Els Poblets volen recuperar la seva historia
El passat dissabte 6 juliol vam participar
en una visita cultural pel municipi dels Poblets. Primer vam viatjar
(possiblement, un viatge a través del temps) fins al jaciment romà de la Platja
Almadrava, on l'arqueòleg Josep Ahuir
ens va explicar el més interessant del jaciment que data del segle I al III de
la nostra era.
Josep Ahuir amb el gest que precedeix una conscienciosa explicació del
panorama arqueològic
Es
tractava d'una vila romana dedicada, principalment, a la fabricació d'àmfores
per a l'exportació del vi de Dianium. Precisament, la zona industrial és la
millor excavada, així com les termes soterrades que es van localitzar a mitjans
dels 80 durant les excavacions dirigides per Josep Antoni Gisbert. Se sap que
el complex termal constava de tres sales d'aigua freda, tèbia i calenta. També
es va documentar una pintura mural. Faltaria per excavar, segons va explicar
Josep Ahuir, el que seria l'habitatge del propietari de la vila.
Aquestes àmfores són l'equivalent, en l’època romana, dels nostres envasos
d'usar i llençar. Es exportaven des del port de Dénia per envasar líquids com
el vi i l'oli.
Salvador Sendra i Salvador Cervera
La comarca de la Marina Alta és una
de les més riques en jaciment romans, estant documentades unes 50 viles
romanes. Tenim el jaciment romà de l'Hort de Morand de Dénia, la vila romana de
la Punta de l'Arenal de Xàbia, l'ostentosa vil·la dels Banys de la Reina a
Calp, amb rics mosaics, i diverses viles documentades a Pego.
La gent escolta amb
atenció les explicacions de l'arqueòleg.
Josep Ahuir els està
ensenyant els forns on coïen els recipients de ceràmica.
Forn de coure ceràmica
Dues imatges on apreciem
l'obertura que servia per alimentar el forn.
Bernat Cardona Bañó,
gran bussejador submarí i amant de la fotografia apareix, fotografiant els
forns, mentre que a la dreta, romanen expectants el documentalista Josep Andres
i l'arquitecte Josp Ivars
Sabem que al segle III la vila de Poblets
era de L. Lucius Lucreti, un personatge que, segons va comentar Ahuir, va haver
de ser important ja que tenia una construcció similar a la Vila Joiosa. Les
restes de la vila més antics es remunten a la dècada dels 40 del segle I, quan
Roma es trobava sota el comandament de l'emperador Claudio.
On és la vila del senyor
Lucreti? Se suposa que per allà i, a la nostra esquena, estava la necròpolis.
Els visitants sobre de
les termes del propietari, on prenia el bany amb una combinació d'aigua calenta
i freda.
El
jaciment va aflorar en la dècada dels 50, abans de l'arribada del turisme, quan
un pagès va advertir enfonsaments del seu terreny, descobrint restes
arqueològiques. El 1984 es va iniciar l'excavació i el 1995 el jaciment es va
condicionar per poder ser visitat, però des de 1999, el recinte estava
totalment tancat al públic i només s'obria ocasionalment per a visites
d'escolars.
Aquesta
vila es troba a uns 10 quilòmetres al nord de Dianium i comptava amb un ancoratge
propi, un conjunt de terma i una part industrial dedicada a la fabricació
d'àmfores (quatre tipus) per exportar vi o oli. A més, es feien teules. Els
encarregats de fabricar eren esclaus i lliberts que utilitzaven l'argila del
mateix jaciment, dipositada allà-segurament-pels al·luvions del riu Girona.
Pou d'on s'extreia
l'argila per fabricar les àmfores
A
la fotografia de sota podem observar part dels estris que utilitzaven per
menjar o beure els romans que aquí habitaven. Es tracta de ceràmica sigillata,
anomenada així pels encunys que la marcaven.
Ramón Puig de la Bellacasa Alberola –autor del
blog En son de luz- i Josep Ahuir inspeccionant fragments de ceràmica sigillata
Salvador Cervera entre Josep Ahuir i Ramón Puig
Diferents tipus de peses ceràmiques fabricades a la terrisseria.
