L’escepticisme
Em
van sorprendre les afirmacions que va realitzar el professor Rafael
Menéndez-Barzanallana, de la Universitat de Múrcia, en la seva
pàgina personal sobre escepticisme, en què afirmava que, tot i els grans
avenços tecnològics, en la nostra societat actual hi ha multitud de persones
que no aconsegueixen distingir fàcilment entre una realitat possible i una
realitat fictícia.
La
majoria de les persones que coneixem i amb les que ens relacionem són incapaços
de separar el real de l'irreal, el que facilita la proliferació d'individus i
grups organitzats que fomenten la desinformació per tal d'obtenir avantatges
personals, ja siguin monetàries o de poder. Un exemple ho teniu amb les sectes
religioses, algunes d’elles, com la Cienciologia, amb més poder econòmic que
alguns Estats. Veure Sectas destructives.
Els governs no fan cap esforç per acabar
amb aquests estafadors, al contrari, molts prefereixen que els ciutadans siguin
uns ignorants fàcils d’enganyar, per a això desmantellen l'educació i la
sanitat pública de qualitat, mentre es reparteixen el botí de l'Estat entre els
membres del partit dirigent: els millors bancs, les millors empreses d'energia,
les grans empreses d'obres públiques i ara els hospitals i els centres
d'educació, tots van a parar a les seves mans. Això sí, contant amb la
benedicció que donen els vots democràtics, la majoria emesos pels ignorants!
La marea blanca contra la privatització de la sanitat
pública recorre les callesd i Madrid l'abril de 2013
Les persones que ha passat per
situacions familiars doloroses (malalties, atur...) sofreixen situacions que
posen a prova la seva residència física i emocional. Desitgen sortir de la
situació en que es troben, aconseguir una cura rapida per la malaltia terrible
que els assota, prevenir les desventures que puguin abocar-los a la penúria. En
aquest context, res més natural que buscar una taula de salvació en qualsevol
mà que s'estengui per –aparentment- ajudar, buscant respostes fàcils i
immediates a problemes difícils i complicats. És fàcil caure en les mans dels
populistes i dels demagogs.
Lamentablement, per a una enorme majoria
de la població la vida li va malament i les coses aniran a pitjor, amb la
política actual de la dreta (i la propietat privada) convertida en un fre
terrible per al desenvolupament de les forces de producció. Els seus fills
encara tindran, si és possible, una pitjor educació escolar i una nefasta
atenció sanitària. Doncs la dreta ens estan conduint a una societat
desorganitzada, en la qual ja no prevalen per a res els valors de la
solidaritat, la qual cosa ens abocarà a una incapacitat per a resoldre
problemes elementals immediats, com l’abastiment de mercaderies i aliments,
doncs la propietat privada dels mitjans de producció s’ha convertit en la
mordassa del creixement econòmic.
La
solució a tots els mals dels homes del món passa per la supressió de la
propietat privada, convertida en una camisa de força que impedeix el creixement
de la producció. Però, aquesta
eliminació no es donarà sense sofriment, doncs totes les classes dominants, a
través de la historia, han demostrat que mai lliuren el seu poder i privilegis
sense una lluita ferotge.
Les manifestacions més òbvies de la crisi
del capitalisme –a part les econòmiques- les veien en els fenòmens que afecten
la vida personal, com les ruptures familiars, l’augment de la violència i el
crim, el col·lapse del valors i la moralitat, el constant esclat de guerres...
tot això provoca un sentiment d’inestabilitat, una absència de fe en el present
o el futur.
La
democràcia formal no es conseqüència o efecte de la sociabilitat humana, tampoc
es cap realitat eterna, ni ningun dret dels humans. En realitat és una
estructura molt fràgil que no dubtarà a emprendre el camí cap a la dictadura en
el futur. I sota la feble capa de cultura i civilització modernes, hi ha forces
que s'assemblen al pitjor dels barbarismes. Els recents esdeveniments als
Balcans, Afganistan, Africà... són un record d'això. Les normes civilitzades es
poden trencar fàcilment i els dimonis del passat poden ressorgir fins i tot en
la nació més civilitzada. Sí, la història coneix una línia descendent i una
ascendent!
