Biaixos cognitius
Un
biaix o prejudici cognitiu és un efecte psicològic que produeix una desviació
en el processament d’allò que percebem, el que porta a una distorsió, judici
inexacte, interpretació il·lògica, o el que es diu en termes generals, irracionalitat,
que es dóna sobre la base de la interpretació de la informació disponible. Els
biaixos socials afecten les nostres interaccions socials de cada dia, també són
presents en la probabilitat i presa de decisions.
L'existència
de biaixos cognitius sorgeix com a necessitat evolutiva per a l'emissió
immediata de judicis que utilitza el nostre cervell per assumir una posició
ràpida davant de certs estímuls, problemes o situacions, que a causa de la
incapacitat de processar tota la informació disponible es filtra de forma
selectiva o subjectiva. Si bé ens poden conduir a errors que poden ser greus,
en determinats contextos condueixen a accions més eficaces o permeten adoptar
decisions més ràpides quan la immediatesa és el mes important.
Aquest mètode de raonament s’anomena heurística,
un art, tècnica o procediment pràctic o informal, per resoldre problemes. Son
un conjunt de regles metodològiques no necessàriament formalitzades que
suggereixen com procedir i quins problemes evitar a l'hora de generar solucions
i elaborar hipòtesis.
La capacitat heurística és un tret
característic dels humans per a resoldre problemes mitjançant la creativitat i
el pensament lateral o pensament divergent. Segons el matemàtic George Pólya
la base de l'heurística està en l'experiència de resoldre problemes i en veure
com altres ho fan. Conseqüentment es diu que hi ha cerques cegues, recerques
heurístiques (basades en l'experiència) i recerques racionals.
George Polya (Budapest 1887- Palo Alto 1985)
La paraula heurística procedeix del terme
grec εὑρίσκειν, que significa «trobar, inventar». La
popularització del concepte es deu a George Pólya, amb el seu llibre Com resoldre-ho
(How to solve it). Havent
estudiat tantes proves matemàtiques des de la seva joventut, volia saber com
els matemàtics arriben a elles. El llibre conté la classe de receptes
heurístiques que tractava d'ensenyar als seus alumnes de matemàtiques. Quatre
exemples extrets d'ell il·lustren el concepte millor que cap definició:
-Si
no aconsegueixes entendre un problema, dibuixa un esquema.
-Si
no trobes la solució, fes com si ja la tinguessis i mira què pots deduir d'ella
(raonant al revés).
-Si
el problema és abstracte, prova a examinar un exemple concret.
-Intenta
abordar primer un problema més general (és la "paradoxa de
l'inventor": el propòsit més ambiciós és el que té més possibilitats
d'èxit).
La “V” és una eina heurística dissenyada
per Bob
Gowin (1988) per ser utilitzada inicialment en els laboratoris de
ciències per tal d'ajudar, als professors i estudiants, a aclarir la naturalesa
i els objectius dels mateixos.
Aquesta eina enfoca l'atenció en una
pregunta central, que es col·loca a la part superior de la “V”. El treball
posterior es realitza en base a ella (i a preguntes auxiliars si n'hi ha) i als
esdeveniments i/o objectes seleccionats per ser investigats, ubicats sota del
vèrtex. En els dos costats de la V s'ubiquen el marc conceptual (costat
esquerre) i el marc metodològic (costat dret) com es pot observar en el Mapa
Conceptual de la "V de Gowin".
En psicologia l'heurística es relaciona
amb la creativitat i s'ha proposat que sigui aquella regla senzilla i eficient
per orientar la presa de decisions i per a explicar en un pla pràctic com les
persones arriben a un judici o solucionen un problema. Usualment una heurística
opera quan un problema és complex o el problema porta informació incompleta. En
general, una heurística pot considerar-se com una drecera als processos mentals
actius i, per tant, és una mesura que estalvia o conserva recursos mentals. Les
heurístiques funcionen efectivament en la majoria de les circumstàncies, però,
també poden conduir a errors sistemàtics en la presa de decisions o el
desenvolupament de judicis.
Un
exemple d'una drecera mental és l'ús d'un estereotip. Quan es jutja un individu
basant-se en la descripció estereotípica d'un grup al qual pertany, l'ús de
l'estereotip pot resultar en un error, ja que l'individu pot ser poc
representatiu de l'estereotip. No obstant això l'heurística, encara que
imperfecta, pot seguir sent vàlida si l'estereotip és estadísticament prou
correcte. Així, les possibles errades puntuals queden àmpliament compensats pels
més freqüents encerts. Aquests són obtinguts, a més, mitjançant una regla
relativament senzilla que estalvia recursos mentals i accelera de forma
significativa la presa de decisions, el que en certes situacions pot resultar
crític (per exemple quan la integritat física, mental o econòmica de l'individu
està en joc)
.
La península ibèrica, segons els espanyols
En enginyeria, una heurística és un mètode
basat en l'experiència que pot utilitzar com a ajuda per resoldre problemes més
ràpidament, problemes coneguts o similars a altres coneguts. Normalment, es
basen en localitzar la baula més feble i en l'eliminació de causes improbables.
El coneixement de quines causes són probables i quins no, forma una heurística
apresa per la professió durant molts anys, més que un coneixement científic
aplicat.
- Existeix el progrés en la història humana?
- Els bàrbars civilitzats?
- Salvatges i civilitzats
- L’escepticisme
- L'heurística com a metodologia científica
- Biaixos cognitius
- Decisions instintives
- Heurística
- Les altres explicacions als fenòmens físics
- Prejudicis cognitius
- Mètodes científics?
- La teoria científica
- El mètode cientific
Comentarios
Publicar un comentario