Màgia per la Plana Alta

     Una de les meves manies és visitar els suposats llocs màgics, mítics o amb aura de poder. Aquest cap de setmana he visitat una terra que, a primera vista, no sembla molt bucòlica, ni tan sols mítica i, no obstant això, segons els experts que "investiguen" aquests menesters, va ser un territori màgic cobejat per les ordres militars, doncs es suposava que eren llocs d’on emanen fluxos beneficiosos per a l'home.

    Sempre he pensat que els éssers humans se senten atrets per tot allò que els sona a enigmàtic o creuen que està fora de la quotidianitat del seu món diari. Allò que no saben explicar, per manca de coneixements, cauria dins del mon secret o cabalístic que només te una explicació mítica: funcionament de l’Univers, la matèria quàntica, les desigualtats socials... 

   De rés serveixen les explicacions científiques, tergiversades per xerraires diletants i analfabets funcionals, Quan no troben el assumpte prou críptic, dons s'inventen les llegendes i les superxeries que sigui per alimentar la imaginació dels crèduls i enriquir-se de la ignorància cega.  Aquesta mitologia màgica ha arribat fins al nostre temps, de vegades en la forma de tradicions i festes paganes o religioses, la majoria de les vegades baix la forma de mentides sense cap fonament.

Fotografia de Sergio Murria  titulada "Jumping the fire" seleccionada entre les vint millors fotografies de la categoria "The Moment" de National Geographic

      Per pura diversió i passatemps immadur, he intentat en altres ocasions referenciar els nombrosos llocs màgics que són ignorats per molts valencians, com les aparicions marianes, curacions miraculoses, possessions demoníaques o fins i tot albiraments d'ovnis. Segons el professor Álvaro Monferrer a la zona del Maestrat hi ha més de 130 temples catòlics (ermites, esglésies o monestirs), així com fonts, coves i muntanyes, com el Muixacre, situat al sud de Morella i envoltada per sis ermites, que antigament era anomenat «Mons Sacer». O com la mítica Balma dels endimoniats, ubicada al peu del riu Bergantes, en Zurita del Maestrat, santuari que des de l'època ibera ha conservat les seves atraients poders fins als nostres dies, com podem llegir a "Vértices de magia" de l'ABC.

La Llacua de Muixacre ( Morella ). Autor : caligjo

     Sempre que ens acostarem a un d'aquests llocs, com diu Iker Jiménez insistentment, en primer lloc experimentarem un estrany silenci que ens aterrirà i ens deixarà paralitzats; de seguida ens adonarem què no s'escolten ni els ocelles, perquè hauran fugit del lloc presos de la por; llavors observarem un cel gris del que cau un pertinaç plugim que ens mullarà sense que ens adonem. Veus per on, jo sempre que he anat feia un sol que badava penyes i una calor sahariana!

     Algunes persones experimenten una sensació de malestar general quan entren als santuaris màgics, com el de la Balma, on es va trobar una verge en 1332. Aquí es van practicar exorcismes als endimoniats, sobretot a partir de la desamortització de 1873, quan el santuari va ser ocupat per unes "bruixes" o fetilleres de Casp, anomenades per això "caspolines", que van fer quantiosos negocis amb els seus encanteris que practicaven sobre persones histèriques, fonamentalment dones, que es creien posseïdes pel dimoni. A la Balma arribaren a celebrar-se rituals macabres i fins i tot orgies sexuals barrejades amb exorcismes (Prats i Beltran, Alardo, Tres dias con los endemoniados. La España desconocida y tenebrosa). Els exorcismes continuaren fins a la Segona República, ara sota la forma d'un acte sacramental en què s'escenifica la lluita entre el dimoni i l'àngel.

La Balma ( Sorita del Maestrat ) . Autor : Cuevas de Castellón

 

Caspolines de la Balma

      En tots aquests batibulls també és important la presència dels templers en terres valencianes, on van arribar en auxili del rei Jaume I en la conquesta de terres musulmanes. Es diu que es van quedar en aquells punts on emanaven forces tel·lúriques especials, fundant-hi els seus convents, com l'església de Castellfabib, la fortalesa de Peníscola (erigida a imatge i semblança dels castells de Síria), Santa Magdalena de Polpís i Alcalà de Xivert.

    

 El centre neuràlgic dels templers va quedar fixat al Maestrat, convertint-se en un destí ineludible per qualsevol ulterior aventurer somniador. Quan Felip el Bell va iniciar la persecució dels cavallers templers, els béns de l'ordre van quedar en poder de Jaume II, per passar posteriorment a l'Ordre de Santa Maria de Montesa, la primera genuïnament valenciana i la vertadera hereua del Temple. També van aparèixer per terres valencianes els cavallers hospitalaris o de Sant Joan de Jerusalem que ens deixaren com a llegat l'església de Sant Joan de l'Hospital a València, on podem apreciar, en les claraboies i finestres, les creus blanques de vuit puntes típiques de l’ordre militar. 