Aquesta imatge no es conseqüència d’una
sèquia ni cap altra circumstancia natural. Es per culpa de l’ansietat
insaciable per aconseguir beneficis que tenen les empreses capitalistes,
impulsores de guerres en Àfrica per dirimir la possessió dels nous materials
per a la indústria electrònica, com el grafen, silicini, coltan (del que
s’extrau el tantal) cassiterita,
wolframita, tungstè, estany...
Per el mal que fan al medi ambient i per
l'explotació humana que causa la seva extracció minera son anomenats minerals
de sang. Son potents superconductors d'electricitat utilitzats per fabricar
armes i aparells electrònics moderns.
Els més perjudicats son ex camperols
africans (prèviament privats de les seves terres i obligats a vendre la seva mà
d’obra per sobreviure), refugiats hutus, presoners polítics i nens que van
deixar els estudis per poder sobreviure. Amnistia Internacional denuncia que
aquests pobres desemparats treballen dia i nit, pràcticament sense menjar ni
dormir, per un sou mensual inferior als trenta dòlars. Al final del procés, els
més beneficiats son els afiliats a la EICC (les principals empreses de la
indústria electrònica com Nokia, Intel, IBM, Panasonic, Apple, Samsung, HP,
Philips, Sony...) que estan enriquint-se a costa de l'explotació i la violació
dels drets humà.
El general Bosco Ntaganda
Ntabo Ntaberi Sheka, comandant del grup rebel Mai Mai
Sheka
El braç executor del capitalisme son els polítics corruptes
africans i els generals sense escrúpols com el general Bosco Ntaganda, líder
d'una antiga milícia rebel avui integrada en l'exèrcit congolès, y Ntabo
Ntaberi Sheka, comandant del grup rebel Mai Mai Sheka. En a quest sistema
d’explotació humana cal destacar el paper del Grup Live (Wikipedia), una empresa
proveïdora de coltan, i el seu millors client la societat belga TRAXYS (Wikipedia), assenyalada com una
de les entitats dedicades al finançament de conflictes al Congo. Empreses com
TRAXIS exporten coltan al món sencer i especialment a la Xina, on es produeix
la meitat de telèfons mòbils que circulen anualment pel planeta.
Una de les formes de resistència de la
dreta (per abandonar el poder) consisteix en inculcar una rígida educació que
acabi amb la nostra capacitat crítica de raonar, els mètodes coercitius de la
seva educació limiten des d'hora la nostra capacitat de rebel·lió contra les
idees i prejudicis adquirits o inculcats pel poder (Església, capital
financer). Per aquesta raó, la majoria de les persones tendeixen a acceptar tot
el "establert" com una cosa intrínsecament veritable i irrevocable.
Tot
aquell que s'oposa a l’educació de dretes es titllat de "roig" o de
vague. Prediquen que és de mal nascuts atacar l'Església i els valors que
defensa la dreta: fes la prova i posa't a protestar davant d'una església o en
una plaça de toros contra el maltractament animal! I això només atacant la seva
manera de "divertir-se", perquè si osses enclavar-te contra el seu
sistema financer i classifiques als banquers per el que son (uns lladres, com
els polítics corruptes que es sometent al seu servei), la portaries clara! Immediatament es trauran de la manega noves lleis “democràtiques”
que permetran empresonar a totes les persones que exerceixin el seu dret a
manifestar-se contra el que no els agrada.
Totes
els individus han de saber que un dels seus drets fonamentals -com el de menjar
i respirar-, és el dret al dubte, a no creure res del que diguin els
governants, a intentar esbrinar que amaguen darrere de les seves polítiques.
Els ciutadans tenim dret a saber, a preguntar i els polítics l’obligació de
respondre, perquè per a això cobren dels nostres diners i, si bades, fiquen les
mans a les arques públiques per omplir-se les seves butxaques. Són massa els
polítics pocavergonyes que pretenen governar tirànicament i es mostren
reticents a sotmetre’s al control dels ciutadans.