El pegolí Vicent Torres i dos veïns Dels Poblets
Un altre bé
arquitectònic important dels Poblets es la Torre de Mira-rosa rehabilitada per
Josep Ivars. Canfali Marina Alta
Dues fotografies del forns
Josep Andres Caselles, Pilar
Bisquert, Salvador Sendra, Jaume Ivars i Josep Ahuir. Font: Canfali Marina Alta
Després, Josep Andres ens va donar notícies
sobre els nuclis urbans de la Setla i Mira-rosa al segle XVIII. Els Poblets té
el seu origen en unes antigues alqueries musulmanes que després de la conquesta
cristiana van quedar incorporades al senyoriu de Dénia.
Aquesta part de la franja costanera estava
creuada per dos ramals de la via Augusta, l'anomenada Via Saetabis que unia des
del segle V abans de Crist a Dianium amb l'orbe romà, i la Via Dianium, de 180
quilòmetres que va unir Albalat de la Ribera ( allí va poder estar la ciutat
romana de Sucro) i Lucentum (Alacant), encara que segons Josep A. Gisbert, no
està clar que travessés l'escarpat congost del Mascarat. La calçada passava per
les factories de salaons del Verger, Calp, Xàbia, destacant el Pont romà a Gata
de Gorgos al seu itinerari.
Construcció d’una calçada romana
Cap al segle
XVI, Miraflor era propietat dels senyors de Perpinyà, mentre que Setla i
Mira-rosa pertanyien a la baronia dels Uharte. Amb posterioritat passarien a la
casa dels Cardona. Va ser lloc de moriscos, comptabilitzant-se en 1609 un total
de 85 cases, després de la seva expulsió la repoblació es va efectuar amb gents
procedents de Mallorca.
Cruïlla de l’antic camí de Pego: a la dreta, travessant
el riu, es continuava cap a Xàbia; a l’esquerre anem cap al Verger
Carrer Arxiduc d’Austria
Setla-Mira-rosa
(doncs ambdós nuclis estaven ja units en un mateix municipi des del segle XIX)
i Miraflor es van fusionar en 1971. El 25 de novembre de 1991, per Decret
216/91 del Consell de la Generalitat Valenciana es va acordar el canvi de
denominació del municipi per Poblets, com era pel que sembla popularment
conegut (Font: Wikipedia).
Comunament del carrer Arxiduc d’Austria, on estava la cruïlla
que conduïa cap a Xàbia i El Verger, pel camí vell de Pego
Josep Andres ens va ensenyar el
traçat irregular de les cases del segle XVIII, que es pot apreciar en les
denominades "portelles" de les cases del carrer Major de la Setla,
actual carrer Arxiduc Carles, el qual segueix el traçat del riu Girona.
El carrer Arxiduc Carles s'aprecia per ser el
límit entre les construccions del segle XVIII (cobertes de teules) i les
construccions modernes (teulades de maons vermells). Els límits del riu
arribaven també fins a l'actual carrer de Sant Roc, que era l’antic camí cap a
la mar.
Participants en la xerrada cultura mirant en direcció cap
al camí vell de Pego
Carrer Major dels Poblets
Camí antic de Pego
En aquesta
fotografia s'observa l'antic camí que venia de Pego i, on hi ha la petita
rotonda de l'Avinguda Jaume I, un ramal es dirigia cap al Verger per la riba
esquerra del riu Girona i l'altre creuava el riu pel que actualment és carrer
Vicent Andrés Estellés i continuava cap Xàbia per la Molla al terme d'Ondara.
Participants en la xerrada
cultural
Portelles del carrer Sant Roc, on
començava el llit del riu
Al carrer Sant Roc veiem un casa
primitiva, situada a l’antic camí de la mar
Plaça de la Setla on estava la
casa del procurador del Senyor, denominada Casa de la Senyoria (a l’esquerre)
En la casa de l’arcada, al fons,
es trobava el forn del segle XVII, el qual va perviure fins al segle XX
Bernat Cardona fotografiant el
pou
Al bell mig de la plaça, desprès de l’expulsió dels moriscs, s’utilitzava
un pou com aquest per subministrar aigua al nou llogaret repoblat per mallorquins
Un altra entrada a la plaça de la
Setla
Carrer Cervantes o “Llandetes”,
una porta d’entrada a la plaça de la Setla
Carrer Major dels Poblets, on
veiem a Bernat
Cardona xerrant amb Josep Ivars; darrera apareix Vicent Torres.
