Bocairent màgic
El calvari de Bocairent
Bocairent té una "Ruta turística Màgica". El seu territori està enclavat en gran part entre les muntanyes de la llegendària Serra de Mariola, famosa per la varietat i qualitat de les seves plantes aromàtiques i medicinals, origen del licor conegut com "herbero". Neixen en aquesta població els rius Vinalopó i Clariano i també té nombrosos afluents com el de la Font de Mariola i la Font de la Coveta.
Començarem pel calvari construït per cristianitzar un antic santuari iber de culte solar, el qual -segons cita Matilde Pepín a "València Màgica"- estava custodiat per la Lleona de Bocairent una escultura de pedra del segle V aC, trobada en un enterrament de la Cova de la Sarsa-.
S'accedeix al mateix després de creuar el pont gòtic i iniciar la pujada en ziga-zaga del seu camí empedrat: segons la llegenda va ser construït per uns misteriosos estudiant en una sola nit.
El calvari es va construir el 1536 quan van arribar al poble uns pelegrins que van proposar la seva construcció, però els habitants els van prendre per bojos. "Però de sobte, per les nits, van començar a aparèixer estranyes llums pel cim del turó sagrat" (Joan G. Atienza "Guia de l'Espanya Màgica"). Arrepentits en veure aquelles senyals divines (la gent deia que els peregrins eren àngels de Deu), els veïns de Bocairent començaren a construir el camí, tardant menys d'un any a construir el calvari.
Lleona de Bocairent. Font: lasalle.es
El Santuari del Sant Crist o del Calvari es troba a 730 m. d'altitud sobre el cim d'un tossal pelat al nord de la població. Des d'aquest solitari paratge es gaudeix d'un magnífic panorama sobre tota la vall. De 1537 es la imatge del Crist de la Muntanya Calvari de Joan de Sales que presideix l’església del santuari.
Sant Crist de la Montanya de Bocairent. Fotografia: Carpinet, Jose Antonio Bernat Bacete
El ermitori consta de temple amb un massís campanar i un rellotge de sol; la hostatgeria (antic Convent de les Beates aparedades) a la dreta i l'habitatge de l'antic capellà a l'esquerra. Ningú habita actualment aquest edifici amb regularitat. Davant l’edifici hi ha una columna rematada amb una creu metàl·lica en commemoració dels 62 soldats isabelins i carlistes que van morir aquí en combat el 22 de desembre de 1873 en la coneguda com a "Batalla de la Camorra”.
Monument als caiguts a la Batalla de Camorra, que va posar fi a les guerres carlines el 1843 i va enfrontar als exèrcits del, en aquells dies, brigadier Weyler (bàndol isabelí) i el coronel Santes (bàndol carlista). Fotografía: Geocaching by Toscacion y Pathelin
L'interior és gran, de planta rectangular i enrajolat, amb bancs de fusta i sòcol que imita el marbre. Te arces apuntats, capelles laterals, un presbiteri elevat sobre grades i al centre el retaule de l'altar major format per dues columnes emmarcant la fornícula amb la imatge del Crist de la Muntanya Calvari.
Al setembre té lloc la "Festa de les Llums", amb l'encesa de tres fogueres davant del santuari recordant les tres llums que, segons la llegenda, van aparèixer sobre aquesta muntanya per intervenció divina.
Finalment, el tercer diumenge de maig se celebra la "Festa del Còlera", en agraïment per la protecció rebuda pel poble durant l'epidèmia de 1885. En realitat, aquestes festes son ritus antics per agrair als deus pagans la protecció que els atorgaven contra tempestes, pedregades i malalties.
Les tres llums del calvari recorden les aparición, per les nits, d’estranyes llums pel cim del turó sagrat. Fotografia: Galería de Jairo Molina
La Cava de Sant Blai
Són diversos els llocs d'interès que podem visitar. El seu barri medieval ha estat declarat conjunt històric nacional, i es caracteritza pels carrers costeruts i estrets, algunes de les quals alberguen fonts.