Bárcenas, el tresorer del Partido Popular
Es cert que aquest no es el motiu de la
caiguda del capitalisme, sinó un símptoma. Son les contradiccions pròpies del
sistema les que impedeixen el creixement del model de producció capitalista: quan
no hi ha guanys, els empresaris frenen la producció i acomiaden als
treballadors, desencadenant les penúries i el sofriment de les seves famílies i
de l’obrer.
Cua davant del Banc d'Aliments de València. Pobresa
severa a la "terra del paradís promès"- El País, novembre 2012
També és cert, que hi ha immenses masses
de persones incultes que els donen suport perquè no tenen raciocini propi. A
aquesta gent em dirigeixo i els dic que deixin de ser uns borrecs, que facin un
esforç mental i critiquin tot allò que va contra els seus interessos.
Tots naixem amb el dret de preguntar,
indagar, qüestionar i exigir proves davant qualsevol afirmació realitzada,
sigui del encuny que sigui, científica, política, religiosa o econòmica, però
molt poques persones exerceixen aquest dret natural.
L'escepticisme és l'escola que pregona
l'ús d'aquest dret, l'irrenunciable dret al dubte, el dret que tota persona té
a no ser enganyada, manipulada o dirigida amb fins obscurs i amagats. Un
escèptic no accepta cap veritat establerta a priori, sinó que l’admet al final
d'una llarga cadena deductiva, és a dir, quan ja no hi ha arguments que puguin
invalidar-la.
La incapacitat de la dreta per augmentar
el progrés social ve donada per la contradicció que sofreix el sistema
capitalista, doncs els mitjans de producció romanen en mans privades i no en
mans de les forces productives: el proletariat. Quan un govern comença a
acomiadar metges, mestres i professors perquè diu que cal estalviar, en
realitat, està reconeixent que el sistema ha aplegat al seu col·lapse.
Quan els capitalistes troben que no
guanyen prou, aturen la producció de mercaderies i acomiaden als treballadors.
El capital financer ha fet tanta quantitat de préstecs per al consum, per als
especuladors i, sobre tot, als governs corruptes que regeixen al poble
donant-los pa i circ, que sobtadament sofreixen una crisi de pànic i intenten recuperar
els préstecs fets sense garanties pressionant als governants perquè
disminueixin les despeses públiques i poder assegurar-se així el cobrament de
deutes. Els governants acomiaden funcionaris i gent que treballa per l’administració:
s’aturen les obres, les inversions i es produeix el col·lapse del consum. Els
empresaris deixen d’obtenir el fabulosos guanys que tenien i acomiaden als
treballadors... i el cercle viciós es converteix en una bola de neu que va
engegantint ràpidament.
Els
polítics de la dreta, esbirros del capital, amb la panxa plena pels suborns
dels empresaris capitalistes, jugaran amb la salut d'un poble i eliminaran el
seu dret a un ensenyament de qualitat. El Partit Popular, per exemple, que
agrupa la dreta d’aquest país, s'ha convertit en un partit de xerraires
mentiders, uns entabanadors de ciutadans poc espavilats, als quals els prometen
un elixir miraculós, el talismà que els curarà tots els seus mals.
Quan algú ens ofereix el talismà per curar
tots els nostres mals, al temps que acomiaden als treballadors i els priven de
les seves conquestes social, hi ha que sospitar de la seva sinceritat
democràtica. Les fàbriques, les maquines, les matèries i el capital financer
-obtingut del pillatge del proletariat-, son de propietat privada, la qual cosa
determina la producció de mercaderies. Els amos anhelen el benefici
empresarial. Si no hi han beneficis, paren la maquinaria i disminueixen la
producció, al temps que acomiaden als treballadors, sense importar-los les
necessitats de la seva prole. Amb la propietat pública dels mitjans de
producció, la fabricació de productes no s’atura perquè els beneficis son
col·lectius, pertanyen a tots i es distribueixen equitativament per incrementen
el nivell de benestar del proletariat.