Portada d'un habitatge formada
per dues columnes construïdes de carreus de pedra que sostenen una llinda o arquitravat,
possiblement de pedra de la pedrera de Gata de Gorgos
La torre del
carrer Molí (Mira-rosa) està classificada com un edifici militar, una torre
defensiva, situada al pla litoral, al costat del riu, la finalitat de la qual va
consistir a donar protecció als habitants de l'alqueria. Alguns afirmen que a
sota d’ella passava la via Dianium, un ramal de la via Augusta.
Edifici de l’antic calabós de
Mira-rosa
Vivendes de la plaça del Salvador
i carrer Vicari Ciscar dels Poblets
Elements arquitectònics del segle
XVII-XVIII
Església del Salvador i edifici
on s'allotjaven els calabossos del segle XVII
És una construcció defensiva
del s. XV-segons l'arquitecte Josep Ivars, podria ser del segle XIV-que
vigilava l'accés a la població des del riu Girona. De planta quadrangular (uns
quatre metres de costat), amb tres pisos i una alçada d'11 m. Es troba
parcialment adossada a habitatges particulars. Ha estat restaurada recentment
mantenint el que va haver de ser la seva forma i grandària, encara que amb
materials molt diferents als originals. Els murs estan realitzats amb fàbriques
de diferents tipologies, amb predomini de la tàpia, també s'aprecia algun
element constructiu de ceràmica.
Escoltant les explicacions del
Josep Andres i contemplant les façanes de cases del segle XVII.
Cases, portes i finestres que es
conserven al carrer Molí dels Poblets.
Segons l’arquitecte
que l'ha rehabilitada, Josep Ivars, a jutjar per les poques qualitats
defensives, la torre "encara que fortificada, tenia un ús més residencial
que militar". La restauració que ell va dirigir es va fer de 1999 a 2001. En
analitzar constructivament l'edifici, va considerar que era un Palau, més que
una fortalesa. Com a novetat, va explicar que devia comptar amb un cortig
(recinte murallat) per a potenciar la part defensiva de la torre, la mes alta
de la qual, de rajola i amb troneres, classificà en un moment de transició
medieval-renaixentista. En total, enumera que la torre, tal com ara la
coneixem, degué ser fruit de huit fases constructives, inclosa la de
restauració.
Torre de Mira-rosa
Varies vistes del carrer Molí
(casa de l’esquerre) i l’accés a la torre
La configuració de la seva forma i la finestra
trilobulada l'enquadren cronològicament a l'estil gòtic. La presència de
troneres en les cares sud i nord de la torre permeten observar la tendència arquitectònica
militar renaixentista que apareix al Regne de València en el segle XV i
plenament en la segona meitat del XVI.
Els visitants a la porta de l’actual entrada
Josep Ivars, l’arquitecte encarregat de
reconstruir la torre, explicant els materials i els elements arquitectònics que
la conformen.
Els buits –o cambres- són de petita
superfície, potser algun engrandit en època posterior a la construcció. Té tres
plantes, estant la rematada alterada. S'ignora la disposició interior.
Possiblement la porta d'entrada estigui situada a l'altura del primer pis,
oculta després de la casa contigua.
Dues vistes aèries de Mira-rosa, on s’aprecia la torre i la seva proximitat
al riu Girona.
Si jutgem per l'altura de les troneres i de la finestra, es fa evident que
no podien servir per protegir l'entrada de la torre.
El regidor de cultura dels Poblets, Salvador Sendra, escoltant les explicacions
de Josep Ivars.
Provablement, la primitiva porta d’entrada a la torre seria de fusta amb un
frontissa de ferro que encastava en dues “rangües” de pedra.
Sostre descansant sobre les mènsules de pedra original
En aquesta fotografia observem el sostre de fusta reconstruït que descansa
sobre les jàsseres, que la seva vegada,
es recolzen damunt les mènsules de formigó.
Dues
vistes de la finestra trilobulada de la planta superior de la torre, des d’on s’aprecia
la serra de Segaria.
Casa antiga de Mira-rosa al costat de la via romana
Vista del carrer Molí, on és trobava un enginy, que donava nom al carrer,
del segle XVII, ara convertit en habitatge (dreta). Al fons s'observa la torre
de Mira-rosa, controlant la via romana -probablement la via Dianium- que venia
de la factoria de salaons del Verger.
Comentarios
Publicar un comentario