Les altres explicacions als fenòmens físics
A) Resposta animista
Al observar una bossa plena d’aire volar,
un fenomen físic com que el aire calent pesa menys que el fred, la resposta
animista seria: "Perquè vol allunyar-se del foc". Aquesta resposta
satisfaria a molts nens i fins i tot a algunes persones primitives.
L'animisme és la creença que tots els
objectes naturals es troben vius i posseeixen ànima. El món animista és un món
caòtic ja que tots els objectes es comporten d'acord amb els seus impulsos
naturals. Sobreviure en aquest món implica ser capaços de conèixer què és el
que ocorrerà a continuació, i si és possible controlar-lo en alguna mesura.
Victor Curran (2005). kumeyaay
B) Explicació màgica
La màgia es defineix com l'art de produir
efectes o controlar successos mitjançant encanteris i rituals.
La imatge del científic com a mag de
saló, capaç de realitzar tot tipus de trucs, fa un segle era corrent fent
demostracions de saló per guanyar-se uns diners sobre espurnes i productes
químics capaços de produir escumes.
L'home primitiu havia d'enfrontar amb
situacions que no podia controlar ni explicar. Llavors creia en l'existència
d'éssers superiors que podien fer coses que als humans no els estaven permeses.
El papa Francisco fa un petó a un nen durant la
celebració de la missa de Pentecosta a la plaça de Sant Pedro. El nen es un
malalt, per tant, es por considerar un exorcisme. Público.
EFE / EPA / Samantha Zucchi
C) Explicació
sobrenatural
Ha estat un "miracle". En altres
paraules, hi ha algun ésser que és capaç d'interferir en els processos naturals
i de produir successos que ordinàriament no ocorrerien. De la mateixa manera
que alguns reis i governants, aquest ésser té la propietat de violar les lleis
de la natura i poden curar escrofulosos amb la imposició de les mans.
Resurrecció de Llàtzer per Giotto di Bondone
Un cas curiós, que denota el baix nivell
cultural existent a Espanya, és que s'anuncien cursos de miracles a Màlaga, per
150 euros i cursos de la Generalitat Valencia sobre aparicions marianes entre
el 7 de febrer i el 14 de març de 2013 en la seu del Bisbat d'Alacant.
El president valencià Alberto Fabra amb l'alcaldessa
d'Alacant en la processó de la Santa Faç (Alacant). El govern del PP està
implicat en una munió de casos de corrupció i malversació dels diners públics, ara
també, fanatisme religiós.
D) Explicació teista
Teisme és la creença en un déu al qual se
li considera creador i governador de l'univers: "És la voluntat de
déu". Hi hagi hagut o no, un miracle, totes les coses ocorren d'acord amb
un esquema ordenat per un ésser suprem. Si hi ha lleis obeïdes per la
naturalesa, és ell qui les ha creat, si algun succés viola aquestes lleis, ell
és l'únic responsable. En última instància, tot passa perquè ell ho desitja i
directament o indirectament el produeix. Aquesta creença és suportada per molta
gent, fins i tot per alguns científics.
Dios creador
No obstant això des del punt de vista
científic explica molt poc, perquè explica massa. Si totes les coses es deuen a
la voluntat divina i si aquesta voluntat es troba per sobre del coneixement
humà, és que no coneixem res. D'altra banda si existeix, o va existir una
divinitat que va establir originalment el sistema natural i les seves lleis, de
qualsevol manera que s'establissin, és deure del científic desxifrar la
naturalesa d'aquestes lleis.
Antonio de Pereda, SS. Trinità, Museum of Fine Arts,
Budapest
E) Explicació
teleològica
Teleològic, significa dirigit cap a un fi
definit, o que posseeix un últim propòsit. "L'aire calent per naturalesa
tendeix a elevar-se", segons va dir Aristòtil. Per mitjà de diversos
experiments es pot comprovar que la calor es troba associat amb l'elevació de
la borsa.
En l'esquema teleològic trobem explicacions
més profundes que busquen propòsits més generals. Així podem dir que l'aire
calent s'eleva perquè la terra pugui refredar i les plantes puguin créixer, i
així nosaltres tinguem aliments per menjar, i la cadena pugui allargar
enormement. Aquestes explicacions donen lloc a discussions filosòfiques.
Segons l'argument teleològic es poden
observar en l'univers característiques que demostrarien l'existència d'una
intel·ligència creadora responsable del seu disseny. Nosaltres hem podem
senyalar dues:
1) que l'univers sembli albergar un
propòsit, del grec τέλος, o "télos", significa "finalitat",
d'aquí procedeix el terme "teleologia".
2)
que l'univers sigui massa complex i les seves diferents parts estiguin massa bé
acoblades entre si com per haver sorgit del pur atzar [entenent
"atzar" com absència d'un disseny conscient]. Així doncs, la
finalitat i la complexitat de l'univers, suposadament inexplicables sense
l'existència d'una intel·ligència dissenyadora, són els dos principals
conceptes manejats per l'argument teleològic.
El rellotger de l’Univers
Vegem l'exemple del rellotge: si trobem en la sorra d’una platja un
rellotge, podríem pensar que ha sorgit de l'atzar? No podríem afirmar que el
rellotge va ser construït amb un propòsit per un dissenyador? Sí Però podem
traslladar els atributs del rellotge al propi univers? Aquesta és la gran
qüestió, discutible avui en dia, tot i que durant molts segles es va pensar que
si.
L’astrofísic
britànic Stephen
Hawking està segur que la física
moderna no deixa lloc a Déu en l'estructura de l'Univers. L'autor de la teoria
dels forats negres ho explica al seu llibre 'The Grand Design' ('El Magnífic Disseny'), que va escriure
amb el seu col·lega Leonard Mlodinov. Hawking desmenteix l'opinió Isaak Newton que l'Univers no va poder aparèixer només del
caos i les lleis de la naturalesa i hauria estat creat per Déu.
Segons Hawking, el Big Bang va ser una
conseqüència inevitable de les lleis de la física i no un succés exclusiu que
es va produir per la Divina Providència o per una casualitat inversemblant.
"Perquè hi ha una llei com la de la gravetat, l'Univers pot i podria
crear-se per si mateix del no-res. La creació espontània és la raó per la qual
hi ha alguna cosa més que el no res, la raó per la qual l'Univers existeix, per
la qual nosaltres existim ".
F) Explicació empírica
Empíric significa basat en l'experiència
pràctica, sense intentar comprendre per què s'ha produït el fet.
- Existeix el progrés en la història humana?
- Els bàrbars civilitzats?
- Salvatges i civilitzats
- L’escepticisme
- L'heurística com a metodologia científica
- Biaixos cognitius
- Decisions instintives
- Heurística
- Les altres explicacions als fenòmens físics
- Prejudicis cognitius
- Mètodes científics?
- La teoria científica
- El mètode cientific
Comentarios
Publicar un comentario