El dia de Sant Llàtzer

      Avui se celebra el dia de Sant Llàtzer, si bé cal diferenciar entre els diferents personatges que tenen aquest nom. El primer és Llàtzer d'Ais, el bisbe d'Ais de Provença, que va actuar enllà pel segle V. Aquest religiós no va ser canonitzat, però el veneraren durant molt de temps en confondre-ho amb Llàtzer de Betània. Per acabar, nomenarem un personatge fictici, el conegut com Llàtzer el leprós, personatge del Nou Testament, venerat com a sant.

      1º. A nosaltres, evidentment, el que ens interessa és Llàtzer d'Ais, el primer bisbe d'Ais de Provença. Per culpa del seu nom, i pel fet que havia viatjat a Palestina, es va confondre amb Llàtzer de Betània, naixent així la llegenda medieval que assegurava que venia de Jerusalem. El bisbe d'Ais fou sebollit a Marsella, a l'Abadia de Sant Víctor. A la cripta hi havia un epitafi del segle V que indicava que s'hi trobaven les restes d'un bisbe anomenat Llàtzer.

Capitell amb un relleu de Llàtzer d'Ais a la cripta de Sant Víctor (Marsella)

     En segle VIII és va redescobrir la tomba i és va pensar que corresponia a la de Llàtzer de Betània, llegendari bisbe de Marsella, essent venerada com la de l'amic de Crist. El 972 les relíquies van ésser portades a Autun (Borgonya), pel bisbe Gerard d'Autun com si fossin les del sant de Betània, per tal d'atreure pelegrins i competir amb el proper santuari de Vézelay, on és pensava que hi havia les restes de Maria Magdalena. Les suposades restes de Llàtzer de Betània, en realitat de Llàtzer d'Ais, és van instal·lar a la catedral de Sant Nazari, que canvia el nom paper de Saint-Lazare d'Autun en 1148, al qual li se consagra un nou edifici.

Santuari de Vélezay

     La investigació històrica ha demostrat la falsedat de la llegenda de Llàtzer de Betània, i avui les relíquies són considerades com els del bisbe d'Ais. Aquesta llegenda es reflexa en el best-seller el Codi Da Vinci, una novel·la de misteri escrita per Dan Brown, la qual combina els gèneres de suspens detectives i l’esoterisme, amb una teoria de conspiració relativa al Sant Grial i al paper de Maria Magdalena en el cristianisme.

Imatge de Cineol.net

      En el llibre, l'Opus Dei estaria presumptament involucrat en una conspiració per encobrir la veritable història de Jesucrist, qui s'hauria casat amb Maria Magdalena i hauria tingut descendents que van arribar a França, en concret la dinastia merovíngia. Aquesta teoria es basa en el llibre Holy Blood, Holy Grail ('Santa Sang, Sant Grial' ), traduït a l'espanyol com El enigma sagrat, escrit per Michael Baigent, Richard Leigh i Henry Lincoln, pel qual es van entaular alguns judicis contra Brown per un presumpte plagi als referits escriptors. 

La pel·lícula Da Vinci Code

      2º. Llàtzer de Betània és un personatge bíblic que apareix només al Nou Testament, germà de Maria i Marta de Betània. Va viure en Betània, un poble a les afores de Jerusalem. A la seva casa és va allotjar Jesús almenys en tres ocasions. És molt famós principalment perquè segons l'Evangeli de Joan va ser reviscut per Jesús. A partir d'aquesta història el seu nom és utilitzat freqüentment com sinònim de Resurrecció.

La resurrecció de Llàtzer, de Giotto di Bondone

      Durant l'Edat Mitjana és van desenvolupar dues tradicions totalment diferents i sense cap fonament real per a explicar la vida de Llàtzer de Betània, després de la seva resurrecció. Les dues tradicions són recollides, acríticament i barrejades (tot i ser contradictòries) a la Llegenda Àurea de Iacopo da Varazze o Santiago (o Jacobo) de la Vorágine.

María Magdalena de Jules Lefreve

     Les llegendes medievals diuen que Llàtzer, Marta i Maria habitaven al castell de Magdalo i eren membres d'una noble i poderosa família descendent de reis; les seves  parelles és deien Cir i Èucaris. La família tenia aquest castell, proper a Natzaret, els terres de Betània i una part de les de Jerusalem, que van repartir-se entre tots tres: Maria, el castell de Magdalo (d'aquí el nom de Maria Magdalena), Marta Betània i Llàtzer, la part de Jerusalem. Maria és va lliurar a la vida dissoluta i als plaers; Llàtzer és va fer cavaller i Marta era l'única que tenia cura dels assumptes domèstics i va administrar sàviament la riquesa dels tres, i encara podia dedicar-ne una bona part a la caritat amb els necessitats. Quan Crist va ascendir al cel, van vendre totes les seves possessions i és van dedicar a la predicació de la bona nova.

       Segons la tradició recollida a la Llegenda Àurea (s. XIII), Llàtzer es va assabentar que els jueus el buscaven per matar-lo, ja que predicava la Resurrecció de Crist, i va fugir a Xipre, on és va convertir en bisbe. La llegenda de diu que el seu pali episcopal li havia estat lliurat per la mateixa Mare de Déu, que l’havia teixit.

