanyades de comentaris que
expliquen l'evidència de la intenció didàctica del llibre. Aquestes peces
temàtiques religioses es van escriure amb la finalitat de ser après de memòria,
recitar-les o cantar-les per la comunitat de monges. Sembla que cinc d'aquests
poemes es deuen a Hildebert, dos són de Walter de Châtillon i un de Petrus
Pictor.
Aquest llibre és d'especial
interès per a la història de la llengua alemanya, ja que conté 1.250 paraules
antigues que l’abadessa alemanya afegia sobre de les paraules en llatí per a
una millor comprensió.
El llibre conté vint cançons
amb notació musical, per la qual cosa és un testimoni valuós per al pla
musicològica.
Text Prefaci de l’Hortus
Deliciarum
Herrade, per la gràcia de Déu abadessa indigne de l'Església de Hohenburg,
la més dolça verge de Crist, treballant fidelment en aquesta església, com en
la vinya del Senyor, la gràcia i honor en Déu!
Jo declare davant la seva Santedat que el llibre anomenat l’Hortus
Deliciarum, el vaig compondre sota inspiració divina, de les flors de diversos
escrits sagrats i profans, per a la glòria i l'honor de Crist, l'Església i
afecte per vostè, com una abella
construeix la seva bresca de mel.
És per això que vos heu de buscar assíduament en aquest llibre un
deliciós menjar, per refer-se de nou amb les gotes destil·lades de mel de
l’esperit cansat. Sempre preocupat pels favors del Espòs i sadollat de delícies
espirituals, vos creuareu amb seguretat la vida passatgera i podreu degustar
les beatituds de la vida eterna.
Pel que fa a mi que camine precàriament per les múltiples rutes del mar,
vos em donareu suport amb les vostres oracions eficaces i, lliure dels plaers
d'aquest món, vos hem rebreu al vostre costat al cel en l'amor del Bon-Amat.
Amén.
Herrade de Landsberg (Traducció
lliure de Gonçal Vicenç)
Organistrum d’Hortus
delicarium
Poema de Herrade de Landsberg
Dedicada a la vida laboral i estudiosa de
les monges
"Hoc a Monte
viu elenc
Potantur oviculae
Escam vitae
Sine
lite
Congestant
apiculae
Nectar
clarum
Scripturarum
Potant
liberaliter
Bibant,
bibant,
Vivant, vivant,
Omnes aeternaliter”
Aquí, a la
Muntanya de la font viva, les ovelles
estan bevent.
Les
abelles produeixen el menjar de la vida, sense disputa.
Elles
beuen lliurement el nèctar dels escrits brillants
Beuen,
beuen,
Elles
viuen, elles viuen,
En total,
per sempre!
Fonts
En essència, el llibre és una
antologia de textos de 1160, prenent com a fonts a Eusebio, Climent
d'Alexandria, Agustí, Isidor de Sevilla, Beda, Freculf (Freculphus Lexoviensis), Yves de Chartres,
Anselm de Canterbury, Honoré d'Autun, Ruperto de Deutz, Pere Llombard i Fulgenci
el Mitòleg. Els passatges sobre la cosmologia, la cronologia, astronomia,
geografia, mitologia, agronomia i altres ciències són en gran part presos d'una
col·lecció titulada Aurea gemma, que té molt a veure amb el llibre De imaginai mundi.
La principal inspiració
sembla venir de Liber Floridus de Lambert, escrit gairebé cinquanta anys abans, com
s'indica en el títol i la represa de la metàfora de l’abella que recol·lecta nèctar
per fer la seva mel. No obstant això, el jardí
tancat té aquí un sentit estrictament cristiana i es refereix al Jardí
de l'Edèn. El coneixement enciclopèdic equival a un paradís ple de grans coses
per contemplar-les i assimilar-les.
La reconstrucció
del original
Copia de l’Hortus deliciarum feta per Schneegans, amb
indicacions dels colors. Coll. Biblioteca del Seminari
Mayor d’Estrasburg
No hi va haver facsímil de
l'original, destruït per un incendi el 1870 i l'única còpia completa es va cremar
al mateix temps. No obstant això, hi havia prou instruccions sobre els colors
de la copia feta en 1818 per Christian Moritz Engelhardt.
Després de l'incendi de la canongia de
Straub de la catedral d'Estrasburg, se li va donar la tasca de publicar els
fragments que podrien haver sobreviscut. Ell mateix havia fet vint dibuixos de
les miniatures originals, després va recollir totes les copies i dibuixos fets
per aficionats al segle XIX i els va publicar amb Keller en forma de fullets,
incloent l'edició feta entre 1879 i 1898. Les copies d’aquest llibre no tenien
tanta resolució com la copia feta entre 1832 i 1869 per Auguste Bastard d’Estang.
