Carnestoltes III
a). Les rondes de col·lecta.
Els testimonis més antics de la “processó de les ànimes” es remunten al període en què el cristianisme, mal introduït en el sud d’Alemanya, va començar a corrompre’s. Paul Christian Hilscher en “De exercitu furioso vulgo wütenden Heer” (1688) menciona un costum arrelat en Frankfurt en les que cada any es pagava a alguns joves perquè a boqueta de nit portaren de porta en porta un gran carro cobert de brancatge (quelcom paregut al carro del fenc del Bosco) amb acompanyament de cançons i vaticinis del futur. El populatxo, concloïa Hilscher, pensava que d’aquesta manera se celebrava el record de l’exèrcit d’Eckart, és a dir, reconeixien una representació del “exèrcit furiós”, de la companyia dels morts, tal com l’havia descrit Johann Georg von Eckhart 1664-1730 en De orgine Germanorum. Ens podem preguntar si açò es va deure a un retrobament o a una reinvenció de la tradició, o van ser ancians o erudits que la intentaven ressuscitar de bell nou.
Johann Georg von Eckhart (1664-1730)
De Origine Germanorum, eorumque vetustissimis coloniis, migrationibus ac rébus gestis, 1750. Cesári d’Arlés. Sermones ad monacos( Nº 25)
En aquells anys els erudits van entreveure la relació entre els costums nadalencs o carnavalesques i les antigues festivitats paganes. En el llibre de Martin Lipen “Integra strenarum civilium història” (Martinus Lipenius, 1630-1692) publicat en 1670, narra la condemna que va fer del bisbe Asteri d’Amasea (400 dc.) en Capadòcia, al costum de la gent del poble que anava de porta en porta, entre crits i aplaudiments, augurant prosperitat als habitants de la casa, exigint a canvi diners; l’assetjament només s’alçava quan, per esgotament, se satisfeien els requeriments dels que importunaven. Recordem el Halloween o Nit de Bruixes, una costum popular en Gales on els xiquets regalaven el calenning, paraula que deriva de calendas, i que fa referència a una mena de regals, fonamentalment taronges o pomes, adornades amb panses, avellanes i branques de boix i romer. Asteri d’Amasea diu que els nois de Capadòcia, en mig de crits i aplaudiments, anaven de casa en casa demanant diners i desitjant la prosperitat als habitants de la casa. Aquesta capta va durar fins a ben entrada la nit i els nois venien pomes al doble del preu que valien.
En el mateix llibre es narra el costum de les tropes romanes de la Mesia inferior i Capadòcia d’anomenar a un rei en el període de les Calendes de gener, al qual passejaven en un carro amb soldats disfressats de dones, mentre el sobirà era objecte d’escarnis i burles. No podria ser el carro cobert de brancatge una al·lusió al què transportava el rei de les Saturnals? Aquesta era la hipòtesi que defensaven els erudits, els quals només veien un acte de diversió, una cosa pareguda als actuals carnestoltes; però com hem pogut veure, resulta que la gent del poble era capaç de desxifrar el significat de la cerimònia i sabia el que significava, es a dir, que el carro era el d’Holda: el de la processó dels morts.
Martino Lipenio. Integra Strenarum Civilium Historia (1670)
Sant Asteri. Bisbe d’Amasea. Homiliae
Frau Holda o Hollen es la Deessa Mare, la Providència que proporciona aliments als homes.
En una àrea vastíssima d’Europa les rondes de col·lecta (capta) van continuar amb torbes de xiquets i xiquetes que durant els dotze dies de Nadal a Epifania, anaven de casa a casa disfressats d’animals, cantant lletanies i pidolant dolços i petites sumes de diners. Prodigaven qualsevol classe d’improperis i malediccions si rebien negatives, però auguraven bons desitjos si rebien el regal. En aquesta torba és reconeix una representació de la companyia dels morts, exemple vivent en la nit d’Halloween dels anglosaxons, com ja hem dit.
Comentarios
Publicar un comentario