El desert de les Palmes

      L'accés té lloc prop de Benicàssim, per una carretera que uneix l'ermita de la Magdalena amb Benicàssim i passa pel Desert de les Palmes. Es realitza per la carretera N-340 des d'on s'agafa la desviació a la carretera local que uneix l'ermita de la Magdalena amb Benicàssim i passa pel Desert de les Palmes. El Centre d'Informació es troba a l'edifici La Bartola, situat a 150 metres del punt Km 7'800 de l'esmentada carretera local. El viatger, si circula per l'autopista A-7, haurà de sortir per l'eixida Castelló Nord-Benicàssim per accedir als voltants del Desert.

Fot: Gonçal Vicenç

Convent antic, ermita i Sant Bartolo al fons. Imatge Tejiendo El Mundo

 Fot: Gonçal Vicenç

      Els carmelites de Jerusalem es van instal·lar al País Valencià, procedents de França, amb l’autorització del rei Jaume I. Eren més nombrosos en Aragó, d’ací que l’elecció de Castelló per instal·lar-se va resultar polèmica. El 1601 van comprar la Masia de Gavarrell, però, la fundació va haver d'enfrontar tant a l'oposició dins de la pròpia Ordre, com amb la del Baró de Benicàssim o la dels franciscans de Castelló. Els carmelites d'Aragó desitjaven la ubicació en els seus territoris per la seva majoria numèrica i el Baró pugnava pels seus drets feudals sobre el territori. Però l'enfrontament més fort el trobem en la pugna entre franciscans i carmelites per imposar els seus drets enfront de l'altra ordre. Aquesta disputa es tancarà el 23 desembre 1693 amb la llicència del rei favorable a la creació del Convent. La Masia de Gavarrell va ser el primer intent de creació d'un convent al desert, però a causa de la insalubritat del terreny es decideix construir el nou convent al Bancal de la Colada.

Ametllers en flor. Ruïnes del Monestir Vell del Desert de les Palmes. Benicàssim. Fotografia: Abariltur 

       En 1698 es comencen les obres sent el tracista Fra Bernardo de Sant Josep i part de la construcció de l'edifici la va dirigir Pere Vilallare, mestre d'obres. L'edifici estarà finalitzat i establertes les pràctiques eremítiques cap a 1709, si bé l'església no serà acabada fins a 1733. Entre 1724 i 1730 es construeix la muralla que ha de tancar el recinte conventual. El 1783 es ​​produiran una sèrie de pluges torrencials des de setembre a desembre que produiran l'obertura d'avencs a la terra i esquerdes en els murs del convent, just entre dos barrancs i en una terra mal assentada. La ermites i el convent sofreixen grans pèrdues, instal·lant els monjos en un hostal. Després de demanar consell s'enderrocarà el panteó i els edificis de ponent per aprofitar els materials amb que es construirà el nou convent. Per l'emplaçament de les noves edificacions es tria el bancal de la Porteria, començant les obres del Monestir de la Transverberació de santa Teresa el 1784. L'encarregat de dirigir les obres serà fra Joaquín del Nen Jesús. L'any 1796 l'església ja s'havia acabat i el 1802 es van traslladar els cadàvers del vell al nou monestir. (Direcció General del Patrimoni Artístic)

Pintures murals dels convent. Imatges Tejiendo El Mundo

      Son molts el que diuen, erròniament, que el primer monestir va ser construït per Miguel? de Sant Josep al segle XVII, el qual va ser situat en un espai de corrents negatives, de manera que 50 anys després es va esfondrar: concretament el 17 de setembre de 1783, una gran tempesta seguida d'un fort terratrèmol va deixar en ruïnes el monestir. 

Nou monestir del Desert de les Palmes. Fotografia de Gonçal Vicenç

    Els amants del misteri diuen que el cenobi està situat en un lloc propici per als albiraments d’ovnis, amb les punxegudes roques de Santa Àgueda al fons i al lluny la platja de Benicàssim. Impressiona el silenci del lloc, les seves tristes ruïnes, envaïdes per la mala herba. Una força oculta es manifesta en determinades dates, segons Matilde Pepín diu: "Molts són els testimonis que diuen veure punts de llum dansant sobre les Agulles de Santa Àgueda, o que es situen sobre la gruta -on es va fundar, inspirant-se amb el sant,  l’ermita de Sant Elies. En els relats bíblics, Sant Elies va desaparèixer de la terra en un carro de foc. Algunes persones asseveren, que els habitants d'altres planetes visiten el Desert".

Cresta de les Agulles de Santa Agueda. Foto: Luis Almela

      Es decideix llavors edificar el que es dirà Convent Nou en un emplaçament diferent i més segur, començant les obres el 1784. Aquest és el monestir que ha arribat fins a nosaltres i que, al llarg de les vicissituds dels últims segles, segueix acollint avui en dia a la comunitat carmelitana. Encara poden veure també les ruïnes del Convent Vell, que posen en aquest paisatge un contrapunt molt evocador.