Sigues
intel·ligent i quan algú et parli de miracles, pensa si hi ha algun tipus
d'energia que no pugui ser mesurada ni estudiada (sense necessitat de ser un
expert en Física) i, de la mateixa manera que desconfies de qui afirma que ha
vist un habitant d'un altre planeta, ja que tu mateix et preguntes com és que
milers d'astrònoms professionals que vigilen el cel dia i nit mai han vist res,
quan et diguin que les retallades de sanitat i educació són bones, pregunta't
per a qui, i veureu que per als que volen acabar amb la Seguretat Social, amb
la sanitat i les escoles públiques per quedar-se ells el suculent negoci. Si no
t'ho creus, no trigaràs a veure hospitals privats i universitats en mans de membres
del Partit Popular.
També
pot passar -t'ho dic com a advertència- que l'estafador sigui prou llest com
per respondre a totes i cadascuna de les dubtes aixecades i deixar satisfet al
"il·lús" en qüestió. Però si persisteix el més mínim dubte, després
de presentades totes les proves possibles, llavors l'escèptic té tot el dret de
continuar sent escèptic. La càrrega de la prova sempre recau sobre qui afirma
alguna cosa.
Origen de la paraula
"escèptic"
Si a hores d'ara no t'has convertit en un
escèptic, potser és perquè, en opinió d'un gran escèptic, Félix Ares, la paraula escèptic
té connotacions negatives i a més d'un
li soni malament allò de ser "escèptic".
No obstant això, l'escepticisme no és
recent, va sorgir a la Grècia clàssica com a escola filosòfica i el seu
creador, Pirró
d'Elis, defensava que és impossible conèixer alguna cosa de manera
totalment certa. Els "esketikos" afirmen que tot saber és provisional
i revisable. Dubten de tot. No creguis en "popes" de cap tipus.
Pirró d'Elis i Paul
Kurtz
El 1976 Paul Kurtz va fundar als Estats Units el Committee for the Scientific Investigation
of Claims of the Paranormal (CSICOP), el qual va canviar el seu nom en 2006
com Comitè per a la Recerca Escèptica (CSI, per les sigles en anglès de Committee for Skeptical Inquiry). El CSI
lluita contra les pseudociències, com els fenòmens psíquics, astrologia,
medicines alternatives i sectes religioses. Alguns membres famosos de CSICOP
són o han estat Bill Nye, Isaac Asimov, Carl Sagan, Martin Gardner, James
Randi, Michael Shermer, Stephen Jay Gould i molts altres.
En el món de parla hispana la idea qualla
el 1985 amb la creació de la societat ARP, l'Alternativa Racional a les
Pseudociencias. Segons Luis Alfonso Gámez, periodista d'El Correo i membre històric de la ARP,
"a mitjans dels anys 80, ufòlegs, astròlegs, parapsicòlegs, curanderos i
altres campaven al seu aire pels mitjans de comunicació sense que ningú els
portés la contrària. Fins que ARP va començar a sonar en els mitjans".
Luis Alfonso Gámez, periodista d'El Correo i
membre històric de la ARP
El combat contra les seudociències té pocs
suports oficials. En realitat, sembla com si els rectors de la societat fossin
patrocinadors de tots aquests enganys que pateixen els ciutadans, generalment
amb un deficient nivell cultural. Segons Gámez, "el govern nord-americà ha
preferit que la gent cregui en OVNIs, perquè no es parli de projectes secrets
governamentals" o de polítiques econòmiques que perjudiquen a la majoria i
beneficien a uns pocs.
Internet: poderosa eina
Internet s'ha convertit per als escèptics
en el mitjà de comunicació i expansió per excel·lència. Com bé diu Javier Armentia,
director del Planetari de Pamplona i expresident de la ARP, la popularització
de la ARP s'ha fet possible en els últims anys a través d'Internet amb noves
aportacions de professionals de molts camps de l'activitat intel·lectual.
