Madinat Almariyyat: Almería

febrero 09, 2018

Madinat Almariyyat: Almería

Espectacular l’entrada sud a la capital d’Almería pel Barranc del Caballar, amb unes espectaculars vistes de la ciutat, la seva Alcassaba... desgraciadament no la poguérem visitar, perquè a mitjan vesprada ja estava tancada. Anàrem a la catedral i... també estava tancada. Res bo per al turisme, tenint en compte que era dissabte i en setembre.

Barranc del Caballar. Accés sud cap al port i l’Alcassaba d’Almería. Foto: Gonçal Vicens Bordes

El port i l’Alcassaba d’Almería. Foto: Gonçal Vicens Bordes

Vista d’Almería des de l’Alcassaba. Foto: Gonçal Vicens Bordes

Vista de l’Alcassaba des del port. Foto: Turisme Almería

Alcassaba d’Almería. Foto: Google maps

Al final ens vam conformar passejant pels carrers situats als peus de l’Alcassaba, un barri de gent humil amb altes tasses d’atur. A baix podem contemplar el carrer que uneix el barri de peixateria amb l'Alcassaba. A tot el barri hi ha multitud de carrers petits que desemboquen en aquesta i al carrer de la Reina per on arribaven a l'Alcassaba els andalusins.

Carrer de la Medina. Foto: Gonçal Vicens Bordes

Bonic carrer empedrat, a la falda de l'Alcassaba, com tots els carrers adjacents, son de cases de planta baixa, acolorides, on encara es veu als veïns prenent la fresca al carrer.

Barri de Al’Madinat. Foto: Gonçal Vicens Bordes

Aquest antic barri de Al'Madinat (La Medina o Almedina) és el barri original de la ciutat califal, del s. X. Va sorgir com a assentament a la façana sud de la muntanya on se situava una talaia defensiva de la costa de l'antiga Cora de Bayyana (Pechina), als contraforts orientals de la Serra de Gádor des d'on es controlava tota la badia d'Almeria.

Carrer l’Almedina i al fons el carrer La Reina. Foto: Gonçal Vicens Bordes

L’ajuntament deuria ocupar-se més d’aquest barri, de la Plaça Vella i del passeig marítim. No obstant, és interessant veure com era el lloc des del qual va néixer la ciutat d'Almeria.

Tres vistes de l’Alcassaba d’Almería

La població andalusí d’Almeria es va erigir sobre un antic assentament romà emmurallat. S’anomenava Almariyyat Bayyana (la Talaia de Bayyana) dependent de la capital de la Cora, Bayyana (avui Petxina), va anar creixent i desenvolupant-se com a port comercial de rellevància, tant que l'any 955 dC el califa cordovès Abdel-Rahman III la va convertir en capital de la Cora, atorgant-li el títol de Madinat Almariyyat (Ciutat d'Almería) i manant construir sobre l'anterior talaia l’Alcassaba amb una ciutadella amb aljubs i un recinte de palaus, va emmurallar la ciutat i al centre de la Medina va ordenar construir la Mesquita Major Aljaima a imatge de la mesquita de la capital del califat, Còrdova.

Almariyyat Bayyana (la Talaia de Bayyana) de Almería. Foto: Gonçal Vicens Bordes

L’Alcassaba d’Almería. Foto: Gonçal Vicens Bordes

La medina es convertí en la tercera ciutat habitada de tot Al-Àndalus per darrere de Còrdova i Toledo. En les seues potents drassanes es va construir la principal flota de vaixells de Al-Àndalus. Es va convertir en el principal port comercial des d'on es controlaven les grans rutes comercials de la Mediterrània. Des del seu port s'exportaven a Orient espècies i teixits (especialment la seda) que s'elaboraven en els més de 800 telers de la Pescaderia. La ciutat va créixer per la rambla de la mar, on sortí el raval l’Hawad (Aljub) avui Pescadería-la Chanca i en l'est, a l'altre costat de la muralla que baixava per l'actual carrer de la Reina, la Musalla -el Oratorio- convertit després la conquesta dels Reis Catòlics, fins a avui, en la zona conventual i centre de la ciutat.

