La cova de l'Avern d'Ontinyent
La finalitat d'aquests informes sobre llocs misteriosos és merament lúdica. Segur que el viatge es fa més agradable si visites llocs on es van produir fenòmens misteriosos, per la qual cosa van ser declarats com a llocs sacres per nuestos antecessors.
Per descomptat que una ment racional no pot creure en aquestes llegendes, però, cal tenir en compte que no fa massa temps, els nostres avantpassats eren més supersticiosos i es creien aquestes fantasies.
En la capital de la Vall d'Albaida visitarem La Cova de l'Avern, l'Ermita de Sant Esteve i el Pou Clar.
A Ontinyent hi ha una associació de Llumeners que són els que s'encarreguen de pujar a la muntanya de Sant Esteve i encendre fogueres la nit de Sant Antoni, que tenen per objectiu espantar la pedra dels camps. També insten les cases de camp perquè s'associïn a la seva festa i encenguin durant tota la nit les llums elèctriques en substitució de les fogueres que antigament s'encenien.
Per descomptat que una ment racional no pot creure en aquestes llegendes, però, cal tenir en compte que no fa massa temps, els nostres avantpassats eren més supersticiosos i es creien aquestes fantasies.
En la capital de la Vall d'Albaida visitarem La Cova de l'Avern, l'Ermita de Sant Esteve i el Pou Clar.
A Ontinyent hi ha una associació de Llumeners que són els que s'encarreguen de pujar a la muntanya de Sant Esteve i encendre fogueres la nit de Sant Antoni, que tenen per objectiu espantar la pedra dels camps. També insten les cases de camp perquè s'associïn a la seva festa i encenguin durant tota la nit les llums elèctriques en substitució de les fogueres que antigament s'encenien.
Prop de la
muntanya hi ha el Barranc de l'Infern on es senten sorolls misteriosos, com
laments, udols o tempestes. Tot i que s'han realitzat estudis per determinar
l'origen d'aquests sorolls, ningú fins ara ha pogut aclarir l'origen de tan
estranys fenòmens. Hi ha que diu que els sorolls es proueixen les ones i les tempestes de la mar, doncs la cova -afirmen- aplega fins a la costa.
Aquest lloc també és conegut com la Cova de l'Avern. En el llibre que s'edita per commemorar la festa de Sant Esteve, l'any 2002, apareix un article signat per Un llumener que diu: "Arribats a la balma, vam començar la visita amb reflectors, que il·luminaven els racons esglaiadors. Quan més tranquils estàvem a la meravellosa gruta, vam sentir un crit de terror que ens va deixar paralitzats, i dues noies del grup van sortir espantades. El motiu era que en el sostre de la cova, vam veure dos ulls vermells que ens miraven fixament. Es va estendre el pànic i la resta de la expedició no va voler tornar a verificar si hi continuaven els ulls vermells... Podrien ser els de Llucifer. A la Cova del Avern, tot pot passar ". Valencia Mágica: Misterios, Enigmas y Rituales Ancestrales, de Matilde Pepín, p. 69, Editors Carena, 2003.
Aquest lloc també és conegut com la Cova de l'Avern. En el llibre que s'edita per commemorar la festa de Sant Esteve, l'any 2002, apareix un article signat per Un llumener que diu: "Arribats a la balma, vam començar la visita amb reflectors, que il·luminaven els racons esglaiadors. Quan més tranquils estàvem a la meravellosa gruta, vam sentir un crit de terror que ens va deixar paralitzats, i dues noies del grup van sortir espantades. El motiu era que en el sostre de la cova, vam veure dos ulls vermells que ens miraven fixament. Es va estendre el pànic i la resta de la expedició no va voler tornar a verificar si hi continuaven els ulls vermells... Podrien ser els de Llucifer. A la Cova del Avern, tot pot passar ". Valencia Mágica: Misterios, Enigmas y Rituales Ancestrales, de Matilde Pepín, p. 69, Editors Carena, 2003.
La
Cova de l’Avern. Foto de Vicente Morello Molla
Ermita de Sant Esteve
Pensa
Atienza que és possible que algun d'aquests llocs siguin com passadissos
còsmics que propicien l'accés al plànol de la realitat superior, encara que ignora
com succeeix. Matilde Pepín diu que ha constatat els següents fenòmens anòmals a la
cova:
-Es tornen boges les brúixoles.
-S'aturen els rellotges.
-Les llanternes no funcionen.
-Les fortografías es vetllen.
-Fa un fred intens o calor aclaparadora en contrast amb la temperatura exterior.
"Llums, sons estranys i moltes experiències paranormals segueixen succeint dins del dantesc avenc".
-Es tornen boges les brúixoles.
-S'aturen els rellotges.
-Les llanternes no funcionen.
-Les fortografías es vetllen.
-Fa un fred intens o calor aclaparadora en contrast amb la temperatura exterior.
"Llums, sons estranys i moltes experiències paranormals segueixen succeint dins del dantesc avenc".