Pintures murals de la capella templera de Cressac-sur-Charente, realitzades cap a l'any de 1200 .

     Actualment el País Valencià te un elitista turisme de pelegrins dels llocs màgics que acudeixen d’arreu del mon, atrets per les seves llegendes misterioses. Una de les rutes part del monestir del Puig (València), on afermen que hi ha una creu de fusta assenyalant el punt de partida d'una xarxa tel·lúrica que s'expandeix per la cartoixa de Porta Coeli a Náquera, el convent del Sant Esperit de Gilet o la Cova Santa d'Altura, al costat de Sogorb. Aquests llocs sagrats estan connectats per una línia que recorre tota la serra Calderona ascendint per Xèrica fins a Terol, on connecta amb altres anells tel·lúrics, com el de la Matarranya. Els fidels asseguren que la càrrega energètica d'aquestes localitzacions se sent de forma evident pel visitant sensitiu.

L’autor al riu Matarranya

     Es el nostre propòsit descriure els llocs màgics del corredor d'Alcalá-Torreblanca, una unitat geogràfica formada per dos passadissos connectats entre si: la plana litoral de Torreblanca i el corredor intramuntanyós d'Alcalá. El primer constitueix una estreta franja de terra ferma entre els contraforts muntanyosos de l'interior i una línia de costa plena d'aiguamolls. El segon, situat al nord de l'anterior, forma una àmplia vall flanquejada a l'oest per les Talaies d'Alcalà i a l'est per la serra d'Irta, drenada per la rambla d'Alcalà que discorre cap al nord per sortir a la Plana de Benicarló i desembocar a la Mediterrània. Componen aquesta unitat els municipis d'Orpesa, Torreblanca, Alcalà de Xivert i Santa Magdalena del Polpís, a més la partida de la Ribera de Cabanes.

       El Corredor de les Coves és una depressió que discorre paral·lela a la costa amb la mateixa orientació que les serres catalanes (SO-NE), té una longitud de més de 60 quilòmetres entre la vall de Borriol, que serveix pel sud de connexió amb la Plana de Castelló i el Pla de Sant Mateu pel nord. Els relleus més importants que emmarquen aquest corredor són la Serra d'en Galceran a l'oest i la serra de la Vall d' Angel a l'est. Les dues tanquen la depressió per la zona septentrional de la mateixa, ja que a la zona meridional el corredor s'obre formant una àmplia plana coneguda com el Pla de l'Arc, en referència a l'arc romà de Cabanes. Els municipis inclosos en aquesta unitat són la Pobla de Tornesa, Vilafamés, Sant Joan de Moró, la Vall d'Alba, Cabanes, Benlloch, Vilanova d' Alcolea, la Torre d'En Domènech, les Coves de Vinromà i la Salzadella.

 

     La Serra d'Irta, una de les poques franges costaneres verges del litoral, va ser declarada Parc Natural. Aquesta serra es troba entre els termes municipals d'Alcalà de Xivert, Peníscola i Santa Maria de Polpís, situats al nord de la província de Castelló.

 

El castell del papa Luna a Peníscola. Fot: Gonçal Vicens

      Un dels llocs més mítics de la comarca el constitueix el castell de Peníscola localitzat a la part més elevada del penyal que custodia la ciutat, a uns 64 metres sobre el nivell del mar. Al segle XII, els musulmans van construir un lloc fortificat on avui s'alça el castell que els templers van modificar entre 1294 i 1307. Benet XIII va realitzar amb posterioritat petites reformes per transformar-lo en palau papal. Del conjunt cal destacar la torre de l'homenatge, anomenada del Papa Luna, de planta quadrada, amb una escala interior i un passadís subterrani que baixa fins al mar. Per aquí baixava el papa i, surant misteriosament, es presentava a Roma instantàniament. També vos contaré l’enemistat amb Sant Vicent Ferrer i l’estranya profecia que va fer el valencià en relació al cap de l’aragonès.

L’antipapa Benet XIII es va fer fort durant molts anys en el castell de Peníscola. Tanta va ser la seua tossuderia que va donar peu a la dita castellana "seguir en sus trece", en referència al seu nom Benet XIII

     A la Serra d'Irta s'alça el castell de Santa Magdalena de Polpís, un castell de tipus montà, de planta irregular i recinte únic, reformat pels cristians. El castell va quedar deshabitat en 1330. També es poden visitar les ermites de Santa Llúcia i Sant Antoni Abat, ambdues del segle XVII, que van pertànyer a l'orde del Temple, més tard ordre monàstic militar de Santa Maria de Montesa. Els castells controlaven les principals vies de comunicació que unien el litoral mediterrani de la Península Ibèrica, en sentit nord-sud. Per allà van discórrer calçades romanes, els camins rals medievals i les senderes i, en l'actualitat, segueix sent el lloc de pas obligat per a les infraestructures més avançades. 

Castell de Santa María de Polpís. Fot: miguel Mqboix