A l'església parroquial construïda sobre un antic edifici àrab podrem veure "El guió de sant Blai" pintat per Sorolla. Però sens dubte, la Cava de Sant Blai, construïda al segle XVI com a dipòsit de neu, és una representació simbòlica de l'úter matern. Per arribar-hi hem de travessar un túnel excavat a la roca i immediatament desemboca en el gran recinte circular. Això és el que afirma Matilde Pepín i, si més no, és bonic i poètic.
Túnel d'accés a la nevera i interior de la mateixa. Fotografía Gonçal Vicens
Sant Blai i la seva celebració està relacionada amb la festa de la llum (Candelera, que també hem vist en els Llumeners d’Ontinyent) que no és més que una cristianització d'una festa pagana que es realitzava passat el solstici d'hivern i consistia en un ritual de purificació, de la destrucció del antic perquè sorgís el nou millor. Aquest ritual es manifesta en el costum d'aixecar grans fogueres a les muntanyes o als pobles. Al setembre, evocant l’atàvic ritual, en el calvari de Bocairent es commemora la Festa de les tres Llums.
El guió de Sant Blai durant un processó. Fotografía de Una ELA en mi mochila
Les Covetes dels Moros.
Les Covetes dels Moros són coves que estan excavades a la roca d'un barranc, les seves obertures o finestres es dirigeixen, o miren, cap a la "muntanya sagrada" o calvari. Aquesta ubicació fa impossible el seu accés si no fos per les escales metàl·liques col·locades en època contemporània. El primer que hi ha que dir es que no es tenen clar el seu origen ni la seva funcionalitat. No hi ha pintures ni gravats. Les coves estan completament netes, sense excrements d'animals, la qual cosa dificulta la seva datació.
Les Covetes de Bocairent. Fotografia de Ontinyent: portal de tu ciudad
Les Covetes de Bocairent. Fotografia de POBRECOURBET (El Cabanyal)
Les Covetes dels Moros. Fotografia: Gonçal Vicens
Es tracta d'un grup de coves-finestra, o coves artificials amb orificis en forma de finestra, penjades a meitat d'un penya-segat rocós. Situades al Barranc de la Fos, al vessant dret, tan sols a uns 300 m al nord del nucli urbà medieval de Bocairent.
Covetes dels Moros a la part nord de Bocairent (cova d d'En Gomar i Pouet de Sant Vicent). Fotografia: Gonçal Vicens
És el grup més complex i nombrós de tots els de la capçalera del riu Clariano, on hi ha altres petits grups en els barrancs entre Bocairent, Ontinyent i Alfafara.
Consta d'una cinquantena finestres, que donen accés a altres tantes cambres, així com de 9 finestres més, que tan sols estan iniciades i inacabades. Les finestres es disposen en 3 o 4 nivells però sense formar "pisos" regulars. Probablement la majoria d'aquestes càmeres van ser concebudes per estar aïllades, almenys en un principi, ja que totes tenen argolles d'ancoratge per les cordes i dispositius per a encastar portes, marcs, solcs ...., en l'actualitat estan totes intercomunicades.
Les Covetes d’Alfafara, grup de Les Finestres. Fotografia: Gonçal Vicens
El conjunts ens recordarà les estructures vistes al Atles o en les regions de Tunísia a la vora del Sàhara. Allà eren i són magatzems de gra i aliments. Segons diuen alguns podrien ser d'època visigòtica, arribant a aquesta conclusió pel mètode de la comparació històrica, és a dir, s'haurien comparat amb altres coves existents en diferents punts del País Valencià.
Interior de les Covetes dels Moros. Fotografia València Terra i Mar
David Garcés en "Adimensional" fa un resum sobres els possibles constructors d’aquestes coves:
1 ª. Foren monjos els que van realitzar per viure una vida contemplativa a la muntanya. El problema és que aquestes cavitats estan comunicades entre si, cosa poc probable si han estat construïdes per monjos ascetes i solitaris.
