D'on vénen les quatre barres?

     Tots coneixem la llegenda de les quatre barres de sang que evoca el naixement heroic de l'emblema del nostre país, però com tots bé sabem, no va ser així com es va crear per primera vegada, encara que així ho va difondre el valencià Pere Antoni Beuter en la seva Primera part de la història de València de 1538. Així doncs, d'on prové aquest símbol que trobem en els escuts heràldics que van des d'Almeria fins llogarets fronterera amb Itàlia?

    De fet, no són quatre barres, sinó quatre pals; perquè en heràldica les barres es refereixen a les bandes que van en diagonal. Però l'origen preheráldic de l'escut no se sap del cert encara. S'han proposat dues possibles hipòtesis equivalents.

1. Primera teoria: les cintes dels lemniscos del vaticà

     Es basa en la relació de vassallatge establerta entre el rei Sancho I d'Aragó i Pamplona i la Santa Seu; i que suggereix que ja en el segle XI els colors papals eren el vermell i el daurat i van ser adoptats pel rei Sancho I.

      Historiadors com Guillermo Fatás, i heraldistes com Guillermo Redondo van adduir, a partir de testimonis de Paul Kehr (Kehr, Paul , «Com i quan es va fer Aragó feudatari de la Santa Seu», Estudis de l'Edat Mitjana a la Corona d'Aragó, sec. Saragossa, vol. i, Saragossa, 1945, pàg. 285-326. pàg. 292, apud Fatás i Rodó, Blasó d'Aragó: l'escut i la bandera, 1995, pàg. 68, n. 69 i Redondo Veintemillas et. al., Aragó en els seus escuts i banderes, 2007, pàg. 17.) que l'emblema va poder inspirar-se en els fils de les cintes de lemnisc dels que penjaven alguns segells vaticans i són visibles avui encara en el conopeu, ja que Sancho Ramírez va viatjar a Roma en 1068 per infeudar la Casa d'Aragó al papa, vassallatge que obligava al rei d'Aragó a pagar un tribut de 600 marcs d'or a l'any.

Conopeu vaticà

      Referent a la possible vinculació entre els colors pontificis i els del Senyal Real d'Aragó, Armand de Fluvià a Els quatre pals: l'escut dels comtes de Barcelona, ​​enumera diverses versions que afirmaven que el rei Pere II d'Aragó havia pres els colors del ombrellino o conopeum del papa per usar-los com les seves armes a partir de la seva visita a Roma de 1204, concretament les de Joan de Montsó (1393) i la més moderna de Domènech i Montaner (1922), afegint que «cap de les dues versions és certa, ja que tenim segells dels nostres sobirans amb el senyal dels pals abans del 1204».

     Faustino Menéndez Pidal en L'escut d'Espanya (Reial Acadèmia Matritense d'Heràldica i Genealogia, 2004, pàg. 103) també considera que aquesta explicació és insostenible i apunta com més versemblant que la coincidència de colors fos en sentit contrari, havent estat aquests adoptats per el papat després de la visita del rei Pere el Catòlic, tal com s'indica en la crònica Gesta Comitum Barchinonensium.

2. Segona teoria: els sepulcres comtals de la catedral de Girona. origen barceloní

    Aquests sepulcres, que alberguen els cossos de Ramon Berenguer II i la seva besàvia Ermesinda de Carcassona, es trobaven en el nàrtex de la catedral i el 1385 Pere IV el Cerimoniós els va traslladar a l'interior de la catedral i va fer que fos folrat amb sobrecobertes marmòries i que s’esculpís i diposités damunt una estàtua jacent del comte. El 1982, amb motiu del 900 aniversari de la mort de Ramon Berenguer II, es van obrir i es va descobrir que els sepulcres romànics originals estaven decorats exteriorment per unes franges grogues i vermelles de data desconeguda.

Sepulcre amb les restes de Ramon Berenguer II (1053-la Perxa de l'Astor, al Montseny, 1082), exposat a la catedral de Girona. Foto: Gonçal Vicens

Ermesinda de Carcassona (972-Girona-Sant Quirze de Besora 1 març 1057). Capella de Santa Elena, Catedral de Santa Maria de Girona. L'escultura és obra de Guillem Morey (h. 1385). Apareixen 15 pals d'or i gules. Foto: Gonçal Vicens

       Aquesta troballa de les decoracions que acompanyen la tomba de Ramon Berenguer II (1053-1082) a la catedral de Girona va ser presentat per alguns especialistes com evidència del seu origen associat als sobirans del comtat de Barcelona justificant-per extensió, la seva reivindicació controvertida com símbol exclusiu de Catalunya.

      Montaner Frutos en El señal del Rey de Aragón: historia y significado, diu que "posteriors publicacions han estat dedicades a explicar els errors d'interpretació d'aquesta versió i les seves contradiccions amb les evidències disponibles", però sense aclarir massa, deixa caure que la pintura estava massa ben conservada per ser del segle XII i pensa que és posterior, de l'època de Pere el Cerimoniós, però sense demostrar-ho. La pintura al·ludida seria 300 anys posterior i, segons argumenten especialistes en heràldica i acadèmics com Alberto Montaner Frutos i Faustino Menéndez Pidal de Navascués, la pintura no hauria pogut conservar-se a la intempèrie en el seu emplaçament original durant tres segles.

El llibre ens fa reflexionar sobre els orígens de la “quadribarrada”, però no aconsegueix quallar la tesis de l’origen aragonès de la mateixa. Sabem que no em de fer cas de les llegendes i opinions dels segles passats, però, sembla que aquestes ensenyes foren particulars del comte català Ramón Berenguer IV, heretades pel seu fill Alfons II, el primer monarca català de la Corona d’Aragó, una volta extingits els reis aragonès en Ramir II el Monjo.