Era
tan forta la por als misteris del barranc, que el patriarca Joan de Ribera, aconsellat pel Sant Ofici, edificà l'ermitatge sobre la cimera de la muntanya,
per conjurar turmentes i esperits diabòlics. En el gojos de Sant Esteve
es diu:
En
la Cova de l’Avern
El
dimoni està rabiant,
Quan
al gloriós Sant Esteve
Proper
la festa li fan.
Ermita
de Sant Esteve. Foto de Vicente
Morello Molla
El Pou Clar
Dóna
nom aquest pou al riu Clariano. Està situat sota de les Covetes i s'arriba a
ell per la senda de l'alba, trobant al riu una sèrie d'estanys (tolls) en
què es banyaven les nimfes, i no fa molt, la nit de Sant Joan anaven a
banyar-se les joves de la població sempre en nombre reduït, sense excedir de
tretze.
Les jovenetes sopaven al lloc formatge fresc, mel i fruits secs, després cantaven mentre preparaven el bany amb branques de romaní, espígol, roses silvestres, roselles i flors de ruda. Encenien una foguera alimentada amb branques de romaní i xiprer i passaven pel fum set vegades.
Després es despullaven i entraven dins del gorg. "Quan sortíem de l'aigua, una de les majors ens col·locava al cap una corona de revetlla i ens untava els pits amb llet de figuera i els llavis amb mel. Després ens vestíem i tornàvem a casa, sense dir a ningú què havíem fet" (Narrat per Matilde Pepín, segons li va explicar Pura Jiménez d'Ontinyent).
Les jovenetes sopaven al lloc formatge fresc, mel i fruits secs, després cantaven mentre preparaven el bany amb branques de romaní, espígol, roses silvestres, roselles i flors de ruda. Encenien una foguera alimentada amb branques de romaní i xiprer i passaven pel fum set vegades.
Després es despullaven i entraven dins del gorg. "Quan sortíem de l'aigua, una de les majors ens col·locava al cap una corona de revetlla i ens untava els pits amb llet de figuera i els llavis amb mel. Després ens vestíem i tornàvem a casa, sense dir a ningú què havíem fet" (Narrat per Matilde Pepín, segons li va explicar Pura Jiménez d'Ontinyent).
Jovenetes
com aquestes participaven en el bany ritual del Pou Clar
Inclòs i ha que tirant mà de la imaginació,
com l’escriptor Josep Vicent Galiana, nadiu d’Ontinyent, va observar una vegada
una bella dona gaudint de les aigües del riu Clariano. Sembla que era una nit
de lluna plena quan escoltà un cant femení que venia de les aigües clares i
transparentes del riu, una melodia fantàstica que procedia dels principis dels
temps, una música que li recordava l’episodi d’Ulisses i les sirenes.
Josep Vicent va veure els
trets d’una jove dona reflectint-se dintre de l’aigua i la seva bellesa el va
captivar per sempre. Es tractava d’una dona d’aigua, un esperit de l’aigua que
es mantenia jove durant segles, perquè mai envellia. Des d’aquell instant, el
jove escriptor d’Ontinyent, mai va poder oblidar aquella bellesa. Any darrere
any tornava al lloc màgic i escoltava el cant de la jove. Pel temps va saber
que li deien Galduriaunin.
Moltes persones li tenien por perquè asseguraven que els seus cants els embruixaven i t’arrossegaven a les profunditats del riu on mories afogat. Però, a Josep Vicent li agradava contemplar el seu cos i com brilla amb una tènue llum verda, gairebé blanca, que embruixa a les bèsties tenebroses de la nit. Estar a prop d'ella, era senyal que les bèsties de l'avern no podien donar-te caça, doncs els seus cants i la bellesa de la nimfa les hipnotitzen.
Moltes persones li tenien por perquè asseguraven que els seus cants els embruixaven i t’arrossegaven a les profunditats del riu on mories afogat. Però, a Josep Vicent li agradava contemplar el seu cos i com brilla amb una tènue llum verda, gairebé blanca, que embruixa a les bèsties tenebroses de la nit. Estar a prop d'ella, era senyal que les bèsties de l'avern no podien donar-te caça, doncs els seus cants i la bellesa de la nimfa les hipnotitzen.
El
Pou clar. Riu Clariano, Ontinyent. Fotografia de Mario el Dom
La nit dels difunts és el
dia en què la tènue capa entre el món invisible i el món dels vius es difumina, fa la seva aparició Galduriaunin, no tardant en desaparèixer prop de l'aigua. Potser
banyant-se nua en les aigües del Pou Clar, deixant la seva roba al costat de la
riba. Qui puga agafar alguna peça de la seva roba, li servirà d'amulet el resta
de la seva vida, apartant d'ell les criatures de la nit, els diables perduts i
els caçadors d'ànimes. Però per això has d'evitar que ella no et descobresca.
Si et descobreix robant la seva roba, cridarà fins convertir-te en peix i viuràs en
les aigües del Pou Clar.
Sirenes de Roger Tassin. O tal vegada siga Galduriaunin?
Comentarios
Publicar un comentario