Hortus Deliciarum, la
creació dels àngels
Per tant, es necessitava una
edició rigorosa de la reconstrucció original, i es va dur a terme el 1979 per
l'Institut Warburg, sota la direcció de l'historiador de l'art Fritz Saxl i de
Rosalie Green. Això va ajudar a restaurar la meitat de les escenes originals.
Un altre treball de reconstrucció es va completar poc després a Estrasburg,
publicat el 1990 per Auguste Christen. Moltes copies fetes de l'original, abans
de la seva destrucció, es conserven a la Biblioteca del Seminari Major de
Estrasburg.
Referències
Auguste Christen, Charles Gies, Claudia Tisserant-Maurer, Hortus deliciarum : reconstitution du
manuscrit du XIIe siècle de Herrade dite de Landsberg, Strasbourg, COPRUR,
1990
Rosalie Green, Michael Evans, Christine Bischoff & Michael
Curschmann, Herrad of Hohenbourg - Hortus
Deliciarum, London, The Wartburg Institute, 2 vol., 1979
Fiona J. Griffiths, The garden of
delights : reform and renaissance for women in the twelfth century,
University of Pennsylvania Press, Philadelphie, 2007, 381 p. (ISBN
978-0-8122-3960-7)
Alexandre Le Noble, Notice sur le
“Hortus deliciarum”: encyclopédie manuscrite, composée au XII siècle par
Herrade de Landsberg, abbesse du monastère de Hohenbourgh (Sainte Odile) en
Alsace, et conservée à la bibliothèque de Strasbourg (Livre numérique
Google), 1840.
Christian Moritz Engelhardt, Herrad
von Landsperg, Aebtissin zu Hohenburg, oder St. Odilien, im Elsass, im zwölften
Jahrhundert und ihr Werk, Hortus deliciarum : ein Beytrag zur Geschichte der
Wissenschaften, Literatur, Kunst, Kleidung, Waffen und Sitten des Mittelalters,
J.-G. Cotta'sche Buchhandlung, Stuttgart, Tübingen, 1818, XIV-200 p.
Fritz Saxl, Lectures, London,
The Wartburg Institute, 1957
Louis Schlaefli, Inventaire des
papiers relatifs au “Hortus Deliciarum”, Bibliothèque du Grand Séminaire,
Strasbourg, 1998, 8 p.
Charles Schmidt, Herrade de
Landsberg, J.H.E. Heitz, Strasbourg, 1897, 112 p.
Simone Schultz (et al.), Hortus
Deliciarum : le plus beau trésor d'Alsace, Coprur, Strasbourg, 2004, 108 p.
(ISBN 2-84208-134-X)
A. Straub et G. Keller (ed.), Herrade
de Landsberg. Hortus deliciarum, Société pour la conservation des monuments
historiques d'Alsace.
Voir aussi l'article «Le Hortus
Deliciarum et ses miniatures perdues» (annuaire du Club Vosgien, n°4/99),
et Hortus Deliciarum "Le Jardin des
Délices" de Herrade de Landsberg, un manuscrit Alsacien à miniatures du
XIIe siècle, Ed. Oberlin, Strasbourg, imp. Braun et Cie, 1945 (avec 36
planches en noir et blanc).
Chadwick, Whitney (1990). Women, Art, and Society. Londres: Thames and
Hudson.
Harris, Anne Sutherland; Linda Nochlin (1976). Los Angeles County Museum
of Art, ed. Women Artists: 1550-1950. Nueva York: Knopf.
Sobre la música de Hildegarda de Bingen, véase: RIUS GATELL, Rosa, “La sinfonía
constelada de Hildegarda de Bingen”, Mujeres de luz. La mística femenina y lo
femenino en la mística, ed. Pablo Beneito, Madrid 2001, pp. 123-135, GEORGINA RABASSÓ “La inspiración musical de Hildegarda de Bingen”, Sonograma Magazine, 11
(2011).
Rabassó, Georgina (2012), "Herrada
de Hohenbourg. Hortus deliciarum", Lletra de Dona in Centre Dona i
Literatura, Barcelona, Centre Dona i Literatura / Universitat de
Barcelona
Davy, Marie-Madeleine, Iniciación a
la simbología románica: el siglo XII, Madrid 1996; SANTINI, Marina, “Palabras e imágenes: alimento de libertad.
La relación educativa en Hildegarda y Herralda”, Duoda. Estudis de la
diferencia sexual, 35 (2008), pp. 119-139.
·
Deliciarum
Hortus , Wikimedia Commons
·
El cielo y
la tierra en el "Hortus deliciarum" de Herrada de Hohenbourg, Editado
por María José Muñoz, Patricia Cañizares y Cristina Martín, Porto, 2013. Academia.edu
Comentarios
Publicar un comentario