2 ª. Que van ser en època visigoda com a lloc de defensa davant atacs estrangers, ja que a ells només es podia accedir a través de cordes, un cop recollides aquestes es col·locaven dos finestrons fent impossible el seu accés des de l'exterior. La datació sembla donar la raó a aquesta teoria però hi ha diversos problemes. En cas de ser assetjats des de l'exterior es trobarien amb un greu problema: l'aigua. Els forats trobats són de pedra calcària, material poc permeable i que deixaria filtrar l'aigua, per tant no podrien resistir molt temps sense aquest element.
3 ª. Que van ser famílies morisques les que les van realitzar, servint de rebost per als cereals, grans i altres aliments, teoria interessant i que podria donar resposta a algunes incògnites que ens ofereix la pedra llaurada.
Vista de Bocairent, en primer plànol cova d d'En Gomar i Pouet de Sant Vicent. Al fons, a la dreta, el calvari. Fotografia Gonçal Vicens
Valencia mágica, de Matilde Pepín
Pouet de Sant Vicent. Fotografia Gonçal Vicens
Les ermites de Bocairent
En hi ha varies d’ermites, però jo he triat la de Sant Antoni Abad o ermita de baix, per acabar el viatge. S’anomena així per distingir-la de la de Sant Antoni de Pàdua, que és la "de dalt". Es troba a cosa d'1 km. del poble, a l'esquerra de la carretera que porta a Ontinyent. Visible des de l'Eix, s'hi accedeix per una entrada assenyalada per dos pilars de la qual arrenca un camí de terra que ens porta a l'ermita.
Sant Antoni Abad o de Baix (Bocairent). Fotografia: Gonçal Vicens
Es tracta d'un antic i venerable edifici, ben conservat, l'origen es remunta a 1504, quan va ser erigit com a convent per als pares antonians. El temple es troba adossat per la capçalera amb la casa de l'ermità, formant un sol cos. La seva planta és rectangular, d'alts murs d'obra de maçoneria reforçats per contraforts amb teuladells. La coberta és de teules a dues aigües i sobre la paret lateral annex a la casa de l'ermità s'aixeca, mig amagada, l'espadanya barroca amb campana i creu de forja.
La petita porta d'entrada s'obre en un lateral, entre dos dels contraforts. De dues senzilles impostes arrenca un arc romànic d'àmplies dovelles que emmarca les fulles emplanchadas. Sobre ella hi ha uns antics símbols i un escut de pedra i, més amunt, un Retablillo ceràmic amb la imatge del titular i fanal de forja.
Sant Antoni de Baix. Fotografía: Geocaching by Toscacion y Pathelin
L'interior es cobreix amb volta d'aresta amb nervis que arrenquen d'uns arcs gòtics sostinguts per columnes embegudes. En la intersecció de les nervadures hi florons de pedra amb motius vegetals o heràldics. Les parets estan recobertes amb pintures murals datades en els segles XVI-XVII. Aquests frescos, d'estil popular, estan atribuïts als pintors locals marginats Armengual i Onofre Llorens. Aquest últim va ser l'autor del retaule original de l'altar major, destruït durant la Guerra Civil. Existeix també un púlpit d'obra, amb escala exterior.
Interior de Sant Antoni de Baix. Fotografía: Geocaching by Toscacion y Pathelin
La luz de la esperanza (3). Fotografia de Carpinet, Jose Antonio Bernat Bacete
Aquesta ermita té una particularitat molt curiosa: cada any, el dia de la festivitat de Sant Antoni Abat (17 de gener) a les 17:00 h, els raigs del sol penetren per un petit orifici i il·luminen la cara del sant a l'altar. Aquest efecte es deu a l'exacta orientació de l'ermita que la converteix en un rellotge solar molt precís.
El raig il·luminant el rostre de Sant Antoni. Interior de Sant Antoni de Baix. Fotografía: Geocaching by Toscacion y Pathelin
Fins 1860 tenia lloc aquí cada 5 de febrer el acte de canvi de bandes als nous capitans i alferes de la filà dins de les festes de Moros i cristians, celebració que ara es realitza a l'església de les Agustines.
Comentarios
Publicar un comentario