Els escèptics no es limiten a lluitar
contra les psudociències i els xarlatans, també impulsen el desenvolupament de
la ciència, del pensament crític, l'educació científica i l'ús de la raó. No es
pretén eliminar les creences per si mateixes, els escèptics respecten la
llibertat de les persones per creure el que vulguin, però, el que si volem
impedir és que ens imposen les seves creences per la força. A més, una creença
que es disfressa de ciència no és més que un frau que cal denunciar davant la
societat com a tal. L'escèptic ataca a aquells que afirmen que les seves
creences estan demostrades científicament. Segons Félix Ares: "Mai ens hem
ficat amb els que creuen que la Sabana Santa és la mortalla de Jesucrist. Sí
que ho hem fet amb els que diuen que la Ciència ha demostrat que és la mortalla
de Jesucrist."
"Si 50 milions de persones creuen
una tonteria, segueix sent una tonteria."(Anatole France)
En definitiva, es tracta de combatre
tota afirmació que es sustenti en una falsa ciència, o en la manipulació de
ciències com l'economia, de la qual veiem constants exemples a l'Europa actual
i en l'Espanya del PP. Cal desemmascarar els xarlatans professionals que surten
als mitjans de comunicació i es dirigeixen a l'espectador, mig embadalit, que
en pateix les penúries davant del seu televisor a la saleta de casa, mentre un
"pollastre" amb els cabells ple de gomina i vestit amb un Armand Basi
li deixa anar per l'altaveu que els agents individuals de l'economia, la
producció, l'intercanvi, els consums de béns... la macroeconomia, la
microeconomia i la prima de risc... que el govern baixarà el nivell de salaris,
i pujarà el marge de beneficis i les variacions de les rendes... que el membres
del govern prendran decisions intentant obtenir la màxima satisfacció
possible..., és a dir, maximitzarem els recursos i, al final de tot, ¡Espanya
sortirà guanyant i recupera la confiança del món! Si, però vosaltres sereu més
pobres i més ignorants encara!
Aquests polítics de la dreta son
esbirros del capital financer, gossos amb amo, proclamen a crits que ells també
tenen dret a expressar les seves idees en els mitjans de comunicació -la
majoria els compren i així parlen el que volen- i exigeixen que no es burlin
d'ells i per no ser objecte de bromes, argüeixen que totes les idees són
respectables i tenen el mateix dret a ser defensades. No, no és veritat! No
totes les idees són respectables. Les idioteses no són respectables, són
idioteses. I, de vegades, perilloses. Quan un pseudoarqueòleg aventura que
algunes races humanes descendeixen d'extraterrestres i altres no, està fent un
gens subtil exercici de racisme, i el racisme no és respectable. Quan un membre
del PP afirma en els mitjans de comunicació que els nens són els enemics
públics que s'han de derrotar, no cal prendre-s'ho a broma, aviat prohibiran
les llibertats de manifestació, i cal denunciar-ho.
El cap superior de Policia Nacional de Valencia qualifica
d’ "enemics" als manifestants, tots joves d'un institut
Ser
escèptic es un saludable exercici intel·lectual, però, cal comprendre que les
“creences” de la dreta –com solen dir
els escèptics- no son estupideses, sinó que sorgeixen del sistema capitalista i
serveixen per justificar-lo i batejar-lo. Les idees, la religió, els costums...
son la superestructura intel·lectual que sosté al sistema econòmic i al
inrevés, son el reflex de les relacions socials de producció i la seva
justificació.
Els escèptics asseguren que respecten la
llibertat de les persones per creure el que vulguin, es a dir, se les donen de
tolerants. Però, per un altra banda, lluiten per impedir que ens imposen les seves
creences per la força. Res que al·legar, sempre que no confonguin la “ciència”
burgesa -creences metafísiques- amb l’autèntica ciència, la que busca les lleis
que expliquen el canvi del mon i les
societats, les transformacions que es basen en el moviment constant.
- Existeix el progrés en la història humana?
- Els bàrbars civilitzats?
- Salvatges i civilitzats
- L’escepticisme
- L'heurística com a metodologia científica
- Biaixos cognitius
- Decisions instintives
- Heurística
- Les altres explicacions als fenòmens físics
- Prejudicis cognitius
- Mètodes científics?
- La teoria científica
- El mètode cientific
Comentarios
Publicar un comentario