     En aquells temps la paraula desert  era emprada per designar els llocs solitaris aptes per la meditació i el retiri espiritual. "Palmes" tampoc es refereix a les poques palmeres que creixen en els horts del monestir, sinó als margallons d'escombra, "chamaerops humilis", tan abundants a la zona. El Desert de les Palmes és un dels enclavaments més bells i interessants del País Valencià que  ocupa bona part del terme de Benicàssim, situat als contraforts del Sistema Ibèric. Els "Deserts" eren idonis per a la vida monacal, per això allí es van instal·lar els carmelites, dedicats a l'espiritualitat i la contemplació.

     En el Desert de les Palmes van arribar a haver fins a tretze ermites relacionades amb el convent. D'elles han sobreviscut nou, encara que algunes no estan en ús i d'una d'elles només queden ruïnes. Quatre han desaparegut del tot, i a les nou supervivents cal afegir la de Sant Joan de la Creu, construïda a inicis del s. XX. En l'actualitat, per tant, són deu les ermites que es conserven, en millor o pitjor estat. A elles caldria afegir els Antres, Grutes i Laures ocupats pels eremites. De totes aquestes ermites, només la de Sant Miquel al cim del Bartolo respon al tipus d'ermita-santuari. La resta d'elles són més llocs de retir espiritual i meditació que veritables temples, edificades perquè els monjos trobessin la solitud fora del convent, el que explica la seva gran nombre i també la seva uniformitat constructiva: capelles petites rectangulars, retirades i amb excel·lents vistes, amb cobertes de teules i escasses obertures a l'exterior (normalment una finestra a  l'esquerra de la façana, mentre que la porta es situava a la dreta).

     Totes les fotografies -si no es diu el contrari- son de Ermitas de la Comunidad Valenciana:

Antre del Desert de Les Palmes i Gruta de Sta Eufrosina

Antre de Sant Elies. Fotos de Vamos de Ruta 

Ermita de la Verge del Carmen i ermita de la Verge de Montserrat. Fotos de Anda con Tiocanya 

Ermita de la Verge dels Desemparats i Ermita del Naiximent. Fotos de Vamos de Ruta 

Ermites de Santa Teresa i de Joan Babtiste 

Ermites de Sant Josep i Santa Àgueda 

Ermita de Sant Miquel al cim del Bartolo. Per Dalt i Per Baix (Dani Alcalá Almela)

Ermita de Sant Miquel Arcàngel Per Dalt i Per Baix (Dani Alcalá Almela)

    La llegenda explica que al pare Bernat de Sant Josep, quan buscava el terreny per edificar, se li va aparèixer el dimoni disfressat d'una bella jove, que li va proposar viure junts i gaudir del seu cos. Aquesta visió no deixava descansar al frare i va demanar ajuda a Déu, el qual li va dir que si ara no podia defendre’s només de la temptació, pitjor ho faria després per defensar a tota la comunitat. El frare va resistir la temptació i el diable, enfadat, va destruir el monestir. El diable s'apareixia als cims de Santa Àgueda, de manera que allà es va edificar l’ermita del Arcàngel Sant Miquel.

La tentation de Saint Antoine, Félicien Rops, 1878

Fot: Gonçal Vicenç

El monestir de l’Ordre dels Carmelites que s’acabà de construir en el 1796. Fotografía: Gonçal Vicenç

Monestir del Desert de les Palmes. Fotografía: Gonçal Vicenç

El monestir vell, amb l’Agulla de Salandó darrera. Per Dalt i Baix (Dani Alcalá Almela)

El castell de Montornés, des de el Bartolo, i el monestir nou. Per Dalt i Baix (Dani Alcalá Almela)

    Una altra llegenda explica que el germà Bartomeu se li apareixia una bella jove que li parlava de botànica i de les propietats curatives de les plantes i, quan arribaven a la font de Sant Josep, desapareixia. La jove, de família aristocràtica, havia fugit de casa perquè el seu pare la volia casar contra la seva voluntat. El frare es va enamorar de la jove i la va amagar en una cova, li va procurar hàbits de monjo i la va introduir al monestir. Eufrosina va viure al monestir fins que una epidèmia li va causar la mort i, quan van anar a amortallar-la, van descobrir qui era i van avisar els seus pares. Cavanilles en el seu record va batejar a una planta de la zona com "Eufrasia". El frare, que tenia fama de mag, curandero i endeví, va viure en una cova de la muntanya Bartolo, que cal visitar, doncs l'entrada està emmarcada entre tres pedres, a manera de brancals i llinda.

Antre de Santa Eufrosina, Desert de Les Palmes (Benicàssim). Fotos: Gonçal Vicenç

Vista del monestir nou, Per Dalt i Per Baix

Font i ermita de les Santes. Fotografia  per EPerez1972

Ermita de la Verge de Montserrat. Fotografia: Vamos de Ruta

Interior ermita de Montserrat. Fotografia: Vamos de Ruta

     Un altre lloc misteriós és l'ermita de Montserrat, dedicada a una verge negra. Aquest lloc era l'habitacle d'un personatge que dormia dins d'un taüt, amb una creu sobre la capçalera i una calavera humana als peus de la caixa, amb la llegenda "Com tu em veus, jo em vaig veure, i algun dia et veuràs , com em veus aquí. Et suplico em encomiades a Déu ". Aquest personatge va morir no fa molt i els carmelites van suprimir l'escenari.