Giovanni Balducci y Giampietrino (o Leonardo Davinci), María Magdalena

      Després de la mort de Crist, els tres germans van fugir de Palestina, juntament amb la serventa Marcel·la, Maximí, Celidoni, Josep d'Arimatea i altres deixebles de Crist. Van arribar navegant a les costes de Provença i van desembarcar a Marsella. Llàtzer va esdevenir el primer bisbe de Marsella, mentre Marta i Marcel·la, van anar a Tarascon, on van domar una terrible bèstia que n'assolava les terrestres i Maria es va fer eremita; Maximí i Celidoni van ser bisbes d 'Ais.

       Les suposades tombes de Maria Magdalena (a la Santa Balma de Sant Maissemin de la Santa Bauma i a l'abadia de Vézelay), de Marta a Tarascon i de Llàtzer a Marsella, on el confongueren amb la de Llàtzer d'Ais, van esdevenir llocs importants de pelegrinatge durant tota l'Edat Mitjana. A més, a l'abadia de la Trinitat de Vendôme, és mostrava un filacteri  amb una llàgrima que Crist havia vessat a la tomba de Llàtzer, en comunicar-se-li la seva mort. 

Escenes de la vida de Maria Magdalena: "El viatge de Maria Magdalena a Marsella", Giotto, 1320, Sant Francesc, Assís.

      Aquesta tradició és va mantenir durant molts segles, el culte que se'n deriva va ser suprimit oficialment al segle XIX, per manca de fonament històric. Sembla que l'origen rau en la confusió amb el sant bisbe Llàtzer d'Ais, que viatjà a Palestina i va tornar cap al 415, establint-se a Marsella i essent sebollit a l'Abadia de Sant Víctor.

      Ja hem dit que desprès de crucificat Jesús, fou manat que tots els cristians abandonessin Jerusalem. Llàtzer, amb les seves germanes, Magdalena i Marta, va embarcar-se en una nau, i, juntament, se'n va anar enllà, cap a tramuntana, fins que ja no trobaven lloc per a navegar, i així van arribar a Marsella, on van baixar, i van fer vida de penitència en una cova. 

Abadia de Sant Víctor, Marsella

      Segons Joan Amades en el Costumari Català, aviat, Llàtzer i Magdalena van venir a Catalunya, on ella es va refugiar dins una cova per fer-hi la penitència imposada per Jesús, i Llàtzer va dedicar-se a predicar el cristianisme. Hom diu que ell fou qui primer va predicar a Europa. Va córrer molts pobles de la costa catalana empordanesa, gironina i selvatana, que foren el primers, segons la tradició, que van rebre la llum del cristianisme. Per tots els pobles on passava Llàtzer predicava a la platja i deixava un sacerdot perquè governés el culte. A Cassà de la Selva, encara hi ha la tradició de la introducció del cristianisme. Diuen que el primer sacerdot deixat per sant Llàtzer és deia Esteve i que aquest va portar el retaule i la imatge de la Mare de Deu dels Àngels, que és venerada en una ermita. Vora de l'ermita hi havia una clotada, amb una font sagrada perquè hi foren batejats pels Sants Màrtirs de la Pera: Germà, Paulí, Cici i Just.

Sants Màrtirs de la Pera: Germà, Paulí, Cici i Just

      Segons una alta tradició -diu Joan Amades, que també confon als sants- sant Llàtzer era mesell i ple de nafres, que gairebé no el deixaven caminar, va arribar, mig mort, fins a Barcelona, ​​i, en ésser al Pedró, va caure a terra extenuat i sense delit per a aixecar-se. Un gos va compadir-se dell, mentre que la gent en fugia per por d'encomanar-se del mal. El gos li va llepar les nafres, fins arribar a guarir-lo. El sant, agraït, va fundar allí mateix un hospital per a mesells sota la seva advocació, i ell mateix va tenir cura dels malalts i de guarir-los. I mai més, a tota la seva vida, no va separar-se del gos que li va ésser la salvació. Per això, sol representar-se aquest sant rodejat de gossos que li llepen les negres de les cames. I per això, també tothom el te per patró i advocat dels gossos.

Cassà de la Selva. Fotografia de  Todocolección

      Els cecs captaires que van pel món guiats per altra persona que hi veu o per un gosset, reclamin Sant Llàtzer  perquè els protegeixi i els faciliti trobar un bon guia, sia persona, sia bestia, puis que, segons la tradició, aquest sant esdevingué orb a causa de la llebrosia, i el gos que li va llepar el mal fins a guarir-lo, mentre no hi va ver, va guiar-lo i el va acompanyar pertot arreu.

      A la capella de Sant Llàtzer de vora del Pedró, de Barcelona, ​​annexa al Hospital dels Mesells, s’havia celebrat una festa religiosa, molt solemne i important. És pot dir que no ha havia en tota la ciutat qui no anés a visitar la imatge que és venerava en aquella capella i a demanar-li que el guardis de la llebrosia, puis que aquest mal horroritzava a tothom.

Plaça del Pedró, Barcelona

      Els fossers i els enterra morts s'havien encomanat a sant Llàtzer, entre altres diversos sants que tenen per patrons i advocats. Conta la pèrdua de les collites ho també invoca aquest sant.