Rodalquilar

Totes les vegades que he visitat la població sempre he experimentat la mateixa sensació d'haver arribat algun confí del món, per la tranquil·litat dels carrers, on amb prou feines es veuen cotxes i les poques persones que es veuen caminen amb tranquil·litat, sense presses.

Rodalquilar. Dos exemples d'arquitectura moderna que s'integra amb la tradicional d'Almeria

Un museu als carrers

      L'última vegada que hi vaig ser, els carrers del poble s'havien transformat en un museu d'art a l'aire lliure. Les seves cases són les típica d'Almeria i et resultarà difícil distingir entre les construccions antigues i les més noves, d'arquitectura moderna, ja que es confonen en un únic estil arquitectònic de plantes baixes i parets blanques.

Fotografíes de diversos autors omplin les façanes de les cases

     La petita població de 171 habitants es troba dins del parc natural del Cap de Gata-Níjar i és coneguda en la província d'Almeria per les seves antigues mines d'or.

     Efectivament, en la dècada de 1880 es va viure una febre de l'or que va acabar el 1990. Hi van anar moltes empreses privades i gents de tot Europa i Amèrica. Hi va haver moltes mines, sent la més important el "Filó 340", on es van extreure 1000 quilos d'or en poc més de dos anys d'un total de 5000 quilos extrets entre 1957 -66. També aquí es va descobrir el mineral "Rodalquilarita".

Rodalquilarita

Esglesia de Rodalquilar

Mina d`'or

      En els teus passejos acosta't a les mines i al poblat on vivien els miners; també pots visitar el Jardí Botànic de l'Albardinar, dedicat a la investigació i conservació d'endemismes i plantes amenaçades de la flora d'Almeria. Per acabar, podeu dirigir-vos a la platja El Playazo: en el camí veuràs la Torre dels Alumbres i, a la platja, la Bateria de Sant Ramon.

El Playazo

Bateria de Sant Ramon

    La Torre dels Alumbres una antiga torre defensiva construïda al segle XVI, és la construcció més antiga del parc, i que servia per protegir la mina del poble dels atacs de pirates. Durant l'Edat Mitjana al poble de Rodalquilar s'explotaven les mines d'alum un mineral que s'utilitzava per a la fixació dels colors en els teixits i d'alt valor econòmic en l'antiguitat. Els pirates berberiscos aprofitaven el transport del mineral cap a la platja per robar-ho, per aquest motiu es va construir la torre al camí de la platja, per emmagatzemar i protegir el mineral.

 La Torre dels Alumbres

    En una entrada anterior us vaig parlar del Cortijo del Fraile, que encara que el seu estat és d'abandó, és la millor representació del gran “cortijo” o mas senyorial d'aquesta zona. Aquest enclavament també rep moltes visites de gent que se sent atreta per l'aura de misteri que té aquest lloc, a causa dels tràgics fets que Federico García Lorca va immortalitzar en la seva obra Bodas de Sangre.

      A les cales i platges de Rodalquilar (barriada de Níjar) s'han rodat desenes de pel·lícules, videoclips musicals i anuncis publicitaris de tot tipus. Algunes pel·lícules són:

La muerte tenía un precio (1965)

¡Agáchate, maldito! (1971)

Los guerreros del sol (1986)

Indiana Jones y la última cruzada (1986)

El misterio de Wells (The Reckoning 2003)

     Per acabar, el mal anomenat "vall de Rodalquilar" en realitat és una "Caldera" volcànica. Així descrivia el terme l'escriptura oriünda del poble, Carmen de Burgos "Colombine":

     “Rodalquilar forma un semicírculo de tierra labrada y verdeante, con algo de apariencia de anfiteatro. La roquizas montañas alzan sus muros como si quisieran abrigarlo y defenderlo de la vulgaridad de la vida civilizada, adurmiéndolo en sus abruptos senos de piedra. Sólo por oriente se había derrumbado su pared de circo romano, y por el desgarrón las aguas prolongaban el azul del cielo y extendían el horizonte hacia la fronteriza costa de Argelia, como si en su continuo batir hubieran socavado y hundido su muralla.”

Caldera volcànica