Vista del barri de la Pescadería (Almería)

Al centre de la Medina es troba l’Església de Sant Joan Evangelista, que ocupa una petita àrea de l’antiga Mesquita Major i primera Catedral de l’Encarnació (també anomenada Catedral de l’Almedina o Catedral Vella) i on es conserven restes com el mur de la Qibla i el Mihrab. Al costat de l’Església de Sant Joan Evangelista es troba la caserna de la Misericòrdia, el pati dels tarongers i la seva font de les ablucions. En els voltants de l’actual ermita de Sant Antón s’aixecava el minaret de la mesquita i posterior campanar de la primera Catedral.

Ermita de San Antón (Almería). Foto: Turismo Almería

Església de Sant Joan Evangelista, que ocupa una petita àrea de l’antiga Mesquita Major. Foto: Mirebelalmería

La Plaza Vieja d’Almería.

Amb la presa de la ciutat pels Reis Catòlics (1489) i especialment després del gran terratrèmol de 1522, la Musalla es va convertir en l’epicentre d’una ciutat fortament clerical, on es van construir nombrosos convents i esglésies on abans hi havia mesquites; fins i tot es va abandonar la primera Catedral de la Medina, molt danyada pel terratrèmol, i es va construir l’actual S.A.I. (Santa, Apostòlica, Iglesia) Catedral-Fortalesa de l’Encarnació i el palau episcopal al centre de la Mussalla. Així mateix es va construir el Reial Hospital de Santa Maria Magdalena al voltant de la porta de la mar de la muralla sud.

S.A.I. Catedral-Fortalesa de l’Encarnació. Foto: Gonçal Vicens Bordes

Palau episcopal d’Almería. Foto: Gonçal Vicens Bordes

Reial Hospital de Santa Maria Magdalena. Foto: Gonçal Vicens Bordes

Al Hawad (el Aljub) o Peixateria-la Chanca sorgeix al voltant del s. XII com raval extramurs, també va ser emmurallat per protegir els seus habitants, els quals s’agrupaven segons la seva religió o professió (ferrers, pescadors...). Dins dels seus murs es va situar la primera i més important call jueu de la ciutat, al costat del port i tota la seva activitat comercial (especialment el comerç de la seda) De les seves muntanyes es van extreure les pedres utilitzades en la construcció de l’Alcassaba i altres edificacions de la ciutat califal i en els seus voltants més de 800 telers van donar lloc a una gran indústria tèxtil que va donar fama a la seda de al-Àndalus a tota la Mediterrània i Orient.

La Chanca (Almería). Fot: Carlos Pérez Siquier (Museu Reina Sofía)

El barri de la Peixateria-la Chanca ocupa des de l’Avinguda del Mar (antiga rambla que discorria al costat de la muralla oest de la Medina i l’Alcassaba) cap als límits de la ciutat a ponent; i des dels voltants del Barranc del Caballar i les coves dels contraforts de la Serra de Gádor, al nord, fins al port pesquer, al sud.

Tradicionalment ha estat un barri de pescadors a causa de la seva proximitat al port pesquer de la ciutat i a aquests habitants es deu el seu nom actual. El seu centre geogràfic és l’Església de Sant Roc construïda sobre una antiga mesquita. El barri concentra un alt nombre de població d’ètnia gitana, així com de religió musulmana i consta de múltiples serveis sanitaris, esportius i petits comerços. Pateix una de les taxes d’atur, pobresa i marginalitat més altes de la província. No obstant això és bressol dels més destacats artistes de la cultura flamenca Almeria. A aquest barri pertany administrativament l’illa d’Alborán. La zona de la Chanca, al nord del barri, és molt coneguda a l’exterior per ser present en obres literàries i periodístiques com les de Juan Goytisolo. Els seus carrers encara conserven trets de la Almeria islàmica i els seus tradicionals ases-cueva.