Carnestoltes VI
7. Les carnestoltes
Hem estudiat els ritus associats al benestar material de la comunitat, com les rondes de col·lecta o les baralles entre grups juvenils de tipus inciàtic. Rastres d’aquestes activitats troben per tot arreu la península Ibérica. En Amurrio el Kakarro i els grups de joves que van pel poble amb el cap cobert amb sacs negres, robes fosques, una puxika (globus realitzat amb la bufeta del porc unflada i seca) i uns grans pals amb la intenció d’espantar als veïns. A Llodio està la Bruixa de Leziaga, una dona que habitava en la cova de Letziaga, s’estirava els cabells amb pintes d’or i atreia amb cançons als pastors llodians que s’acostaven a la cova. Els personatges principals de les carnestoltes de Salvatierra son el porrero i la sorgiña (bruixa). A Alsasua destaca el momotxorro, un home disfressat amb una enorme cornamenta que porta al cap, pells d’ovella, un trident i enormes taques de sang sobre una gran camisa blanca. El Carnestoltes de Lanz és el més important i de major valor etnogràfic de quants se celebren a Navarra i en tot el País Basc-Espanyol. L’element principal és un gegant ancestral que rep el nom de Mel Otxin, al qual sempre l’acompanya el Zaldiko (zaldi, en basc, significa cavall), sempre perseguit i sempre reptador, que no para de córrer, botar i atropellar. Un altre personatge és el Ziripot que porta tot el cos, excepte braços i cap, embotit en arpillera abarrotada d’herba o falaguera, la qual cosa li dóna un aspecte tremendament obès i dificulta el seu moviment. Els acompanyen els Xics, o Txatxos, que van amb cares i cos cobert d’arpillera, trossos de cobertor, de cortina, etc. Porten pells d’oví o vaquí sobre l’esquena, i cobrixen el seu cap amb restes de poals, cistelles, o sedassos. Van armats de pals, graneres, forques, etc., i tres o quatre d’ells, en el paper de ferradors, porten els instruments propis del seu treball: calderes, tenalles, ferradures.
Els Zampantzar són dos grups distints, corresponents als pobles veïns de Zubieta i Ituren, i actuen amb un número variable d’individus, generalment no inferior a vint. El seu significat autèntic està camuflat pel cristianisme, al igual que l’origen de la paraula Zampantzar, o Zampanzar, està en la forma romanç “Saint Pansart”, que té el mateix significat que “Sancto Panxa” (en altres llocs “Sant Carnestoltes”, “Sant Fartó”, o, com a Portugal, “Sant Entrudo”), als quals es cremava en expiació pels dies de gola i desenfrenament que representava el Carnestoltes. En aquest fals sant, que també celebraven els estudiants a Salamanca, es va basar Miguel de Cervantes per a donar nom a l’escuder del senyor Quixot, el ventrut Sancho Panxa.
En Goizueta, igual que en Arano, Marquina, i altres poblacions, els protagonistes són un o doscarboners amb la cara emmascarada, els ulls i la boca pintats de roig, vestimenta blava i boina negra, coneguts com zomorros. Porten sobre la seua esquena un odre o pell de què pengen dos esquiles, i ixen d’una casa corrent i provocant la fugida del públic a qui pretenen emmascarar la cara refregant-los la seua. En Alsasua la figura central són els momotxorrok, coberts amb una cistella sobre el cap, cobert de pell d’ovella que cau sobre esquena i cames, a què subjecten dos banyes de vaquí, entre els que col·loquen un jou de junyir els bous del què pengen trenyelles i crins.
Desfilada akarras d’Alsasua
MASQUERADE DE SURVA. PERNIK, BULGARIA
Imagen de Kukeri (Survakari)
26.01.2008, Boris Dimitrov
26.01.2008, Boris Dimitrov
Foto de kukeri - mummers máscara
28.01.2008, Boris Dimitrov
28.01.2008, Boris Dimitrov
Imagen de Kukeri - Surva Festival 2008, Pernik
26.01.2008, Boris Dimitrov
26.01.2008, Boris Dimitrov
TIPULON DE UHARTE I ZAMALTZAIN
Ball de cavallets. Ontinyent
Ball de cavallets de Mallorca (Foto de Franc and Jean Shor,
National Geographic)
ARATUSTEAK EÍBAR (FOTOS DE KEZKA. FLICKR)
BIBLIOGRAFIA
Adam de Bremen, Gesta Hammaburgensis ecclesiae pontificum (1075)
Carlo Ginzburg, Història nocturna. Edicions Península. Barcelona 2003
Cesáreo d’Arlés, Sermones ad monachos (se conservan 258)
Información, Coses de fantasmes, donyets i bruixes” publicada pel periòdic en 1986, amb dibuixos de Remigi Soler
James Frazer, La Rama Dorada. Fondo de cultura Económico, México, 2006
Johann Georg von Eckhart, De Origine Germanorum, eorumque vetustissimis coloniis, migrationibus ac rébus gestis, 1750.
Marija Gimbutas, Diosas y dioses de la Vieja Euroapa (7000-3500 a.C.). Ediciones Itsmo, 1991
Martin Lipen “Integra strenarum civilium història” (1670)
Mircea Eliade, Historia de las creencias y las ideas religiosas. Paidos Ibérica, Barcelona 1999
Paul Christian Hilscher, De exercitu furioso vulgo wütenden Heer (1688)
Robert Graves, Los Mitos Greigos. Alianza Editorial, Madrid, 2002
Sant Asteri. Homiliae (Segle V)
Snorri Sturluson, Ynglinga saga. Icelandic Saga Database. Text complet. En anglès.
Ucko Peter J./Rosendfeld Andrée, Arte Paleolítico. Guadarrama, Biblioteca para el hombre actual, Edición: Madrid 1967
V.A. Ureche, Codex Bendinus. Memoriu auspra scrierii lui Bendinus dels 1646, urmat de text, Insosit de acte si documente (Analele Academiei Române, Memorri, Sectia istorica, serie 2, t. XVI, 1983-1984; Bucarest 19
Comentarios
Publicar un comentario