La cova de Covadonga

 Com ja hem vist, la basílica va ser construïda a finals del segle XIX, produint una impressió depriment, pròpia de l'estil neogòtic de moda. No obstant això, aquesta primera impressió desapareix en observar l'estructura dissenyada per Frassinelli, ajudat pel bisbe Sanz i Forés. De gran capacitat artística, Frassinelli va saber sintetitzar l'arquitectura asturiana preromànica.

Vista de la Basílica de Santa María la Real. Foto: Gonçal Vicens Bordes

     Atienza insisteix que la cova és el bressol de naixement d'un riu, el que ha fet d'ella un enclavament esotèric assenyalat. Durant milers d'anys s'han desenvolupat en el seu interior els ritus esotèrics d'innombrables creences religioses.

Cascada del río Covadonga. Foto: Gonçal Vicens Bordes

      Just a sota de la cascada del riu Covadonga ha una font màgica. Hi ha uns famosos versos de la tradició asturiana que resumeixen l'esperit llegendari d'aquesta font tan especial:

La Virgen de Covadonga
Tiene una fuente muy clara
La niña que de ella bebe
Dentro del año se casa

La fuente mágica de Covadonga. Foto: Blog de Turismo de Asturias

     Es compleixca o no aquesta mítica legenda, la veritat és que la font existeix des de molt temps enrere i està enclavada just a sota de la Santa Cova, on les aigües embassades del riu formen una singular gorg on molts visitants i pelegrins llancen monedes demanant desitjos.

Ermita de la cova de Covadonga. Foto: Wikipedia

Ermita de la cova de Covadonga. Foto: Detectives de la Historia

Preciosa imatge de la verge de la cova de Covadonga i, al fons, vista de la Basílica de Santa María la Real de Covadonga. Foto: Blog de Turismo de Asturias

Vista de la Basílica de Santa María la Real. Foto: Igor Plotnikov / Shutterstock

Interior de la basílica de Covadonga. Foto: Blog de Turismo de Asturias

     Al Blog de Turismo de Asturias trobem una encertada descripció de la impressió que ens sol produir la Basílica de Santa Maria la Major de Covadonga: 

    “llama la atención por muchas razones, pero hay dos que destacan a simple vista: una es su tonalidad rosácea, tanto en el exterior como en el interior, y que contrasta con el verde del paisaje de monte y bosque sobre el que se proyecta, y otra es el lugar donde está enclavada, en lo alto de un risco rodeado de un bosque que termina en el fondo de un valle”.

Vista del vall de Covadonga. Foto: Detectives de la Historia

      La boca de la cova ha estat transformada en oratori, presidida per la Verge successora de la Gran Mare astur i, als seus peus, la tomba de Pelayo la seva esposa. Al darrere hi ha unes pedres despreses que “seguramente cubren la entrada a la gran caverna que hay detrás y que jamás ha sido totalmente explorada”.

      “Parece ser que un desprendimiento de tierra (s. XVI) tapó la entrada de la enorme caverna, cuya salida sería la actual cueva de Oraudi en el mismo monte de Auseva” (Atienza, op. cit.).

Tumba del rey Pelayo. Foto: Asturiense